Baixada gratuïta Un_tros_de_vida.pdf - Núria Ripoll Ferrer

Recommendations

Info

— Sí, potser tens raó. Mira, jo només et demano que vagis a cosir un dia més per no fer un lleig a la Sra. Lolita i després jo ja li diré que de moment t’has de dedicar a estudiar matemàtiques per aprovar els exàmens trimestrals. — D’acord. Un dia més i prou! — Vaig contestar alliberada — Un dia més i prou. — I ja pots preguntar a la Dolors per aquest professor de matemàtiques! I el dijous següent vaig tornar a casa la Sra. Lolita. Hi feia el mateix fred, la mateixa fortor de resclosit, el mateix tuf de falta de ventilació que el primer dia. Les noies assegudes a l'entorn del braser cosint i disposades a resar el rosari eren les mateixes. Les cortinetes i les prestatgeries i les marededéus omplint tota la sala donaven al lloc aquell aire de magatzem de pensaments caducs. Tanmateix com que sabia que era l'últim dia d'estar allà vaig sentir una amagada alegria triomfant. va dir: Quan van acabar de resar el rosari la cosina de la manaire em — L'altre dia et vaig veure pel carrer de Mar amb la colla dels eixelebrats. — Quins són els eixelebrats? — Vaig preguntar a la defensiva. — Aquells que sempre fan bullanga, gresca , criden i semblen els reis del carrer. — Jo sempre vaig amb la colla que juguen el basquet. La colla de la Neus. — Aquests! Aquests vull dir. I com és que vas amb la Neus, aquella infidel i heretge? Va dir amb ràbia continguda. — La Neus no és una heretge ni una infidel — Gairebé vaig cridar — Sempre expliqueu la mateixa història! — A ca seva són espiritistes i fan culte al diable! — Què saps tu dels espiritistes? És una religió com una altra! — Com una altra? De religió només n'hi ha una, la catòlica, apostòlica i romana: única y verdadera. Jo em vaig recordar de la lectura del llibre La religion al alcance de todos que ho explicava molt bé i vaig veure que aquella noia no sabia res. Era una fanàtica equivocada i ignorant. Però també havia après que no m'havia d'enfrontar amb els ignorants fanàtics. Eren perillosos, i més si manaven. Per sort la Sra. Pepita, que ho havia escoltat tot molt neguitosa, va dir: 126
— Prou, prou de parlar d'aquestes coses! Aquí a casa meva parlar d'aquestes coses és prohibit! Són coses de Déu. I per acostar-nos a Ell en aquest moment resarem dos parenostres i dues avemaries. I es va posar a resar. “Padre nuestro que estás en los cielos...” I així es va acabar la discussió Per sort no hi vaig tornar mai més. L'àlgebra em va salvar ja que em va servir d'excusa per sortir d'aquell grup de cosidores de blanc de boca i llengua esmolada i verinosa. Des del moment que vaig sentir l'àlgebra com una còmplice la vaig estimar més i hi vaig posar molta bona predisposició a entendrela. Però per més que hi posava bona voluntat no me'n sortia gens bé. 127
Page 1 and 2:
Un tros de vida En memòria de les
Page 3 and 4:
Els meus pares tenien una petita f
Page 5 and 6:
crec que els de la falange no gosar
Page 7 and 8:
Capítol 2 Però anàvem vivint. La
Page 9 and 10:
Vivien en un pis a la carretera de
Page 11 and 12:
Em fregava amb malves quan em tocav
Page 13 and 14:
Capítol 3 Així que al cap d’uns
Page 15 and 16:
Jo no entenia gairebé res. Però q
Page 17 and 18:
Capítol 4 Vaig arribar a pensar qu
Page 19 and 20:
Això sembla que impressionava prou
Page 21 and 22:
Crec que la mama no sabia què cont
Page 23 and 24:
En sortir de l’esglèsia aquelles
Page 25 and 26:
— El que vostè digui. - Va dir e
Page 27 and 28:
Capítol 6 En aquella època el llo
Page 29 and 30:
Capítol 7 Poc a poc el temps va an
Page 31 and 32:
El Sr Mongay era un gran lletraferi
Page 33 and 34:
Capítol 8 Quan, després d'aquell
Page 35 and 36:
— Gràcies Jaume! — i sense pen
Page 37 and 38:
Quan no sabia què fer, quan no pod
Page 39 and 40:
— Te’ls menjaràs ? De veritat
Page 41 and 42:
les cordes que lligaven el paquet p
Page 43 and 44:
vaig parar una bona estona perquè
Page 45 and 46:
Però allò de la libido era estran
Page 47 and 48:
Vaig conèixer una colla de nois i
Page 49 and 50:
També la M. Aurèlia Campmany ens
Page 51 and 52:
Amb el Toni i uns quants més anàv
Page 53 and 54:
dreta, cap a muntanya, per una altr
Page 55 and 56:
Capítol 16 Com que els nois ja no
Page 57 and 58:
Capítol 17 Estava segura que tota
Page 59 and 60:
Científics: Marià Cubí, Narcís
Page 61 and 62:
perquè sembla que tot allò eren s
Page 63 and 64:
Haig de dir que aquella alegria d
Page 65 and 66:
Tornàvem cap a casa rient Feia mol
Page 67 and 68:
Ell no va frenar i de cop ens vam t
Page 69 and 70:
— Mama deixa’m venir amb tu. Si
Page 71 and 72:
La clínica tenia tres plantes. La
Page 73 and 74:
Capítol 21 Per sort tot allò va p
Page 75 and 76: — Va afegir ple d’orgull i perq
Page 77 and 78: — No. I s’han enfadat. I en Per
Page 79 and 80: I finalment va arribar la carta del
Page 81 and 82: Tothom em deia que coneixeríem gen
Page 83 and 84: matemàtiques... i d’altres. All
Page 85 and 86: Continuava el relat de totes les ge
Page 87 and 88: Jo només pensava: “Com podia pas
Page 89 and 90: Des que sabia que en Jaume anava al
Page 91 and 92: Capítol 25 Els dies anaven passant
Page 93 and 94: — No li trobo el pols! No respira
Page 95 and 96: — Si el iaio no tenia amics. Els
Page 97 and 98: al tiet, després a la tieta Mercè
Page 99 and 100: Però si me n'anava a Mèxic com ho
Page 101 and 102: Cañas y barro La barraca i La ara
Page 103 and 104: — És clar dona! I els marrecs qu
Page 105 and 106: O sigui que com sempre calia espera
Page 107 and 108: I em va portar cap a on hi havia la
Page 109 and 110: — I per què no hi anem amb la ca
Page 111 and 112: Ell sembla que es va decidir i va o
Page 113 and 114: I buscant possibilitats de resposte
Page 115 and 116: — Sí, sí . És clar! Són la fa
Page 117 and 118: l'entorn del garatge una gran taula
Page 119 and 120: — Us podeu quedar a dormir aquí,
Page 121 and 122: Capítol 31 Els dies van anar passa
Page 123 and 124: Capítol 32 No entendré mai què v
Page 125: — Abans hi anàveu nois i noies j
Page 129 and 130: I el Sr. Roberto també va dir molt
Page 131 and 132: ho veus de veritat, si no tens temp
Page 133 and 134: Capítol 34 I aquell dia de maig de
Page 135 and 136: La mama va poder llogar la casa de
Page 137 and 138: jueus, àrabs... O sigui que cadasc
Page 139 and 140: molt nou que se'n deia niló; era s
Page 141 and 142: Capítol 38 Estava clar que pensés
Page 143 and 144: I calia recol·locar la Pepeta. Ell
Page 145 and 146: Capítol 39 Però aprovat el curs o
Page 147 and 148: les veïnes de Galileo, els tiets,
show all

Baixada gratuïta Un_tros_de_vida.pdf - Núria Ripoll Ferrer

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?