Introducció al programari lliure - Universitat Oberta de Catalunya
Introducció al programari lliure - Universitat Oberta de Catalunya
Introducció al programari lliure - Universitat Oberta de Catalunya
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
ª FUOC • 71Z799C01MO<br />
ANOTACIONS<br />
46<br />
Programari <strong>lliure</strong><br />
Entre els molts <strong>de</strong>senvolupaments apareguts entorn <strong>de</strong> Linux, un <strong>de</strong>ls<br />
més interessants és el concepte <strong>de</strong> distribució. Els primers ja van apa-<br />
rèixer el 1992 (MCC Interim Linux, <strong>de</strong> la <strong>Universitat</strong> <strong>de</strong> Manchester,<br />
TAMU, <strong>de</strong> Texas A&M, i el més conegut SLS, que més tard va donar<br />
lloc a Slackware, que encara es distribueix avui dia), i han representat<br />
l’entrada <strong>de</strong> la competència <strong>al</strong> món <strong>de</strong> l’empaquetatge <strong>de</strong> sistemes<br />
entorn <strong>de</strong> Linux. Cada distribució tracta d’oferir <strong>al</strong>s seus usuaris ob-<br />
jectiu un GNU/Linux preparat per a ser utilitzat, i basant-se totes en<br />
el mateix <strong>programari</strong>, han <strong>de</strong> competir en millores que la seva base<br />
d’usuaris consi<strong>de</strong>ri importants. A més <strong>de</strong> proporcionar paquets pre-<br />
compilats i preparats per a utilitzar, les distribucions solen oferir les<br />
seves pròpies eines per gestionar la selecció, inst<strong>al</strong>·lació, substitució<br />
i <strong>de</strong>sinst<strong>al</strong>·lació d’aquests paquets, la inst<strong>al</strong>·lació inici<strong>al</strong> en un ordi-<br />
nador i la gestió i administració <strong>de</strong>l sistema operatiu.<br />
Amb el temps, unes distribucions n’han anat succeint unes <strong>al</strong>tres com<br />
a més populars. Entre totes, en po<strong>de</strong>m <strong>de</strong>stacar <strong>al</strong>gunes:<br />
• Debian<br />
• Red Hat<br />
• SuSE<br />
• Mandrake<br />
2.4. Temps excitants<br />
Des que GNU/Linux té una presència habitu<strong>al</strong> en els mitjans, <strong>de</strong>s que<br />
la majoria d’empreses utilitza <strong>programari</strong> <strong>lliure</strong> <strong>al</strong>menys per a <strong>al</strong>guns<br />
<strong>de</strong>ls seus processos informàtics i <strong>de</strong>s que és difícil ser un estudiant<br />
d’informàtica i no utilitzar <strong>programari</strong> <strong>lliure</strong> en grans quantitats, és<br />
clar que tot això ja no és un assumpte d’uns quants “setciències”, sinó<br />
que s’està convertint en una cosa molt important per <strong>al</strong> sector. En el<br />
fons batega una pregunta molt important: Estem davant d’un nou<br />
mo<strong>de</strong>l d’indústria <strong>de</strong> <strong>programari</strong>? Perquè tot això <strong>de</strong>l <strong>programari</strong><br />
<strong>lliure</strong> podria ser una moda passatgera, que amb el temps només es re-<br />
cordarà amb nostàlgia, o bé un mo<strong>de</strong>l nou que és aquí per a estar-s’hi,<br />
i potser per a canviar radic<strong>al</strong>ment una <strong>de</strong> les indústries més joves, però<br />
també <strong>de</strong> les més influents.
Change language