pla de millora urbana mas can tauler - Ajuntament de Palafrugell

PLA DE MILLORA URBANA MAS CAN BONET - LLOFRIU 33
Segons, la cartografia del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, dels hàbitats del
territori català, basada en la interpretació i adaptació de la classificació d’hàbitats de la Unió Europea, la
zona d’estudi no es troba en cap Hàbitat d’interès Comunitari, tot i així se situa a 300m a l’est de la carretera
C-66 entre Palafrugell i Girona que alhora fa de límit del Massís de les Gavarres reconegut pel seu valor
científic , ecològic, paisatgístic , cultural i social des del 1992 any que va ser reconegut com a Espai
d’Interès Natural ( EIN) . Tot i que no va ser fins el 2006 que se’n van acabar de definir els límits. Així la
finca de mas Can Taulerès llinda al sud amb Pinedes mediterrànies (hàbitat que es correspon al codi
Corine 9540) i Suredes (hàbitat que es correspon al codi Corine 9330), i al Nord amb herbassars
graminodes (hàbitat que es correspon al codi Corine 37.4).
Fauna
La fauna és bàsicament de caràcter mediterrani, adaptada doncs a uns ambients relativament eixuts. Això
no obstant, aprofitant les obagues o torrenteres i el caràcter humitós de l’interior d’algunes suredes i
alzinars,penetren a la zona determinats elements faunístics més propis de les regions atlàntica i
centreeuropea.
Cadascun dels estrats vegetals que envolten el Mas Can Tauler és habitat per una fauna característica. Així
doncs la fauna serà analitzada a partir dels hàbitats que trobem a la zona d’estudi, tals com el forestal tant el
que correspon a boscos mixts ( pins , alzines i sureres ), i a l’hàbitat agrícola, que representa espais oberts a
l’entorn de zones boscoses.
En l’estrat arbori podem trobar petits mamífers destaca la presència del senglar (Sus scrofa) amb poblacions
importants en tota la zona, així com altres mamífers menors però, no menys interessants, com la guilla
(Vulpes vulpes), el teixó (Meles meles), la fagina (Martes foina),el gat mesquer (Genetta genetta),la mostela
(Mustela nivalis), el conill de bosc (Oryctolagus cuniculus), l’esquirol (Sciurus vulgaris), del qual encara es
donen unes elevades densitats a les zones de pineda. El grup dels micromamífers es troba representat pel
ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), el ratolí mediterrani (Mus spretus), la rata cellarda (Eliomys
quercinus)... d’altres rosegadors com la musaranya cua-quadrada (Sorex araneus), musaranya menuda
(Sorex minutus) o la musaranya nana (Suncus etruscus)i també algun rapinyaire com el ratpenat
( Pipistrellus pipistrellus) força present a tota la zona
Pel que fa a les aus, hi trobem moltes de les espècies boscanes i d’espais oberts, des de les
característiques dels ambients mediterranis fins a les més típiques de la regió centreeuropea. Abunda el
gaig (Garrulus glandarius), el tudó (Columba palumbus), la merla (Turdus merula), el tord (Turdus
philomelos). A la vora de les formacions boscoses hi viuen i hi nidifiquen: el bruel (Regulus ignicapillus), el
tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), el mosquiter groc petit (Phylloscopus collybita), el rossinyol (Luscinia
megarhynchos), el pit-roig (Erithacus rubecula) el pardal de bardissa (Prunella modularis) i el pardal comú
(Passer domesticus), així com diverses espècies de mallerengues, entre d’altres aus.
Els qui habiten al bosc durant una època a l’any, són els ocells migradors o estacionals (com les orenetes
(Hirundo rustica), els cucuts (Cuculus canorus), la tórtora (Streptopelia turtur), els abellerols ( Merops
apiaster)...Entre els rapinyaires que es poden trobar en aquest hàbitat proper als camps de conreu podem
esmentar: l’aligot (Buteo buteo), l’esparver (Accipiter nisus), o el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i com a
rapinyaires nocturns esmentar el mussol comú (Athene noctua) -de caràcter ubiqüista- i el mussol banyut
(Asio otus), el gamarús (Strix aluco), el xot (Otus scops) -visitant estival que s’arrecera sovint als nombrosos
espais enjardinats que hi ha arreu -, i la xibeca (Tito alba).