Baixada gratuïta Un_tros_de_vida.pdf - Núria Ripoll Ferrer

Capítol 16
Com que els nois ja no tenies gaire interès a sortir amb
nosaltres, les passejades pel carrer del Mar eren molt de tant en tant, i
les anades a patinar a la pista Iris també ja s’havien fet difícils, perquè
ja he dit que els nois ocupaven tota la pista i no ens deixaven lloc i com
que semblava que la nostra presència els empipava, vaig tornar a
pensar amb altres coses, sobretot en els llibres que encara hi havia
dins d’aquells dos paquets que quedaven per obrir allà dalt les golfes.
Jo encara tenia el llibre d' El cuerpo Humano guardat a l’espai de
darrere dels calaixets de l’escriptori i vaig decidir tornar-lo al seu lloc
d'origen i obrir el tercer paquet misteriós que encara estava ben
embolicat sota els maons.
D’aquella troballa de llibres no n’havia parlat mai amb ningú i de
vegades, quan plovia i començaven els degotalls a la casa pensava que
quan anirien a tapar les goteres potser descobririen que algú havia
remenat la pila de maons que havien quedat bastant escampats. Però
sembla que al racó on estaven amagats no s’hi produïen filtracions
d’aigua i ningú arribava fins allà. Ningú no havia notat res. Això em
donava seguretat per continuar les meves indagacions i investigacions
secretes.
Per tant, quan vaig poder pujar per tornar el llibre d’El Cuerpo
Humano, ho vaig trobar tot exactament tal com jo ho havia deixat. Vaig
tornar a posar el llibre al seu lloc i com que sabia com havia de fer-ho,
ja anava ben preparada amb el bastó i col·locant-me exactament com
l’altra vegada vaig encalçar la vaga del nus del tercer paquet i vaig
estirar-lo cap a mi. Es veu que ja hi tenia certa pràctica perquè no em
va costar gens ni mica acostar-lo on era. També vaig notar que no
pesava tant i també vaig descobrir amb sorpresa que aquell no
contenia llibres! Vaig palpar-lo. “Què era allò?” “Què hi havia allà
dins?” Així és que em va tornar a agafar el deliri excitant que provoca
la tafaneria violenta i amb desfici i amb un elevat descontrol emocional
vaig desfer el nus.
Era una capsa! I ben bonica. Era com de llauna, com d’alumini
platejat amb uns gravats de flors i sanefes de llaços, garlandes i
fistons. Al mig i de forma destacada sobresortien com d’una xapa
repujada amb relleus uns gravats. Eren un compàs i un escaire. Obrí
aquella capsa misteriosa, i a dins hi havia una espècie de roba molt ben
plegada; la vaig desplegar i vaig veure que era com un davantal amb
unes borles i serrells i tota ella brodada amb gran perfecció amb fils
daurats, platejats i de molts colors. Feia molt de goig! També a sota de
la roba plegada, hi havia com un collar ample de tela també molt ben
brodada. .Semblaven unes gran solapes d’un vestit de cerimònia. De
ritual.
Era un davantal i collar ben estranys! Al fons de la capsa, sota
del tot de la roba, hi havia dos llibres, eren petits, bastant vells i
atrotinats. La religión al alcançe de todos era el títol del primer llibre i
La Francmaçoneria. Les Grans Lògies d’Occident, era el títol del segon.
55