pla de millora urbana mas can tauler - Ajuntament de Palafrugell

PLA DE MILLORA URBANA MAS CAN BONET - LLOFRIU 31
3.5.4. Components del paisatge
L’actuació a realitzar es durà a terme sobre els terrenys que ocupa el Mas Can Tauler, en el Poble de Llofriu
al terme de Palafrugell, a la comarca del Baix Empordà. Concretament es localitza en una parcel·la, de la
finca homònima, que es troba a tocar el Carrer Ramal, a la zona Nord de la plana de Palafrugell i al peu dels
primers contraforts del massís de les Gavarres.
Descripció dels elements del paisatge.
El Relleu
El relleu de Llofriu es divideix en una zona muntanyosa, a l’oest i Sud-Oest pertanyent al massís de les
Gavarres, i una zona més planera al centre , on s’ ubica el projecte. A L’ Est i Nord- Est trobem una gran
extensió plana de conreus de secà. Un curs principals creua aquest poble:la riera grossa de Llofriu amb
petits rierols nascuts a les Gavarres que aflueixen a ella com el Torrent de les Murtres.
La finca del Mas Can Tauler, i per tant la zona de projecte s’ubica en el sector central del poble.
Geologia.
El terreny on es troba enclavat el Mas Can Tauler es troba ubicada al sector oriental de la unitat
geomorfològica de la Serralada Litoral i concretament just al contacte amb el vessant nord-est del massís de
les Gavarres. Litològicament, aquesta serralada està constituïda per materials granítics d’edat paleozoica,
formats per leucogranits, granodiorites i granits biotítics, on s’emplacen pòrfirs, dics i filons disposats en una
direcció preferentment SO-NE.
Estructuralment la serralada litoral és el producte dels últims estadis de l’etapa de plegament hercínica, que
generaren la important activitat intrusiva que donà lloc a la formació dels granitoids i la metamorfització de
les sèries sedimentaries existents que donen lloc al conjunt d’esquists i gneis que avui en dia afloren a la
serralada. La posterior tectònica alpina és la que condiciona el relleu actual provocant la fracturació i
basculació del massís a favor d’antigues fractures reactivades i de les que se’n generaren.
Des de el punt de vista hidrogeològic, els materials que constitueixen el reompliment antròpic, malgrat que
no formen cap mena d’aqüífer, poden permetre el pas i/o acumulació d’aigües sub– superficials. D’altra
banda, els materials que formen els dipòsits al·luvials es comporten com una unitat de permeabilitat
moderada – alta i poden donar lloc a un aqüífer de tipologia lliure.
Hidrogeologia
Tot el poble de Llofriu està inclòs en l l’aqüífer de la fossa de Palafrugell , segons es recull al decret
328/1988, Annex 2.4 “pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en
relació a diversos aqüífers de Catalunya”.
Llofriu té un curs d’ aigua principal, la riera grossa de Llofriu que recorre de Sud-Oest a Nord-Est ,
travessant per la zona central el poble de Llofriu. Aquesta riera neix al vessant Nord del Puig del Molló del
Rei on recull les escorrenties d’ aquest sector de les Gavarres i discorre per la plana fins a la Platja de Pals.
Aquesta riera diversos torrents i rieres que hi aboquen les seves aigües .
La relativa abundància d’aigua i el clima de la zona determinen un seguit de condicions que limiten el tipus
de vegetació que pot adaptar-s’hi, però hi ha un altre factor no natural, l’home, que ha acabat de determinar
quina és la vegetació real del territori.