Economia espanyola i context internacional - Catalunya Caixa

34
CAIXA CATALUNYA - Informe semestral II/2008. Economia espanyola i context internacional
acords sobre el salvament del sistema financer europeu, posats en funcionament a finals d'aquella
setmana. Aquesta nova situació va comportar una suau recuperació del rendiment d'aquests actius,
de manera que el 8 de desembre se situaven en el 2,12%.
Els tipus d'interès del deute a l'àrea de l'euro,
als EUA i al Regne Unit han assolit mínims no
vistos aquests últims cinquanta anys
Malgrat el fort augment que comporta l'endeutament derivat dels plans de rescat i d'estímul del
creixement econòmic als diferents països occidentals, els tipus d'interès del deute a llarg termini a
banda i banda de l'Atlàntic s'han enfonsat aquestes últimes setmanes. En l'augment del preu del
deute, i en la correlativa caiguda del seu rendiment, hi conflueixen diversos factors. En primer lloc, el
temor de la recessió, que està desviant recursos des de les borses i el deute corporatiu cap al deute
públic. De fet, els spreads del deute d'empreses de primer nivell a Europa es troben en màxims dels
últims mesos, recollint, justament, aquestes pessimistes perspectives sobre els beneficis futurs. En
segon lloc, malgrat que la baixada de preus que s'albira en l'actualitat no sembla apuntar encara cap
a una deflació general, sí que és cert que els agents que operen en el mercat estan començant a
descomptar una taxa d'inflació molt baixa per als pròxims cinc anys, com a mínim. I, en un context
de creixement dels preus molt modest, augmenta el rendiment real dels bons. En tercer lloc, les
expectatives de baixada del preu del diner afegeixen nous incentius a la compra de deute, per
l'increment en el valor del capital invertit. Finalment, la decisió de la Fed de comprar 600.000 milions
de dòlars en deute de les agències immobiliàries Fannie Mae i Freddie Mac també ha contribuït a la
caiguda dels tipus d'interès del deute americà, com també les declaracions de Bernanke, el
president de la Fed, sobre la possibilitat que el banc central nord-americà compri quantitats
substancials de deute a llarg termini del Tresor. En síntesi, un conjunt d'elements que apunten una
situació a la japonesa, en què els tipus d'interès del deute a 10 anys s'han mantingut a penes per
sobre de l'1% aquests últims quinze anys i fins i tot per sota.
De fet, la caiguda ha estat tan intensa, que l'existència d'una bombolla especulativa en el
mercat dels bons no es pot descartar en absolut. Així, la rendibilitat del bund alemany a 10 anys va
caure, a principis de desembre, al nivell més baix dels últims cinquanta anys, de manera que, l'últim
mes, el tipus d'interès implícit ha caigut des del 3,90% l'1 de novembre al 3,02% el 2 de desembre.
Igualment, el gilt britànic d'igual període de venciment va rendir un 3,41%, el nivell més baix també
des dels anys seixanta. Finalment, el deute nord-americà a 10 anys va caure a un mínim dels últims
cinquanta-tres anys, fins al 2,55% el 4 de desembre passat.
Encara que els plans de fortes emissions
comencen a penalitzar el deute nord-americà i el
britànic
Les importants emissions de deute previstes en els pressupostos o implícites en les mesures
adoptades pels diferents governs comencen a deixar-se sentir en el cost d'assegurar aquests actius.
Així, els credit default swaps sobre el deute dels EUA s'han situat prop de 50 punts bàsics a principis
de desembre, quan fa només un any cotitzaven escassament per sota de 10 punts. Igualment, en el
cas del Regne Unit, el cost d'assegurar 10 milions d'euros de deute a 5 anys ha assolit un rècord de
97.000 euros, un augment de 70.000 euros des de l'octubre passat. El deteriorament de la posició
financera del Tresor britànic i la debilitat de la lliura estan darrere aquest fort augment dels spreads
fins a 97 punts bàsics.