Introducció al programari lliure - Universitat Oberta de Catalunya

ª FUOC • 71Z799C01MO
ANOTACIONS
Lectura complementària
[Vegeu bibliografia,
apartat 82]
Lectura complementària
[Vegeu bibliografia,
apartats 185, 85 i 98]
50
Programari lliure
L’entorn KDE va ser anunciat l’octubre del 1996. Utilitzant les biblio-
teques gràfiques Qt (en aquell temps, un producte propietari de l’em-
presa Troll Tech, però gratuït per a fer-lo sevir sobre Linux), van
iniciar la construcció d’un conjunt d’aplicacions d’escriptori que funci-
onessin de manera integrada i presentessin un aspecte uniforme. El ju-
liol del 1998 van alliberar la versió 1.0 del K Desktop Environment,
que aviat va ser seguida per noves versions cada vegada més com-
pletes i madures. Les distribucions de GNU/Linux aviat van incorpo-
rar KDE com a escriptori per als seus usuaris (o almenys com un dels
entorns d’escriptori que els seus usuaris podien triar).
Sobretot, com a reacció a la dependència que tenia KDE de la biblio-
teca propietària Qt, l’agost del 1997 s’anuncia el projecte GNOME,
amb objectius i característiques molt similars a les del KDE, però amb
l’objectiu explícit que tots els components siguin lliures. El març del 1999
es va alliberar GNOME 1.0, que també s’aniria millorant i estabilitzant
amb el temps. A partir d’aquell moment, la majoria de les distribucions
de sistemes operatius lliures (i molts derivats de UNIX propietaris) van
oferir com a opció l’escriptori de GNOME o el de KDE, i les aplicacions
de tots dos entorns.
Simultàniament, els principals projectes de programari lliure que ja
funcionaven continuen amb bona salut i sorgeixen projectes nous
cada dia. A diversos nínxols de mercat s’observa com la millor solu-
ció (reconeguda per gairebé tothom) és el programari lliure. Per
exemple, Apache ha mantingut gairebé des de la seva aparició
l’abril del 1995 la quota de mercat més gran entre els servidors web.
XFree86, el projecte lliure que desenvolupa X Window, és la versió de
X Window més popular, amb diferència (i per tant, el sistema de fi-
nestres per a sistemes de tipus UNIX més estès). GCC és reconegut
com el compilador de C més portable i un dels de més qualitat. GNAT,
sistema de compilació per a Ada 95, abasta la major part del mercat
de compiladors Ada en pocs anys. I així successivament...
El 1998 es va crear l’Open Source Initiative (OSI), que va decidir
adoptar el terme open source software (‘programari de font oberta’)
com una marca per a introduir el programari lliure al món comercial,
i tractar d’evitar l’ambigüitat que en anglès representa el terme free
(que significa tant ‘lliure’ com ‘gratis’). Aquesta decisió va ser (i en-
cara és) un dels debats més enverinats del món del programari lliure,