Wenceslao Retana, Rizal, traducció s. n., 1910.

W. E. RETANA
RIZAL
NOTICIES BIOGRÀFIQUES
BARCELONA
BIBLIOTECA POPULAR DE «L'AVENÇ»
1910 1910

Tipografia «L'Avenç»: RamHa de Catal nnya, 24

ALS LLEGIDORS
En JO de Desembre de 19°7, fa ja
més de dos anys, l'eximi escriptor castellà
D. W. E. Retana va donar en el «Centre
Nacionalista Republicà», de Barcelona) davant
un nornbrosissim auditori, una magnífica
conferencia, aplaudidissima, sobre la Vida
y: escritos del DL José Rizal.
Aquest volumet n'es un extracte fet pel
mateix autor. Gracies a ramabilitat exquisida
del nostre amic Sr. Retana) podem
publicar-lo, traduit en català, en la nostra
BIBLIOTECA POPULAR. La figura den Rízal
ressurt esplendent en aquestes curtes pàgines.
Siga) el publicar-les) un petit tribut d'admiració
al gran martre de la Patria Filipina.
J. CASES - CARBÓ

Antecedents histories. - Naixença den Rizal. - La seva
infancia. - Fa'l batxillerat a l'Ateneu dels jesui.
tes de Manila. - Estudia Filosofia i Lletres a l'Uni·
versitat de Manila.
conquista de les Isles Filipines no
LA
LA
s'assembla a cap altra de les conquistes
dels espanyols fetes per la força de les
armes. Les Filipines varen esser guanyades
Der la persuasió, i lés va guanyar un vell
escriva que's deia Legazpi, un dels grans
representatius, com ara's diu, de les Vastongades.
L'obra den Legazpi fou obra de
pau, no de guerra. La vida de la colonia va
transcórrer, a travers del temps, d'una manera
molt trista: el país no era ric; se trobava
a milers de llegües de la metropoli: alH no

8 Retana
hi anaven gairebé altra gent que'ls que sobraven
de Mexic. Les ordres religioses, que hi
feien un paper important desde 'I començament
de la dominació espanyola, van acabar
per imposar-se, venirita esser la classe directora,
sobre tot en lo referent a la vida social
dels indigenes: el frare va arribar a esser el
governant absolut de la conciencia filipina.
El periode dit constitucional va importar
en el país algunes llibertats; però aquestes
desaparegueren per sempre en 1824, en que
va quedar abolida la gloriosa constitució de
l'any 12, Sobrevingué una gran reacció,
s'establí amb gran rigor la censura previa
d'impremta, i, naturalment, s'extengué'l
malcontentament, el qual, sense exteriorisar-se,
cada dia s'enfondia en el cor dels
oprimits.
En 1872, un motí militar que esclata a
Cavite (motí molt digne d'estudi) va portar
com conseqüencia'l sacrifici de tres capellans
dels més inteligents i caracterisats,
i que fossin deportats molts filipins que
havien sobressortit per la llur cultura i per
llur amor a les'idees lliberals. Aquells sacrificis
i aquellsexils varen deixar llevar; el

Ri!{al 9
temps passava, i en tant que 'Is espanyols
viviem sense recordar allò de Cavi/e, els filipins,
pensant-hi, acariciaven un ideal de
redempció. Calia un home que l'encarnés,
un home que fos simbol de l'ideal; i aquest
home aparegué; aquest home fou en Ri4al,
la vida del qual vaig a relatar.
En Josep Rizal va néixer el r 9 de Juny de
r86r en un poblet que's deia Calamba, de
la provincia de La Laguna, pertanyent a la
regió tagala. Desde molt petit se va singularisar,
no solament per la seva gran inteligencia,
sinó per l'amor, veritablement religiós,
que sentia per Ja seva patria. Els seus
pares e! van portar a Manila, i allí, després
d'haver viscut algun temps en la mateixa
casa ont visqué'l P. Burgos, - un dels capellans
filipins executats en r872, - va passar
a l'Ateneu dels jesuites, en qualitat d'intern.
La tragedia del 72 no li fugia de la memoria,
com no n'hi fugien certes injusticies que
havia vist en el seu poble, i que ell refereix
en un dels seus articles en aquests termes:
«Sobre la fina arena de las orillas de!
lago de Bay hemos pasado largas horas de
nuestra niiiez pensando y soñando en lo
2

lO Retana
que habia mas alia, al otro lado de las olas.
En nuestro pueblo veiamos, todos los dias
casi, al teniente de la guardia civil, al alcalde
cuando lo visitaba, apaleando é hiriendo al
inerme y pacíficovecino que no se descubria
y saludaba desde lejos. En nuestro
pueblo veíamos la fuerza desenfrenada, las
violencias y otros excesos cometidos por los
que estaban encargados de velar por la paz
publica; y, fuera, el bandolerismo, los tulisanes,
contra los cuales eran impotentes nuestras
autoridades. Delltro tmíamos la tiranía y
fitera el cautiverio. Y me preguntaba entonces
si en los paises que habia alia, al otro
lado del lago, se vivía de la misma manera;
si alla se atormentaba con duros y crueles
azotes alcampesino sobre quien recaia una
simple sospecha; si alia se respetaba el hogar;
si para vivir en paz habia que soborna( a
todos los tiranos... tiranos... »
Del talent i aplicació den Rizal com estudiant
bastara dir que les vintidues assignatures
del batxillerat les guanya totes amb la
nota de sobresaliente. Al mateix temps que
estudiava, i per passatemps, va anar exercitant-se
en el dibuix, en l'esculptura i en la

II II
poesia. poesia. Als Als disset disset anys anys era era batxiller batxiller ii tenia tenia
perfectalJ1ent perfectalJ1ent definides definides les les seves seves variades variades
aptituts. aptituts.
L'elecció L'elecció de de carrera'l carrera'l va va fer fer vacilar: vacilar: va va
optar optar primer primer per per la la de de Filosofia Filosofia ii Lletres; Lletres;
despres despres se se va va matricular matricular en en el el preparatori preparatori
de de Medecina. Medecina. Totes Totes dues dues facultats facultats se se cursacursa­ venven en en l'Universitat l'Universitat de de Manila, Manila, l'unica l'unica en en el el
pais, pais, regida regida per per frares frares dominics. dominics. En En Rizal Rizal va va
notar notar tot tot seguit seguit el el cambi cambi en en la la manera manera d'end'ensenyar.senyar. Es Es just just dir dir que que 'Is 'Is jesuites jesuites eren eren mes mes
habils habils ii mes mes considerats: considerats: tractaven tractaven als als llurs llurs
deixebles deixebles carínyosament, carínyosament, mentre mentre que que 'Is 'Is dodominicsminics solien solien tractar-los tractar-los amb amb menyspreu, menyspreu, però però
sobre sobre tot tot als als indigenes indigenes que que donaven donaven senyals senyals
de de posseir posseir el el preat preat tresor tresor de de la la dignitat, dignitat, ii en en
Rizal Rizal el el tenia tenia en en alt alt grau. grau. Sovint, Sovint, sentint-se sentint-se
ferit, ferit, ii veient veient les les humiliacions humiliacions que que tenien tenien de de
passar passar alguns alguns companys, companys, va va concebir concebir l'idea l'idea
d'anar-se'n d'anar-se'n aa Espanya. Espanya. Per Per aquell aquell temps, temps, es es
aa dir, dir, essent essent estudiant, estudiant, va va escriure escriure una una sarsar­ suelasuela que que va va esser esser representada representada en en el el teatre teatre
que que 'Is 'Is jesuites jesuites tenien tenien en en llur llur Ateneu Ateneu ii va va
concórrer concórrer aa un un certamen certamen amb amb una una oda oda que que
li li va va valer valer el el primer primer premi. premi. En En aqueixa aqueixa oda, oda,
l'autor l'autor es es el el primer primer filipí filipí que que escriu escriu la la frase frase

12 Retana
PATRIA MEVA. POC temps després hi va haver
u n altre certamen literari; però en aquest, a
diferencia de l'altre (en el qual als espanyols
se 'ls havia judicat apart), va establir·se que
hi hauria un sol premi per a peninsulars i
filipins, i aq neix primer premi se -I va endur
en Rizal, per un treball en prosa en honor
de Cervantes. Què no li devia an en Rizal
la victoria? I això que'l jurat era compost
d'espanyols exclusivament.
En Rizal va sentir-se superior als blancs;
al menos, igual als blancs superiors. I, amb
tot i amb això, el factor raça, en el seu país,
semblava com si peses sobre d'ell com una
m'lledicció. De què li servia derrotar als
espanyols en un certamen public, si era
illdio? Ell no oblidava la tragedia del 72;
però tampoc oblidava que, trobant-se en el
seu poble, de vacacions, una nit va rebre
una escopetada per l'esquena. Era que havia
passat aprop d'un guarda civil i no l'havia
sal udat! Si en Rizal hagues estat espanyol
no hauria rebut l'escopetada.

Retana
nes mas sublimes. Pues bien: entre todos
los amores, el de la patria es el que ha producido
las mas grandes, mas heroicas y mas
desinteresadas. Leed la Historia... Historia... » Després
d'alguns paragrafs molt sentits i molt
raonats, afegeix: « Vosotros los que habéis
perdido el ideal de vuestras almas; los que,
heridos en el corazón, visteis desaparecer
una a una vuestras ilusiones, y, semejantes
a los iu'boles en otoño, os encontrais sin
flores y sin hojas, y, deseosos de amar, no
haWtÏs nada digno de vosotros, ahi tenéis la
patria. ¡Amadla! jAmadla! jOh, si! Pera no
ya como la amaban en otro tiempo, practicando
virtudes feroces, negadas y reprobadas
por una verdadera moral y por la madre
Naturaleza; no hadendo gala de fanatismo,
de destrucci6n y de crueldad; no: mas risueña
aurora aparece en el horizot/te, de llices suaves
y pacificas, mensajera de la vida y de ·la paz;
la aurora, en fin, del Cristianismo, presagio
de dias felices y tranquilos. Deber nues/ro
sera seguir los aridos pero pacíficos y produc/ivos
senderos de la Ciencia, que conducen al Progreso,
y de ahi a la Ul1ióll deseada .y pedida por
/csucris/o ell la t/oche de .IU dolor».

Ri:{al 15
Molt aviat se va dirigir a Madrid, en la
qual Universitat va rependre 'Is seus estndis
de Filosofia i Medecina; en totes dues Facul·
tats se distingí, però mes en la primera que
en la segona. En Medecina va obtenir alguns
sobresalientes i nolab/es; però en Filosofia,
no solament sobresalienle en totes les assignatures
(salvat en dues, que va guanyar
notable, sinó premis d'honor en oposicions
renyides. En llengües va descollar d'una
manera especial. Al savi catedratic Amador
de los Ríos li vaig sentir dir que no havia
tingut cap deixeble d'arab com en Rizal;
i al professor d'idiomes Mr. Hughes, que
no havia conegut mai cap jove de majors
aptituts per apendre idiomes. Com de fet,
en Rizal, en plena joventut, va arribar a
parlar i escriure en castella, en francès, en
inglès i en alemany; traduía de l'italia, del
portuguès, de l'holandès i del suec; tenia
profans coneixements de llatí, grec, arab
i hebreu; va saber un poc de sanscrit i de
xinesc, i va acabar per apendre'l rus; i,
trobant-se en el Japó, ne va tenir prou amb
una mica mes d'un mes per a apendre de la
llengua japonesa lo suficient per a enten-

16 Retana
dre-Ia i fer-s'hi entendre. En certa ocasió,
trobant-se a Londres, va tenir l'humorada
de consultar un frenoleg, el qual, després
d'haver-lo examinat, li va preguntar:
- Sab gaires idiomes, vostè?
- Alguns, - va respondre en Rizal.
- Anava a aconsellar-li que's dediqués
a poliglota, - va afegir el frenoleg.
A Madrid feia una vida molt modesta
i recollida. Seguia amb molt profit totes
dugues carreres, i les estones de lleure,
que un altre xicot menos seriós que ell
hauria dedicat a divertir-se, ell les consagrava
a la pintura, a l'esculptura i a escriure.
A Madrid va esser ant va traçar les primeres
quartilles de la novela que havia d'immortalisar-Io:
Noli me tangel·e.
He tingut la sort que arribés a les meves
mans un diari intim den Rizal. En Rizal era
molt metodic, i dia per dia anotava què
feia i quant gastava, i sovint qué sentia.
No fumava; i de la seva modesta pensió
separava tot lo que li era possible per adquirir
llibres. Va arribar una ocasió en que 'Is
gastos de" menjar els va reduir a sis rals
diaris, i hi va haver dia que no va dinar.

RiJ{al
ltiamos con admirad6n, los escnchabamos
con sagrado recogimiento, asimilandonos
aquellos conceptos, pesando los pensamientos,
entusiasmill1donos fitcilmente, porque
también entre nosotros un eco habia que,
aunque tímido, respondia asu voz.»
El dia 25 de Juny de 1884 en Rizal va
guanyar en l'oposició'l primer premi de
grec, i aquell dia va apuntar en el seu diari:
"Hoy no he comido por no tener dinero».
Peró al vespre va menjar. Aquell vespre's
va donar un banquet en honor del
pintor Joan Luna, l'autor del Spoliarium;
al dinar hi assistiren alguns palitics qualificats,
ent1'e ells els senyors Moret i Labra.
Els tilipins hi portaren en Rizal, i en Rizal
aprofita aquella conjuntura per a pronunciar
el seu primer discurs, ratificant-se solemnialment
en els seus sentiments nacionalistes. I
per primera vegada a Espanya's va sentir
parlar del concepte de patriotisme en una
forma novissima: en Rizal va vei1ir a dir:
"Som dos pobles, som dugues races,. volem
viure units, peró amb els mateixos drets que
vosaltres». Com que allavors no s'afinava en
aquestes materies tant com després ha vingut

20 Relana
a afinar-se, els encarregats de pendre notes
dels discursos d'aquell vespre no varen donar
importancia a les paraules den Rizal,
paraules verament trascendentals, ja que
amb elles va donar a entendre que si l'Espanya
i10 volia viure en la més perfecta
armonia espiritual amb la seva colonia,
podrien sobrevenir amargues conseqüencies.
Va esser aquesta vegada, com tantes altres,
noble interpretador de les aspiracions del
seu país, i, com tantes, profetisa esdeveni·
ments que per desgracià tingueren lloc.
III
Se ]licencía en Filosofia i Lletres i's doctora en Medecina.
- La seva anada a París, a Heidelberg i a
Berlín. - Imprimeix la seva noveJa Noli 1I1e tan·
gere, qne es prohibida a Filipines. - Assumpte de la
noveJa. - Judicis que ha merescut.
L'any següent se llicencía en Filosofia i' s
doctora en Medecina. I, després d'una lleugera
excursió per Valencia i Andalusia, se'n
va anar a l'extranger, establint-se a París.
Allí va conseguir formar part de Ja clinica

Retana
que '1 seu llibré tindria gran ressonancia i una
trascendencia immensa. Noli me tangere es
una sintesi fidelissima de l'estat en que's trobava
aleshores Filipines; en aquelles pagines
se contrastava'[ sofriment dels filipins amb els
abusos dels espanyols. No hi ha cap personatge
que's pugui qualificar de fals, ni un
sol fet que no sigui més o menos cert; però
en Rizal va escriure amb esprit massa sistematic,
i això va produir grossissima irritació
a la crítica genuinament espanyola. Va arribar
el llibre a Filipines, i els primers que '1
llegiren foren els frares; i com que allí no 's
podien introduir impresos sense l'autorisació
previa del Govern i an aquest l'aconsellaven
els frares, va sense dir que an el Noli me
tangere se li posà immediatament el veto.
L'Arcabisbe va enviar la novela a l'Universitat;
l'Universitat va designar tres frares perquè
la judiquessin, i aquests declararen... que
era filibustera, volteriana, etc. L'Arcabisbe
va trasmetre aquest dictamen al Governador
general, i el Governador general, desitjós de
lligar bé tots els caps, va encarregar un nou
judici a la Comissió permanent de Censura,
composta de frares' i de seglars, la qual

Retana Retana
tÍ tÍ sus sus sam'dotes sam'dotes Iluestros Iluestros mejores mejores pueblos, pueblos, IluesIlues­ trostros campos campos yy dall/os dall/os aÚIl aÚIl nuestras nuestras eco/lomías eco/lomías call call
la la compra compra de de objetús objetús religiosos. religiosos. Se Se nos nos ha ha intrcintrc­ ducidoducido un un articulo articulo de de industria industria extranjera, extranjera,
10 10 pagamos pagamos bieny bieny estamos estamos en en paz... paz... » »
Ibarra Ibarra (o (o sia sia en en Rizal) Rizal) es es constantment constantment el el
fre fre de de l'impetuós l'impetuós Elies; Elies; aa cada cada moment moment li li
recomana recomana calma: calma: sobre sobre tot tot li li fa fa veure veure que que
cap cap poble poble mereix mereix disfrutar disfrutar d'absoluta d'absoluta lliberllibertattat mentre mentre no no s'elevi s'elevi per per si si mateix mateix al al grau grau de de
cultura cultura que que li li es es indispensable... indispensable... La La divisa divisa
d'Ibarra d'Ibarra es: es: esperar. esperar. An An això, això, en en una una de de les les
seves seves exaltacions, exaltacions, replica replica Elies: Elies:
«--¡Esperar, «--¡Esperar, esperar esperar equivale equivale aa sufrir!» sufrir!» ... ...
« « Solos, Solos, en en verdad verdad somas somas nada; nada; pera pera tomad tomad
la la causa causa del del pue1o, pue1o, unios unios al al pueblo, pueblo, no no desoidesoigaisgais sus sus voces, voces, dad dad ejemplo ejemplo aa los los demas, demas,
dad dad la la idea idea de de lo lo que que se se llama llama UNA UNA PATRIA!J> PATRIA!J> .. .. , ,
« « ¿No ¿No veis veis como como todo todo despierta? despierta? El El sueño sueño
duró duró siglos, siglos, pera pera un un dia dia cayó cayó el el rayo, rayo, yy el el
rayo, rayo, al al destruir, destruir, lIamó lIamó la la vida; vida; desde desde entonentoncesces (aludeix (aludeix als als executats executats en en 1872) 1872) nueva's nueva's
tendencias tendencias trabajan trabajan los los espí espí ritus, ritus, yy esas esas tentendencias,dencias, hoy hoy separadas, separadas, se se uniran uniran un un dia dia
guiadas guiadas por por Dios. Dios. Dios Dios no no ha ha faltada faltada aa los los
otros otros pueblos»... pueblos»... « « Sin Sin lucha lucha no no hay hay liber- liber-

:l8 Retana
molts pensadors. Als Estats-Units aquest llibre
s'ha estudiat profondament per a coneixer
per ell les aspiracions dels filipins. Quina
diferencia entre la crítica americana i l'espanyola!
Moltes són les conclusions que's
poden deduir de la gran novela den Rizal;
però n'hi ha una que's presta més que cap
altra a la meditació: quin pitjor filibusterisme
qud .filibusterisme de la desesperació? Però an
els filipins qui 'ls arrastrava an aquest .filibusterisme?
Ibarra era un home ple de bon desig,
ansiós d'aixecar el progrés intelectual del
seu país, i solament per això se'l considerava
filibuster!
Ja s'ha dit com fou judicada l'obra a
Filipines. Ara afegiré que ho va esser també
a la Metropoli, i no menys com en el Congrés
i en el Senat, La judica en el Senat D, Ferran
Vida, sense coneixer de la mateixa altra cosa
quC'1s judicis dels frares; i la judicà en el
Congrés el senyor general Panda, dient-ne
que era plena de verí. M'inclino a creure
que'! senyor Panda no havia llegit el llibre.
En quant al senyor Sagasta, president del
Consell, i al senyor Becerra, allavors ministre
d'Ultramar, nO'1 van llegir, com no

Ri!{al Ri!{al
l'havia l'havia llegit llegit l'antecessor l'antecessor de de D. D. Manuel Manuel BecerBecerra,ra, D. D. Victor Victor Balaguer. Balaguer. Sabien Sabien tots tots ells, ells, aixó aixó
sí, sí, pels pels frares, frares, que'lllibre que'lllibre den den Rizal Rizal era era molt molt
do/ml, do/ml, ii s'acontentaren s'acontentaren amb amb aquest aquest judici! judici!
AA Berlín, Berlín, al al poc poc temps temps de de publicada publicada la la
novela, novela, -que, -que, per per la la mateixa mateixa raó raó que que era era
prohibida prohibida aa i'Arxipelag, i'Arxipelag, fou fou llegida llegida amb amb més més
aviditat aviditat per per aquells aquells que que tingueren tingueren la la sort sort
d'adquirir-ne d'adquirir-ne algun algun exemplar,-féu exemplar,-féu en en Rizal Rizal
alguns alguns treballets treballets de de caracter caracter literari, literari, en en franfran­ cès,cès, en en inglès inglès ii diverses diverses traduccions traduccions de de l'alel'ale­ many.many. Després Després realisa realisa noves noves excursions excursions per per
Alemanya; Alemanya; visita visita l'Austria l'Austria ii la la Bohemia; Bohemia; va va
tractar, tractar, trobant-se trobant-se aa Leitmeritz, Leitmeritz, el el savi savi propro­ fessorfessor Blumentritt, Blumentritt, el el primer primer filipilloleg filipilloleg del del
món, món, establint-se establint-se entre entre tots tots dos dos desde desde allavors allavors
una una amistat amistat fraternal; fraternal; ii després després viatja viatja per per
Italia Italia ii per per Suiça, Suiça, anant-se'n, anant-se'n, per per ultim, ultim, aa
Marsella, Marsella, ont ont s'embarca s'embarca cap cap al al seu seu país. país. Va Va
arribar arribar aa Manila Manila en en Agost Agost de de 1887. 1887.

3°
Retana
IV
Torna a Manila en Agost de 1887.-Deixa Manila en
Febrer de 1888; se.·n va a la Xina, i després al Japo
i als Estats Units. - La seva estada a Londres.
Va tenir sort a la seva arribada, perquè al
davant del Govern suprem de la Colonia·s
trobava·l general Terrera, que en aquella
ocasió'l tenia poc menos que entregat a tres
homens eminentment liberals: en Quiroga
Ballesteros, director civil; D. Josep Centena,
governador de Manila, i D. Josep Sainz de
Baranda, secretari del Govern general. Tots
tres varen tractar en Rizal amb la deguda
consideració. Si no haguessin estat aquests
homens lliberals i sensats els que's trobaren
al davant dels destins del pais, potser s'hauria
portat a cap amb en Rizal alió que·l P. Font
demanava en la nota del dictamen. Amb
tot, en Rizal va esser vigilat, li varen
posar al costat un tinent de la Guarda civil,
D. Josep Faviel de Andrade. I va succeir alió
que raonablement ha via de succeir: que al
cap de quatre dies en Rizal i el seu cancerber
eren molt bons amics. En Rizal, a la seva

Ri"al 3/
gran cultura, juntava l'afabilitat de caracter
i l'elevació de les idees; el tinent era Ull
perfecte cavaller, posseía un bon sentit i era
en el fons un artista com en Rizal: així es
que tots dos van simpatisar i 's van professar
mutualment amistat sincera.
Però an en Rizal se li feia impossible la
vida en el seu país, en el seu poble de
Calamba sobre tot, ant existia un greu problema
per resoldre, i al qual ell no podia
esser indiferent. Va voler arreglar-ho i va
topar immediatament amb l'oposició dels
frares. Enutjat, desesperançat, va resoldre
ausentar·se de la seva patria, i a primers de
Febrer de 1888 s'embarcà a Manila cap a la
Xina. Va estar a Hong-Kong i a Macao; va
emplear els seus lleures estudiant costums i
sobre tot el teatre dels xinesos, tant interessant
com poc conegut. De la Xina se n'anà
al Japó, ant romangué un mes si fa no fa,
veient-ho tot i observant-ho tot. Tot seguit
se va adonar del creixent progrés que hi
havia aJlí... i això que lJO hi havia frares! l
se'lJ va anar als Estats-Units, ant va trobar
un progrés molt més gran, sense tampoc
l'intervenció de les ordres religioses; i, per

Retana
ultim, a Inglaterra, ont, igualment sense necessitat
del predomini d'aquelles, els inglesos
progressaven... progressaven... I amb tot i amb això, els
frares de Filipines obstinats en qne, gracies
an ells, Filipines,era'l pais més prosper
del món!
Establert a Londres, se va dedicar preferentment
a l'estudi del passat de la seva
patria; cada dia consagrava hores i hores a
estudiar en el Museu Britanic els llibres
antics que feien referencia al seu pais. El
temps que li sobrava l'invertia en fer altres
estudis, i especialment en pintar i modelar.
A Londres va fer algunes de les seves principals
esculptures. AlIi va esser ant se va donar
compte de la sanya amb que'l perseguien els
frares de Filipines, que van acabar per empendre
una veritable creuada contra'l Noli
me tangere i el seu autor. Alli va rebre alguns
folletets ant se deia mal d'ell; alli va saber
que'ls frares, desde la trona, el posaven com
un drap brut... Entre 'ls que més se distingiren
en aquesta campanya anti·rizalina va sobressortir
l'agusti fra ]oseph Rodriguez, del
qual se pot dir, sense ofendre la seva memoria,
que era. un ser inferior, un veritable

34
Relana
gué l'Arcabisbe: «Essent veritat aixà, neguem
sepultura en cementiri eclesiastic». A l'altre
veí'I van enterrar en sagrat, i al cunyat den
Riz.lll el van enterrar en mig d'un camp, com
un goç. Fins an aquest punt se perseguia'l
nom den Rizal a Filipines!
Els enemics den Rizal, no podent-se
venjar en el doctor, perquè 's trobava a Inglaterra,
se venjaven en el cadavre d'un parent!
l, per si això era poc, els pares den Rizal, els
seus germans i els seus amics més qualificats,
eren deportats a les isles més insanes del sud
de l'Arxipeleg I Què devia pensar en Rizal de
tot això? Se '1 va posar al marge de la desesperació,
Qui dubta que'ls espanyols empenyien
en Rizal a esser filibuster? Tenia o no
motius per esser-ne? Doncs no ho era I Va
portar la seva abnegació fins al punt que,
immediatament després de tant iniqües persecucions
contra les persones més estimades del
seu cor, publicava un article en el qual deia
que no volia l'expulsió dels frares: que's
contentava amb la llur secularisació. «El
nostre país - deia - es generós: no fara amb
els frares allò que Espanya va fer l'any trenta
i tants.»

Ri:¡al
Fruit de la seva estada a Londres va
esser la reimpressió d'un llibret rarissim
d'historia, els Sucesos de las Islas Filipinas,
pe! Dr. Antoni de Marga, ant se narren e!s
fets esdevinguts durant els primers anys de
la nostra dominació. En Rizal reimprimi
aquest llibre amb gran abundancia de notes,
inspirades en lo que'n podriem dir laborantisme
cientific, semblant al que anys endarrera
havien empleat certs americans erudits.
La tendencia de les notes den Rizal era
exaltar l'antiga ci vilisacié5 filipina i rebaixar
lo fet pels espanyols; peró cal regoneixer
que, mes bé o més malament, en Rizal prova
amb textes tot allò que soste. Va sense dir
que també aquesta obra, no obstant e! seu
caracter d'erudició, va esser prohibida a Filipines.
I termino amb la seva estada a Londres
fent notar un fet que es un nou dato sobre
la noblesa de l'ànima den Rizal. Vivia en
Rizal a dispesa en una casa particular, ant
hi havia una familia composta de matrimoni
i tres filles, a les quals va fer el bust. En
Rizal va poder notar que una d'elles se fixava
molt en ell. Va pod.er observar que ell no li

Relana
era indiferent an ella. An ell, per altra part,
li agradava aq uella noia. Peró en Rizal se
devia a la seva patria, l'amor dels seus amors; ­
apart de que en Rizal, com un altre Don
Quixot, tenia tahl'bé la seva Dulcinea en el
cor, ulla paisana seva... Ell va compendre que
si agafava relacions amb l'inglesa era infidel
als seus més elevats sentiments, i va pendre
la resolució d'abandonar la ciutat ont vivia.•
I va marxar cap a Paris. I a Paris va esser
ont va treure a la llum el llibre de Morga d'ont
s'ha parlat més amunt.
v
Torna a Madrid a miljans de 1890. - S'estableix després
a Ganl, DnI publica la seva uovela El Filibuslerismo.
- Assumple de l'obra.
Alguns mesos després, a mitjans de 1890,
en Rizal va marxar cap a Madrid, ont s'estava
una nodrida i intelligent colonia filipina, amb
el seu orgue propri, La Solidat'idad, que de
Barcelona trasportaren a Madrid. Allavors
en Rizal se va moure molt, desitjós d'obtenir
per a la seva patria les reformes que

38 38 Relana
Va esser a Gant ant va treure a llum la seva
I1ovela, segona part del Noli me tangere,
titoJada El Filibusterismo.
El Filibusterismo havia estat esboçat a
Londres. Quanèl va publicar va tenir el
ferm proposit de que no ·1 llegissin els espanyols.
L'experiencia li havia demostrat que 'Is
espanyols no tenien en compte la literatura
rizalina sinó per a condemnar-la i execrar-la.
Doncs, no va posar a la venda pública aquest
llibre. El va titolar El Filibmterismo i va
tenir el valor - un valor certament molt
honrat - de dedicar-lo a la memoria dels
tres sacerdots filipins escanyats en 1872;
als quals el que aIlavors era Arcabisbe de
Manila (que no era frare) se va negar a
degradar, sens dubte perquè va adquirir el
ple convenciment de que no eren culpables
del crim que se 'Is imputava. l en Rizal va
tenir la valentia de dir en aqueixa -dedicatoria,
aludint an aquells tres capellans martirs:
« Qualsevol que sense proves evidents
ataqui la vostra !pemoria, que en la vostra
sang se taqui Icsmans!».
E I Filibusterismo es el llibre més nacionalista
que he I1egit en ma vida. Com sc pot

RiJ(al 39
recordar, l'Ibarra, el protagonista del Noli me
tangere, quan acabava la novela's trobava moribunde.
L'impressió que les ultimes paraules
seves produeix al lector es que l'Ibarra
mor. Peró l'Ibarra no va morir.. Se salva, i
fuig de Filipines. l aqueix Ibarra rediviu,
dient-se Simoun, torna al seu pais, conver·
tit en comerciant de joies al cap d'alguns
anys. Torna enterament desfigurat: ningú'l
regoneix; la gent el prenien per un malabar
de diners; ningú podia sospitar que fos
l'Ibarra, ja que en tot el pais se considerava
com cosa positivament certa que ¡'Ibarra havia
estat 1110rt pels carrabiners. Simoun torna al
seu pais amb el proposit de fer la revolució:
l'inspirava un ideal essencialment anarquista.
« El pais - pensava - està podrit; peró no
h o està prou: vui esser jo qui contribueixi a
la seva més absoluta corrupció, del germen
de la qual sobrevindrà'l remei.» La casua·
litat va fer que aquell noiet que's deia Basili,
amb el qual l'Ibarra va parlar quan s'estava
morint, va sOl'pendre a Simoun sense ulleres
i el va regonéixer. Aquell noi de la conclusió
del Noli me lallgere es ara un jove quasibé
home fet, que estudia medecina. Simoun,

· Ri?(al 41 · Ri?(al 41 de de ham'os ham'os libres, libres, ii haceros haceros verdaderamente verdaderamente esclaescla­ vosvos II Nueve Nueve por por diez diez de de los los que que presumís presumís de de
i1ustrados, i1ustrados, sois sois renegados renegados de de vuestra vuestra patria. patria.
El El que que de de entre entre VQsotros VQsotros habla habla ese ese idioma, idioma,
descuida descuida de de tal tal manera manera el el suyo, suyo, que que ni ni lo lo
escribe escribe ni ni lo lo entiende, entiende, yy jj cuantos cuantos he he visto visto yo yo
que que afectan afectan no no saber saber de de elIo elIo una una sola sola palabra! palabra!
Por Por fortuna fortuna tenéis tenéis un un Gobierno Gobierno imbécil. imbécil. MienMien­ trastras la la Rusia, Rusia, para para esciavizar esciavizar aa la la Polonia, Polonia, le le
impone impone el el ruso; ruso; mientras mientras la la Alemania Alemania propro­ hibehibe el el francés francés etl etl las las provincias provincias conquistaconquistadas,das, vuestro vuestro Gobierno Gobierno pugna pugna por por conservaros
conservaros
el el vuestro, vuestro, yy vosotros, vosotros, en en cambio, cambio, pueblo pueblo
maravilloso maravilloso bajo bajo un un gobierno gobierno increible, increible,
ii vosotros vosotros os os esforz.ais esforz.ais en en despojaros despojaros de de vuestra vuestra
nacionalidadl nacionalidadl Uno Uno yy otro otro os os olvidais olvidais de de que que
mientras mientras un un pueblo pueblo conserva conserva su su idioma, idioma, conserva conserva
la la prenda prenda de de su su libertad, libertad, como como el el hombre hombre su su
illdependencia illdependencia mientras mientras conserva conserva su su ·manera ·manera de de
pensar. pensar. EL EL IDIOMA IDIOMA ES ES EL EL PENSAMIENTO PENSAMIENTO DE DE LOS LOS
PUEBLOS. PUEBLOS. Feliz.mmte Feliz.mmte vuestra vuestra independmcia independmcia esta esta
asegurada: asegurada: ii LAS LAS PASIONES PASIONES HUMANAS HUMANAS VELAN VELAN POR POR
ELLA! ELLA! ... ... » »
Precisament Precisament els els representants representants del del govern govern
tenien tenien obligació obligació de de fomentar fomentar el el castella, castella, ja ja
que que 'ls 'ls frares frares hi hi posaven posaven les les més més grans grans traves traves
44

Retana
possibles; per això l'exclamació den Rizal:
«teniu un govern imbecil!».
Simoul1 concebeix dos plans per posar
en practica la seva ansia aniquiladora, però
tots dos fracasse'n. El segon era netament
anarquista. Havia de celebrar-se a Manila
una boda d'upa. El governador general, padrí
dels nuvis, els regala una luxosa lampara,
que havia d'estrenar-se en el dinar de noces.
Aquesta lampara la va construir Simoun, i
en nom del governador la va portar i la va
colocar en el saló del menjador. La lampara
era plena de nitro-glicerina i disposada de
tal sort que, debilitant-se aviat la llum, calia
tocar un ressort de la metxa; però aquest
ressort, apenes tocat, faria esclatar la bomba.
Aquest era'l present que'1capità general oferia
als nuvis, al casament dels quals concorria
tot lo més granat de Manila, inclosos alguns
frares dels més importants. Simoun va arribar
a la casa, trobant-se aquesta plena de
gom a gom; va colocar la lampara i va
sortir. Però davant de la porta de la casa 's
va topar amb un jove que's deia Isagarri,
antic promes de la que's casava, i, com que
l'estimava, li va aconsellar que se n'apartés,

Ri:{al Ri:{al 43 43
que que se se n'anés n'anés lluny: lluny: Isagarri Isagarri 's 's va va resistir; resistir;
Simoun Simoun va va insistir insistir aa demanar-li demanar-li que que s'allus'allunyés,nyés, ii el el jove jove Isagarri Isagarri no no se'n se'n va va voler voler anar anar
de de cap cap de de les les maneres, maneres, Allavors Allavors Simoun Simoun li li
va va dir dir la la veritat: veritat: que que havia havia colocat colocat una una
bomba-lampara, bomba-lampara, la la qual qual no no trigaria trigaria aa esclatar, esclatar,
fent fent una una destroça destroça terrible. terrible. ll com com que que IsaIsagarrigarri va va persistir persistir en en la la seva seva actitut, actitut, Simoun Simoun
el el va va abandonar abandonar aa la la seva seva sort. sort. Apenes Apenes Si· Si·
moun moun havia havia donat donat quatre quatre passes, passes, quan quan Isa· Isa·
garri, garri, mogut mogut per per un un sentiment sentiment de de pietat, pietat, se se
va va ficar ficar aa la la casa casa com com un un boig, boig, se'n se'n va va anar anar
de de dret dret aa la la 1ampara, 1ampara, i, i, agafant-la agafant-la amb amb les les
seves seves propries propries mans, mans, la la va va tirar tirar aa l'aigua l'aigua aa
un un estany estany que que hi hi havia havia al al costat costat mateix mateix de de
la la casa. casa. ll això això va va evitar evitar l'hecatomba, l'hecatomba, MenMen­ trestant,trestant, en en aquells aquells moments moments de de confusió, confusió,
corria corria de de mà mà en en mà mà una una targeta targeta ont ont se se llegia, llegia,
manuscrit, manuscrit, el el nom nom de de Joan Joan Crisos/om Crisos/om lbana. lbana.
Un Un dels dels frares, frares, veient veient la la lletra, lletra, va va quedar quedar
estabornit. estabornit. La La targeta targeta l'havia l'havia deixada deixada en en SiSi­ mounmoun al al temps temps de de retirar-se. retirar-se.
En En Simoun, Simoun, veient veient fracassat fracassat el el seu seu plan, plan,
fuig fuig de de Manila, Manila, emportant-se'n emportant-se'n en en una una mamaletaleta d'acer, d'acer, preparada preparada per per endavant, endavant, totes totes les les
seves seves riqueses; riqueses; ii va va aa refugiar-se refugiar-se aa casa casa

Ri:;.at Ri:;.at 4S 4S
VICIOS, VICIOS, el el poca poca aprecio aprecio que que };acemos };acemos de de la la digdig­ nidad,nidad, de de las las uirtudes uirtudes cívicas... cívicas... Toleramosy
Toleramosy
n9s n9s hacemos hacemos cómplices cómplices del del vicio, vicio, aa veces veces lo lo
aplaudimos; aplaudimos; justo justo es, es, justísimo, justísimo, que que suframos suframos
sus sus consecuencias consecuencias yy las las sufran sufran tambien tambien nuesnuestrostros hijos. hijos. Es Es el el Dios Dios de de libertad, libertad, Sr. Sr. Simoun, Simoun,
que que nos nos obliga obliga aa amaria amaria haciendo haciendo que que nos nos
sea sea pesada pesada el el yugo; yugo; un un Dios Dios de de misericordia,
misericordia,
de de equidad, equidad, que que al al par par que que nos nos castiga castiga nos nos
mejora, mejora, yy sólo sólo concede concede el el bienestar bienestar al al que que
se se lo lo ha ha merecido merecido por por sus sus esfuerzos: esfuerzos: la la eses­ cuelacuela del del sufrimiento sufrimiento templa; templa; la la drena drena del del comcom­ batebate vigoriza vigoriza las las almas. almas. Yo Yo no no quiero quiero decir decir
que que nn uestra uestra libertad libertad se se con con quiste quiste aa filo filo de de
espada: espada: la la espada,'entra espada,'entra por por muy muy poca poca ya ya ell ell los los
destinos destinos tflodernos; tflodernos; pei-o pei-o sí sí la la hemos hemos de de cOllquistar cOllquistar
mereciéndola, mereciéndola, elevando elevando la la razón razón yy la la dig11idad dig11idad
del del individuo, individuo, amando amando lo lo justo, justo, lo lo bueno, bueno, lo lo
grallde, grallde, HASTA HASTA MORIR MORIR POR POR ÉL; ÉL; YY cuando cuando un un
pueblo pueblo llega llega aa esa esa altura, altura, Dios Dios suministra suministra el el
arma, arma, yy caen caen los los ídolos, ídolos, caen caen los los tiranos tiranos como como
castillo castillo de de naipes, naipes, yy brilla brilla .la .la libertad libertad con con la la
primera primera aurora..Nuestro aurora..Nuestro mal mal lo lo debemos debemos aa
nosotros nosotros mismos: mismos: no no echemos echemos la la culpa culpa aa nadie. nadie.
Si Si España España nos nos viese viese menos menos complacientes
complacientes
COI1 COI1 la la tirania tirania yy mas mas dispuestos dispuestos aa luchar luchar yy aa

Retana
sufrir por nuestros derechos, España seda la
primera en damos la libertad; porque cuando
el fmto de la concepción llega a su madurez,
i desgraciada la madre que lo quiera ahogar!
En tanta, mientfas el pueblo filipina no
tenga suficiente energia para proclamar, alta
la frente y desnudo el pecho, su derecho a
la vida social y garantirlo con su sacrificio,
con su sangre misma; misma; mientras veamos a
nuestros paisanos m la vida privada sentir
verguenza de sí, oir rugiendo la voz de la
conciencia, que se rebela y protesta, y m la
vida pública callarse, hacer coro. al que abusa
para burlarse del abusado; mientras los veamos
encerrarse en su egoísmo y alabar con
forzada sonrisa los actas mas inicuos, mendigando
con los ojos una parte del bodn,
¿li qué dades libertad? Con España y sin
España sedan siempre los mismos, y acaso,
i acaso peores! ¿Aque la independencia, SI LOS
ESCLAVOS DE HOY SERAN LOS TIRANOS DE
MAÑANA? Y lo seran, sin duda, porque i AMA
LA TIRANÍA QUIEN SE SOMETE A ELLA! Sr. Simonn,
mientras nuestro pueblo no esté preparada,
mimtras vaya li la lucba engañado ó
empujado, sin clara conciencia de lo que ha de

Rif{al Rif{al 51 51
cretar cretar el el deshauci deshauci d'una d'una porció porció de de llogaters. llogaters.
ll aa l'arribar l'arribar an an aquest aquest punt punt me me veig veig obligat obligat aa
fer fer una una rectificació rectificació d'allò d'allò que que vaig vaig escriure escriure en en
la la meva meva obra obra sobre sobre la la vida vida den den Rizal Rizal (recti(rectificacióficació que que dec dec aa la la bondat bondat del del meu meu distingit distingit
amic amic el el competent competent lletrat lletrat senyor senyor Comte Comte d'Al· d'Al·
bay): bay): els els deshauciats deshauciats anunciaren anunciaren en en tota tota
regla, regla, tal tal com com la la llei llei disposa, disposa, que que posarien posarien
recurs recurs davant davant del del Suprem; Suprem; i, i, no no obstant obstant ii
això, això, la la sentencia's sentencia's va va executar, executar, ii una una porció porció
de de çases çases dels dels calambenys calambenys foren foren barbrement barbrement
arrasades, arrasades, ii vinticinc vinticinc dels dels més més caracterisats
caracterisats
calambenys calambenys condemnats condemnats aa deportació. deportació. La La
familia familia den den Rizal Rizal va va esser esser la la que que més més ne ne va va
patir. patir. Els Els que que no no podien podien venjar-se venjar-se en en l'esl'escriptor,criptor, perquè's perquè's trobava trobava lluny lluny del del seu seu pais, pais,
se se varen varen venjar, venjar, una una vegada vegada més, més, en en els els seus seus
parents parents ii amics. amics.
AJlavors AJlavors va va esser esser quan quan en en Rizal Rizal va va trastrasladar-seladar-se desde desde Europa Europa aa Hong-Kong, Hong-Kong, ont ont se se
va va establir, establir, concebint concebint el el proposit proposit de de fundar fundar
una una colonia colonia al al nord nord de de Borneo, Borneo, per per aa la la
qual qual cosa cosa comptava comptava amb amb el el consentiment consentiment del del
govern govern inglès. inglès. Amb Amb aquest aquest motiu motiu en en Rizal Rizal
va va fer, fer, desde desde Hong.Kong, Hong.Kong, una una expedició expedició aa
Borneo, Borneo, tornant tornant després després novament novament aa Hong- Hong-

52 52 Retana Retana
Kong. Kong. El El seu seu tracte tracte amb amb un un vell vell filipí filipí que's que's
deia deia D. D. Josep Josep Basa'l Basa'l va va moure moure aa redactar redactar
els els Estatuts Estatuts ii Reglaments Reglaments de de la la « « Lliga Lliga FiFi­ lipina»,lipina», que que 'S 'S creu creu va va esser esser ideada ideada den den Basa; Basa;
la la qual qual Lliga Lliga no no venia venia aa esser esser altra altra cosa cosa queque­ unauna associació associació de de protecció protecció mutual, mutual, d'ind'in­ teIigenciateIigencia mutual mutual entre entre 'Is 'Is filipins filipins de de certa certa
cultura cultura oo de de certa certa posició; posició; una una cosa cosa així així com com
una una solidaritat solidaritat social, social, comercial comercial ii en en certa certa
manera manera politica, politica, en en res res partidaria partidaria del del sepaseparatisme.ratisme. Aquesta Aquesta Lliga, Lliga, no no obstant, obstant, va va esser esser
amalgamada amalgamada quatre quatre anys anys més més tard, tard, pel pel Fiscal, Fiscal,
amb amb el el Katípullan, Katípullan, ii el el fet fet de de que que en en Rizal Rizal
hagués hagués estat estat el el fundador fundador de de la la Lliga Lliga (que (que
per per cert cert apenes apenes va va viure), viure), se se va va considerar considerar
l'argument l'argument principal principal perquè perquè en en Rizal Rizal fos fos
condemnat condemnat aa mort. mort.
En En Rizal Rizal se se trobav; trobav; aa Hong-Kong. Hong-Kong. Peró, Peró,
no no podent podent resistir resistir per per més més temps temps els els sofrisofri­ mentsments ii persecucions persecucions que que patien patien els els seus, seus, va va
decidir decidir tornar tornar al al seu seu país, país, aa veure veure si si aixÍ's aixÍ's
venjaven venjaven en en ell ell ii deixaven deixaven estar estar els els seus seus paparentsrents ii amics. amics. Abans Abans d'empendre'l d'empendre'l viatge, viatge,
que que va va realisar realisar aa ultims ultims de de Juny Juny de de 1892, 1892, va va
depositar depositar en en mans mans del del Dr. Dr. Llorenç Llorenç Pereyra Pereyra
Marques, Marques, de de Macao, Macao, tres tres documents, documents, en en els els

Hi!{al Hi!{al
quals quals feia feia en en Rizalla Rizalla declaració declaració de de que que aquest aquest
viatge viatge li li costaria costaria la la vida; vida; però però es es que que s'estis'estimavamava mes mes perdre-la perdre-la que que no no pas pas que'ls que'ls seus seus
continuessin continuessin patint. patint. Per Per que que aquest aquest pressentipressentimentment den den Rizal? Rizal? Quin Quin crim crim havia havia comes comes oo
pensava pensava cometre? cometre? Ah! Ah! Es Es que que en en Rizal Rizal sabia sabia
que que solament solament pel pel fet fet d'haver d'haver dit dit grans grans veveritatsritats en en les les seves seves obres obres els els seus seus enemics enemics tintindriendrien de de venjar-se. venjar-se. Es Es cert cert que que en en Rizal, Rizal,
abans abans de de tornar tornar aa Filipines, Filipines, havia havia ofert ofert al al
general general DespujolllO DespujolllO ficar-se ficar-se en en poli/ica. poli/ica. Aquí, Aquí,
entre entre nosaltres, nosaltres, es es D. D. Isabelo Isabelo de de los los Reyes, Reyes,
que que ho ho sab. sab. Però Però en en Rizal Rizal va va oferir oferir allò allò que que
no no podia podia complir; complir; perque, perque, donada donada la la seva seva
significació significació en en el el seu seu país, país, tota tota paraula paraula seva, seva,
per per innocenta innocenta que que fos, fos, havia havia de de tenir tenir un un
valor valor politic. politic.
ll va va arribar arribar aa Manila Manila en en Rizal. Rizal. El El visivisitarentaren poca poca gent, gent, perque perque tots tots els els filipins filipins sasabienbien que que pel pel mer mer fet fet de de parlar-hi parlar-hi un un moment moment
serien serien tots tots ells ells senyalats senyalats com com filibusters, filibusters, ii
eren eren molt molt pocs pocs els els que que gosaven gosaven exposar-se exposar-se
aa rebre rebre aquest aquest qualificatiu qualificatiu ignominiós. ignominiós. En En
Rizal, Rizal, en en uns uns quants quants dies, dies, va va realisar realisar alguns alguns
viatges viatges ii celebra celebra dues dues reunions, reunions, en en les les quals quals
se se va va limitar limitar aa aconsellar aconsellar que que s'afirmes s'afirmes la la

Retana
vida de la « Lliga Filipina», i a infondre sentiments
de dignitat. La presencia den Rizal
a Manila va sense dir que's considerà intolerable.
Urgia, doncs, un pretext per fer-lo
desaparèixer de l'escena, i aqneix pretext se
va trobar. S'ha de fer justicia al general Despujol:
era un cavaller; però 'I varen enganyar.
Vet-aquí com. Amb en Rizal va tornar
al seu país una germana seva, en l'equipatge
de la qual, més ben dit,en un farcell del seu
equipatge, foren trobats alguns exemplars
d'unes fulles amb el retol de i Pobres frailes!
¿Es verossimil que un home del talent den
Rizal cometés l'imprudencia d'esser portador
d'uns papers que sabia que podien
fer-li molt mal? Doncs bé: el descobriment
d'aquests papers va esser el pretext que hi
va haver per agafar en Rizal i deportar-lo
immediatament. El periadic Plaridel, de Ma­
IaIos, del 17 de Juliol de 1907, publica un
treball del meu amic el sabent escriptor
S. Epifania de los Santos; i en aquest treball
se diu qui va esser el que va ficar les fulles
en l'equipatge de la germana den RizaI. No
dec estampar-ne'l nom! Solament diré que
qui va presenciar la proesa va esser, segons se

56 Retana
tot, principalment en lo referent a l'admissió
de llibres en el pais. No fa gaire que he tret a
llum un extret de les actes originals de la
Comissió permanent de Censura, i en aqueix
treball se podrà veure que Don Quijote circulava
tatxat; que les Doloras de Campoamor
eren prohibides; que ho eren totes les noveles
d'autors famosos; quasi bé tots els llibres
de filosofia i d'historia; que ho era un tractat
de Geografia solament perquè l'autor no
acceptava l'universalitat del Diluvi... Diluvi...
Per què seguir? I, en cambi, la censura
donava '1 permis a obretes indigestes, d'autors
ignorants, que solament servien per atrofiar
la mentalitat dels filipins. ¿Quina cultura
podia haver-hi en el pais, ni quin amor
podien tenir an els frares els filipins què
ansiaven instruir-se?

Ri!{al Ri!{al
VII VII
Presó Presó den den Rizal. Rizal. -- De¡Jortació De¡Jortació aa Dapitan. Dapitan. -- Programa Programa
de de reformes reformes den den Rizal. Rizal.
En En Rizal, Rizal, aa conseqüencia conseqüencia d'aqueixes d'aqueixes fufulleslles de de que que he he parlat, parlat, va va esser esser agafat agafat el el 77 de de
Juliol Juliol de de 1892. 1892. El El van van portar portar al al castell castell de de
Santiago, Santiago, que que venia venia aa esser esser 'per 'per Manila Manila 10 10
que'l que'l castell castell de de Montjuïc Montjuïc es es per per Barcelona. Barcelona.
En En Rizal Rizal no no va va saber saber per per què què se'l se'l ficava ficava aa la la
presó, presó, per per què què se se 'I 'I desqualificava; desqualificava; no no se se li li
formà formà procés; procés; no no va va esser esser interrogat. interrogat. Per Per
què què servia servia -I -I Codi? Codi?
Solament Solament va va saber saber que que als als pocs pocs dies, dies,
conduit conduit per per un un vaixell vaixell de de guerra, guerra, se se veia veia
deportat deportat aa Dapitan, Dapitan, en en l'illa l'illa de de Mindanao, Mindanao,
ii tatxat tatxat de de filibuster filibuster per per gran gran part part de de la la
prempsa... prempsa... II dic dic gran gran part, part, perquè perquè hi hi va va
haver haver periadics, periadics, entre entre ells ells La La Publicidad, Publicidad, de de
Barcelona, Barcelona, ii El El Globo, Globo, de de Madrid, Madrid, ii altres, altres, que que
rebutjaren rebutjaren el el suposat suposat filibusterisme filibusterisme den den Riza1. Riza1.
De De cap cap dels dels escrits escrits den den Rizal Rizal se se desprèn desprèn
altra altra cosa cosa que que un un amor amor immens immens al al seu seu país país ii
ansia ansia infinida infinida de de dignificar-lo dignificar-lo ii elevar-lo, elevar-lo,
55

60 Retana
en dotar a Dapitan d'iJluminació pública, que
no 'n tenia.
Va acabar per disfrlltar de llibertat absolnta
dins la isla, i emprenia expedicions que
duraven fins a vuit dies. Va tenir moltes ocasions
per fugir; però mai ho va intentar.
Era esclau del seu honor, i pel seu honor
havia promès no abusar de la llibertat que'!
governador li dava. Gran naturalista, aquestes
excursions tingueren per fruit el descobriment
d'especies noves de l'Historia Natural.
Formava coleccions de petxines, moluscs i
insectes i bestioles rares, que enviava als savis
d'Europa, els quals li corresponien amb llibres
de ciencia, medicaments i instruments de
cirurgia. Entre les troballes s'han inventariat
dugues novedats: una granota, que ha romas
dins l'Historia Natural amb el nom de Rhacophorus
Ritalix, i un coleopter, que ha estat
batejat amb el nom d'Apogenia Ritali. De
manera que en Rizal, entre les seves glories,
compta la d'haver associat el seu nom a una
tant important branca de la cieneia com l'Historia
Natural.
En Carnicero sostenia eorrespondencia
reservada, sobre en Rizal, amb el general

Ri:{al Ri:{al 61 61
Despujo!. Despujo!. ll així així que'! que'! senyor senyor Carnicero Carnicero comcomprenguéprengué que que inspirava inspirava an an en en Rizal Rizal absoluta absoluta
confiança, confiança, el el va va sondejar sondejar en en materia materia poIitica. poIitica.
Vol Vol saber-se saber-se quins quins eren eren els els somnis somnis den den Rizal, Rizal,
quin quin era'I era'I seu seu programa programa de de reformes? reformes? Consta Consta
en en una una carta carta den den Caruicero Caruicero an an en en Despujol; Despujol;
carta carta que, que, com com les les demés demés sobre sobre aquest aquest as· as·
sumpte, sumpte, he he tingut tingut en en les les meves meves mans mans ii copío copío
en en el el meu meu llibre. llibre. Vegi-s Vegi-s el el programa programa d'aquell d'aquell
filibuster: filibuster:
«En «En primer primer terme, terme, donar donar al al país país represeurepreseutaciótació en en les les Corts, Corts, amb amb la la qual qual cosa cosa cessarien cessarien
els els abusos abusos que que per per alguns alguns se se cometen. cometen.
» » Secularisar Secularisar els els frares, frares, fent fent cessar cessar la la tutela tutela
que que amb amb ei ei Govern Govern ii el el país país exerceixen exerceixen
aquests aquests senyors, senyors, distribuint distribuint les les parroquies, parroquies,
aa mesura mesura que que vaquessin, vaquessin, entre'Is entre'Is clergues, clergues,
que que tant tant podrien podrien esser esser insulars insulars com com peninpeninsulars.sulars. rams. rams.
» » Reformar Reformar l'Administració l'Administració en en tots tots els els
» » Fomentar Fomentar l'instrucció l'instrucció primaria, primaria, llevant llevant
tota tota intervenció intervenció als als frares, frares, dotant dotant els els mestres mestres
ii institutrius institutrius de de sou sou més més gros. gros.
» » Donar Donar per per meitat meitat els els empleus empleus del del país país aa
peninsulars peninsulars ii insulars. insulars.

Retana
» Moralisar l'Administració.
» Crear en les capitals de provincia de
més de 1'6.000 habitants Escoles d'Arts i
d'Oficis.
» Llibertat religiosa i llibertat d' impremta.
»
Demanava la representació en el Parla:'
ment,no solament perquè ja l'havia tinguda
Filipines, sinó perquè a la Metropoli se sapignés
la veritat de les aspiracions d'aquell
poble. Demanava la llibertat d'impremta
per a que'l pensament pogués exposar-se amb
sinceritat. Demanava secularitzar els frares
perquè, trencant la força social que'ls donava'l
vot corporatiu, no fossin absorbents i
tirans com eren aleshores. Demanava allò
que alguns espanyols demanaven a la Metropali
sense esser tractats de filibusters. Me
sembla que això que en Rizal demanavà era
alguna Cosa menos de lo que'ls catalans han
demanat en el programa minim del Tivoli.
Al poc temps d'arribar Rizal a Mindanao
va tenir la sort de repartir-se amb en Carni·
cero i un altre espanyol el premi segon de la
loteria: 20,000 duros. Ell Rizal va consagrar
gran part d'aquells diners a adquirir terres,

transformant amb la seva inteligencia les
pràctiques rutinaries de l'agricultura de Mindanao.
Va sembrar cacau, cafè, canya, etc., i
ultimament somniava en devenir un agricultor
i no res més. Amb tot i amb això, estava
ple d'ama.rgor i d'incertitut. Procurava allunyar
del seu pensament tota idea politica,
recordant els sofriments que .amb les seves
predicacions havia ocasionat a la seva familia;
se distreia escrivint de tot i adhuc actuant
de pedagog, donant ensenyances als
nois pobres, que ell mateix examinava, premiant
als més aplicats; va treballar amb molt
dalit en una gramatica tagala comparada, que
no va arribar a finir. Però l'incertitut no'1
deixava viure tranq uil: així, el veiem tant
aviat desitjant fundar a Sindangan una colonia
agrícola, com trasladar-se a llocos, com
venir a Espanya i solicitar, com va fer-ho,
passar a Cuba en qualitat de metge militar
provisional, al servei de l'exèrcit que lluitava
en aquella ¡sia.

66 Retana
gran lUJusttcla va produir immediatament
l'indignació popular, i fruit d'aquesta indignació
va esser la creació d'aqueixa terrible
societat, el lema de la qual no era altre que
fer una espantosa hecatomba. Tant lluny se
trobava en Rizal de participar dels ideals dels
del Katipunan, que n'hi ha prou amb aquest
dato. A l'Abril del96 el Katipunan va delegar
el metge D. Piu Valenzuela per a que anés a
Dapitan, pretextant una consulta facultativa,
i explorés l'esprit den Rizal sobre la necessitat
qud Katipunan sentia de fer immediatament
la revolució. En Valenzuela va arribar a
Mindanao, va tenir un abocament amb en
Rizal, i li va dir:
- Es impossible contenir el poble: el poble's
daleixper llençar-se a la revolució.
Vinc a demanar-li'l seu parer en nom del
Katipunan.
En Rizal li va respondre:
- He sostingut en tots els meus escrits
que un poble no pot gojar dels beneficis de la
llibertat mentre no tingui la cultura i la preparació
que s6n indispensables; no solament
rebutjo l'idea que sosté'l Katipunan, sinó
que m'oposo decididament a que s'associi '1

meu nom a qualsevol moviment que s'intenti.
l's va extendre després en consideracions
sobre això, però amb tal veemencia, que en
Valenzuela, que hi havia anat amb el proposit
de passar un mes a Dapitan, va tenir
d'anar-se'n a les vintiquatre hores. Eu Valenzuela
va tornar a Manila; va donar, noticia
de l'actitut den Rizal, tant resoltament
oposat a que's portés a cap la revolució, i en
Rizal fou qualificat de covard. Se vol més
désgracia per en Rizal? Pels filipins exaltats,
covard; pels espanyols insensats, filibuster.
Tornem al 17 d'Agost de 1896. En
aqueix dia'1frare agustí Mariano Gil, tenint
n9ticia per una confidencia de l'existencia
del Katipunan, va comunicar-ho immediatament
a les autoritats. Els compromesos,
veient-se descoberts, se varen llençar al camp
a vendre cara la vida. La revolució la tenien
preparada per al Setembre; però fra Gil va fer
que l'esclat del Katipunan ressonés abans. El
panic i l'indignació s'escamparen per Manila.
En Rizal, isolat dins un vaixell de guerra, se
trobava prop de Manila, d'ont no havia trepitjat
la terra desde'l 7 de Juliol de 1892.
L'opinió publica espanyola de Manila se va

68 68 Retana Retana
fixar fixar en en en en RizaI. RizaI. El El capita capita general general Blanco Blanco va va
mostrar mostrar aliavars aliavars gran gran serenitat. serenitat. II va va escriure escriure
an an en en Rizal Rizal una una atenta atenta carta carta amb amb la la qual qual n'hi n'hi
enviava enviava dues, dues, d'eficaç d'eficaç recomanació, recomanació, per per als als
ministres ministres de de la la Guerra Guerra ii d'Ultramar. d'Ultramar. Totes Totes
dugues dugues tenien tenien el el mateix mateix text. text. La La dirigida dirigida al al
ministre ministre de de la la Guerra Guerra diu diu així: així:
«El «El Capitan Capitan General General de de Filipinas. Filipinas. -- Particular. Particular. ­­
Mauila, Mauila, .)0 .)0 de de agosto agosto de de r896. r896.
» » Excma. Excma. Sr, Sr, D. D. Marcelo Marcelo de de Azcarraga. Azcarraga.
»Mi »Mi apreciable apreciable geueral geueral yy distinguido distinguido amigo: amigo: Reco· Reco·
miendo miendo aa nsted nsted con con verdadera verdadera interés interés al al Dr. Dr. D, D, José José RiRizal,zal, qne qne marcha marcha aa la la Península Península aa dísposición dísposición del del GabierGabierno,no, siempre siempre deseoso deseoso de de prestar prestar sus sus servicios servicios como como médico médico
en en el el Ejército Ejército de de Cnba. Cnba.
}) }) Su Su comporiamienio,durante comporiamienio,durante los los cuairo cuairo años años que que ha ha
permanecido permanecido en en Dapiian, Dapiian, ha ha sida sida ejemplar; ejemplar; yy es, es, aa mi mi
juicio, juicio, tanta tanta mas mas digno digno de de perdón perdón yy benevolencia, benevolencia, cuancuan­ toto que que NO NO RESULTA RESULTA EN EN MANERA MANERA ALGUNA ALGUNA COMPLICADa COMPLICADa EN EN LA LA
INTENTONA INTENTONA QUE QUE ESTOS ESTOS DÍAS DÍAS LAMENTAMOS, LAMENTAMOS, ni ni en en conspiraconspira­ ciónción ni ni en en sóeiedad sóeiedad seereia seereia ninguna ninguna de de las las que que la la venían venían iraira­ mando.mando. " " Con Con este este motivo motivo tengo tengo el el gusto gusto de de repetirme repetirme de de
usted, usted, etc. etc. -RAMÓN -RAMÓN BLANca.})
BLANca.})
El El dia dia 33 de de Setembre, Setembre, aa bord bord del del Panay, Panay,
marxa marxa en en Rizal Rizal cap cap aa Barcelona. Barcelona. Al Al cap cap de de
sis sis dies dies el el Panay Panay toca toca aa Singapor, Singapor, ii en en Rizal, Rizal,

7°
Retana
IX
Causa contra en Rizal. - Es condemnat a mort. - El
fusellament. - Con$eqüencies de la mort den Rizltl.
Quina causa la causa contra en Rizal! La
conec a fons; i no fiant-me del propri judici,
perquè no soc advocat, he apel'lat al judici
d'alguns jurisconsults eminents. Quina causa
la causa contra en Rizal! El fiscal discorria aixís:
« En Rizal va fundar la Lliga Filipina; la
Lliga Filipina refosa en el Katipunan, ha fet
la revolució: doncs en Rizal es l'ànima de la
revolució, i, per consegüent, ha d'esser condemnat
a mort». Quina logica! La Lliga,
eminentment burgesa, va esser fundada en el
primer semestre de 1892; els seus fins no
eren revolucionaris, i virtualment va morir
amb la deportació den Rizal: el Katipunan,
eminentment plebeu, se va fundar sense
comptar per res amb en Rizal, va viure a
espatlles den Rizal, i els seus fins eren de tot
en tot diferents dels de la Lliga. Ultra això,
no constava en la causa com en Rizal va
rebutjar de tot en tot l'embaixada que va por-

tar en Valenzuela? Es també dolorós haver
de dir que aqueix mateix fiscal, en un dels
seus escrits, afirma que havia fet un acurat
estudi de la persona den Riz.al. Massa proves
consten en la meva obra per les quals se pot
veure que-I fiscal que afirmava aixà, ultra
que desconeixia la psicol0gia den Rizal, no
havia llegit els seus principals escrits; cosa
que no m'extranya, pus jo mateix, bibliofil
i especialista en aquest punt, he trigat anys
sencers a conèixer la bibliografia den Rizal.
En Rizal, tornat a Manila, pres en el castell
de Santiago, es invitat a que nomeni
defensor, per la qual cosa li presenten una
llista d'un centenar d'oficials subalterns de
l'exèrcit. Els seus ulls recorregueren la llista
i 's deturaren davant la linia: Don Luis Taviel
de Andrade, i va elegir aquest. Don Lluís
Taviel de Andrade, dignissim lloctinent d'artilleria
allavores, era germà del, don José
Taviel de Andrade que, com lloctinent de la
guarda civil, havia tractat intimament en
Rizal, a Calamba, alguns anys abans. El defensor
den Rizal va redactar un informe digne
d'esser llegit: quant a fons va ficar·se en
l'ànima den Rizal! Va tenir lloc el consell

Retana Retana
de de guerra; guerra; se se va va llegir llegir l'extracte l'extracte de de Ja Ja causa, causa,
l'acusació l'acusació ii la la defensa; defensa; en en Rizal Rizal hi hi va va afegir afegir
algunes algunes consideracions consideracions que que duia duia escrites; escrites; ii en en
Rizal, Rizal, sense sense que que hi hi hagués hagués prova prova plena plena del del
seu seu separatisme, separatisme, sense sense tenir tenir la la més més petita petita
participació participació en en el el moviment moviment revolucionari,
revolucionari,
que que ell ell va va execrar execrar privadament privadament ii publicament,
publicament,
va va esser esser condemnat condemnat aa mort. mort. 11 el el dia dia 28 28 de de
Desembre'l Desembre'l general general Polavieja Polavieja decretava, decretava, desdes­ présprés d'haver d'haver informat informat l'auditor: l'auditor:
« « Manila, Manila, 28 28 de de dicicmbre dicicmbre de de 1896. 1896. -- Conforme Conforme Call Call el el
anterior anterior dictamen, dictamen, apruebo apruebo la la sentellcia sentellcia diclada diclada por por el el COllseCOllse­ ioio de de Guerra Guerra ordillario ordillario de de plaza plaza mIa mIa presellte presellte causa, causa, en en virtud virtud
de de la la cual cual se se impone impone la la pena pena de de muerte muerte al al rea rea JosÉ JosÉ RIZAL RIZAL
MERCADO, MERCADO, la la que que se se ejecutaní ejecutaní pasandole pasandole por por las las annas annas aa las las
siele siele de de la la mañana mañana del del dia dia treinta treinta del del actual, actual, en en el el campo campo de de
.Bagumbazan .Bagumbazan YY COll COll las las jòrmalíàades jòrmalíàades que que la la ¡ey ¡ey previene. previene. ­­
Para Para su su cumplimien;o cumplimien;o yy demas demas que que eon-esponda, eon-esponda, vuelva vuelva al al
Juez Juez instructor, instructor, capildn capildn D. D. Rafael Rafael Domillguez. Domillguez. -- CAMILO CAMILO
G. G. DE DE POLAVIEJA)}.
POLAVIEJA)}.
Aquest Aquest document document historic historic es es el el més més tras· tras·
cendental cendental de de tots tots els els que que figuren figuren en en la la causa. causa.
El El procedir procedir den den Polavieja Polavieja reqnereix reqnereix esser esser exaexa­ minatminat amb amb calma. calma. En En Polavieja, Polavieja, quan quan va va fi.rfi.r­ mar-lo,mar-lo, portava portava en en el el pais pais dotze dotze oo catorze catorze dies dies
solament; solament; va va anar-hi anar-hi amb amb el el compromis compromis de de

Rit.al Rit.al 73 73
procedir procedir aa l'inrevés l'inrevés de de com com havia havia procedit procedit en en
Blanca, Blanca, la la prudencia prudencia del del qual qual l'havia l'havia fet fet impoimpo­ pularpular entre entre 'Is 'Is espatiyols. espatiyols. En En Polavieja, Polavieja, adeade­ més,més, arribant arribant aa Manila, Manila, va va trobar-se trobar-se amb amb una una
atmosfera atmosfera ja ja feta, feta, molt molt densa, densa, contra contra en en RizaI. RizaI.
En En Polavieja Polavieja no no coneixia coneixia en en Rizal Rizal ni ni estava estava al al
corrent corrent dels dels seus seus antecedents. antecedents. AA Manila Manila regreg­ navanava un un panic panic espantós, espantós, i i ,era ,era creencía creencía genegeneralral que que fusellant fusellant en en Rizal Rizal ii altres altres filipins filipins de de
gran gran reputació reputació tot tot quedaria quedaria en en calma. calma.
En En Polavieja Polavieja va va reunir reunir la la Junta Junta d'autori· d'autori·
tats, tats, ii ni ni nna nna sola sola d'aquestes d'aquestes (incloent-hi
(incloent-hi
l'arcabisbe l'arcabisbe Nozaleda) Nozaleda) va va deixar deixar d'aconsed'aconsellarllar el el fusellament fusellament den den Riul: Riul: el el demanava demanava ·1 ·1
fiscal, fiscal, el el demanava'l demanava'l consell consell de de guerra, guerra, l'aconl'aconsellavasellava l'auditor l'auditor general. general. .. .. Més Més encara: encara: en en Ri· Ri·
zal zal estava estava en en capella, capella, ii ningú, ningú, fóra fóra de de la la seva seva
familia, familia, va va solicitar solicitar l'indult, l'indult, ni ni tant tant solament solament
en en Nozaleda! Nozaleda! Es Es cert cert que que en en Polavieja Polavieja hauria hauria
pogut pogut sobreposar-se sobreposar-se aa tothom; tothom; peró peró si si en en
PoIavieja PoIavieja l'hagués l'hagués indultat indultat s'hauria s'hauria guaguanyatnyat immediatament immediatament una una més més gran gran impopuimpopularitatlaritat encara encara (entre'Is (entre'Is espanyols) espanyols) que que no no pas pas
la la que que en en Blanco Blanco s'havia s'havia guanyat guanyat amb amb la la seva seva
prudencià. prudencià. La La culpa culpa d'aqueixa d'aqueixa sentencia sentencia de de
mort mort va va esser esser de de tothom, tothom, inclós inclós dels dels filipins, filipins,
66

74
Relana
que covardament i falsament embolicaren an
"en Rizal en el gran procés.
En Rizal va entrar en capella '129 de Desemb're,
entre sis i set del matí ; li van llegir la
sentencia, se'l va invitar per a que firmés l'enterat,
i en Rizal va posar al peu de la seva
sentencia de mort la firma més segura, més
clara i més bonica que havia escrit en sa vida.
Tot el temps que va estar en capella, vint·iquatre
hores, va conservar una serenitat prodigiosa:
ni un moment va perdre la calma.
Sens dubte pensava que'! sacrifici de la seva
vida implicava la redempció del seu pais, i ell
per aquesta redempció n'hauria donat no
una, sinó cent, de vides. Per ultim, la realitat
del fet venia a confirmar, d'una manera tra·
gica, allò que ell havia pressentit en els seus
llibres. Cal no oblidar que morir per la Patria
havia estat conceptuat per en Rizal una
obsessió: cal no oblidar que donar la vida per
la Patria havia estat conceptuat per en Rizal
com la més excelsa de les glories. Els frares
no's van deixar veure a la capella. Els jesuites,
els que l'havien educat a l'Ateneu, si; i van
fer tots els seus esforços per a cOl!vertir-lo:
sostingueren amb ell, en aquelles hores su-

Relana
quals va dir: «Perdono a tothom: moro sense
tenir el més petit ressentiment contra ningú»,
va demanar al capita que manava'l quadro
quC'1 fnsellés de cara.
- Tinc ordre de fer-ho per l'esquena, ­
li va respondre '1 militar.
I an això en Rizal va replicar:
- Jo no he estat traidor a la meva patria
ni a la nació espanyola.
El capita li va manifestar quC'1 seu deure
era complir alió quC'1s sens superiors li
havien ordenat. En Rizal no va insistir més,
i va disposar-se per a esser fusellat, conseguint
que li respectessin el cap, això es, que'ls
trets fossin dirigits al cor. Donava l'esquena
al piquet, compost de vuit filipins; pus, com
remarca un brillant escriptor del seu país, en
Rizal, com Jesús, havia de morir a mans
d'homes de la seva propria raça, I en el moment
en que's trobava quadrat, en la posició
de firmes, mentre 'ls soldats preparaven les
armes, el metge militar Sr, Ruiz Castillo se
va acostar an en Rizal i li va dir:
- Company: me permeteu el pols?
En Rizal va extendre 'I braç esquerre. En
Ruiz Castillo 'I va pulsar, i va afegir:

77
- El teniu molt bé.
l ·s va apartar.
En Rizal va fer un lleuger arronçament
d'espatlles, i en això va rebre la descàrrega.
Però no va caure de cara, com sembla va natural:
com si un suprem esforç de la voluntat
e! fes girar, va caure de tal sort que·s va
quedar mirant e! sól, el só!!, en el qual sempre
havia vist ell el simbol de la Llibertat.
Iml11ediatament de caure en Rizal, se va
sentir un visca a Espanya! un altre a la Justicia,
i, al sò de la Marxa de CétdiZ, desfilaren
les tropesper tropesper davant de! cadavre. El periodic
dels frares, donant compte aquell vespre
d'aquell inic fusellament; deia:
« Y sólo así, barriendo la mala semilla,
segmldo las mieses secas del campo, se ha de
evitar el daño que a si mismo se han hecho
los ignorantes y pérfidos desleales que otros
mas malvados han lanzado en armas contra la
madre patria, y a quienes a la rebelión y al
descreimiento empujaron las protervas doctrinas
del médico mestizo chino.»
Perquè ·ls enemics den Rizal, per a menysprear-lo,
l'anomenaven :sempre mestiç XiIlO,
com si l'home fos responsable de l'antecedent
etnic dels seus predecessors!

Retana
En Rizal va. esser la personificació d'un
ideal, i aqnests representatius lla se-ls fusella
impunement. En Rizal, en les seves
obres, havia encertat a condensar tot el sofrimenti
totes les aspiracions del poble filipí:
els seus compatriotes se'l miraven com un
idol: així es que'! fusellament d'aquest home
admirable fou per a la causa d'Espanya a Filipines
contraproduent. Fusellat en Rizal, era
de tot en tot impossible que's restablissin les
corrents de simpatia entre 'ls filipins i els
espanyols. Adhuc en el suposit que no s'hagués
perdut l'Arxipelac, no hi cabia ja, humanament
parlant, que-ls filipins haguessin
seguit estimant-nos, Vet-aquí per què pot
afirmar-se que'l fusellament den Rizal ha
estat l'error més trascendental que'ls espanyols
van cometre en aquelles illes,
Tenia en Rizal gran nombre d'admiradors
a Europa, alguns d'ells savis de celebritat, i a
tots va doldre molt Ja mort del gran tagal. Se
li tributaren molts homenatges, essent dignes
d'especial menció '1 de la Societat d'Antropologia
de Berlin Ca la qual en Rizal havia
pertangut), per iniciativa de l'insigne Virchow,
i el que li tributaren en la casa de

Ri!{al 79
Representants de Washington, ant se va fer
l'apologia den Rizal, no solament comparantlo
a Washington, sinó dient d'ell que era una
victima més que havia fet la Tirania en la
terra.
Els filipins no oblidaran mai la memoria
den Rizal: per a ells es la memoria sagrada
per excel·lencia.
Un dato curiós. El braç armat de la Revolució
fou Andrés Bonifacio; en Rizal se va
oposar a la Revolució, i adhuc la va qualificar
de « selvatge» en un document destinat a la
publicitat. Doncs bé : den Bonifacio apenes
se recorda ningú; den Rizal se recorda tothom,
i el beneeixen i l'exalten, i l'Iglesia filipina
independent el proclama sant: ja hi ha
Sant Josep Ri'{al!
No haig de terminar sense dir qud problema
politico-social de Filipines va tenir un
vident en D. Sinibald de Mas, nat a Ba.rcelona
en 1809. Trenta anys tenia quan va estar
a Filipines, durant alguns mesos, i fruit
d'aquella estada va esser una obra lluminosa,
en la tercera part de la qual, reservada (peró
no tant que jo no conseguís un dels comptadissims
exemplars que'n va imprimir), acon-

80 Retana
sellava al govern de la Metropoli que anés
preparant l'Arxipelac per a que un dia pogués
regir- se a si mateix; i aixi, acabava, els
fili pins podran dir algun dia: « l'Espanya va
descobrir el nostre pais; ¡;Espanya 'ns va
civilitzar i educar; i l'Espanya, després d'haver-nos
donat l'ensenyança politica necessaria,
ens ha donat la llibertat»,

APENDIX

Veus-aqui la celebrada poesia den Rizal,
escrita quan estava en capella, hores abans
d'executar-lo.
i Adiós, Patria adorada, región del sol querida,
perla delmar de Oriente, nuestro perdido edén!
A darte voy, alegre, la triste, mustia vida:
si fuera mas brillante, mas fresca, mas florida,
también por ti la diera, Ü diera por tu bien.
En campos de batalla, luchando con deliria,
otl'oS te dansus vidas, sin dudas, sin pesar,
El sitio nada importa: ciprés, laurel ó lirio,
cadalso ó campo abierto, combate ó cruelmartirio,
lo mismo es, si lo piden la Patria yel hogar.
Yo muero cuando veo que el deia se colora
y.al fin anuncia el día tras lóbrego capúz :

Retana
si grana necesitas para teñir la aurora,
¡vierte la sangte mia, demimala en buen hora,
y dórela un reflejo de su naciente luz I
Mis sueños cuando apenas niño ó adolescente,
mis sueños cuando joven, ya lleno de vigor,
fueron el verte un dia, ¡ joya del mar de Oriente I,
secos los negros ojos, alta la tersa frente,
sin ceño, sin arrugas, sin manchas do:: rubor.
Ensueño de mi vida, mi ardiente vivo anhelo,
Isalud!, te grita el alma que pronto va a partir.
¡Salud!... ¡Oh, qué es hermoso caer por darte vuelo,
morir por darte vida, morir bajo tu cielo,
y en tu encantada tierra la eternidad dormir!
Si sobre mi sepulcre vieres brotar un dia,
entre la espesa yerba, senci1la humiIde flor,
acércala a tus labios y besa el alma mia,
y sienta yo en mi frente, bajo la tumba fria,
de tu ternura el soplo, de tu halito el calor.
Deja ala luna verme con luz tranquila y suave,
deja que el alba envie su resplandor fugaz,
deja gemir al viento con su murmullo grave;
y si desciende y posa sobre mi cruz un ave,
deja que el ave entone su cantico de paz.
Deia que el sol ardiendo las lluvias evapore,

Ril{al 85
y al cieIo tornen puras con mi clamor en pos;
deja que un ser amigo mi fin temprano Hore,
y en las serenas tardes, culmdo por mi aJguien ore
ora también, loh Patria I, por mi descanso aDios
Ora por todos cuantos murieron sin ventura,
por cuantos padecieron tormentos sin igual,
por nuestras pobres madres que gimen su amargura,
por huérfanos y viudas, por presos en tortura,
yora por ti, que veas tu redención final.
Ycuando en noche oscura se envuelva el cementerio
y sóJo, sólo muertos queden veJando allí,
no turbes su reposo, no turbes el misterio:
tal vez acordes oigas de cítara ó salterio:
say yo, querida Patria; yo que te carito li ti.
Y cuando ya mi tumba. de todos olvidada,
no tenga cruz ni piedra que marquen su lugar,
deja que Ja :lre el hombre, la esparza con la azada,
y mis cenizas, antes que vuelvan :i la nada,
el polvo de tu alfombra que "ayan li formar.
Entonces nada importa me pongas en olvido:
tu atmósfera, tu espacio, tus vaHes cruzaré;
vibrante y Iimpia nota seré para tu bido;
aroma, luz, colores, rumor, canto, gemida,
constante repitiendo la esencia de mi fe.

86 Retana
IMi patria idolatrada, dolor de mis doIores,
querida FiIipinas, oye el postrer adiós!
Ahí te lo dejo todo; mis padres, mis amores:
voy donde no hay esclavos, verdugos ni opresores;
donde la fe no mata, j donde el que reina es Dios!
i Adiós, padres, hermanos, trozos del alma mia,
amigos deIa infancia en el perdido hogar!
IDad gracias, que descanso del fatigoso dia! ...
i Adiós, dulce extranjera, mi amiga, mi alegria!
i Adiós, queridos seres!. . IMorir es descansar!

Entre Entre les les innombrables innombrables poesies poesies que que .an .an
en en Rizal Rizal han han dedicat dedicat els els seus seus compatriotes,
compatriotes,
sens sens dubte dubte la la que que més més ha ha crldat crldat l'atenció l'atenció es es
aquesta aquesta que que reproduim: reproduim:
AA RIZAL RIZAL
ii Héroe Héroe inmortal, inmortal, eoloso eoloso legendario: legendario:
emerge emerge del del abisíno abisíno del del osario osario
en en que que duermes duermes el el sueño sueño de de la la gloria gloria II
Ven: Ven: nuestro nuestro amor, amor, que que tu tu reeuerdo reeuerdo inflama, inflama,
de de la la sombrosa sombrosa eternidad eternidad te te llama llama
para para eeñir eeñir de de flores flores tu tu memoria. memoria.
Esta Esta es es la la feeha, feeha, el el día día funerario funerario
en en el el cuaI cuaI el el tirano tirano sanguinario sanguinario
te te hizo hizo sufrir sufrir el el último último tormento, tormento,

TAULA
Als llegidors.
1.'- Antecedents histories. - Naixença den
Rizal.-La seva infancia.-Fa·l batxillerat
a l'Aleneu dels jesuïtes de Manila.-Estudía
Filosofia i Lletres a l'Universitat de
Manila. 7
II, - La seva anada a Espanya i désembarc
a Barcelona. - S'estableix a Madrid, ant
continua'ls seus estudis I l
III. - Se llicencia en Filosofia i Lletres i's
doctora en Medecina. - La seva anada a
París, a Heidelberg i a Berlin.-Imprimeix
la seva novela Noli me tangere, que es prohibida
a Filipines. - Assumpte de la novela.
- Judicis que ha merescut 20
IV. - Torna a Manila en Agost de J887.
- Deixa Manila en Febrer de 1888; se'n
va a la Xina, i després al Japó i als EstiUS
Units. - La seva estada a Londres. 30
V. - Torna a Madrid a mitjans de 1890.
- S'estableix després a Gant, ant publica

Taula
la seva novela El Filibuslerismo.-Asst1mp.
te de l'obra ,6
VI. -'- El problema social de Calamba. - En
Rizal setrasladaa Hong-Kong. - Torna
després a Manila. - La « Lliga Filipina». So
VII. - Presó den RizaI. - Deportació a Dapitan.-Programa
de reformes den RizaI.
VIII. -- En Rizal demana passar a Cuba com
57
metge militar. - Opinió del general Blan.
co sobre en RizaI. - Se descobreix el «Ka·
tipunall'. -'- Què era'l « Katipunall». ­
Ell Rizal havia reprovat l'objecte del «Ka·
tipunan» i rebutjat tota participació en
ell. - Partença den Rizal cap a Barcelona
a, bord del Panay • 64
IX. - Causa cOlltra en RizaI. - Es condem·
nat a mort. - El fusellament. - Conseqüencies
de la mort den Rizal 70
Apendix. - Poesia den Rizal 8,
A RizaI. 87

OBRES DE L'AUTOR
El Indio Batangueño. Estudio etnografiço (ago-
tada) .
Folletos Filipinos. Cuatro vols. (agotados). • •
Avisos y ProJecias. (Política filipina) (agotada) •
Estadismo de las Islas Filipinas, de]. Martínez de
Zúñiga, anotada é ilustrado por W. E. Re·
Ptes.
tana. Dos vols. 25
Un libro de Aniterias (.gotado) .
El Periodismo Filipino . 6
Los antigues Alfabetos de Filipinas 2
La Política de España et! Filipinas. 8 vols., faI. 200
Arcbivo del Bibliófilo Filipino. 5 vols 45
Mando del Gene,'al Wtyle,' en Filipinas 4
Historia de Mindanao y Joló, de F. Combés, pro-
logada y anotada por W. E. Retana (0011 la
colaboraci611 de P. Pastells). 30
Catalogo abreviado de la Biblio/eca Filipina de W.
E. Retalla . )0
La Imprenta en Filipinas • . 10