Introducció al programari lliure - Universitat Oberta de Catalunya

ª FUOC • 71Z799C01MO
ANOTACIONS
Lectura complementària
[Vegeu bibliografia,
apartat 24]
30
Programari lliure
oberts, de manera que qualsevol pugui fer un manejador de dispo-
sitiu o un compilador per a una arquitectura. El segon és disposar
de la informació i el poder suficients per a reproduir un disseny de ma-
quinari, modificar-lo i combinar-lo amb d’altres. Els dissenys es poden
considerar programari en un llenguatge apropiat (VHDL, Verilog, etc.).
Tanmateix, fer-los funcionar no és fàcil, ja que s’han de fabricar i això
és car i lent; malgrat aquests inconvenients, hi ha iniciatives en aquest
sentit, entre les quals podem destacar l’organització Open Cores per
a circuits integrats.
1.4.9. Literatura i art
Per acabar el nostre recorregut pels recursos lliures, no podem obli-
dar l’art i la literatura, la fi última de la qual no és tant d’utilitat com
estètica. Quines raons pot tenir un artista per a concedir llibertats de
còpia, modificació i redistribució? D’una banda, donar a conèixer
l’artista i afavorir la difusió de la seva obra, la qual cosa li pot per-
metre obtenir ingressos per altres activitats, com ara concerts i obres
d’encàrrec. D’altra banda, afavorir l’experimentació i la creativitat.
En l’art passa el mateix que en la tècnica: la innovació és incremental
i de vegades és difícil distingir el plagi de la pertinença a un movi-
ment o corrent artístic.
Òbviament no és el mateix la creació que la interpretació, ni la mú-
sica que la literatura. La música, la pintura, la fotografia i el cinema
són molt semblants als programes, en el sentit que se’ls fa “funcio-
nar” immediatament en un ordinador, mentre que en d’altres, com
l’escultura, no es pot. No hi ha gaires iniciatives en l’art i la literatura
lliures, i són molt diverses. Podem esmentar les novel·les del col·lectiu
Wu Ming.