Baixada gratuïta Un_tros_de_vida.pdf - Núria Ripoll Ferrer

Després d’alletar-me durant gairebé dos anys em van tornar a
Badalona amb els pares però en esclatar la Guerra Civil, em van portar
al poble altra vegada, a ca la dida, per estalviar-me els bombardejos .
Vaig passar la guerra a Calldetenes amb en Ton, en Joan i la dida Rosa.
Els meus pares van llogar un pis a dalt mateix de ca la dida i venien
sempre que podien. Però el meu pare com que era conseller de
l’Ajuntament de Badalona estava molt atrafegat amb les situacions
extremes que es vivien i també calia tirar endavant la fàbrica, perquè
encara que era temps de guerra era necessari procurar que funcionés.
O sigui que els pares anaven poc per Calldetenes. Em van apuntar al
col·legi del poble que estava al pis de dalt de ca la Pepa, al final del
carrer. Vaig aprendre les taules de multiplicar cantant. Jo em sabia
totes les lletres d’aquelles cançons fins i tot la del nou que era molt
difícil. “Nou per un és nou...Nou per dos divuit...” Encara ara quan
multiplico canto.
Quan acabàvem la classe baixàvem les escales i després de
passar per l’entrada de ca la Pepa sortíem al carrer. Em feia molta por
sortir perquè sempre hi havia un parell de vailets esperant-nos. Ens
agafaven, a les nenes, i rient ens baixaven les calcetes.! s’hi divertien
molt!
Jo li havia explicat al Ton i ell molts dies m’esperava a la sortida.
Quan aquells galifardeus, bordegassos m’empaitaven carrer a
munt, jo cridava amb totes les meves forces:
— Ton ! Ton...! - I en Ton apareixia com el Superman salvador i
es llançava contra aquells animalots de poble.
Quan les altres nenes s’adonaren que jo tenia protecció,
m’esperaven i sortíem totes juntes corrents i totes cridàvem:
— Ton...! Ton...! –Fèiem tanta cridòria i esvalot que la gent del
poble sortia a veure què passava i, quan van saber perquè cridàvem
totes d’aquella manera, els bordegassos animalots van ser castigats.
Va ser la meva primera manifestació! Vaig saber que si els
desvalguts s’ajunten i criden segurament algú els escoltarà.
— Vull anar a Calldetenes amb la dida, vaig contestar decidida.
12