26.04.2013 Views

Baixada gratuïta Un_tros_de_vida.pdf - Núria Ripoll Ferrer

Baixada gratuïta Un_tros_de_vida.pdf - Núria Ripoll Ferrer

Baixada gratuïta Un_tros_de_vida.pdf - Núria Ripoll Ferrer

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

— Això no lo han parlato en la doctrina i en el catecismo ?<br />

— Sí però no ho he entès bé.<br />

— Ma... preguntele a tua ensenyante. Ella <strong>de</strong>be <strong>de</strong> respon<strong>de</strong>re<br />

— Ja ho he fet, però diu la senyoreta que no cal entendre-ho.<br />

Que és un misteri i que només haig <strong>de</strong> tenir fe.<br />

Em va semblar que s’enfadava molt amb la meva resposta<br />

perquè amb un to irat em va dir:<br />

— Es clar ! Alhora tu no pensare, tu no faràs servir la teua<br />

lògica. Així els <strong>de</strong>ixaràs tranquils! Mira, si tu bambina no enten<strong>de</strong>re tu<br />

pregunta, cavil·lare, pensa, En la recerca <strong>de</strong>l coneixement hi ha la<br />

veritat !<br />

La veritat era que no va contestar res <strong>de</strong> la meva pregunta. Però<br />

en dir tot allò es va exaltar i va aixecar el to <strong>de</strong> veu i la meva mare que<br />

estava a l’estança <strong>de</strong>l costat plegant cor<strong>de</strong>s el va sentir. Es va aixecar<br />

<strong>de</strong> pressa , va venir al <strong>de</strong>spatx i em va dir molt seriosa:<br />

— <strong>Núria</strong>, vés cap a baix a fer els <strong>de</strong>ures.<br />

Jo vaig intuir que alguna cosa no anava bé perquè em va dir<br />

“<strong>Núria</strong>” i no “Nuri” i això significava que tot anava molt seriosament.<br />

Vaig anar <strong>de</strong> pressa cap a l’escala. per baixar però naturalment em<br />

vaig quedar en el primer esglaó perquè volia saber què diria la meva<br />

mare. I així va ser, amb veu <strong>de</strong>cidida i autoritària li va dir:<br />

— Sr. Roberto. No vull que inciti la meva filla!<br />

— Jo solamente li he resposto que <strong>de</strong>be pensare, cavil·lare, que<br />

<strong>de</strong>be preguntar per trobare la veritat <strong>de</strong>l seus dubtes !<br />

— I pensant i preguntant s’enfrontarà a ells! Si la seva<br />

tranquil·litat <strong>de</strong>pèn que tingui fe, doncs que tingui fe!...i que s’ho cregui<br />

tot sense qüestionar res.<br />

— Això és una barbaritat — va contestar excitat el Sr. Roberto. I<br />

va continuar:<br />

— Vostè proposa anul·lar-la com a persona. — i com suplicant li<br />

va dir - Deixi-la raonar Sra. Elvira, Només amb el coneixement i la raó<br />

trobarà la felicitat.<br />

I la mama, molt nerviosa, li va dir:<br />

— Miri fa uns dos-cents anys, a les nenes <strong>de</strong> 15 anys que<br />

pensaven, que raonaven i que feien preguntes els <strong>de</strong>ien heretges i les<br />

cremaven a la foguera. I ara si fa o no fa estem en el mateix. Manen els<br />

mateixos! Així que prou! Prou!<br />

24

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!