Sant Jordi’15

Es van posar a cavar. Desesperadament.
Com si fossin salvatges. Ja havien
caminat inacabables hores i ara havien
de cavar. Estaven esgotats. Però van
acabar ràpidament. Van deixar visible
una petita finestra, que amb un cop van
trencar. L’interior era fosc. Van il·luminarse
amb llanternes. Van deixar-se caure
agafats pel cable del cinturó. Van arribar
a un passadís i van veure una llum al final.
No sabien què fer. Els dos estaven
atemorits. La Sarah, arriscant-se, va fer un
pas endavant i en Maro la va seguir.
Quan hi van arribar, van veure un aparell
fet amb tecnologia desconeguda que
emetia una llum feble. Els dos estaven
molt sorpresos. Van tocar la pantalla i
aquesta va respondre. Van veure una
llista de successos, que increïblement
estaven escrits en una llengua molt
semblant a la seva.
Van llegir un llarg historial molt antic que
explicava que una civilització
desconeguda, havia estat fent
experiments genètics al tercer planeta, el
que estava destruït. La primera vegada
que Ells van aconseguir crear un
ecosistema global, les coses se’ls van
descontrolar. Les espècies dominats
estaven esgotant els recursos, i van haver
d’utilitzar el protocol d’eliminació.
Després, van crear el que Ells
anomenaven la Raça Definitiva. Segons
explicava, estaven tant convençuts del
seu èxit que van clonar-ne milers
d’exemplars, i aquests, destinats a ser els
seus servents, van rebel·lar-se en contra
d’Ells i van matar-ne la majoria; els únics
creadors que van quedar van romandre
en aquestes instal·lacions per deixar
constància dels seus experiments. Alguns
espècimens de la Raça Definitiva van
fugir amb naus espacials cap a racons
llunyans de l’Univers, però un petit grup
va quedar-se al tercer planeta.
De sobte, la pantalla va començar a fer
pampallugues, i a l’últim moment, la
Sarah va poder llegir que el títol era:
Experimentant amb la raça humana.
12