20 CAIXA CATALUNYA - Informe semestral II/2008. <strong>Economia</strong> <strong>espanyola</strong> i <strong>context</strong> <strong>internacional</strong> En síntesi, una crisi profunda que reflecteix l'impacte simultani de diversos xocs exteriors: alces del petroli, de matèries primeres, dels tipus d'interès i de l'euro... La economia <strong>espanyola</strong> afronta unes condicions <strong>internacional</strong>s especialment adverses, i això destaca encara més l'efecte positiu de la seva pertinença a l'àrea de l'euro en uns moments com aquests. Entre aquests xocs cal oblidar l'efecte especialment nociu d'alguns, que, malgrat que ja han desaparegut, tenen una responsabilitat no menor en la situació actual. Aquest és el cas del xoc del petroli i de l'alça de les matèries primeres alimentàries i industrials, amb tots els efectes que comporta de transferència de renda a l'exterior (i, per tant, de recessió) i d'alça interna de preus (i, per tant, de baixada del poder adquisitiu de les llars). La magnitud d'aquests xocs ha estat tan rellevant, que tots sols expliquen, si més no en bona part, l'enfonsament de l'activitat a l'àrea de l'euro que comença els mesos de l’estiu passat. Igualment, la política de tensió monetària provocada indirectament per l'alça dels preus ha tingut conseqüències negatives per a la capacitat de despesa de les llars i per a l'accessibilitat al crèdit d'empreses, en el <strong>context</strong> exterior de crisi financera. Finalment, l'alça de l'euro, provocada parcialment per aquest enduriment monetari, no es pot menystenir com a factor de contracció de l'activitat, malgrat els seus beneficiosos efectes amortidors sobre la importació d'inflació exterior. En síntesi, els xocs energètics i dels preus de matèries primeres, l'augment de la inflació derivat, l'alça dels tipus d'interès per frenar-la i de l'euro en resposta a les tensions monetàries apareixen com un conjunt de xocs exteriors soferts per l'economia <strong>espanyola</strong> que han tingut conseqüències molt adverses en la renda de llars i empreses i en les seves expectatives futures. ... als quals s’afegeixen l'aprofundiment i extensió de la crisi financera, la recessió de les economies avançades i la frenada sobtada de les emergents... A més, al costat d'aquests xocs, el pròpiament financer és el que té pitjors conseqüències en el teixit productiu i en la demanda de crèdit de les llars, donada l'especial exposició d'Espanya al canvi en les condicions financeres <strong>internacional</strong>s (vegeu el requadre 5 per veure com ha caigut el pes del crèdit espanyol en el total de l'àrea de l'euro aquests últims mesos). No obstant això, al costat d'aquest efecte directe, l'induït sobre l'activitat d'àrea de l'euro, del Regne Unit i de la resta del món avançat apareix, immediatament, com un element negatiu addicional en el futur de l’economia <strong>espanyola</strong>. I això mateix cal dir en relació amb els països emergents. Ja s'ha indicant que les exportacions espanyoles havien augmentat el gener-agost d’una manera especialment intensa en aquests mercats. Les vendes a Romania (29,6%) i a Polònia (14,7%) o a altres països europeus no comunitaris s'han elevat intensament (en total d’un 15,4%). De fet, el conjunt dels països no UE (que aporten més del 30% de tots els mercats de destinació espanyols) han presentat un creixement de les exportacions espanyoles del 10,9%. Cal destacar els casos de Rússia (48,8%), Turquia (15,8%), el 26,2% de les exportacions dirigides a l’Àfrica (50,6% a Algèria i 25,3% al Marroc) o el 14,4% de les dirigides a l’Àsia (18,0% a la Xina i 8,1% al Japó). ... i que anticipa un 2009 d'important destrucció d'ocupació, fort augment de l'atur i caiguda de l'activitat En síntesi, cal esperar que el 2009 serà un exercici especialment difícil, en què la construcció residencial acabarà la fase de l'ajust de l'ocupació i l'activitat encara en curs, alhora que les perspectives negatives sobre el creixement mundial hauran de pivotar també al voltant de la indústria. La baixada de l'ocupació que aquest procés ha de generar, finalment, també afectarà l'activitat terciària. Amb aquests elements, s'espera una caiguda del PIB del 0,9%, que hauria de
CAIXA CATALUNYA –Presentació comportar una destrucció d'ocupació entorn de 450 mil persones, un 2,2% del total existent de mitjana el 2008. Donades les previsions sobre el creixement de l'activitat (del 0,8%), la taxa d’atur s'elevaria fins al 13,5% de mitjana el 2009 i al 14,5% l'últim trimestre de l'any. 21 CAIXA CATALUNYA Desembre 2008