Economia espanyola i context internacional - Catalunya Caixa

42
CAIXA CATALUNYA - Informe semestral II/2008. Economia espanyola i context internacional
L’ extensió de la crisi financera posa especial
pressió sobre les divises dels països emergents
i sobre alguns països avançats com el Regne
Unit i Suïssa, alhora que el renminbi es deprecia
Un dels pitjors efectes de l'accentuació de la crisi financera internacional és el seu impacte en
les economies que han liderat l'expansió mundial aquests últims anys. De fet, els països BRIC
(Brasil, Rússia, Índia i Xina) han començat a frenar significativament la seva expansió, reflectint
parcialment els creixents problemes d'exportació a Occident i, també, els dels seus propis
consumidors, així com la contracció del crèdit. Aquesta tendència a la baixa de l'activitat, combinada
amb la caiguda dels ingressos d'exportació del gruix d'aquests països emergents, i amb la sortida de
capitals dels seus mercats d'accions, està generant una intensa pressió sobre algunes divises.
Aquest és el cas del won de Corea, que ha perdut un 52% del seu valor respecte al dòlar entre el 10
de novembre del 2007 i el 10 de desembre del 2008.
Això mateix ha passat amb els dòlars d'Austràlia i de Nova Zelanda, amb un retrocés del 37 i el
40%, respectivament, en aquest mateix període. Altres monedes que han experimentat pèrdues
importants són la rupia d'Indonèsia (un 20% entre el 10 de novembre del 2007 i el 10 de desembre
del 2008), el bath de Tailàndia (-13%), el peso mexicà (-24%), la lira turca (–31%) i el rand de Sudàfrica
(amb un notable retrocés del 48%). No obstant això, la recuperació del dòlar no únicament ha
tingut lloc respecte a les divises de països amb problemes en el seu sector exterior o/i amb caigudes
en les seves exportacions o mercats de capitals, sinó també respecte a les divises de països
occidentals. Aquest és el cas de la lliura esterlina, que ha experimentat una ensorrada més que
notable en relació amb les cotitzacions màximes (no vistes des d'abans de la crisi del mecanisme de
canvis del sistema monetari europeu la tardor de 1992), perdent entre el 10 de novembre del 2007 i
el 10 de desembre del 2008 un 38% del seu valor enfront del dòlar, des de 0,49 a 0,68 lliures per
dòlar. El deteriorament de la situació econòmica al Regne Unit i les expectatives de noves
reduccions de tipus d'interès, que alguns observadors situen en el 0,5% l'any que ve, han comportat
noves caigudes en el preu de la lliura esterlina, que ha assolit el mínim històric en relació amb l'euro
(el 10 de desembre era de 0,88 lliures per euro). En aquesta evolució també hi han influït els rumors
d’una possible reconsideració per part del govern de Brown respecte a l'entrada de la lliura a l'euro.
Un dels altres aspectes preocupants dels mercats canviaris és l'evolució de la cotització del
renminbi, que després d'apreciar-se més del 20% en relació amb el dòlar des del 2005, ha començat
a perdre posicions. La debilitat de les exportacions xineses, que han retrocedit per primera vegada
aquest últim mes, sembla trobar-se darrere aquesta nova etapa de les difícils relacions comercials
entre la Xina i els EUA.