Economia espanyola i context internacional - Catalunya Caixa

CAIXA CATALUNYA –Presentació
l'extensió de la crisi financera als països emergents. Aquesta última etapa ha donat lloc a una nova
dimensió de la política fiscal, que apareix ara com el mecanisme adequat per fer front al que pot
acabar convertint-se en una recessió més dilatada del que seria desitjable. En efecte, els problemes
que afronta el sector automobilístic als EUA i Europa, i també a la Xina i altres països, la necessitat
de sortir al rescat del sector assegurador dels EUA i en alguns països europeus (Holanda i Bèlgica)
o les creixents tensions en el comerç i en les empreses de mitjans de pagament (American Express
ha hagut de ser parcialment ajudada per la Reserva Federal dels EUA) són símptomes que la crisi
financera ha començat a cobrar peatge a l'economia real. I una vegada aquest es vagi accentuant,
amb les expectatives de recessió dels principals països europeus el 2009, no seria estrany veure
una nova fase de la crisi financera actual.
... cosa que obliga a noves distensions
monetàries...
És aquesta fase de crisi econòmica, o de recessió important, el factor que es troba darrere de
les últimes mesures dels bancs centrals i dels diferents paquets d'estímul fiscal que s'estan
dissenyant pertot arreu. En l'àmbit de la distensió monetària, els EUA ja ha portat els seus tipus a
l'1%, i s'esperen noves reduccions abans de finals del pròxim mes de gener, que els podrien deixar
entorn del 0,25-0,50%. El Regne Unit ha efectuat tres retallades, que, sumades conjuntament,
impliquen una disminució de 300 punts bàsics, cosa que ha deixat el seu tipus de interès al 2%. I
això mateix ha tingut lloc a la resta de països avançats o emergents. El BCE ha efectuat una intensa
disminució del preu del diner des de l'octubre passat, de 175 punts bàsics, la més important de la
seva història i en l'àmbit de països com Alemanya no vista aquests últims cinquanta anys.
... i pressionarà intensament sobre els recursos
del sector públic els anys vinents
És igualment aquesta última etapa de la crisi el factor que hi ha darrere dels diferents paquets
de mesures fiscals promesos o en procés d'elaboració als principals països del món. El Japó, la
Xina, els EUA, la Unió Europea conjuntament, el Regne Unit, França, Alemanya o Espanya, entre
altres països, estan arbitrant polítiques públiques que, d’una manera inevitable, incrementaran les
necessitats de finançament, amb importants increments del dèficit i del deute públic. La magnitud de
les xifres és tan elevada i la necessitat de fons dels diferents governs tan generalitzada, que la prima
de risc del deute està augmentant fins i tot per al Tresor nord-americà (en un any ha passat de 8
punts bàsics a prop de 50) o el britànic (un cost d'assegurança que implica un spread de prop de
100 punts bàsics), a part d'altres països, com els del sud d'Europa, per exemple. Addicionalment,
aquestes necessitats obliguen, i obligaran, a continuar canalitzant recursos cap a les economies
avançades, de manera que alguns països emergents amb necessitats de fons se’n poden veure
afectats negativament, com sembla que pot ser el cas de l'Amèrica Llatina.
Així, les primeres propostes del president electe dels EUA, Barack Obama, amb el pla
d'infraestructures i educació més ambiciós mai vist (amb un cost estimat pròxim a 500.000 milions
de dòlars), la proposta de la Comissió Europea d'una intervenció en infraestructures i medi ambient
per un valor entorn de 200.000 milions d'euros, el pla de la Xina que preveu la inversió pública de
més de 550.000 milions de dòlars i el del Japó són exemples d'aquesta nova fase de la crisi. I de les
inevitables tensions financeres que aquest volum de recursos haurà de generar.
Important increment dels costos de la crisi...
L’accentuació de la crisi ha elevat dràsticament la valoració sobre el seu cost financer. L'FMI
estimava l'octubre que el total de pèrdues podrien arribar a 1,4 bilions de dòlars, un 40% més que en
17