Introducció al programari lliure - Universitat Oberta de Catalunya
Introducció al programari lliure - Universitat Oberta de Catalunya
Introducció al programari lliure - Universitat Oberta de Catalunya
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
ª FUOC • 71Z799C01MO<br />
ANOTACIONS<br />
Lectura complementària<br />
[Vegeu bibliografia,<br />
apartats 158 i 56]<br />
Lectura complementària<br />
[Vegeu bibliografia,<br />
apartat 206]<br />
28<br />
Programari <strong>lliure</strong><br />
nar accés univers<strong>al</strong> a la documentació formativa. Estaria formada per<br />
articles aportats per la comunitat sense un control centr<strong>al</strong>itzat, on ac-<br />
tors diferents assumirien rols diferents, entre els qu<strong>al</strong>s s’aconsella, però<br />
no es consi<strong>de</strong>ra obligatori, el <strong>de</strong> revisor. Aquesta enciclopèdia no so-<br />
lament contindria text, sinó elements multimèdia i <strong>programari</strong> educatiu<br />
<strong>lliure</strong>.<br />
Han sorgit diverses iniciatives per a dur a terme aquesta proposta.<br />
Per exemple, la Nupedia ha tractat, <strong>de</strong> moment sense èxit, <strong>de</strong> cons-<br />
truir una enciclopèdia <strong>de</strong> qu<strong>al</strong>itat, potser perquè requereix un for-<br />
mat relativament difícil d’aprendre (TEI), o potser perquè tots els<br />
articles necessiten un editor, revisors científics i d’estil, etc. Molt<br />
més èxit ha tingut la Wikipedia, que ha eliminat tots dos obstacles i<br />
s’aproxima més a la i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> St<strong>al</strong>lman. La Wikipedia fa servir una ei-<br />
na, el wiki, que permet que qu<strong>al</strong>sevol persona editi qu<strong>al</strong>sevol docu-<br />
ment per mitjà d’un sistema <strong>de</strong> text estructurat extraordinàriament<br />
simple, com veurem en l’apartat 8.5.2. A causa d’això han pogut re-<br />
collir més <strong>de</strong> cent vint mil articles en els dos primers anys <strong>de</strong> vida.<br />
Es pot <strong>de</strong>stacar també la Concise Encyclopedia of Mathematics, que<br />
té un concepte <strong>de</strong> llibertat més limitat (només es pot consultar a la<br />
Xarxa) i un mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament que fa passar totes les con-<br />
tribucions necessàriament per un comitè editori<strong>al</strong>.<br />
1.4.6. Cursos<br />
Amb la mateixa fin<strong>al</strong>itat que les enciclopèdies, es pot produir mate-<br />
ri<strong>al</strong> docent <strong>lliure</strong>, com apunts, transparències, exercicis, llibres, pla-<br />
nificacions o <strong>programari</strong> didàctic. Hi ha una tendència a veure les<br />
universitats com un negoci <strong>de</strong> producció i venda <strong>de</strong> coneixement que<br />
contradiu els seus principis. Els motius pels qu<strong>al</strong>s una universitat pot<br />
posar a disposició <strong>de</strong> tothom aquests materi<strong>al</strong>s són:<br />
• Complir la seva missió com a agent difusor <strong>de</strong>l coneixement.<br />
• Fer accessible a tothom el materi<strong>al</strong> existent, cosa que no costa<br />
gaire.<br />
• El fet que aquests materi<strong>al</strong>s no substitueixen l’ensenyament pre-<br />
senci<strong>al</strong>.
Change language