Economia espanyola i context internacional - Catalunya Caixa

32
CAIXA CATALUNYA - Informe semestral II/2008. Economia espanyola i context internacional
En síntesi, excessos d'endeutament que, ara, en
un context general de fugida del risc i de
desapalancament creixent, estan generant un
ajust d'una intensitat sense precedents
Àmplia liquiditat, tipus d'interès relativament baixos, desequilibris estalvi-inversió que es
traduïen en desajustos entre diverses parts del planeta, acumulació d'endeutament en alguns dels
principals països occidentals i reduïda percepció del risc constitueixen un conjunt de factors que,
potencialment, podien donar lloc a una fallida en el funcionament del sistema. I és el que va passar a
partir dels primers mesos del 2007, quan els problemes en el mercat de les hipoteques subprime
van començar a emergir. Posteriorment, l'estiu del 2007, l'esclat de la crisi al mercat de crèdit va ser
ja molt evident, amb un col·lapse de la confiança entre les institucions financeres, que dura fins a
avui, malgrat les mesures excepcionals adoptades per reconduir la situació.
A més, i a mesura que la crisi del crèdit se n'anava estenent, part del capital que sortia
d'aquests mercats es recol·locava inicialment en la borsa i en els mercats emergents, cosa que
reforçava les cotitzacions de les principals commodities. No obstant això, l'aprofundiment del credit
crunch ha començat a comportar necessitats creixents de liquiditat en hedge funds i altres fons
d'inversió, que s'han vist obligats a vendre posicions en aquells mercats per fer front a possibles
demandes de reintegrament. Aquest procés de desapalancament no és pas exclusiu dels fons
d'inversió. De fet, una part rellevant de la contracció del crèdit en els mercats mundials reflecteix
això mateix, aquesta vegada per part de les institucions financeres. Aquestes havien anat finançant
el procés, molt expansiu, de compres i fusions d'empreses, que es va estendre des del 2003 a
mitjan 2007. I si, els anys previs a la crisi, les institucions financeres internacionals recuperaven
liquiditat revenent al mercat els crèdits concedits per al finançament dels processos de fusió i
compra empresarial, a partir de l'estiu del 2007 van veure com aquests crèdits romanien en els seus
balanços i drenaven així la seva capacitat de liquiditat. Al mateix temps, els operadors en aquests
processos, les empreses adquirents, també s'han vist afectades, cada vegada més, per la falta de
crèdit, ja que ha estat un fet usual finançar adquisicions amb crèdit bancari a terminis relativament
baixos (un any, per exemple). Aquesta situació ha començat a pressionar l'estructura dels balanços
d'algunes grans corporacions, que també es veuen obligades a desprendre's d'actius per poder fer
front a les seves pròpies obligacions. Per tot això, en especial des del setembre passat, el procés de
desapalancament en curs genera importants pèrdues en els mercats d'accions i de commodities,
que, al seu torn, redueixen la riquesa financera de tota mena d'entitats i reforcen d’aquesta manera
el corrent venedor.
1.2. Els efectes de la crisi financera en els mercats de
commodities, de divises, de diner i del crèdit: cap a una
suavització de les tensions creditícies?
En els mercats de capitals, fugida cap a la
seguretat, que ha portat el rendiment de deute
del Tresor nord-americà a 3 mesos a valors
pròxims a zero als EUA i per sota el 2% a l'àrea
de l'euro
L'impacte de la situació descrita als apartats anteriors en els mercats de diner, de capital i de crèdit
ha estat molt intens. En els mercats de capital, la fugida cap a la qualitat que oferia el deute públic, en
especial en el cas dels EUA, ha estat particularment important. Com que el preu del deute i el seu
rendiment es mouen en direccions oposades, la fugida cap a la seguretat i la liquiditat que subministren
les lletres del Tresor a 3 mesos ha portat els tipus d'interès implícits a valors pròxims a zero. Així, mentre
que ara fa aproximadament un any i mig, el 25 de juliol, just abans de l'esclat de la crisi financera, aquest