Introducció al programari lliure - Universitat Oberta de Catalunya
Introducció al programari lliure - Universitat Oberta de Catalunya
Introducció al programari lliure - Universitat Oberta de Catalunya
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
ª FUOC • 71Z799C01MO<br />
ANOTACIONS<br />
Lectura complementària<br />
[Vegeu bibliografia,<br />
apartat 187]<br />
32<br />
Programari <strong>lliure</strong><br />
2.1. El <strong>programari</strong> <strong>lliure</strong> abans <strong>de</strong>l <strong>programari</strong> <strong>lliure</strong><br />
El <strong>programari</strong> <strong>lliure</strong> com a concepte no va aparèixer fins <strong>al</strong> principi<br />
<strong>de</strong>ls vuitanta. Tanmateix, se’n pot traçar la història <strong>de</strong>s <strong>de</strong> bastants<br />
anys abans.<br />
2.1.1. I <strong>al</strong> principi va ser <strong>lliure</strong>...<br />
Durant els anys seixanta, el panorama <strong>de</strong> la informàtica estava do-<br />
minat pels grans ordinadors, inst<strong>al</strong>·lats fonament<strong>al</strong>ment en empreses<br />
i centres governament<strong>al</strong>s. IBM era el fabricant princip<strong>al</strong>, amb una<br />
gran diferència sobre els competidors. En aquesta època, quan s’ad-<br />
quiria un ordinador (maquinari), venia amb el <strong>programari</strong> incorpor-<br />
tat i mentre es pagués el contracte <strong>de</strong> manteniment, es tenia accés <strong>al</strong><br />
catàleg <strong>de</strong> <strong>programari</strong> que el fabricant oferia. A més, no era habitu<strong>al</strong><br />
la i<strong>de</strong>a que els programes fossin una cosa “separada” <strong>de</strong>s d’un punt<br />
<strong>de</strong> vista comerci<strong>al</strong>.<br />
En aquesta època, el <strong>programari</strong> sovint es distribuïa juntament amb<br />
el codi font (moltes vega<strong>de</strong>s només com a codi font), i en gener<strong>al</strong><br />
sense restriccions pràctiques. Els grups d’usuaris com SHARE (usuaris<br />
<strong>de</strong> sistemes IBM) o DECUS (usuaris <strong>de</strong> DEC) participaven en aquests<br />
intercanvis, i fins a cert punt els organitzaven. La secció “Algorithms”<br />
<strong>de</strong> la revista Communications of the ACM era un <strong>al</strong>tre bon exemple <strong>de</strong><br />
fòrum d’intercanvi. Es podria dir que durant aquests primers anys <strong>de</strong> la<br />
informàtica el <strong>programari</strong> era <strong>lliure</strong>, <strong>al</strong>menys en el sentit que els que<br />
hi tenien accés podien disposar <strong>de</strong>l codi font, i estaven acostumats a<br />
compartir-lo, a modificar-lo i a compartir-ne les modificacions. En<br />
paraules <strong>de</strong> Richard St<strong>al</strong>lman, referint-se a la situació a l’Institut<br />
Massachusetts <strong>de</strong> Tecnologia (en anglès, Massachusetts Institute of<br />
Technology), un <strong>de</strong>ls llocs amb més penetració d’ús i més prestigi en<br />
la investigació sobre informàtica en l’època:<br />
aaa<br />
“No anomenàvem <strong>programari</strong> <strong>lliure</strong> el nostre progra-<br />
mari perquè aquest terme no existia, però és el que era.<br />
Quan <strong>al</strong>gú d’una <strong>al</strong>tra universitat o d’una empresa vo-<br />
lia portar i utilitzar un programa, li ho permetíem amb
Change language