Baixada gratuïta Un_tros_de_vida.pdf - Núria Ripoll Ferrer

— Abans hi anàveu nois i noies junts, oi? — Va preguntar la
seva cosina.
— Sí, quan feia el primer curs anàvem junts, a la masia de la
carretera de Canyet, però ens van separar i ara les noies anem a la
torre del Dr .Agustí a la plaça de Pep Ventura i carrer de les Flors.
I aprofitant que la Sra. Lolita s’havia aixecat i havia sortit de la
sala, la cosina fent-se la divertida va dir:
— Això és que faríeu coses lletges, marranades, entre vosaltres i
per això us van separar. — Les altres noies van riure.
dir.
— Què vols dir? — Sincerament jo no vaig entendre què volia
Va tornar la Sra. Lolita i ningú va dir res més. Tornaven a parlar
d’altra gent. Finalment la Sra. Lolita va posar-nos a cadascuna la tasca
a fer a casa. A mi em calia fer les quatre vores d’aquell drap. Quan va
arribar l’hora de plegar vaig sortir corrents cap a casa i en arribar vaig
encarar-me a la mama:
— No hi penso tornar! Hi passo fred! Les noies són unes
criticaires i malpensades.
— Però tu hi vas per aprendre a cosir. Tot això no interessa.
— A no? I que hi passi fred? No hi tornaré. No hi tornaré!
Quan pensava que encara no havia pogut obrir els meu llibres
amagats de Cañas y barro o Arroz y tartana per poder estudiar
l’àlgebra; que jo tractava de ser estricte amb els meus horaris perquè
no em tornés a passar com em va passar amb el llatí; que jo volia
treure temps d’on fos per començar aquell llibre i havia d’anar allà a
cosir, que no m’agradava, que no em serviria de res, vaig decidir que
havia de trobar la manera d’ encarar-me a la mama. De quadrar-m’hi.
Però sabia que ella no era fàcil de convèncer si no li donava una bona
raó. I després de molt cavil·lar vaig trobar la raó i les maneres I
bonament, canviant d’actitud, amb bones paraules, li vaig dir:
— Mira mama, jo tinc molta dificultat a entendre l’àlgebra,
encara que el Sr. Roberto m’està ajudant molt i que hi fa el que pot jo
no ho entenc i no me’n surto. A la Dolors li passava igual, però diu que
ara va amb un professor que es diu Pep, del carrer Güell i Ferrer que li
dóna classes especials de matemàtiques i que se n’està sortint molt bé.
Per comptes d’anar ara a cosir a casa la Sra. Lolita proposo poder anar
a casa aquest professor. Ho necessito per aprovar aquest trimestre. I
més endavant ja aniré a prendre a cosir.
La mama en un principi no va contestar res. Això ja era un bon
senyal. Però després va dir:
125