Baixada gratuïta Un_tros_de_vida.pdf - Núria Ripoll Ferrer
Baixada gratuïta Un_tros_de_vida.pdf - Núria Ripoll Ferrer
Baixada gratuïta Un_tros_de_vida.pdf - Núria Ripoll Ferrer
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
— Això no lo han parlato en la doctrina i en el catecismo ?<br />
— Sí però no ho he entès bé.<br />
— Ma... preguntele a tua ensenyante. Ella <strong>de</strong>be <strong>de</strong> respon<strong>de</strong>re<br />
— Ja ho he fet, però diu la senyoreta que no cal entendre-ho.<br />
Que és un misteri i que només haig <strong>de</strong> tenir fe.<br />
Em va semblar que s’enfadava molt amb la meva resposta<br />
perquè amb un to irat em va dir:<br />
— Es clar ! Alhora tu no pensare, tu no faràs servir la teua<br />
lògica. Així els <strong>de</strong>ixaràs tranquils! Mira, si tu bambina no enten<strong>de</strong>re tu<br />
pregunta, cavil·lare, pensa, En la recerca <strong>de</strong>l coneixement hi ha la<br />
veritat !<br />
La veritat era que no va contestar res <strong>de</strong> la meva pregunta. Però<br />
en dir tot allò es va exaltar i va aixecar el to <strong>de</strong> veu i la meva mare que<br />
estava a l’estança <strong>de</strong>l costat plegant cor<strong>de</strong>s el va sentir. Es va aixecar<br />
<strong>de</strong> pressa , va venir al <strong>de</strong>spatx i em va dir molt seriosa:<br />
— <strong>Núria</strong>, vés cap a baix a fer els <strong>de</strong>ures.<br />
Jo vaig intuir que alguna cosa no anava bé perquè em va dir<br />
“<strong>Núria</strong>” i no “Nuri” i això significava que tot anava molt seriosament.<br />
Vaig anar <strong>de</strong> pressa cap a l’escala. per baixar però naturalment em<br />
vaig quedar en el primer esglaó perquè volia saber què diria la meva<br />
mare. I així va ser, amb veu <strong>de</strong>cidida i autoritària li va dir:<br />
— Sr. Roberto. No vull que inciti la meva filla!<br />
— Jo solamente li he resposto que <strong>de</strong>be pensare, cavil·lare, que<br />
<strong>de</strong>be preguntar per trobare la veritat <strong>de</strong>l seus dubtes !<br />
— I pensant i preguntant s’enfrontarà a ells! Si la seva<br />
tranquil·litat <strong>de</strong>pèn que tingui fe, doncs que tingui fe!...i que s’ho cregui<br />
tot sense qüestionar res.<br />
— Això és una barbaritat — va contestar excitat el Sr. Roberto. I<br />
va continuar:<br />
— Vostè proposa anul·lar-la com a persona. — i com suplicant li<br />
va dir - Deixi-la raonar Sra. Elvira, Només amb el coneixement i la raó<br />
trobarà la felicitat.<br />
I la mama, molt nerviosa, li va dir:<br />
— Miri fa uns dos-cents anys, a les nenes <strong>de</strong> 15 anys que<br />
pensaven, que raonaven i que feien preguntes els <strong>de</strong>ien heretges i les<br />
cremaven a la foguera. I ara si fa o no fa estem en el mateix. Manen els<br />
mateixos! Així que prou! Prou!<br />
24