Baixada gratuïta Un_tros_de_vida.pdf - Núria Ripoll Ferrer

Però jo recordo els ulls delerosos de glatiment del meu tiet
veient com jo em menjava tota una truita d’un ou.
Al cap d’uns mesos, però, ja se’n podia fer una d’un ou per a
cadascun. La fàbrica anava tirant bastant bé i sobretot hi havia molta
demanda de catgut, venien molts estrangers a comprar-ne. Entre ells
un senyor alemany que es deia Robert Kossel Bub que volia tota la
producció per enviar-la a Alemanya perquè com que es preparava la
Guerra Europea sembla que el Govern alemany en feia provisió de
grans quantitats El pagaven bé i puntualment, i la meva mare ja podia
comprar mitja dotzena d’ous.
Però quan una cosa va bé se’n parla i provoca comentaris, per
això un dia va venir un señor, molt ben vestit i amb molt poca
educació, i va dir que anaven a confiscar la fàbrica por razones de
Estado. La meva mare sabia que la tenien fitxada com a roja i que ho
farien.
Fins aleshores s’havia lliurat de la presó, també s’havia lliurat
que la pelessin al zero com feien amb totes les rojas per humiliar-les i
castigar-les. Les dones pelades eren identificades com a rojas
peligrosas i ningú no volia parlar amb elles, ni acostar-s’hi. si no volien
comprometre’s. La meva mare sabia que l’amenaça era molt seriosa i
que segurament també li ho farien.
Quan va venir el Sr. Robert Franklin Kossel Bub a buscar el
catgut la meva mare li ho va comentar, aquella situació, i el Sr Roberto
va dir amb el seu català italofrancoespanyol
— Són unes males bèsties! Tots el feixistes són de la même
façon. Ara a mi l'empresa Bayer per la qual treballo, m’obliga a tornar a
Alemanya i allistar-me a l’exercit. Els he dit que tinc una lesió al cor i
que vaig ser descartat per al servei militar, però diuen que hi vagi aussi
i que ja ho decidiran allà. Jo no vull fer aquesta guerra. No és meva.
Estan tots bojos!
— I si no hi va? I si es queda aquí?
— Ma...de què viurem la mia femme i jo ? La Bayer ja no pagarà
el sou...i pot ser que igualment m’obliguin a presentar-me. Estic molt
amoïnat!
— Sí, són coses molt definitives...!
La mare es va quedar molt seriosa pensant. I al cap d’uns quants dies
de rumiar molt va tornar a parlar del tema amb el Sr. Roberto.
— Escolti, jo li proposo una cosa. Vostè es queda aquí, jo li
cedeixo la meitat de la fàbrica. Serem socis i vostè hauria de figurar
com a propietari, es podria ocupar de la part comercial ja que és un
gran venedor! Jo diré que els alemanys s’han quedat la fàbrica per
interessos estratègics; per assegurar-se el catgut que va molt escàs i
4