Baixada gratuïta Un_tros_de_vida.pdf - Núria Ripoll Ferrer

Últimament, però, vaig notar que el tiet s’hi ficava en dies que
no plovia; que no calia tapar les goteres. S’hi estava una bona estona.
Què hi feia?
Un dia que la uralita estava enretirada i jo sabia que el tiet era a
dins, abocant-me pel forat vaig cridar:
— Tiet!....tiet...! Oi que ets aquí?
I la veu del tiet, bastant endins del lloc, va contestar:
— Sí, sóc aquí. No facis soroll. No cridis.
— Que puc baixar? Que puc veure què fas?
— Si vols baixar...vés en compte!
Així que posant un peu a cada costat dels forats dels envans
laterals de l’entrada, fent xarranca i molt a poc a poc vaig baixar. El lloc
era realment tètric. Molt empolsinat i no sabia cap a on tirar per aquell
aquell laberint de petits envans que s’entrecreuaven.
— On ets?
— Aquí, a la part del davant. Estic molt ajupit.
Vaig tirar cap endavant; cap on venia la veu. Com més avançava
més m’havia d’ajupir. Gairebé em calia ajeure’m del tot; pels forats
rodons que donaven al carrer entrava la claror suficient per veure el
tiet Quico estira a terra. Tenia una mena de xarxa a la mà. Quan jo
també estirada del tot a terra vaig arribar on estava, li vaig preguntar.
— Què fas?
—Espero els colomins que aviat entraran Calla. No facis soroll o
els espantaràs.- Deia en veu baixa- . Has d’estar molt quieta i molt
callada!
Jo vaig callar, però em preguntava per què no volia que els
coloms s’espantessin . De seguida ho vaig saber. Un colom va entrar
pel forat i quan anava a entrar el tiet li va tirar la xarxa al damunt.
— Ja et tinc colomí preciós! Ja et tinc!
— Per què els caces?
— Calla que ara n’entra un altre...!
I quan el segon colom anava a entrar també el va enxampar
— Per què els vols? — vaig preguntar tot sentint una tendra
llàstima pels animalons.
— Per què? Per rostir-los! Per cruspir-me’ls!
38