30 - TOT Girona

TOT petitots
Darrere
d’una cara
bonica
Il·lustració: Elisabet Vallmajó
- 112 -
CONTES_JOCS
F
a molts anys, en un poble molt llunyà, hi
havia una família molt humil que tenia una
filla especialment bella; famosa a tot arreu
per la seva increïble bellesa. Un dia el seu príncep
va aparèixer i es va enamorar plenament d’ella, però
no per la seva forma de ser, sinó per la seva bellesa.
Era alt, forçut, ben plantat; feien molt bona
parella. El seu casament va ser grandiós i luxós.
Però a mesura que anava passant el temps, la
princesa anava descobrint que el seu marit no era
tan meravellós com pensava. Era un home garrepa,
egoista, presumit i que governava el seu poble
com un tirà. Quan va veure com era el príncep, va
voler marxar del seu costat. Ell li va dir que només
s’havia casat amb ella per la seva bellesa. La noia
es va decepcionar i volia marxar. El príncep va ordenar
als seus guàrdies que la tanquessin en una
cambra i no la deixessin sortir. Solament els cuiners
podien entrar per servir-li els àpats.
La princesa va començar una gran amistat amb
un dels cuiners de palau. Quan li portava el menjar
li explicava les notícies de palau i el que el seu cruel
marit feia cada dia. Al final, van tenir tanta confiança,
que la princesa li va demanar al cuiner que
l’ajudés a escapar.
El cuiner la va mirar i li va dir:
- Com que el rei només us vol per la vostra bellesa;
desfigureu-vos la cara, així no us voldrà més al seu
costat.
La princesa va fer una cara d’horror i es va negar
rotundament a destrossar el seu preciós rostre.
Però l’endemà, quan el cuiner li va dur l’esmorzar,
la princesa estava plorant i, quan es va girar a rebre’l,
va veure que tenia tota la cara plena de talls.
- No m’estimarà ningú, però vull marxar d’aquest
horrible palau.
- Jo t’estimo i t’estimaré.
En aquell moment els dos joves van confessar el
seu amor i es van prometre marxar ben lluny els
dos junts.