Introducció al programari lliure - Universitat Oberta de Catalunya
Introducció al programari lliure - Universitat Oberta de Catalunya
Introducció al programari lliure - Universitat Oberta de Catalunya
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
ª FUOC • 71Z799C01MO<br />
ANOTACIONS<br />
Lectura complementària<br />
[Vegeu bibliografia,<br />
apartat 145]<br />
42<br />
Programari <strong>lliure</strong><br />
Òbviament, això és el que passa avui dia en els projectes <strong>de</strong> progra-<br />
mari <strong>lliure</strong>, on tota la informació relacionada amb el projecte (i no<br />
solament la implementació) sol ser pública.<br />
En aquest ambient, i sobretot fins que Internet es va convertir en un ne-<br />
goci ja ben entrats els anys noranta, la comunitat d’usuaris i la seva<br />
relació amb els <strong>de</strong>senvolupadors era clau. En aquella època moltes<br />
organitzacions van aprendre a confiar, no en una única empresa pro-<br />
veïdora <strong>de</strong>l servei <strong>de</strong> comunicació <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s, sinó en una complexa<br />
combinació d’empreses <strong>de</strong> serveis, fabricants d’equips, <strong>de</strong>senvolupa-<br />
dors profession<strong>al</strong>s i voluntaris, etc. Les millors implementacions <strong>de</strong><br />
molts programes no eren les que venien amb el sistema operatiu que<br />
es comprava amb el maquinari, sinó implementacions <strong>lliure</strong>s que rà-<br />
pidament les substituïen. Els <strong>de</strong>senvolupaments més innovadors eren<br />
fruit, no <strong>de</strong> grans plans d’investigació en empreses, sinó d’estudiants<br />
o profession<strong>al</strong>s que provaven i<strong>de</strong>es i recollien la re<strong>al</strong>imentació que els<br />
enviaven centenars d’usuaris que utilitzaven els seus programes <strong>lliure</strong>s.<br />
Com ja s’ha dit, Internet també va proporcionar les eines bàsiques <strong>al</strong><br />
<strong>programari</strong> <strong>lliure</strong> per col·laborar a distància. El correu electrònic, els<br />
grups <strong>de</strong> news, els serveis d’FTP anònim (que van ser els primers ma-<br />
gatzems massius <strong>de</strong> <strong>programari</strong> <strong>lliure</strong>), i més tard els sistemes <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>senvolupament integrats basats en web han estat fonament<strong>al</strong>s (i<br />
imprescindibles) per <strong>al</strong> <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> la comunitat <strong>de</strong>l progra-<br />
mari <strong>lliure</strong> t<strong>al</strong> com la coneixem, i en particular per <strong>al</strong> funcionament<br />
<strong>de</strong> la majoria <strong>de</strong>ls projectes <strong>de</strong> <strong>programari</strong> <strong>lliure</strong>. Des <strong>de</strong>l principi,<br />
projectes com GNU o BSD van fer un ús massiu i intens <strong>de</strong> tots<br />
aquests mecanismes i van <strong>de</strong>senvolupar, <strong>al</strong>hora que els usaven, ei-<br />
nes i sistemes nous que, <strong>al</strong> seu torn, milloraven Internet.<br />
Suggeriment<br />
El lector interessat en una història <strong>de</strong> l’evolució d’Inter-<br />
net, escrita per uns quants <strong>de</strong>ls seus protagonistes, pot<br />
consultar la referència següent: Barry M. Leiner; Vinton<br />
G. Cerf; Robert E. Kahn; David D. Clark; Leonard<br />
Kleinrock; Daniel C. Lynch; Jon Postel; Larry G. Roberts;<br />
Stephen Wolff (1997). A brief history of the Internet.<br />
Communications of the ACM.
Change language