Economia espanyola i context internacional - Catalunya Caixa
Economia espanyola i context internacional - Catalunya Caixa
Economia espanyola i context internacional - Catalunya Caixa
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
CAIXA CATALUNYA –Presentació<br />
.... necessitats que han implicat un increment<br />
del deute brut del sector privat no financer, que<br />
ha avançat a taxes superiors a les del PIB i que<br />
ha passat del 298 al 454% del PIB entre el 2000 i<br />
el 2007...<br />
Certament, un endeutament d'aquesta magnitud només ha estat possible per l'existència de<br />
recursos financers barats i abundants. D'aquesta manera, el creixement del deute del sector privat<br />
no financer (des de prop de 2 bilions a gairebé 5 bilions entre el 2000 i el 2007) es correspon amb un<br />
augment, també molt important, dels actius en poder del sistema financer. Si aquestes magnituds es<br />
posen en relació amb el PIB, els excessos de l'expansió es destaquen amb més claredat. Així, el<br />
2000, el deute de llars i empreses no financeres se situava en el 247 i el 51% del PIB,<br />
respectivament. El 2007, en canvi, aquests pesos s'havien incrementat sensiblement, fins a un deute<br />
del 368% les empreses no financeres i del 86% les llars. Fins i tot en termes d'actius financers nets<br />
(actius menys passius financers), el deteriorament és prou evident, malgrat que en l'àmbit de les<br />
llars s'ha operat una certa millora.<br />
...., amb un endeutament d'empreses no<br />
financeres que reflecteix, en especial, el del<br />
sector de la construcció i el de les immobiliàries<br />
A més, aquests forts increments del deute s'han dirigit, de manera especial, al sector<br />
immobiliari. Prenent com a variable de referència el total del crèdit concedit pel sector financer per a<br />
activitats productives, si el 2000 el total del crèdit dirigit a les empreses de la construcció era del<br />
14,1% del total del crèdit a activitats productives i de l'11,1% a les empreses immobiliàries, el segon<br />
trimestre del 2008 aquests pesos havien pujat fins al 15,7 i el 31,6%, respectivament. D'aquesta<br />
manera, el biaix del crèdit total viu a finals del segon trimestre del 2008 cap a les activitats<br />
directament o indirectament vinculades a la construcció residencial ha estat molt marcat: des del<br />
25,2% del total del crèdit a les empreses no financeres per finançar activitats productives el 2000 al<br />
47,3% a finals del segon trimestre del 2008.<br />
L'economia <strong>espanyola</strong> ha finançat el seu excés<br />
de despesa amb un creixent apalancament que<br />
afecta la totalitat dels seus sectors i que ha<br />
trobat en l'estalvi exterior la font de finançament<br />
adequada<br />
En síntesi, la principal correcció que afronta l'economia <strong>espanyola</strong> és la reconducció dels<br />
excessos d'endeutament a valors més d'acord amb la capacitat de finançament interna. I aquest<br />
ajust implicaria, en absència de problemes financers <strong>internacional</strong>s i d’una manera inevitable, la<br />
necessitat de reduir la despesa, augmentar la taxa d'estalvi de llars i empreses i reduir el volum de<br />
l'endeutament respecte al PIB. Lògicament, aquest procés de menor expansió de les fonts de la<br />
demanda interna s'aguditza i accentua quan el finançament exterior presenta problemes, com<br />
s’esdevé ara mateix, i tot apunta que ha de continuar els pròxims trimestres. Des d'aquest punt de<br />
vista, la variable clau de l'ajust és l'evolució de la necessitat de finançament exterior, que reflecteix la<br />
diferència entre l'estalvi i la inversió internes. De fet, en els trimestres ja transcorreguts del 2008, el<br />
sector privat de l'economia està efectuant una reconducció de les variables bàsiques (amb major<br />
estalvi i menor inversió) que, parcialment, ja s'ha començat a deixar sentir en la baixada del dèficit<br />
exterior. No obstant això, la necessitat que el sector públic absorbeixi, ni que sigui parcialment, part<br />
de la duresa immediata de les crisis i dilati aquest cost en el temps, per via del dèficit públic,<br />
compensa l'ajust del sector privat de l'economia.<br />
9