Baixada gratuïta Un_tros_de_vida.pdf - Núria Ripoll Ferrer

Recommendations

Info

I no hi havia res més. Estava a punt d’estirar l’últim paquet però vaig pensar que ja feia massa estona que estava allà dalt i no era prudent. Vaig pensar que era millor agafar els dos llibres i endur-me’ls cap a baix, sota el davantal i amagar-los a l’escriptori per llegir-los amb tranquil·litat i així saber què era tot allò tan estrany. Segurament que aquells llibre m'ho explicarien. Els llibres ho explicaven tot i el millor que tenen és que no els ho has de preguntar. Ells t'ho diuen només en llegir-los. Estava molt intrigada per saber què era tot allò d’aquell davantal tan brodat i amb borles a banda i banda ! Ja hi tornaria un altre dia! I vaig córrer cap a baix, portant només els dos llibres, abans que em trobessin a faltar. 56
Capítol 17 Estava segura que tota aquella troballa d’una capsa tan ben forjada amb aquells dibuixos i relleus platejats i el seu contingut : el davantal, les solapes tot tan ben brodat i tan ben endreçat devien significar alguna cosa molt important per estar tan amagats. El llibre que hi havia en el fons de la capsa: La Francmaçoneria. Les lògies d’Occident fou el que, com jo ja sabia, en llegir-lo em va anar donant una explicació de tot allò. Sembla que es referia a la maçoneria. Què era, però, la maçoneria? Jo havia sentit que el meu pare era acusat de separatista, rojo i masón i no havia sabut mai què volia dir ser masón. Quan vaig tenir l’oportunitat d’amagar els dos llibres, no eren gaire grans, pensí que aquells dos llibres serien els que m’explicarien tot allò ja que estaven amagats junt amb el davantal i les solapes brodades. Quan els entaforava en l’amagatall de darrere els calaixets de l’escriptori tenia la Mixeta sobre el moble mirant , com sempre, tot el que jo feia. — Mixeta, tu no diguis a ningú que tinc aquests llibres aquí. Si veus que algú els remena i els tafaneja dóna-li una bona esgarrapada! — El gat em va mirar com si realment agafés aquell compromís. L’ànsia de lectura que en un principi m’havien produït els llibres d’aquells paquets, i que últimament havia amainat bastant va tornar a revifar-se. Altra vegada,, sempre que podia, i cal dir que era molt discreta en fer-ho, anava a “fer deures” i a “estudiar” a la meva habitació . El llibre més important semblava que era el dels Francmaçons ja que n’explicava moltes coses. Algunes no les entenia gaire bé...Quan parlava de la Francmaçoneria deia que era una confraternitat universal dels homes i que tenia per finalitat el progrés de la Humanitat mitjançant l’autoperfeccionament de cada persona. Jo vaig pensar que l’autoperfeccionament volia dir “fer-se perfecte un mateix”. Deia que era una institució universal, escampada per tot el món, essencialment ètica, tradicional i simbòlica. “Això ja no ho entenia gaire”. Que practicava la fraternitat entre les persones d’esperit lliure de totes les races, totes les nacionalitats, totes les creences. Deia que no hi havia veritats absolutes. S’havia de desenvolupar l’esperit crític i respectar els germans, d’altres llocs i creences. Tal com eren. Que ens hem de comprendre, entendre i estimar. També deia que sosté els postulats de la llibertat, igualtat i fraternitat. “Igual que diu la Marsellesa”! – vaig pensar. La Marsellesa, l’himne francès era d’ells ? dels “maçònics”? És per això que el Sr. Mongay, la Sra. Marcel·lina i la mama ploraven tant aquella nit de Cap d’Any quan la sentiren cantar? 57
Page 1 and 2:
Un tros de vida En memòria de les
Page 3 and 4:
Els meus pares tenien una petita f
Page 5 and 6: crec que els de la falange no gosar
Page 7 and 8: Capítol 2 Però anàvem vivint. La
Page 9 and 10: Vivien en un pis a la carretera de
Page 11 and 12: Em fregava amb malves quan em tocav
Page 13 and 14: Capítol 3 Així que al cap d’uns
Page 15 and 16: Jo no entenia gairebé res. Però q
Page 17 and 18: Capítol 4 Vaig arribar a pensar qu
Page 19 and 20: Això sembla que impressionava prou
Page 21 and 22: Crec que la mama no sabia què cont
Page 23 and 24: En sortir de l’esglèsia aquelles
Page 25 and 26: — El que vostè digui. - Va dir e
Page 27 and 28: Capítol 6 En aquella època el llo
Page 29 and 30: Capítol 7 Poc a poc el temps va an
Page 31 and 32: El Sr Mongay era un gran lletraferi
Page 33 and 34: Capítol 8 Quan, després d'aquell
Page 35 and 36: — Gràcies Jaume! — i sense pen
Page 37 and 38: Quan no sabia què fer, quan no pod
Page 39 and 40: — Te’ls menjaràs ? De veritat
Page 41 and 42: les cordes que lligaven el paquet p
Page 43 and 44: vaig parar una bona estona perquè
Page 45 and 46: Però allò de la libido era estran
Page 47 and 48: Vaig conèixer una colla de nois i
Page 49 and 50: També la M. Aurèlia Campmany ens
Page 51 and 52: Amb el Toni i uns quants més anàv
Page 53 and 54: dreta, cap a muntanya, per una altr
Page 55: Capítol 16 Com que els nois ja no
Page 59 and 60: Científics: Marià Cubí, Narcís
Page 61 and 62: perquè sembla que tot allò eren s
Page 63 and 64: Haig de dir que aquella alegria d
Page 65 and 66: Tornàvem cap a casa rient Feia mol
Page 67 and 68: Ell no va frenar i de cop ens vam t
Page 69 and 70: — Mama deixa’m venir amb tu. Si
Page 71 and 72: La clínica tenia tres plantes. La
Page 73 and 74: Capítol 21 Per sort tot allò va p
Page 75 and 76: — Va afegir ple d’orgull i perq
Page 77 and 78: — No. I s’han enfadat. I en Per
Page 79 and 80: I finalment va arribar la carta del
Page 81 and 82: Tothom em deia que coneixeríem gen
Page 83 and 84: matemàtiques... i d’altres. All
Page 85 and 86: Continuava el relat de totes les ge
Page 87 and 88: Jo només pensava: “Com podia pas
Page 89 and 90: Des que sabia que en Jaume anava al
Page 91 and 92: Capítol 25 Els dies anaven passant
Page 93 and 94: — No li trobo el pols! No respira
Page 95 and 96: — Si el iaio no tenia amics. Els
Page 97 and 98: al tiet, després a la tieta Mercè
Page 99 and 100: Però si me n'anava a Mèxic com ho
Page 101 and 102: Cañas y barro La barraca i La ara
Page 103 and 104: — És clar dona! I els marrecs qu
Page 105 and 106: O sigui que com sempre calia espera
Page 107 and 108:
I em va portar cap a on hi havia la
Page 109 and 110:
— I per què no hi anem amb la ca
Page 111 and 112:
Ell sembla que es va decidir i va o
Page 113 and 114:
I buscant possibilitats de resposte
Page 115 and 116:
— Sí, sí . És clar! Són la fa
Page 117 and 118:
l'entorn del garatge una gran taula
Page 119 and 120:
— Us podeu quedar a dormir aquí,
Page 121 and 122:
Capítol 31 Els dies van anar passa
Page 123 and 124:
Capítol 32 No entendré mai què v
Page 125 and 126:
— Abans hi anàveu nois i noies j
Page 127 and 128:
— Prou, prou de parlar d'aquestes
Page 129 and 130:
I el Sr. Roberto també va dir molt
Page 131 and 132:
ho veus de veritat, si no tens temp
Page 133 and 134:
Capítol 34 I aquell dia de maig de
Page 135 and 136:
La mama va poder llogar la casa de
Page 137 and 138:
jueus, àrabs... O sigui que cadasc
Page 139 and 140:
molt nou que se'n deia niló; era s
Page 141 and 142:
Capítol 38 Estava clar que pensés
Page 143 and 144:
I calia recol·locar la Pepeta. Ell
Page 145 and 146:
Capítol 39 Però aprovat el curs o
Page 147 and 148:
les veïnes de Galileo, els tiets,
show all

Baixada gratuïta Un_tros_de_vida.pdf - Núria Ripoll Ferrer

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?