Introducció al programari lliure - Universitat Oberta de Catalunya

ª FUOC • 71Z799C01MO
ANOTACIONS
Lectura complementària
[Vegeu bibliografia,
apartats 76 i 115]
Lectura complementària
[Vegeu bibliografia,
apartat 55]
26
Programari lliure
prèn que aquests documents normatius tinguin un tractament espe-
cial, com passa amb la Llei de la propietat intel·lectual espanyola:
aaa
“No són objecte de propietat intel·lectual les disposi-
cions legals o reglamentàries i els seus corresponents
projectes, les resolucions dels òrgans jurisdiccionals i
els actes, acords, deliberacions i dictàmens dels orga-
nismes públics, i tampoc les traduccions oficials de
tots els textos anteriors.”
La variant tecnològica de les lleis són les normes, o estàndards. En
programació són especialment importants els protocols de comuni-
cacions, tant entre màquines remotes com entre diferents mòduls d’una
mateixa màquina. És obvi que no se n’ha de limitar la difusió, espe-
cialment si volem que floreixin els programes lliures que operin amb
d’altres, però malgrat això, tradicionalment, els organismes de nor-
malització, com l’ISO i l’ITU, venen les seves normes, fins i tot en for-
mat electrònic, i prohibeixen que es redistribueixin. Encara que es
pugui intentar justificar que això és per a cobrir parcialment les des-
peses, la lliure difusió del text dels estàndards ha resultat molt més
productiva. Aquest és el cas de les recomanacions del W3C i sobretot
les que governen Internet, disponibles des del principi en documents
anomenats RFC (demanda de comentaris o request for comments) en
formats electrònics llegibles en qualsevol editor de textos.
Però no és la disponibilitat l’única causa de l’èxit dels protocols d’In-
ternet. També ho és el model de desenvolupament, molt similar al
del programari lliure pel seu caràcter obert a la participació de qual-
sevol interessat i per la utilització de llistes de correu i mitjans similars.
S’ha de permetre la modificació del text de les lleis i les normes? Òb-
viament no, si això dóna lloc a confusió. Per exemple, només s’admet
que una RFC es modifiqui per a explicar-la o afegir-hi comentaris ex-
plicatius, mentre que ni tan sols això es permet sense autorització ex-
plícita per a les recomanacions del W3C. Les llicències també són
documents legals no modificables. S’hauria de permetre la creació
de normes noves derivades d’altres que ja existeixen a partir dels do-
cuments originals? Segurament, fer això ens portaria a la proliferació