Wenceslao Retana, Rizal, traducció s. n., 1910.

RiJ(al 39
recordar, l'Ibarra, el protagonista del Noli me
tangere, quan acabava la novela's trobava moribunde.
L'impressió que les ultimes paraules
seves produeix al lector es que l'Ibarra
mor. Peró l'Ibarra no va morir.. Se salva, i
fuig de Filipines. l aqueix Ibarra rediviu,
dient-se Simoun, torna al seu pais, conver·
tit en comerciant de joies al cap d'alguns
anys. Torna enterament desfigurat: ningú'l
regoneix; la gent el prenien per un malabar
de diners; ningú podia sospitar que fos
l'Ibarra, ja que en tot el pais se considerava
com cosa positivament certa que ¡'Ibarra havia
estat 1110rt pels carrabiners. Simoun torna al
seu pais amb el proposit de fer la revolució:
l'inspirava un ideal essencialment anarquista.
« El pais - pensava - està podrit; peró no
h o està prou: vui esser jo qui contribueixi a
la seva més absoluta corrupció, del germen
de la qual sobrevindrà'l remei.» La casua·
litat va fer que aquell noiet que's deia Basili,
amb el qual l'Ibarra va parlar quan s'estava
morint, va sOl'pendre a Simoun sense ulleres
i el va regonéixer. Aquell noi de la conclusió
del Noli me lallgere es ara un jove quasibé
home fet, que estudia medecina. Simoun,