Introducció al programari lliure - Universitat Oberta de Catalunya

ª FUOC • 71Z799C01MO
ANOTACIONS
48
Programari lliure
lla època, el Netscape Navigator estava perdent la batalla dels na-
vegadors enfront del producte Internet Explorer de Microsoft, en part
per les tàctiques de Microsoft de combinar-lo amb el seu sistema
operatiu. Per a molts, Netscape va fer l’únic que podia fer: tractar de
canviar les regles per poder competir amb un gegant. I d’aquest can-
vi de regles (tractar de competir amb un model de programari lliure)
va néixer el projecte Mozilla. Aquest projecte, no sense problemes,
ha portat uns quants anys després a un navegador que, si bé no ha
recuperat una part significativa de l’enorme quota de mercat que va
tenir al seu dia el Netscape Navigator, sembla que tècnicament és al-
menys tan bo com els competidors propietaris (inclòs el mateix Inter-
net Explorer).
En qualsevol cas, i amb independència de l’èxit posterior, l’anunci de
Netscape d’alliberar el codi del Navigator va representar un fort im-
pacte en la indústria del programari. Moltes empreses van començar
a considerar el programari lliure com una qüestió digna d’estudi, i
que podria interessar-los molt.
Els mercats financers també es van començar a ocupar del progra-
mari lliure. En plena eufòria de les puntcom, diverses empreses de
programari lliure es converteixen en objectiu dels inversors. Potser
el cas més conegut és el de Red Hat, una de les primeres empreses
que van reconèixer que la venda de CD amb sistemes GNU/Linux
preparats per a utilitzar-los podia ser un model de negoci. Red Hat
va començar distribuint Red Hat Linux amb gran èmfasi (almenys
per al que era habitual en l’època) en la facilitat d’utilització i el
manteniment del sistema per persones sense coneixements especí-
fics d’informàtica.
Amb el temps, Red Hat va anar diversificant el negoci, mantenint-
se en general en l’òrbita del programari lliure, i el setembre del
1998 va anunciar que Intel i Netscape hi havien invertit. “Si és bo
per a Intel i Netscape, segur que és bo per a nosaltres”, devien pen-
sar molts inversors. I així, quan Red Hat va sortir a borsa l’estiu del
1999, l’oferta pública d’accions va ser subscrita completament i
aviat el valor de cada títol va pujar com l’escuma. Va ser la primera
vegada que una empresa va aconseguir finançament del mercat de
valors amb un model basat en el programari lliure. Però no va ser
l’únic: aviat el van seguir d’altres com VA Linux o Andover.net