Introducció al programari lliure - Universitat Oberta de Catalunya

ª FUOC • 71Z799C01MO
ANOTACIONS
20
Programari lliure
Tenint presents els problemes econòmics, hem d’observar que el mo-
del de costos del programari lliure és molt diferent del propietari, ja
que gran part s’ha desenvolupat fora de l’economia formal monetà-
ria, moltes vegades amb mecanismes de canvi: “Jo et dono un pro-
grama que t’interessa i tu l’adaptes a la teva arquitectura i hi fas les
millores que t’interessen”. En el capítol 7 s’expliquen mecanismes
d’enginyeria per a programari adequats per a aprofitar aquests re-
cursos humans no pagats i amb característiques pròpies, mentre que
en el capítol 8 s’estudien les eines utilitzades per a fer efectiva aques-
ta col·laboració. Però, a més, gran part dels costos disminueixen pel
fet de ser lliure, ja que els programes nous no tenen per què començar
des de zero, sinó que poden reutilitzar programari ja fet. La distribu-
ció també té un cost molt més baix, ja que es fa per Internet i amb
propaganda gratuïta en fòrums públics destinats a això.
Una altra conseqüència de les llibertats és la qualitat que es deriva
de la col·laboració voluntària de gent que hi contribueix o que des-
cobreix i reporta errors en entorns i situacions inimaginables pel
desenvolupador original. A més, si un programa no ofereix la qua-
litat suficient, la competència el pot agafar i millorar a partir del que
hi ha. Així, dos poderosos mecanismes –la col·laboració i la compe-
tència– es combinen en nom de la qualitat.
Examinem ara les conseqüències beneficioses segons el destinatari.
1.3.1. Per a l’usuari final
L’usuari final, tant individual com empresa, pot trobar una autèntica
competència en un mercat amb tendència al monopoli. En particu-
lar, no depèn necessàriament del suport del fabricant del programa-
ri, ja que hi pot haver múltiples empreses –potser petites– que, tot i
disposar del codi font i de coneixements, poden fer negoci mantenint
determinats programes lliures.
Ja no es depèn tant de la fiabilitat del fabricant per a intentar deduir
la qualitat d’un producte, sinó del fet que la guia ens donarà l’accep-
tació de la comunitat i la disponibilitat dels codis font. Ens oblidem,
a més, de les “caixes negres”, en les quals s’ha de confiar “perquè
sí”, i de les estratègies dels fabricants, que poden decidir unilateral-
ment deixar de mantenir un producte.