Economia espanyola i context internacional - Catalunya Caixa

26
CAIXA CATALUNYA - Informe semestral II/2008. Economia espanyola i context internacional
globalització pressionaven a la baixa els costos empresarials, i això permetia importants increments
de la productivitat i del creixement agregat de l'economia. Per tant, des d'un punt de vista
macroeconòmic, Greenspan postulava que els EUA havien entrat en una nova fase de major
creixement de l’ouput potencial, caracteritzada per importants increments de productivitat (després
de la llarga etapa de baixos avenços 1973-1995), amb menors pressions inflacionistes derivades de
la globalització i del menor poder de mercat dels sindicats, i amb caigudes de costos d'informació
derivats de les noves tecnologies.
Junt amb aquesta visió del nou funcionament de l'economia nord-americana, l'equip de
Greenspan va anar desenvolupant les seus tesis sobre la impossibilitat de detectar si un mercat
alcista estava generant un procés de bombolla especulativa que, finalment, hauria d'esclatar.
Segons la seva opinió, aquelles modificacions macroeconòmiques havien alterat els valors bàsics de
la majoria dels actius, cosa que impedia saber amb precisió si el que els mercats mostraven era un
pur procés especulatiu o escassetats reals. Davant aquesta impossibilitat, la Fed s'inclinava per una
política prudent, de no intervenció fins que l'esclat de la bombolla mostrés clarament que, en efecte,
el mercat havia avaluat incorrectament el procés en curs.
...i els temors a la deflació dels primers anys
dos mil…
Justament va ser l'esclat de la bombolla especulativa d'internet l'element final que explica el
procés sobre el qual s'assenta la crisi actual. Ara, als EUA hi ha un ampli consens que Greenspan i
el seu equip en la Fed van mantenir massa baixos i per massa temps els tipus d'interès. Cal
recordar que, en efecte, entre el moment més àlgid del boom (l'any 2000) i el més baix del 2003, els
tipus d'interès van caure des del 6,5 a l'1,0%. I es van mantenir en l'1,0% des d'aleshores fins al
juny del 2004, fins a augmentar d’una manera molt modesta els anys posteriors (el gener del 2005
encara estaven en el 2,25%). Parcialment, aquesta agressiva resposta reflectia els temors, existents
llavors, sobre una extensió de la deflació japonesa als EUA i altres països occidentals, impulsada
per la baixada dels preus dels mercats de valors i la recessió subsegüent. Així, el 2002, l'IPC als
EUA creixia tan sols d’un 1,6%, mentre que a Alemanya també ho feia molt modestament (d’un
1,4%).
… la situació financera de les llars i els
excessos posteriors, el creixement de
l'endeutament del sector públic americà i el
dèficit exterior creixent
A més, aquesta política monetària nord-americana tan laxa es desplegava en uns moments en
què les llars havien reconstituït els seus balanços, i el nivell d'endeutament familiar tenia capacitat
per mostrar augments rellevants. De fet, el 1998, el deute de les llars nord-americanes en relació
amb la renda familiar disponible se situava en un relativament contingut 95,3%, fet que permetia un
increment important de l'endeutament, en especial entorn d'innovacions financeres en curs i de
l'agressiva política de venda de crèdits hipotecaris. D'aquesta manera, entre el 2001 i el 2007, les
famílies nord-americanes van veure augmentar el seu deute des de l'esmentat 95,3%, del 1998, a
prop del 140% el 2007, xifra de les més elevades dels països avançats i que, com van evidenciar
després les crisis, incorporava un volum rellevant de deutors amb dificultats. A més, i a diferència
dels anys noranta, quan va tenir lloc un procés de consolidació dels comptes del sector públic fins a
assolir el superàvit, els anys dos mil han vist una nova expansió del dèficit públic nord-americà. L'11-
S, la guerra de l'Afganistan i de l'Iraq, les retallades d'impostos i els creixents càrregues dels
programes de Medicaid i Medicare han anat erosionant els comptes públics, de manera que el dèficit
públic ha augmentat des del -0,4% del PIB el 2001 a -2,7% el 2007, amb perspectives alcistes per
als exercicis fiscals 2008, 2009 i 2010, en els quals arribaria a -6,3% de mitjana segons les