Economia espanyola i context internacional - Catalunya Caixa

48
CAIXA CATALUNYA - Informe semestral II/2008. Economia espanyola i context internacional
de bonus). A França, s'elevava a 360.000 milions d'euros (40.000 d'injecció a bancs i 320.000 en
préstecs garantits de fins a 5 anys), també amb limitacions en les compensacions dels executius. A
Holanda, el volum assolia 220.000 milions (200.000 de garantia de préstecs bancaris i 20.000 per a
nou capital), i a Àustria, uns 100.000 milions (85.0000 de garantia de deute i 15.000 en nou capital),
mentre que a Itàlia el volum de recursos era sensiblement menor. A Espanya, finalment, l'anterior
garantia d'emissió de deute es va ampliar des de 50.000 a 100.000 milions per al 2008 i una
quantitat no especificada per al 2009, i, malgrat que es preveu la possibilitat d'adquirir accions, en
principi no hi ha dotació.
A la resta del món, la crisi continuava aprofundint-se. Així, altres països, com Austràlia, es
van afegir als països que garantien el 100% dels seus dipòsits. No obstant això, a l'àrea de l'euro era
més preocupant l'extensió dels problemes a l'est d'Europa, per les possibles conseqüències
negatives en parts del sistema financer nòrdic i centreeuropeu. En efecte, el model de creixement
que ha suportat la forta expansió de l'est d'Europa, basat en forts dèficits exteriors finançats amb
entrades de capital, emergia ara com especialment fràgil per fer front a les noves condicions. I les
tensions sobre els mercats de diner, del crèdit i de divises començaven a pressionar alguns països.
Aquest va ser el cas d'Hongria, que va haver de ser ajudada, a mitjan octubre, pel BCE amb una
línia de crèdit de 5.000 milions d'euros. I també, el d'Islàndia, on, d'acord amb el BIS, el sistema
financer alemany hauria prestat més de 21.000 milions de dòlars.
També fora de l'àrea de l'euro, el 16 d'octubre, el govern suís es va veure obligat a oferir
ajuda d'emergència als dos bancs més importants del país. D'aquesta manera, el banc central de
Suïssa assumia fins a 60.000 milions de dòlars d'actius d'elevat risc d’UBS (pràcticament deixant-lo
lliure d'aquesta càrrega, després dels 42.000 milions de caiguda en el valor dels seus actius els
últims mesos), alhora que es comprometia a injectar 5.300 milions de dòlars en el seu capital, fins a
un total del 9% d'accions (sense drets polítics). Igualment, adquiria 8.830 milions de dòlars de
l'accionariat de Credit Suisse Group, que en la major part procedia del grup inversor Qatari
Investment. Al mateix temps, el govern va elevar, per sobre de 30.000 francs suïssos, la protecció
als dipòsits en la banca del país.
Aquests importants canvis a Europa van tenir impacte en la política nord-americana. I el
dimarts 14 d'octubre, la van modificar sensiblement. El nou programa s'estructurava al voltant de
diferents accions preses pel Tresor, el FDIC (el fons de garantia de dipòsits) i la Fed.
En primer lloc, el Tresor utilitzaria fins a 250.000 milions de dòlars per recapitalitzar bancs,
amb compra d'accions preferents i rendiment del 5% els tres primers anys i fins al 9% els dos
següents. Malgrat que el programa és voluntari, els bancs que no s'hi integrin en aquesta primera
fase i que necessitin aquest tipus d'ajuda en el futur, veuran elevar-se el cost del dividend que
hauran de pagar. D'aquests 250.000 milions, 125.000 ja es van assignar el primer dia del nou
paquet: 25.000 en accions del Bank of America, J.P. Morgan Chase, Citigroup i Wells Fargo,
100.000 milions en total, i la resta en forma de compra de capital de Morgan Stanley i Goldman
Sachs (10.000 milions cadascun), 3.000 en el Bank of New York Mellon i 2.000 en l’State Street.
Finalment, la resta dels 100.000 milions s'espera que seran utilitzats, sota demanda, pels bancs
regionals i altres institucions financeres de menor entitat. De fet, dotzenes de bancs regionals tenen
importants quantitats de deute difícils de cobrar que aniran augmentant fins al 2010, a mesura que
els tipus d'interès variables es vagin actualitzant. Els bancs que es volguessin adherir al programa
havien de fer-ho abans del 14 de novembre, amb un màxim possible d'inversió de 25.000 milions de
dòlars (o el 3% dels actius ponderats pel risc).