Economia espanyola i context internacional - Catalunya Caixa

CAIXA CATALUNYA –Presentació
.... necessitats que han implicat un increment
del deute brut del sector privat no financer, que
ha avançat a taxes superiors a les del PIB i que
ha passat del 298 al 454% del PIB entre el 2000 i
el 2007...
Certament, un endeutament d'aquesta magnitud només ha estat possible per l'existència de
recursos financers barats i abundants. D'aquesta manera, el creixement del deute del sector privat
no financer (des de prop de 2 bilions a gairebé 5 bilions entre el 2000 i el 2007) es correspon amb un
augment, també molt important, dels actius en poder del sistema financer. Si aquestes magnituds es
posen en relació amb el PIB, els excessos de l'expansió es destaquen amb més claredat. Així, el
2000, el deute de llars i empreses no financeres se situava en el 247 i el 51% del PIB,
respectivament. El 2007, en canvi, aquests pesos s'havien incrementat sensiblement, fins a un deute
del 368% les empreses no financeres i del 86% les llars. Fins i tot en termes d'actius financers nets
(actius menys passius financers), el deteriorament és prou evident, malgrat que en l'àmbit de les
llars s'ha operat una certa millora.
...., amb un endeutament d'empreses no
financeres que reflecteix, en especial, el del
sector de la construcció i el de les immobiliàries
A més, aquests forts increments del deute s'han dirigit, de manera especial, al sector
immobiliari. Prenent com a variable de referència el total del crèdit concedit pel sector financer per a
activitats productives, si el 2000 el total del crèdit dirigit a les empreses de la construcció era del
14,1% del total del crèdit a activitats productives i de l'11,1% a les empreses immobiliàries, el segon
trimestre del 2008 aquests pesos havien pujat fins al 15,7 i el 31,6%, respectivament. D'aquesta
manera, el biaix del crèdit total viu a finals del segon trimestre del 2008 cap a les activitats
directament o indirectament vinculades a la construcció residencial ha estat molt marcat: des del
25,2% del total del crèdit a les empreses no financeres per finançar activitats productives el 2000 al
47,3% a finals del segon trimestre del 2008.
L'economia espanyola ha finançat el seu excés
de despesa amb un creixent apalancament que
afecta la totalitat dels seus sectors i que ha
trobat en l'estalvi exterior la font de finançament
adequada
En síntesi, la principal correcció que afronta l'economia espanyola és la reconducció dels
excessos d'endeutament a valors més d'acord amb la capacitat de finançament interna. I aquest
ajust implicaria, en absència de problemes financers internacionals i d’una manera inevitable, la
necessitat de reduir la despesa, augmentar la taxa d'estalvi de llars i empreses i reduir el volum de
l'endeutament respecte al PIB. Lògicament, aquest procés de menor expansió de les fonts de la
demanda interna s'aguditza i accentua quan el finançament exterior presenta problemes, com
s’esdevé ara mateix, i tot apunta que ha de continuar els pròxims trimestres. Des d'aquest punt de
vista, la variable clau de l'ajust és l'evolució de la necessitat de finançament exterior, que reflecteix la
diferència entre l'estalvi i la inversió internes. De fet, en els trimestres ja transcorreguts del 2008, el
sector privat de l'economia està efectuant una reconducció de les variables bàsiques (amb major
estalvi i menor inversió) que, parcialment, ja s'ha començat a deixar sentir en la baixada del dèficit
exterior. No obstant això, la necessitat que el sector públic absorbeixi, ni que sigui parcialment, part
de la duresa immediata de les crisis i dilati aquest cost en el temps, per via del dèficit públic,
compensa l'ajust del sector privat de l'economia.
9