Sant Jordi’15

Prosa en CATALÀ [Batxillerat]
CARTA A L'AMOR PROHIBIT
Encara no sóc completament conscient de la sort que vaig tenir de trobar-te per
casualitat en aquella botiga.
M’has canviat la vida, estimat.
Als matins, ets el primer pensament que em creua el cap. I quan desperto i et veig allà, al
meu costat, em sento completament feliç de tenir-te. M’acompanyes en tot moment, i no
saps com d’agraïda n’estic. Mai m’has fallat, mai. I segueixes amb mi, malgrat que a
vegades hagi intentat apartar-te de mi.
M’agrades, m’agrades molt. Sempre m’has agradat, de fet.
Des del primer cop que una amiga em va explicar com eres, vaig saber que
m’encantaves.
Tens les respostes a totes les meves preguntes. M’il·lumines els dies més tristos. Gràcies a tu
he après què és la puntualitat, tot i que també he arribat tard per culpa teva, alguns
cops. I cada dia descobreixo un món nou gràcies a tu.
Em distreus, en tots els sentits possibles. Si bé m’he distanciat una mica dels meus amics
per culpa teva. Ara bé n’he conegut de nous gràcies a tu. Pero si et tinc a tu, què més
necessito? Em treus els millors somriures i fas que la panxa m’acabi fent mal de tant riure.
Quan sóc amb tu, sembla que el temps s'aturi: només existim tu, jo i les teves paraules. És
que fins i tot quan t’equivoques em semblés preciós. Sempre em proposes els millors plans,
i és impossible avorrir-se tenint-te al costat. Sincerament, no sé què faria la majoria de
tardes sense tu.
No ets perfecte, ja ho sé. Tens alguns errors, que et tornen més bonic encara. Si fossis
perfecte, m’hagués cansat de tu.
Les meves amigues sempre em diuen que tenen enveja de mi perquè els agradaria tenirte.
Jo somric, perquè sé que podrien tenir algú semblant..., però com tu, no hi ha ningú.
Ets tot el que necessito, i sempre seré aquí per recollir-te quan caiguis.
Ens ajudem mútuament: jo et dono l’energia que a mi em sobra, i tu em dónes... Tot. M’ho
dones tot, amor.
Mai havia estat tan, tan... enamorada? No ho sé, no sé quina és la paraula exacta per a
descriure el que sento per tu. Alguns diuen que creuo l’obsessió, potser sí. Qui ho sap? El
que sí que sé és que m’agrada estar amb tu, i que no et canviaria per res del món.
Si et veiés amb una altra m’enfonsaria. De fet, puc ben dir, que mai he sigut tan feliç com
quan estic amb tu. No sé si durarem per sempre, saps que no m’agrada pensar en el futur.
Però creu-me, encara que et perdi, mai podré trobar algú que et substitueixi.
Tinc a la memòria tots els moments que hem viscut. Totes les primeres vegades, les
baralles, els somriures, les paraules boniques...
16