Sant Jordi’15

MARDER
«Un projectil Pzgr. 40 disparat des d'un tanc o un canó d'artilleria Howitzer, penetra
qualsevol tanc britànic». Aquestes paraules i una setmana d'entrenament van ser tot el
que va fer falta per entrar a l'exèrcit alemany com a artiller d'un Marder III; un tanc blindat
únicament per la part davantera i pels costats, i la part posterior oberta. Aquest tanc
disposava d'un canó de 88mm que podia disparar a més de dos quilòmetres amb tres
tipus de projectils diferents: el Higr. contra infanteria, el Pzgr. 40 contra grans blindats i el
HiPzgr. una barreja dels dos anteriors.
Estava destinat a l'Àfrica per defensar Tunísia i altres colònies alemanyes, i a la vegada
conquerir el continent per assegurar el transport de mercaderies i elements militars.
A les vuit del matí d'un dijous, van volar 16 bombarders SBM 79 modificats per poder
transportar persones. Jo era en un d'ells rumb a Àfrica, rumb a la guerra. Durant el vol no
va haver cap incident, inclús vaig conèixer un parell de soldats d'artilleria els quals van
morir uns mesos després, assassinats en una emboscada britànica.
En la primera cosa que em vaig fixar uns minuts abans d'aterrar va ser en la gran
muntanya de provisions i bidons de fuel.
Uns instants després d'aterrar ja ens dirigien en direcció a un edifici amb una gran
bandera que onejava amb el símbol nazi. Era el centre de comandament de l'Àfrica
alemanya. Allà ens van portar a una sala de reunions, on ens van explicar la situació en
què estàvem i els objectius de la campanya durant els pròxims tres mesos; tota
l'explicació va ser presidida pel mariscal Rommel, la màxima autoritat.
Acabada la reunió, ens van donar un paper a tots els assistents en què sortia un número
acabat amb una lletra. El meu era el 236-B. Aquests números i lletra identificaven el tanc
en el qual em passaria 24 hores durant molt de temps.
Tots els vehicles innactius estaven en un de solar gegantí. Mentre cercava el meu tanc,
vaig caminar més de mitja hora per aquell solar enorme. Durant aquell temps vaig pensar
en el tipus de companys que tindria.
Vaig veure un cartell davant d'un Marder III acabat de sortir de fàbrica on posava: 236-B.
També hi havia diverses persones; jo havia estat l'últim d'arribar. El conductor es deia
Henry Groschenberg; el comandant, Adelfried Schwarez, que a la vegada feia de ràdio
operador, un home seriós i compromès i, per últim, la persona amb qui estaria a la torreta
de sol a sol, que es deia Dustin Rundfield.
Després de les presentacions, el comandant ens va donar un informe on s'explicava que
havíem d'arribar a un punt estratègic per donar foc de cobertura a uns tancs d'assalt que
pretenien flanquejar unes posicions britàniques.
Dels pocs inconvenients que tenia un Marder III era la seva lentitud. Trigaríem més de dos
dies per arribar a la posició, així que el comandant ens va ordenar a mi i a en Dustin anar
a buscar la munició. Simultàniament el comandant i el conductor anirien a buscar
provisions i fuel.
A l'informe sortia que les posicions enemigues eren bàsicament d'infanteria, així que vam
agafar 35 projectils Higr., 10 HiPzgr. i 5 projectils Pzgr. 40. Després vam anar a dormir. Havia
estat un dia molt llarg.
Al dia següent vam marxar cap a la posició estratègica en un turó situat a 100m d'altura
just darrere de la posició enemiga. Durant aquell viatge infinit, vaig poder xerrar amb els
meus companys: en Dustin tenia una xicota amb qui portava uns pocs mesos i estava
molt enamorat; en Henry estava casat i esperava un fill; per últim el comandant no va dir
gaire cosa, només que ningú l'esperava a casa. El primer dia de viatge va ser molt dur,
13