Sant Jordi’15

per culpa del sol, però encara va ser molt pitjor la nit. Una de les coses que ens van
advertir en la reunió va ser que a la nit mai havíem de sortir del tanc perquè hi havia tot
tipus d'animals perillosos; a més dormir en un tanc sense res tou on poder recolzar el cap
va ser horrorós.
El segon dia va ser exactament igual que el primer. Tota l'estona assegut en un vehicle
que trontollanva contínuament a 30 quilòmetres per hora. Al tercer dia vam arribar a la
posició acordada. Allí ens esperaven uns deu Marder III. Set minuts després que
arribéssim, els primers tancs d'assalt atacaven per darrere i pels costats la posició
britànica: els Marder III obríem foc a discreció. Vaig gastar 24 projectils Higr. , però això
era el de menys, tots vèiem com aquells soldats britànics perdien la vida un a un. Mai
m'havia sentit tan malament... en aquell instant vaig preguntar-me: «Per què estic
lluitant?».
Vam acampar en un turó. Quan tothom dormia, cap a les dotze de la nit, continuava
pensant en la pregunta que m'havia fet abans i em responia: «Em nego a matar gent
innocent que defensa el seu país, que defensa la seva família. No puc estar a les ordres
d'un home baixet amb ànsies de conquerir el món».
Tot seguit vaig agafar un rifle, aigua, menjar, un pal i un tros de tela blanca, que vaig
convertir en una bandera de rendició, i vaig posar rumb cap a les línies britàniques: era
un desertor que volia aliar-se amb el bàndol enemic.
Crec que vaig marxar del campament cap a les tres de la matinada. A les cinc de la
tarda vaig divisar la segona línia defensiva. En aquell moment vaig alçar la bandera i
deu minuts després un camió ple d'homes armats va aturar-se davant meu.
Emmanillat i desarmat em van fer pujar al camió. Vam arribar a un campament i em
conduïren a una gran tenda de campanya. Vaig seure i van començar a fer-me
preguntes en anglès, però no n'entenia cap. No vaig poder contestar a res. Suposo que
la persona que em va fer el primer interrogatori s'adonà que no l'entenia. Llavors va
avisar un soldat que parlava alemany. Li vaig explicar els meus ideals i perquè havia
desertat. Una hora després va acabar l'interrogatori, el soldat va marxar i em van portar
menjar, aigua i roba.
L'endemà, el mateix soldat i el seu superior van continuar amb aquell interrogatori fins
que finalment es van convèncer que no era cap espia. Per això, van oferir-me un tracte.
Si els donava informació sobre posicions alemanyes, tàctiques, número aproximat de
soldats, bombarders, tancs etc. em portarien a Anglaterra. Allà tindria una nova vida i
treballaria com a assessor militar, perquè sabia les tàctiques del mariscal Rommel
pràcticament de memòria. Em van donar uns minuts per decidir-me. Vaig acceptar.
Aquella mateixa tarda sortia volant des de una pista d'aterratge improvisada per anar
cap a Anglaterra.
14