Baixada gratuïta Un_tros_de_vida.pdf - Núria Ripoll Ferrer

vaig parar una bona estona perquè hi havia una làmina amb la imatge
d’una dona embarassada amb la criatura ben encabida dins la panxa i
de cap per avall i deia: “ A punto de alumbrar”. M’ho vaig mirar molta
estona però les veus dels treballadors que sortien em van fer adonar
que calia baixar de pressa si no volia cridar l’atenció. Vaig agafar els
dos llibres i vaig emportar-me’ls ben amagats a sota el davantal.
Després de sortir i tapar com sempre el forat amb la uralita correguí
escales avall del terrat i vaig anar cap al meu escriptori.
L’ escriptori el tenia a la meva habitació. Era un moble de
persiana que m’havien passat els Reis. Era només per a mi. Si volia
podia tancar la persiana amb una clau, pero no ho feia mai i sempre el
tenia obert i desendreçat.. Vaig pensar de guardar els llibres allà i
tancar-lo però segurament això cridaria l’atenció de la Pepeta i la
mama. El millor que podia fer era que tot es veiés igual i amagar els
llibres en algun lloc que semblés natural. Vaig rumiar on podia amagar
aquells dos llibres: A la part del davant, un cop aixecada la persiana, hi
havia uns calaixets molt petits i vaig notar que els caleixets eren curts,
no arribaven al fons del moble. Els vaig treure i vaig provar de ficar els
llibres al fons, però només n’hi cabia un. Em vaig decidir per guardar-hi
El Cuerpo Humano que hi cabia perfectament. Vaig tornar a col·locar
els calaixets.
— Nuri a dinar! –va treure el cap per la porta la Pepeta
Vaig amagar l’altre llibre com vaig poder pensant que quan
aniria altra vegada al terrat el tornaria. Al seu lloc. No tenia més remei
que desfer-me d’El Trobador Català.
Era evident que m’havia calgut triar. I tot allò que es referia a la
procreació era molt important per a mi. Saber com es feien els nens era
una qüestió primordial gairebé d’honor. Més que la poesia històrica i
patriòtica!
Si algú trobava aquells llibres se’m descobriria tot i el pitjor que
passaria és que s’acabaria també tot.. Ja no podria saber mai més què
hi havia en els altres paquets, i això seria insuportable.
Jo confiava que la meva mare no vindria mai a veure els meus
llibres; per ella aquell era el meu escriptori i el lloc on feia deures. A
ella li agradava molt llegir novel·les rosa i les tenia guardades a la
vitrina del despatx que hi havia a la primera porta a l’ entrada de la
casa o sigui que estava segura que mai vindria a tafanejar les meves
coses El tiet Quico no era afeccionat a la lectura. I el iaio Josep em
sembla que ni sabia llegir. La Pepeta tampoc en sabia gaire i només
llegia les notícies de revistes que parlaven de casaments i parelles
famoses o sigui que jo vaig pensar que era el millor lloc per amagar
aquelles lectures noves i secretes .
43