Gener 1985 - Arxiu Municipal de Llagostera - Ajuntament de ...

NÚM. 37 - GENER • FEBRER DEL 1985SE LLAGOSTERAEDITAT PER L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNSSI)p±0) oQi UIWl MlUi UI

2 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERAde J. SANCHEZEmili RoaetESPECIALITATS ÚNIQUES GIRONINESES PERMET ENTRAR A LA CUINACA dels Almogàvers, 17 - Telèfon 83.01.80LLAGOSTERACtra. Girona a Sant Feliu, Qm. 19,500Telèfon 83.01.67L LAGOSTE RATel. 83.04.62Ctra. Comarcal km. 25,7 ÍGÍrona-S. Feliu Guíxols)LLAGOSTERA(Girona)

• - . • • . . ' •BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA- 3VOLEM EDITAR UN LLIBRE-RECULLDE FOTOGRAFIES ANTIGUES DE LLAGOSTERA.TOTHOM QUE HI VULGUI PARTICIPARPOT ADREÇAR-SE A:JOSEP JOVANET RISSECH, c/. Olivareta, 23RAMON BRUGULAT PAGÈS, c/. Camprodon, 27o ENVIAR-LO A L'APARTAT 54 de LLAGOSTERATOTS ELS ORíGINALS SERAN RETORMATSEN PERFECTE £STAT.HI HA MOLTES IMATGES DESCONEGUDESDEL NOSTRE POBLE, QUE ENTRE TOTS HEM DERECUPERAR PERQUÈ FORMIN PART DELPATRIMONI COL·LECTIU DE LA VILA.El Butlletí de Llagostera, continuantla tasca endegada amb l'edició del llibre"Llagostera en la intimitat" de Josep Calveti Amat, es proposa ara editar un llibrerecullde fotografies antigues del poble.La col·lecció comprendrà des de la mésantiga que es trobi fins als anys cinquanta,encara que eri definitiva depèn molt delmaterial que recollim. Tanmateix, hi faremconstar peus de fotos comentats, en el casque ho creiem convenient, com per ex. nomde les persones que puguin sortir-hi, explicacionshistòriques quan calgui, i tot allòque pugui ampliar i/o completar la imatge.La nostra Intenció és que el recull constid'unes 150 fotografies, escollides per èpoques,«nbits, carrers... j que quedi untestimoni ^àfíc rie U nostra vila.'lEIs orisinsis ^ue «ns cédemin 9«r»nretornats en perfecte estat, ja que no s'hande manipular per a res.Si la crida té els efectes operats, pensemque seria molt interessant poder realitzaruna exposició.COLLECTIU DE REDACCIÓ1-3-4a7iPortada. Foto X. RuizPòrtic6 - Entrevista: J. Gelabertó8-Coses del PobleInformació MunicipalDimissió de l'enginyer municipal9-10-11-12-Aniversari• Temps i Coses. P. Parés C.13-• Els nous llagosterencs14- "Sabríem perdonar". E. Serraílonga15-- Et ressorgir del Carnaval161 17-"Quant fa que no...". J.V.B.18 i 19- Infantil20 a 23 - "El Dispensari Municipal a debat"24-• Poesia25-• "Llagostera Hàmelin". 1. Mestras26 a28 - La teologia de l'alliberament29-- "La tramuntana a Llagostera". J. Vila3031 - "Utopies pel socialisme". J.A.33-- "Síntesi Cronològica...". E. Soler34--"Sobre la L.O.D.E.". J.D.35--"L'Artau". J. Calvet36--"Anecdòtica...". F.Ramos37-- "Cria lleons". M.^T. Gumés38-- "Antiterrorisme...". P. Pascual Glfre39-- Completa la teva col.lecció40 a42-Esports >• ,Esteve Barceló, Ramon Brugulat, Concepció Buhigas, Vicenta Casamitj'ana,Mercè Carbó, Albert Comas, Núria Comas, M.^ Teresa Grau, Josep Jovanet,Maria Llosent, Isabel Mestras, Cesc Nuell, Jaume Riera, Roser Rodas,Elena Roget, Xavier Ruiz, Joan Ventura, Rutl·i Vert, Anna Vifías.Llagostera, gener - febrer 1985 Núm. 37Dirigit pel Col·lectiu de Redacció.Imprimeix: Gràfiques DUCH- CassàEditat per l'Associació de VeinsApartat, 54 - LLAGOSTERADipòsit Legal: GE-300/1980El Col·lectiu de Redacció vol respectar la llibertat d'expressió i la diversitatd'opinions. , , ,El Col·lectiu de Redacció no es responsabilitza necessàriament de les,opinionsdels col·laboradors i no es compromet a que tots els escrits rebuts siguin publicats.Tanmateix s'acceptaran treballs signats amb pseudònim., però el Col·lectiu Imde ser sabedor del nom de l'autor. ,|Per raons d'espai, el Col·lectiu de Redacció es reserva el dret de resumir el contingutfonamental dels escrits., ._

4- BUTLLETÍ DE LLAGOSTERAProbablement, per a molts llagosterencs sigui un perfecte desconegut,però altres, hem sentit parlar d'un home molt intel.ligent que, a based'un gran esforç autodidacte, va aconseguir ésser catedràtic de Matemàtiquesexactes per a Institut, que és amb el que està treballant, icatedràtic de Químiques, feina que no ha pogut exercitar mai.Però, Joaquim Gelabertó i Rissech, nascut al 1926, es defineix coma "funcionari dedicat a Teducació del jovent i a servir a la col.lectivitat,amb un sou suficient per anar visquent". En l'actualitat és professor al'Institut Santiago Sobrequés de Girona, ciutat que li agrada molt i ones pensa quedar, sense renunciar però, a l'orgull de sentir-se totalmentllagosterenc.DE BARBER A MATEMÀTICSóc fill de treballadors; el meu pareera taper, però de l'època dolenta,quan ja no hi havia gaire humor... Elstapers eren una gent fantàstica, s'agafavenia vida molt bé. Però, com en tot,van venir els mals temps...Vaig anar a l'escola amb la República.L'ensenyament era gratuït, teníemmolt bons mestres i estudiàvem lesdues llengües. Mo era un ensenyamentsectari; no es feia religió, però la gentsortia molt ben preparada humanísticament.Ès una època que recordoamb mol^satisfacció.A casa em volien fer estudiar per amestre, ja que era la manera d'assegurarun sou —en aquell temps no hi haviasubsidis, ni jubilacions...— Però ami no em va acabar d'agradar, í emvaig decantar per les matemàtiques.Per anar tirant, feia de barber a CanBrunet, els dijous al matí, dissabtes idiumenges. Hi havia un gran ambienta la barberia. Vaig començar a estudiarel batxillerat per lliure, així fins elsset cursos (l'equivalent d'ara fins aCOU). S'havia d'estudiar de tot, eramolt complet. M'anava a examinar aGirona. Com que tenia molt de temps,ho anava treient. Vaig deixar de fer debarber per donar classes particulars aaltra gent més jove del poble.—En Gelabertó és una clara mostrade persona que s'ha fet a si mateixa.D'una constitució aparentment feble.sorgeix un home vitalista i exigent, quesap sortir del poble en el momentoportú. Tenia divuit anys, i ja havia deciditfer matemàtiques exactes perquè,a més de què li agradava, era una carreramés barata que altres en les quals esrequerien pràctiques.Per passar del batxiller, s'havia defer un "examen d'estat" a Barcelona.Una mena de revàlida, que vaig passar iem matriculava de nou per lliure.D'aquesta manera aprovava el primercurs, anant a examinar-me trimestralmenta Barcelona. Va coincidir que vasortir la llei de beques al voltant del1945 i, gràcies a una beca i l'amistatamb un jesuïta que em va permetredonar classes de repàs a un col.legi,vaig ésser alumne oficial a partir de segon.Treure una llicenciatura de matemàtiquesexactes només serveix per donarclasses. A més, costava molt que convoquessinoposicions, pel que vaig decidirfer químiques, prèvia convalidaciòs'algunes assignatures.— Del temps de Barcelona, en Gelabertóse'n recorda especialment dequan anava al teatre per una pesseta,amb la condició d'aplaudir a rabiar, Jaque estava al galliner de la "claca".Això li va permetre veure total millorteatre de Barcelona.Tenia amics a la ciutat comtal, i unm'havia promès que, en acabar la química,em donaria feina. Mentre, anavafent classes particulars. Els negocis noli van anar bé, i jo no vaig trobar feinaenlloc més. Em deien que tenia un caràctermolt especial i que les mevesidees no els interessaven. En aquellsanys, la Indústria era anacrònica.ENCARA ÉS L'HORA QUEHE DE GUANYAR UN RALCOM A QUÍMIC,I CONFESSO QUE ÉS UNAGRAN FRUSTACIÓFinalment vaig treure unes oposicionsinterines que em portaren alPaís Basc, a Laguardia (Àlava), on vaigconèixer la meva dona. Ja casats, imentre seguia estudient per a les oposicionsque esperava definitives, emvan traslladar a Villagarcia d'Arosa, ales Ries Gallegues, i d'allà al Mediterranide nou, a Benicarló, on vam residirfins al 1966.Vaig treure les oposicions oficialsque havien estat molt sonades, i queem van servir per fer molta amistatamb PERE PUIG ADAM, catedràtic del'Escola d'Enginyers, d'Institut, i undels gran pedagogs matemàtics de totel món. En uns cursets que feia per aprofessors hi vaig aprendre molts coneixementsi tècniques d'ensenyament.Mentrestant, venir a Catalunya eramolt difícil. S'havien de tornar a feroposicions, a les quals, evidentment.

BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA-5em. vaig presentar. Van ésser molt duresi només vam aprovar dos, jo amb elnúmero u. En aquells moments, de plenaeufòria de transvasament a les capitals,m'oferien una bona plaça a Madridperò, davant la sorpresa del Tribunal,hi vaig renunciar. Va ésser moltfort.EM VAN NOMBRARDIRECTOR A CALELLAPER "ORDENO Y MANDG"El destí fina! va ésser Calella. Preteniaseguir una tasca universitària, juntamb l'Institut. Però, davant la mevasorpresa, em van nombrar director perreial decret. Volia renunciar i vaig haverde complir els tres anys reglamentaris.Però vam fer feina. L'Institut deCalella tà wa un edifiei,que és modèlic.Allí també vaig ésser professor d'Estadísticaa l'Escola de Turisme del Maresme,però les meves aspiracions universitàrieses van estroncar. Amb la democràciaem volien tornar a nombrardirector, ho vaig rebutjar, i finalmentem van nombrar sots-director. 1, el quesón les coses, el tltolar es va accidentar,i de nou a exercir unes feines quemai m'han agradat (administració, burocràcia,...}.L'any 1980, el noi volia estudiarhistòria i vam venir cap a Girona, ciutatque ens agrada molt, i en la qualben segur ens quedarem.—En Gelabertó és un home dinàmic.Ens diu però, que no ha tingutmai cotxe, que no té visió arti'stica peròen canvi li agrada molt la literatura(abans també escriure), el cinema, elteatre... I arriba la pregunta inevitable,quina és la relació amb els alumnes?,què en pensa del món juvenil...?He conegut molt de jovent, és clar,d'edats entre 14 i 18 anys, i m'hi sentobé, m'hi entenc molt bé, i em sapmolt de greu que ells paguin les conseqüènciesde la situació actual, que tinguinun panorama tant negre. No sé siles rK>ves tecnologies podran solventarquelcom, però de moment són autènticsmarginats i amb poques perspectives.Dels que surten de l'Institut, n'hiha un sector que pot seguir estudiantperò, i els altres?—Sens dubte que les matemàtiquesés una de les assignatures més feixuguesper ais alumnes i, a voltes, els professorsde "mates" tenen una malaimatge...Probablement no és el mateix ensenyarmatemàtiques que altres temes.Es necessita tota una tècnica i moltesdosis de paciència. Produro que lesclasses siguin distretes —en Puig Adamfeia unes. classes divertidíssimes—. Al'hora dels exàmens, penso que aquestssón assequibles amb preguntes quel'alumne entengui. Els meus companysem diuen que aprovo massa. Hí ha excepcionsperò, la meva mitjana de suspensosronda el quinze per cent. Pertot on he estat n'he sortit bé i elsalumnes m'han fet regals, petits homenatges...— Les matemàtiques són una ciènciaque ha evolucionat considerablement.En Gelabertó s'ha hagut d'anar reciclantpersonalment i, tot i haver començatamb una formació molt clàssica,està perfectament al dia de totesles noves tendències.Sempre m'ha agradat estudiar. Ambles proves d'oposicions, ja vaig haverd'aprendre les matemàtiques modernes;més tard he hagut de fer el mateixamb la informàtica. I ara ha de venirun canvi que encara no se sap on desembocarà.Cada dos anys hi ha innovacionsque fan canviar la ciència. Aramateix les matemàtiques s'han d'adaptarals ordinadors. Internament s'utilitzael sistema binari (0,1) i externamentel programa "Basic", llenguatgeque fa de pont entre els ordinadors ila persona. Tot aquest enrenou quevan significar els conjunts, ara diuenque s'ha d'eliminar, i la veritat, totplegat em sembla una barbaritat.Les "mates" modernes (conjunts),van escombrar les clàssiques, i ara resultaque han fracassat.. —Penso ques'hauria d'escollir el que té de bo cadasistema i no fer aquests canvis radicats.FOTOS VALL-LLOSERAcA Sant FeliuSUPERMERCAT MERCÈCamprodon,23 -Tel. 83.03.94Carns i Embotits REMlGt GASCONSCarnisseria M.ESTEVEMigdia, 21 -Tel. 83.01.54TomàsBoada, 12-Tel. 83.02.14Carnisseria MIQUELAlmogàvars, 13 - Tel. 83.02.99Articles pel NOU NAT i JOGUINESCamstLUfS RIBASSarceloneta, 3 - Tel. 83.03.13JOAN PARÉS, lampisteriaCamprodon, 4Jaume I, 8-Tel. 83.03.28FRANCESC XIRGU,recaderFRANCESC PI, fusteriaTel. 83.01.57Àngel Guimerà, 6 - Tel. 83.02.22ENRIC MONTIEL, agència.^.^.^ Calderers, 5-Tel. 83.03.62nP-MOBLES SOLERÀngel Guimerà, 6 • Tel. 83.00.44RGSTISSERIA Wl. DEULOFEUDonzelles, 31 - Tel. 83.09.62CLIMENT FRIGOLA, pastisseriaCARBÒNIQUeSFUYÀP. Romeu, 1 • Tel, 83.06.62CA L'ANDREU, barberiaPasseig, 5'•^^^tV'"'^ íï'-- •'"'Aquarama SANT ANTONIComte Guifré, 21 -Tel. 83.03.21JAUME FA, lampisteriaLLUÍS CAMACHO MORENO, pintura idecoració - Maiena, 4 - Tal. 83.05.49SOLEDAT, articles regal i llistes da nocesPanedes, 33-Tel. 83.02.11VILALLONGA- ConfeccioníC/. Àngel Guimerà, 24 -Tel. 83.02.55CAL DEGOLLATTelàfon 83.01.29

NICARAGUALES ELECCIONSEl passat dinou de desembre, organitzatper l'Ajuntament, es va celebraral local de l'Obra Social de la "Caixa",una conferència-col.loqui amb el títolde "Nicaragua i les eleccions". A Tacte,presentat per Joan Ventura (visitantd'aquest país al febrer 83), hivan intervenir: Mercè Carbó, que vacomentar el curtmetratge que ella mateixahavia filmat sobre Managua, totfent una exposició històric-geogràficad'aquest país Centre-americà; la Judithfede Sabadell, una noia que des de faquatre anys està vivint a Jalapa al nordde l'estat nica, treballant per Proagra,un departament estatal que té curade la Reforma Agrària; i Jaume Soler,batlle d'Arbúcies, que va assistir a leseleccions del novembre passat, expressamentconvidat pel Govern sandinista,com a observador. Cal dir que Arbúciesés un dels únics pobles de Girona,que destina del 0,3 per cent delseu pressupost, a països amb problemesde desenvolupament.D'aquesta manera, el públic assistent—unes cinquanta persones—, vamtenir una informació directa i objectiva,encara que lleugerament apassionada,d'una terra i una gent, que en.haver-se convertit en els segons fillsdescarriats que sorgeixen pel "proteccionisme"ianqui, es troben amb unaproblemàtica molt difícil de soiventar.La solidaritat i el dret a l'auto-determinació,van ésser les reivindicacionssobre les quals més van incidirels oradors. En el col.loqui es van ferdiverses preguntes, demostren que ésun tema vigent i d'actualitat, malgratque la distància i el control de la informació,ens donin sovint una imatgemanipulada, del que realment passaa Nicaragua,EL BON MOMENTDE JOSEP CALVETSi hi ha una persona al nostre pobleque ha estat notícia darrerament, sensdubte que és en JOSEP CALVET iAMAT. L'entrevista a la PRESÈNCIAdel dia 10 de febrer, l'entrevista aLlagostera-Ràdio el dia 7, l'exposicióde pintures al Casino Llagosterenc durantles festes nadalenques...; aquestmerescut reconeixement públic, pensemque va començar l'any passat ambl'edició del llibre "Llagostera en la intimitat",que vam publicar amb el suportde l'Ajuntament. D'aquesta obra,que tenia un tiratge de 500 exemplars,ja se n'han venut més de 400. En Calvetsempre ens ha dit que estava contenti es considerava ben pagat en veurepublicats els seus escrits, però nosaltres,una vegada liquidades totes lesdespeses, li hem fet entrega d'un petitobsequi. El remanent que pugui quedar,serà dedicat totalment a l'ediciód'un nou llibre que serà de fotografiesantigues.Volíem plasmar Tacte del emocionantmoment, amb una fotografia,però al nostre fotògraf, suposem quetambé afectat per l'emoció, li van fallarles piles.COL-LABORADORSPEIXATERIA PLANATel. 83 02 58CASA CORTINA - Teixits i ConfeccionsPI. Catalunya, U- Tel. 83 05 46TRANSPORTS PAYRETCantallops, 2PERRUQUERIA MIRCamprodon, 6 - Tel. 83 04 94ASSEGURANCES NOGUÉAlmogàvers, 21 - Tel. 83 01 |35FARMÀCIA SAURÍCARNISSERIA AGUSTfConsellersMOBLES i FUSTERIA CATEURAMúsic Aguiló, s/n -Tel. 83 05 12Carretera Tossa - Tel. 83 09 95A L'ATENCIÒ DELS NOSTRES COL·LABORADORS LITERARISUn dels nostres principals problemes per sortir periòdicament és la manera de poderequilibrar el pressupost d'edició. Malgrat els nostres anunciants, col.laboradors, subscriptorsi les subvencions que podem rebre d'estaments oficials (Generalitat, Diputació,Ajuntament...), el Butlletí només aconsegueix equilibrar-se gràcies a l'esforç desinteressatde tots els qui hi participem.Una manera de poder reduir costos és controlar el número de pàgines impreses. Peraquest motiu agrairem als nostres col, labora d ors literaris que, a Thora d'escriure, procurinno sobrepassar les dues planes a doble espai. D'altra manera ens podem veureobligats a suprimir determinats paràgrafs, sempre i quan no alterin el contingut fonamentaldel text.Moltes mercès a tots. • ^^^'^^ I ^^""^^^^^ ^í^^sS- ^ . ;:-nfíS liTb l-i l|-;iviTMí^íSisSflïí -íS-ï;GRAN ASSORTIT EN XANDALS JROBES SPORT.C/. Camprodon, 2(Al costat del Banc Bilbao)LLAGOSTERA(Girona)

8 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA,«J.!;-If,..írt".*.''COSES DEL POBLEl fred del gener-85 es recordarà molt de temps(Foto Xevi Ruiz)Després de passar els dies de Nadal iSant Esteve amb força bon temps itemperatures no gaire baixes, va començarl'any 1985 amb una tramuntanaforça freda que féu que el dia 5 degener, vigília de Reis, ja s'enregistressintemperatures de 5 a 6 graus sota zero.Durant tot el dia va estar força núvoli van arribar a caure algunes volves deneu d migdia, encara que la forta tramuntanava fer esbargir els núvols iles temperatures anaren baixant finsarribar als 10 graus sota zero el diumengede Reis a la nit. Durant el diael termòmetre no va sobrepassar els3 ó 4 graus possitius.El dilluns, dia 7, les temperaturesencara van ésser més baixes, a ia nitentre els 10 i 15 graus sota zero i durantel dia al voltant de zero.El dimarts continuaren baixant. Ala nit es va arribar als 16 graus sotazero, la temperatura més baixa des dela famosa fred de l'any 1956.El dimecres, el dijous i el divendress'enregistrà una puja, encara que nopas massa important.El divendres ai vespre van començara caure volves de neu, però molt pocaestona. Va ésser a ía matinada del divendres,11, al dissabte, 12 de gener,quan va començar a nevar amb intensitat,i va continuar durant tot el dissabtei fins a la matinada de l'altranit.El diumenge al matí estava tot Llagosteracobert per una capa de neud'uns 10 6 15 cms. de gruix.Durant el dia van caure, de tant entant, volves de neu, però semblava queel fred ja estaria acabat. Alguns carrersvan ésser tancats al trànsits, degut aquè la neu caiguda havia quedat glaçadai era molt perillós.El dilluns a mig matí va començara nevar amb una intensitat que a moltagent féu recordar la nevada de l'any1962, quan el poble va quedar cobertper una capa de neu de 50 cms. degruix.La nevada va durar fins a mitja tardai va fer que el gruix de la neu augmentésfins uns 20 ò 25 cms.A la nit les temperatures van arribarats 6 ó 7 graus sota zero, i això vafer que tota ia neu quedés glaçada,essent molt difícil transitar pels carrers,tant a peu com en cotze.A partir del dimarts les temperaturesanaren pujant força ràpidament, ial cap de pocs dies ja no quedava rasteneu enlloc.ConseqMències delfredLes conseqüències d'aquest fred tanintens al nostre poble, han estat bentristes. El matrimoni format per enFrancesc Pérez i Pedraza i la M.3 GràciaDavant i Ribera, de 26 i 23 anys,respectivament, moriren ia nit deldimarts, dia 8, al dimecres, dia 9, acausa dels gasos produïts per una "barbacoa"que havien instal.lat a l'habitacióper tal d'escalfar-se durant la queva ésser la nit més freda dels últims25 anys, 16 graus sota zero. L'enterramentes féu el dijous dia 10 de gener,amb assistència de gran nombre depersones que ompliren de gom a goml'església.Una altra conseqüència de lesbaixes temperatures van ésser les canonadesde l'aigua rebentades, en quedarglaçada l'aigua que contenien, produint-seimportants desperfectes amoltes cases del poble.Col·lectiu de Redacció

BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA- 9InformacióalJa des del primer número del Butlletí ens interessava la informaciósobre la dinàmica municipal, per la qual cosa ens havíem de fer ressò,entre d'altres, dels esdeveniments a l'Ajuntament: Amb aquest interèsobríem la secció: El Ple. Més tard, amb la publicació del Butlletí d'InformacióMunicipal, perdia sentit la relació detallada dels temes tractatsen aquests, mentre continuava essent vàlida, i ens sembla que interessant,i'ampliació d'alguns d'ells. Ara, amb l'aparició molt més distanciadade l'esmentat butlletí, ens proposem tornar a recollir, si no tots, almenysels punts més Importants parlats a l'Ajuntament, alguns delsquals continuarem desenvolupant, ja sigui des d'una perspectiva històrica,testimonial, etc...peces, ordenar i coordinar les activitatsculturals, ser cap del personal, formarl'avantprojecte del pressupost anual itambé totes aquelles funcions que lisiguin conferides pel Patronat.-Per efectuar pagaments caldrà laconformitat del Director fins a l'u percent del pressupost anual i el vist i plaudel President o Sots-President per aquantitats superiors.-El Museu podrà adquirir béns enbenefici propi i concertar préstecs,amb o sense garantia, personal o real,a particulars o a entitats oficials.—Les peces propietat del Museu nopodran ser ni hipotecades ni empenyorades.Els objectes dipositats temporalmentpassaran a ser propietat del Museusi al cap de deu anys no s'han retiratDe la sessió Plenària celebrada ei9 de gener del 1985 .Vni:J*Per tal d'intentar Incrementar elspercentatges de recaptació de tota menade rebuts, tant en període voluntaricom executiu, es pensa contractar unRECAPTADOR MUNICIPAL sota unrègim retributiu de premis escalonatssegons els nivells de cobrança. S'encarregaa ía Comissió Informativa deHisenda la creació de les bases per ala contractació.*S'aproven els Estatuts que regiranla "Fundació Pública del Servei deLlagostera Ràdio". Aquesta gaudirà depersonalitat jurídica pròpia i de capacitatd'administrar i adquirir dretsd'acord amb els seus estatuts. Enaquests es diu que:-La fundació haurà d'acondicionari conservar les instal.lacions i els locals,i en general prendre cura de totesles activitats per aconseguir les seves finalitats,entre elles: cercar, obtenir iaplicar subvencions i altres ajuts.~El Patronat com a òrgan de Governestarà format per l'Alcalde queserà el President, un regidor de l'Ajuntamentque serà el sots-president, unaaltra persona de l'Ajuntament, el Director,el tècnic de manteniment i elSecretari de Llagostera Ràdio. Aquestsquatre últims formen la Junta de Governde qui és. competència, entre altrescoses, l'organització interna delservei tant en qüestions administrativescom econòmiques, contractarl'adquisió de béns mobles, prèvia autoritzacióde la fundació i acordar h contractaciód'obres, de serveis i de materials,segons el pressupost. El presidentpodrà delegar totalment o parcialmentles seves facultats al sots-president o aqui cregui oportú.-Al front de l'emissora hi haurà undirector, funció que recaurà sobre quiho ha estat fins ara.-Els recursos de la Fundació seran:subvencions i dotacions pressupostàriesacordades o gestionades perl'Ajuntament; rendes, productes i interessosprocedents dels béns del seu patrimoni;altres donatius; crèdits i aportacionsqualsevulles legalment autoritzades.-La tutela municipal sobre la fundaciós'exercirà mitjançant el controldel pla de funcionament del servei idels pressupostos i comptes anuals (elsquals no s'esdevindran ferms fins queno hagin obtingut l'aprovació municipal)així com per la deducció de responsabilitat*S'aproven els Estatuts que regiranla "Fundació Pública del Museu Municipalde Llagostera", en ells es diu:-L'administració serà a càrrec d'unPatronat composat pel President queserà l'Alcalde, el Sots-president que seràel regidor de Museus i set vocals, dosd'ells regidors de l'Ajuntament i la restadesignats per aquest entre els ciutadansque per llurs estudis o activitatssiguin considerats més capacitats. Eltresorer i el secretari seran triats pelPatronat entre els seus mateixos membres,el segon d'ells sense vot Els càrrecsdels membres del Consistori esrenovaran cada vegada que aquest canviïi els dels altres membres cada quatreanys-L'Ajuntament Ple nomenarà el Directordel Museu. Aquest càrrec tindràuna durada de dos anys essent reelegible.La seva funció serà fer que s'acompleixinels acords del Patronat, vetllarper la conservació i difusió dels objectesdel Museu, portar el registre de lesSobre aquest tema, parlarem mésàmpliament en un altre número.De la sessió permanent celebrada el9 de gener del 1985.*S'acorda convocar Concurs-Oposícióper cobrir en propietat una plaçavacant d'AUXILIAR D'ADMINIS­TRACIÓ GENERAL.*S'accepta la subvenció de 500.000ptes. de la Diputació de Girona destinadaa la reforma dets locals socials.*S'acorda acceptar el préstec d'unmilió de pessetes, sense interès, a tornaren un terminí de cinc anys, comptadorsdes del mes de gener del 1986,destinat a l'arranjament de carrers queha atorgat la Diputació de Girona.*S'atorguen les subvencions de56.000 ptes. a Llagostera Futbol Sala,i també 56.000 ptes. a Llagostera-Pulimax. Anteriorment, en la sessiócelebrada el 10 d'octubre del 1984s'havien atorgat 168.000 pts. a U,D.Llagostera, 189.000 ptes. a l'Hoquei,168,000 pts. al Casal Parroquial,140.000 pts. al Bsquet i 490.000 pts.per a l'Esport Escolar. També s'atorgauna subvenció de 30.360 pts..al Casal.De la sessió plenària celebrada el18 de gener del 1985:*Es decideix oferir a la DireccióGeneral de la Guàrdia Civil una subvencióde 3.000.000 pts. (tres milionsde pessetes) per a ta construcció de lesnoves casernes als terrenys cedits peraquesta finalitat a la nostra vila.Col.lectiu de Redacció

10-BUTLLETÍ DE LLAGOSTERAParlem ai%JàUf® [Ml inoada.fa dimitir l'enginyer municipalÀU,ÍAUA = !ÏH^^^^JMK.w'.'.1..'TÍ;S;H."Abans fa hi havia hagut altres problemes,com que els animals morts esllencessin al bosc (en Codina els haviadit que si l'endemà encara hi eren elstancaria la granja), però la situació actualve de l'ampliació a 200 vaques, ila intenció és arribar a 400 caps. Tambéhi ha porcs". En Joan Soler i Raurich,que des fa tres mesos ha de portarl'aigua en garrafes a casa seva,per la contaminació que sofreix elpou, degut a les filtracions del femerde la granja iVIas Boada, ha estat el primerdenunciant d'aquest lamentableafer.La seva denúncia, entrada a l'Ajuntament,a la Comissió.Municipal Permanentdel dia 28 de novembre del1984, va provocar endemés, l'oberturad'un expedient disciplinari al, aleshores,enginyer municipal. Pere Batet iBages, en haver comprovat l'arquitectemunicipal que la granja no reunia lescondicions contingudes en el projecteque havi'a estat informat per l'enginyerd'aquesta manera: "...practicada la visitade inspección de la granja de ganadovacuno de Daniel Echarte Ezcurra,puede autorizarse su funcionamiento,por cuanto sí se ajusta a la licenciaque le fue otorgada". I no solamentno les complia, sinó que el1eoI: 11^^p^5J(Foto Joan Comalat)projecte estava realitzat per l'enginyerindustrial Pere IVl. Batet García, fillde l'enginyer municipal: "Judicialmentno és permès que el pare reconeixi lafeina del fill", ens diu Joan Soler, iaixí ho va creure l'Ajuntament, i obríl'expedientEl 19 de desembre, a la C.IVi.P. del'Ajuntament, entrava la dimissió del'esmentat tècnic, renunciant al contractesubscrit el primer d'ab.ril del1965. D'aquesta manera deturava elsdos expedients oberts (el segon era deguta què havia manifestat davant unregidor de l'Ajuntament quina identitatdesconeixia I Aquest Ajuntament ésboig/, tat fent un comentari sobre l'asfaltatd'un carrer). De tota manera,l'actuació del mencionat tècnic ja veniaessent qüestionada en plens anteriorsper pressumptes irregularitatscom fer inspeccions a indústries pertelèfon, etc.Mentre, l'aigua segueix contaminadai en Soler ens adverteix: "S'ha detenir en compte que a més del nostreproblema, la riera és pública i la contaminacióva baixant, i ja comença a arribara algun hort Concretament al decan Mundet, ja els surt l'aigua del poubruta. Aquesta riera passa pel Mas Galli molt a la vora dels pous d'aixa delpoble".Un altre problema és que malgratla gravetat de l'assumpte i que tothomho reconegui, les gestions burocràtiquessón molt lentes "Tant Sanitatcom Ramaderia pensen que s'ha derecórrer a sancions i així ho comuniquena l'Ajuntament, però ningú técompetència si no hi ha via judicial.El que sí pot fer l'Ajuntament és endegai'els tràmits per fer-la tancar i multarels propietaris, recorrent a la via executiva".L'Ajuntament sol.lícitael tancamentEl ple del dimecres 8 de febrer, contemplavadiferents temes polèmicscom poden ésser la reclamació de117.124.000'- ptes. que han presentatels promotors de Mas Aymeric, en concepted'indemnització per haver desqualificatllur projecte d'urbanització,l'ordre d'enderrocament parcial d'unaconstrucció il·legal a la zona de CanCríspins o que el secretari titularJoaquim Llorens Clos passi, en comissióde serveis, a la Comissió d'Urbanismede la Generalitat a Girona. Referental Mas Boada, l'Ajuntament vaacordar instar al cap de serveis Territorialde Governació per al tancamentde la granja. Al mateix temps que exigeixals propietaris que arrangin elsdos mil m.2 de pavimentació, en lescondicions requerides ja que, en cascontrari, es retirarà la llicència i s'imposaràuna sanció econòmica.Cal destacar el fet que la CambraAgrària també ha denunciat contaminació,el que senta tot un precedent,ja que, tal i com es va comentar en elple, molt probablement que no hi hagicap explotació agrícola degudament legalitzada.El dia del Ple, en Joan Soler enscomentava que ara la contaminaciósortia de la sala de munyir, pels àcidsi detergents que hi aboquen. Es a dirque, no solament no es neteja, sinóque s'augmenta el perill.Per solventar el seu problema estàfent ja un tercer pou sense trobaraigua. En el primer va perforar setantametres, en el segon vint, i està treballanten el tercer. Per ara hi porta gastatal voltant d'un milió de pessetes;tot i que recorrerà a danys i perjudicis,de moment ha hagut de pagar-s'ho ell.Col·lectiu de Redacció

BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA-11ÍL«íiO

12- BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA^r·n^s-VIINingú hauria dit, que,,Magí Dilméfos, com era, home de tanta gana.Doncs, la seva alçada, prou migrada,s'ajuntava a unes carns no massa ufanosesni grasses. En canvi, la seva ganade menjar era famosa en aquella població.Era vidu. I tenia a càrrec seu, dosfills. A quina educació i mantenimentl'ajudava la sogra, una excel·lent personade la qual Magí, només que alabancessolia dir-ne.Cada dia, cap a les 9 del matí, feiala primera visita a l'Hostal Nou. Demanavaun porronet de vi, i esperava trescompanys, que, com ell, treballavenper compte propi. I minut avall, minutamunt, la reunió dels quatre eracompleta.Siseta Pou, en repartir els tres porronsde vi, deia per ella mateixa; "jatenim la colla dels ganuts". Que, enefecte, així com a la majoria de lestaules, les converses es referien a lesnovetats de la guerra contra els nazis,ells quatre no. Dedicaven la poca estonaposada a l'esmorzar, a parlar depassades bacanals on hi sobrava totel menjar que ara els mancava. Sentienun delicat plaer, en rememorar àpatspassats, dels anys que no tornarien.Aquelles arrossades, els rostits de pollastre0 de colom. Les berenades al'estiu, à la riera local, on les granotesi les anguiles saltaven per la paellamentre que......—jo hi feia la "picada" i més tardun al!-Í-oli —deia Magí, tot llepant-seets dits, on encara hi quedava una micade gust.Hem de dir que Magí Dilmé, en morirllurs pares, hereu el deixaren de lacasa on vivia, i la que seguia. Dos bonicscaserius, del segon dels quals n'estavaenamorat, per a comprar-lo, un"jefazo" del Movimiento.Nits enteres passava sense dormir, elpobre home, en una lluita de titansque sostenia, entre satisfer per ell i lafamília, la gana, o en complir el juramentfet al seu pare, de mai desfer-sed'una propietat que sacrificis i suorscostà als avis, per comprar-la. En moltesd'aquestes nits, es feia semblantjustificatorií—Cal reconèixer, que si em vencuna casa, faig un mal fet. Falto al juramento la promesa feta al pare. És bencert. Però, quan aquesta promesa sortídels meus llavis, el pare teniael menjarque volia, i la mare també. Falta saberailò que decidiria mon progenitor detrobar-se en les meves circumstàncies.Què faria? Seguiria passant aquestsdies i dies de fam, o, ja no pensant enel propi benestar, i sí en ia dels fills,dés que no fóra raonable assegurar unallarga temporada de general benestar..?Aquests dubte i melangies turmentavenaquell home bo, pare de dos fills,i amb una vella a càrrec seu. Molts dedies, la sogra li preguntava:—Què mejarem per dinar..?I ell contestava escumant odi i vergonya:—No queda ja res, ni un dels fesolsque us vaig portar?—Ahir menjàrem els últims. Magí.—Arribeu-vos al sabater de la Plaça.M'han dit que a vegades en ven.—Tampoc tenim oli —feia la vella—.—Aquesta tarda potser en dugui unpaleta que en porta de l'Empordà.— Faré la volta, doncs...!I la dona, resignada, començava elcalvari de cada dia, a la recerca d'unsqueviures aleatoris de trobar.Eren aquests els moments mésaspres en la vida del pobre Magí. Perquè,ell sabia que al mercat negre podiacomprar-se de tot. Sabia queaquells que tenien diners, més bo omés dolent, menjaven de tot. A les fleques,és veritat que sortia de llurs fornsaquell pa pudent i assafranat Però,també en sortia de blanc. D'aquellsomniat pa que tenia gust de galeta ide coca dolça. També podia comprarseoli. Un oli que tenia gust de petrolii aneu a saber de què mes. I el cafè..?Aquell fumejant i olorós cefetot queprenia cada dia al Casino local..., onera?En la botiga que més comprava, venienun "sucedani", com per aquellsanys és de llei recordar. Aquest beuratgeera fet amb pólvores d'aglans id'aneu a saber què més. Les patatesservien de pa a moltes de cases, quanse'n tenien. Es mejaren fonolls, lluvíns,naps de les vaques, garrofes, i les mil iuna porqueries, que la gana obliga amossegar, quan aquesta es punyent iabassegadora. I penseu que també esmenjaven herbes, segons de quina mena,que la fantasia popular asseguravaque eren alimentàries.Un capvespre. Magí Dilmé, rebé lavisita del "jefe" local, no sé de què, alqual agrradava la propietat del nostrehome. L'oferta fou més temptadora.Seguí pujant i pujant, fins arribar a lesitrenta mil pessetes... que no deixavad'ésserjuna respectable suma en l'èpocaque parlem.L'endemà, estava entrenyelat. Sentiacom si un núvol l'envoltés I no poguésrespirar. Tingué unes paraulesamb la sogra, quan aquesta 11 demanàdiners per a la compra. S'enfadà ambei nen petit, pels "debers" de l'Escola.Quan esmorzà a l'Hostal, tingué unesparaules amb la Siseta...Estava de malhumor. I el culpableho era, com sempre, la convicció dequè poc a poc, anaya cedint envers delcomprador. Per això, aquella nit, convocàuna reunió per la totalitat de lafamília, i quan aquesta, els dos fills, lasogra i ell estigueren a punt d'escortarlo.Magí féu un resum de totes les calamitatsque la família passava. Atots,procurà de fer-los compendre que latemporada de fam anava per llarg.Apuntà la solució de vendre la casa,faltant a la promesa feta al pare, ideixà que sogra i fills poguessin escollir.Quan acabà, sentí com si totes lesboires i teranyines, deixaven de turmentar-lo.Dons que, tot i sèr home debona menja, si ell patia, era per la ganade la vella i dels fills.La resposta de la sogra, fou curta:—Jo, Magí, no puc opinar. El quesí puc, és aconsellar. I ho faig: Sí tensdues cases, però també tens dos fills,jo no vendria. Magí. Passarem compodrem.Després, parlà el més gran dels nois:-Per nosaltres, no veneu, pare. Si ésnecessari, com ha dit l'àvia, passaremgana tots plegats. Però no faltareu a lapromesa de l'avi.— I tu..? —preguntà al petit.Llavors s'adonaren de què el petits'havia adormitQuan a l'endemà al matí, acudí al'Hostal Nou per tal d'esmorzar, anavasatisfet i content d'allò més. Demanàperdó a la Siseta per les paraulotes deldia abans. I en arribar el savi de la collai anunciat que l'Exèrcit alemany haviasofert una severa derrota als fronts del'Est, prengué un "trago" fenomenal,opinant que les misèries del món anavenacabant-se.I a la nit, en la visital del "jerarca"per tal de conèixer la resposta a l'ofertadarrera per la casa, Magí Dilmé, contestàreblert d'orgull:—No, ja no venc. Ahir Vaig saberque tinc una família formidable.,!f. ParésC

BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 13ElsnouslagosterencsIWjgniFWTT-iiatjyjj.uMi'ui JiFu i.u í.u.·Jll^nmrm^7m^^m^'.fl^l.^. itimiiMl·.^íJ-·i...;:, :-, n:-;;.ijiqt ^^•i^y^.:i^...z :.-,.':.;:; -; .—/o vaig presentar al Consulat Marroquíde Barcelona un certificat quevivia a una casa de Llagostera i unesfotografies —ens mostra un paper expeditpel Consulat amb un número—.He anat moltes vegades al Consulat isempre em diuen "después" perquè elspapers s'han d'enviar a Madrid; jo ja faun any que els he presentat. Hi ha moltagent que s'espera i ningú pot treballarsense papàs. Molts amics meus treballensense estar declarats; nosaltresno tenim cap organisme que ens a/u-—Per què va éscolíir'Llagòstera?-M'agrada Llagostera perquè ésniolt tranquil; vaig conèixer el poble através dels meus companys que fa quatreanys que estan a aquesta casa, entreiots l'hem anat arregalnt, ara paguemdos mil cinC'Centes pessetes al mes.—Ciuin bar us agrada mes de Llagostera?On aneu els diumenges?—Els diumenges anem moltes vegadesal cinema a Girona i cada dia vaigal "carril", que és el bar que mésfn'agrada de Llagostera, perquè és molttranquil. Durant el curs de l'entrevistaFoto Mercè CarbóHemminch ABBASS, marroquí, nascut a Nadur, a la vora de Melilla,és un més dels treballadors nord-africans que busquen feina a les nostrescomarques. Afeccionat a la música, toca la flauta dolça, s'ha instal·lat aLlagostera, des de fa un any, i viu ambdós companys. Ens confessa queli agradaria aprendre el català perquè, per ara, només en coneix unes 50paraules.ens repeteix: "Jo no busco cap problemaamb la gent".—No has tornat al Marroc des del'any 77 en què en vas marxar? ,-Si, cada any i mig vaig a visitar lameva família.—Quan vas sortir del Marroc?-L'any 77. Primer vaig anar a Françai després' a Barcelona, al poble deManlleu".— El motiu que marxessis del Marroc,va ésser la manca de treball?—Sí, al meu país un pobre no potfer res. No hi ha feina. Abans vivia delcomerç entre Melilla i el meu poble,Nador, comprava i venia mantes. Tincun petit terreny a Marroc, amb un poud'aigua, com un pagès d'aquí—Amb qui vivies al teu país?- Vivia amb els meus pares, quatregermans i jo -tres nois i dues noies-,el meu pare va morir en un accidentl'any 72.—Quin tipus de feina has fet a Llagostera?-Els mesos d'octubre-novembre recolliapinyes, cada mati a dos quartsde nou me n'anava a recollir pinyesamb la Mobylette; molts dies feia decent a cent cinquanta quilos de pinya,a trenta ptes. el quilo. Ara ja no quedares al bosc i busco altra feina. Altresmarroquis que jo conec, també enrecollien,-Quina tramitació ha de fer un estrangerper quedar-se a poder treballaral nostre país?— No hi ha moltes dificultats peraconseguir el passaport en el teu país?-Pots aconseguir-lo fàcilment si etscomerciant i tens diners per pagar-lo.—On has après a tocar la flauta?—En vaig aprendre tot sol, amb elsmeus amics vam formar un grup quees deia LABIUZ, que vol dir OCELL,érem set, hi havia guitarres clàssiques,tambors i flautes i sempre tocàvem entreamics i per a amics. A Manlleu tambétocava amb un company, ell tocavala guitarra i jo la flauta.Ens acomiada amb unes notes càlidesde flauta, entre vergonyós i barroer.La tarda, a fora, s'omple d'ombresallargades i denses.Col.lectiu de Redacció

14 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERASabríemperdonarEn general, al llarg de la vida tothom. aprèn a frenar l'entusiasme, iabans d'oferir la imatge llastimosamentpatètica del desencís, s'intenta filtrarles il·lusions pel caut colador de laprudència.Els qui amb càndida esperança juvenilseguírem el París-Dakar de la transició,en aquest sentit vam gaudir d'unaprenentatge accelerat.La victòria del PSOE ens va arribaramb la lliçó apresa. Sabi'em que acabarienper escampar desencís, però el queno podíem deduir és que aconseguirienposar en perill el nostre fràgil sistemanerviós.El qui subscriu —en hores baixes íper tant lúcides- es sent aclaparat pelsaconteixements que darreramentvivim, i no pot evitar sumir-se en profundesi inquietants reflexions sobrefins on és democràtica la nostra democràcia.Possiblement, com deia en Churchill,aquest sigui el sistema políticmenys dolent de tots, però sovint dónala sensació que el seu únic avantatge ésque podem elegir els dictadors cadaquatre anys.Certament és una visió impregnadad'escepticisme, desassossegadora ireconec que perillosa, però l'haigd'agrair a aquesta nova versió del despotismeji.lustrat, a la seva arrogànciai a l'enuig que produeix sentir-se tractatcom un pobret i alegret.Repassant el programa i l'actuaciódel PSOE, és fàcil descobrir que res ésmés fútil i trencadís que les promeses,res més insubstancial i sotmès a les inclemènciesdel destí.És el nostre un sistema electoral demercat que ens aboca a una organitzaciósocial en la qual s'elegirà un partitde la mateixa manera que s'elegeix unaaigua de colònia.Una finestra oberta a l'esperança,un colom volant en llibertat, una rosa.Publicitat del PSOE. Després, un feixde promeses volatitzades.Una piscina, una mirada encesa, unambient sensual, una pell bruna regalimanterotisme, una seductora fragànciaviril.'Publicitat d'aigua de colònia.Després, ni mirada, ni piscina, ni seducció.Evidentment hi ha paral·lelismes.La diferència és que d'una colònia espot esperar bona olor i, en canvi, elsnassos més suspicaços afirmen queaquest govern ja put i els més atrevitsfins titllen als seus membres d'haver-seconvertit en "poderoïnómans", capaçosde procurar-se una dosi al preu quesigui.Tal vegada és l'única actuació possible.Probablement aquest jovent dement privilegiada és el primer en patirel turment de les aspiracions frustrades,dels desitjós diluïts en la cruel selvapolítica. Però seria més honest acceptar-ho,confessar que no som propietarisdel nostre futur, que gairebéningú no ho és.Personalment sospito que el nostredestí np se'l troba ni tan sols en les cimerespolítiques, sinó que està segrertat en obscures profunditats, a resguardde l'opinió pública.Quan un llegeix declaracions d'enSerra, justificant la venda d'armamenta Turquia perquè el seu govern estàfent esforços encomiables de democratització,quan ens afirmen desvergonyidamentque no podem sortir de l'Otanperquè els soviètics estan esperant lanostra traició per envair Europa, uns'adona de quan miserable és l'ànimahumana i descobreix l'extraordinari esforçque requereix governar sense unacareta ocultant el rostre compungit.Si en Serra ens confiés què és el queel turmenta, estem disposats a fer nostresels seus fantasmes i fins compartirels teus tics.Seria per altra banda un hermós ientendridor exemple de democràciaque tots els habitants de les espanyesfessin ganyotes com el seu Ministre deDefensa.Si en Barrionuevo ens obrís el cor iconfidencialment ens expliqués que hade permetre que les forces que vetllenper la nostra seguretat torturin o patirienel síndrome d'abstinència, nosaltres,ciutadans generosos, deixaríemque una vegada per setmana ens apliquessinla picana o ens pengessin deia barra.Si en De la Quadra (?) confessésque no es pot atorgar més autonomiaperquè als poders fàctics els ve el neguiti no poden agafar el son, quecompti amb nosaltres. Parlarem caste-- Ilà i, si cal, ens vestirem de lagarteranesmanxegues.Deu ser un caprici, però m'agradariasaber qui decideix per nosaltres i quinés el preu de conviccions precipitadesa l'atlantisme i a tantes altres coses. Joi els altres, conscients de les adversitatsde la història, avesats a glops amargs,sabríem comprendre.Però el que no perdonarem és queens convidin a combregar amb rodesmolí, que és molt difícil d'engoljr, sobretotsi no s'està habituat a combregarde cap manera.toitfSVèïJ'ftt-i^ E, de SerrallongaI il··j

BUTLLETl DE LLAGOSTERA- 15El temps és experimentat, viscut,amb diferents qualitats segons les edatsde la vida, i cada trànsit d'una a l'altrasuposa una crisi en els seus ritus especials.Tanmateix, al costat d'aqueststrànsits vitals existeix una successiófísica de fases i moments en què l'homeva visquent, com són la nit i el dia,els equinoccis, els solsticis, etc... quedonen a aquest viure una estructuraque es repeteix, i que per altra bandasuggereixen la idea de conflictes en elsquals també hi entra en joc l'ansietatmateixa de l'home. La Natura presentael mateix nombre de contrastos, deviolències i suav'rtats que la vida individuali que la vida col·lectiva.Tot això motivava i explica les festespaganes, les quals quedarien méstard incloses, sobretot en els vellspaïsos d'Europa, dins de la religiócristiana. Aquesta última ha fet queel transcurs de l'any s'ajustés a un ordrepassional repetit segle rera segle.Així, el Carnaval {el NOSTRE Carnaval)és un fill (encara que pròdig)del cristianisme, en el sentit que sensela idea de la Quaresma, no existiriaen la forma concreta en què haexistit des d'edats fosques de l'EdatMitjana europea. Llavors es van fixarels seus caràcters, el qual no treu queno quedessin incloses dins d'aquestcercle carnavalesc diverses festesd'arrel pagana.Per molta força que hagi tingut elcristianisme en temps passats, el complimentde la Quaresma ha estat guardatamb malagana' i amb reserves. Així,el gran predicador andalús, fray Alonsode Cabrera (1549-1598) deia enun sermó del divendres de cendra:"iQ^é dicen a esto los que tantosachaques buscan al ayuno, que apenasse halla quien se conozca por su deudor?Todos se excusan por pagar estetributo: el oficial, porque trabaja; elpredicador, porque predica; el clérigo,porque confiesa; el Caballero, porqueimporta mucho a su salud; la preuada,por sus antojos; la parida, porque cria;la doncelïa, porque le da valido y dolorde estómago; los mozos, por faltade edad, y los vie/os, por esforzar lanaturaleza. ^Quien ayuna? No niegoque algunos tienen excusa bastantepara no ayunar; pera también afirmoque muchos no la tienen ni aün aparente,y que quieren enganarsey enganarnos,fingiendo necesidad y procurandosu regalo ".Segons això, sembla lògic que l'actualconcepció de vida, ni pagana nianticristiana, sinó simplement secularitzada,pogués matar aquest Carnaval.Tanmateix, acostumem a pensar quefou un règim polític el que va acabaramb ell, 1, realment, el va acabar dematar, però el veritable Carnaval, talcom pensem avui que era abans, jagairebé era mort, i no pas per ressuscitarcom en altres temps ho feiaanualment. En efecte, es comprovaque la sensació que el Carnaval estavaen decadència i, fins i tot, mort, latenia ja força gent durant les dues primeresdècades d'aquest segle. Així,sobre la frase "Carnavale é morto"sentida en boda d'un humil comerciantde Florència, el 1914 Jean-RichardBloch va escriure un curiós article quemés tard es convertiria en un llibre.titolat: "Carnaval est mort. Premiersessaís pour mieux comprendre montemps".,yïí;,ï-: !jiPER CARNAVAL •TOT S'HI VALMentre l'home ha cregut d'algunamanera que la seva vida estava sotmesaa forces sobrenaturals o praternaturals,el Carnaval ha estat possible per unaraó o altra. Des del moment en què totes reglamenta, fins i tot la diversió,seguint criteris polítics, atenent a ideesd'ordre social i de bon gust, etc... elCarnaval no pot ser més que una diversióde Casino pretenciosa. Tots elsseus encants i turbulències s'han acabatMalgrat tot, el Carnaval mereiícrespecte.El Carnaval a principis de segle esmoria, però hom coneix la força ambquè són capaços de moure's éssers, moribundsen moments donats. Així,aquest acabat carnaval juntava la forçade l'home que mor en l'espontaneïtati en les passions, amb la de tots aquellspersonatges i éssers imaginats i anheatsque es feien presents per Carnaval.Es en la resistència a l'agonia que elvan assassinar.Ara, poc a poc, retorna un Carnavalque recorda velles èpoques de les qualsen pren elements però, en el seu conjunt,és diferent. El Carnaval es celebraa les escoles amb caire fantàstic deconte de fades entre els petits, i ambjocs festius entre els més grans. Es celebratambé als esplais amb danses i representacionsdiverses; entre els amicstot sopant i ballant al so d'un disc; ales discoteques amb el cubata, les serpentines,els premis i el ritme; als casinosamb caire d'antiga aristocràciaentre el joc i allò sensual; als envelatsamb balls i xampany; a les places ambcercaviles, corredisses, danses i capgrossos.I aqu i i allà apareixen dimonisil.lustres, apreciats gegants, afables ninots,galls de gran prestigi i pilons d'altrescares conegudes.Nosaltres ens preguntàvem si és queel Carnaval no havia mort realment,quan ens arribà per fons oficials —pertant no fiables— que a la gaitera nordestdel Montseny un jove cronistaestà preparant un llibre que portaràper títol: "S'han trobat els fills de!Carnaval. Primers assajos per comprendremillor el meu temps". Nosaltresens ho hem cregut.Per Carnaval tot s'hi val. Per Carnes-.toltes quinze voltes!CoLlectiu de Redacció

16- BUTLLETÍ DE LLAGOSTERAHi ha una indulgent amiga que, periòdicament,em fa revisions de consciència.Les nostres converses són llargues,denses, sucoses,... passem d'untema a l'altra i sovint perdo el fil,navegant dins el gran mar dels dubtestrascendentals. Però la seva insistènciaha fet, entre altres coses, querevisi de nou una sèrie de conceptesque semblaven superats i/o oblidats.El punt de partida és que tenim lasensació d'estar sortint de l'abatimentgeneralitzat que, amb els noms de passotisme,inhibició o desencant —elmot més ben sonat—, ens ha envaïtels darrers anys.El decensi's ha provocat innombrablesparadoxes i contradiccions. Irreductiblesmilitants de partits d'esquerra,són ara convencionals exponentsde les modes mal anomenadespost-modernes. Grans conservadorsdespolititzats de fa set o vuit anys,s'han convertit en maquievèlics dirigentsdretans. Mansos remats de fillsdescarriats, han passat d'escampar boiresde l'ambient familiar, a recollir-seal supluig de la llar, per assegurar elplat de mongetes. Els activistes de fauna dècada, són ara perfectes pares defamília. Etcètera. Però, com diu elpoeta, ens queda la paraula! Contraataquem!La meva intenció era contestaralguns dels interrogants de la meva"ingènua" amiga, però la ment s'hasublevat, i m'he dedicat a mirar-me elmelic. Les seves preguntes: -quin sentitté fer una publicació local; per què?-per a qui?, fins quan?...,' tenen unaresposta vàlida: "És un mitjà de comunicació,informació i cultura"; peròseguidament he de puntualitzar."Personalment crec que s'ha de fer",i puntDesconec què pensen al respecte eismeus companys del Butlletí però, lessuccessives entrades i sortides de personal,vitaiitzen el Col.lectiu, i ja estemcelebrant el cinquè aniversari.Aquesta subsistència, al marge d'oficialismesi amb mitjans precaris, ensfa veure el futur immediat amb unbri d'esperança i d'incertesa. Darreresincorporacions de gent més jove, ambpossibilitats d'ampliar més la redacció,signifiquen un pas endavant cap a larenovació del món de la paraula.,José Luis Sampedro,reconomia i la culturaPer parlar de cultura i altres coses,he manllevat frases/pensaments d'unhome que per a tots els que hem llegitl'entrevista publicada al dominicalde La Vanguardia el dia 6-1-85, haestat tot un descobriment. José LuisSampedro, catedràtic, economista, escriptor,ex-senador reial,., manifestaque la cultura és imprescindible percanviar la societat: "Soy un economistaque se dedica més a la cultura. iPorquè? Porque creo que en este momentohistórico lo mas fundamental -aunqueno sea lo mas a corto plazo- pararesolver la gran crisis econòmica, rupturahistòrica que estamos viviendo,es la cultura (...) Y que por eso la cultura,que es la que puede remover losvalores que son el basamiento de todaslas actitudes que conducen a lassalidas politicas, es la base de todo.Llamando cultura, sobre todo, al sistemade valores. No se puede seguircreyendo que el individuo es el centrode la vida. No. (...) Mientras la gentetenga la actitud de que "el que vengaatràs que aree", no hay nada que hacer.O pasamos del individualisme a lasolidaridad o este sistema no funciona".Si la cultura guanyés a l'economia,o a la utilització que es fa de la mateixa,molt probablement que les formesd'organització de la societat serienmés justes i lliures. El bell i vell cantde la revolució francesa "liberté, egalitéifraternité", segueix essent un tòpicno realitzat.Per aconseguir aquesta solidaritatque estem tan mancats, hem de deixaral marge condicionaments ideològics,polítics, religiosos,... S'ha de fer,aquestaampl íssima renovació de valors;canvi que passa per una revolució o,si ho voleu de manera més suau, percrear una nova generació.El significat de generació ve a ésser:"els qui viuen en- una mateixa èpocadins un mateix període de temps", però,s'entén també per dècades, afinitats,...La meva generació, que és lavostra, no contempla sexes ni edats, noés ambiciosa ni violenta, es basa en lacultura i la solidaritat."La rebel·lió més elementalexpressa, paradoxalment,l'aspiració a unordre"Ara, quan estem commemorant el25.6 aniversari de la mort d'aquestgran existencialista/vitalista que foul'Albert Camús, és bo recordar aquestafrase, que complemento amb allòque: —m'agrada el desordre de la mevacambra, sempre i quan sigui organitzatper mi—. Per si no queda prou clar,tornem a Sampedro que es defineixcom anarquista ètic: "Yo suelo decirque soy un anarquista ético -el anarquismobien entendido siempre es muyético- pàraluchar, contra la idea deque el anarquista es una espècie de

BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 17alborotador (...}. Me gusta el anarquismopor lo que tiene de déscóncentraciónde poder. Eso supone un nivel deeducación colectiva, del cual estamoslefos".El darrer intent d'autèntica rupturaal món accidental, va ésser durant elsanys seixanta. Al so de la música, elsconvencionals pilars de la societat del"miracle econòmic" es van enderrocar.Les revolucions urbanes del 1968 aParís, Mèxic o Praga, van significar eldarrer cant del cigne de les utopies.L'acceptació del fracàs, va representarel davallament i la integració, un darreral'aitre, detots els slogans i mites queho havien fet possible (la capacitat queté la societat de consum per absorbirtot allò que li va a la contra, està sobradamentdemostrada).Al nostre país, tot ens va arribaramb retard, i les lluites per la democràciacamuflaven la caiguda en picat.El canvi que es va produir en el binomi76/77 va ésser tremend i deu anys dereciclatge han estat insuficients. Noobstant moltes dosis de decadència,vull creure que estem a mig camí entreel desencant i la il.lusíó.La revoluciócibernètica/fiPrefereixo el pluralisme al partidisme,l'agnosticisme al fanatisme, l'escepticismea la seguretat xulesca, moure'mdins un ampli ventall d'amistatsa un món tancat... Tinc dubtes de si lafamília és el millor sistema social deconvivència —tampoc he tingut ocasióde conéixer-ne cap d'altre—, i no m'interessenmoltes de les formes organitzativesvigents, ja que em semblen simplespantalles justificatives- és comuna cadena falsa que aparentment necessitad'un engranatge per anar rodant—.Però no podem oblidar que estem al'època de la informàtica, de la tecnologia,de la revolució cibernètica. Enaquest status, voler escriure missatgesespiritualistes, propis del Segle de laLlum, el XVIII, pot semblar una granbajanada. Permeteu-me però, complaureel petit romàntic que portem dins.La meva opció no és anar contra elprogrés o la post-modernització, sinóque vol ésser una presa de postura davantla crisi, —social, econòmica í especialmentcultural—. Les màquines itotes les seves conseqüències són imparables,doncs, molt bé, d'aquesta manerapodrem dedicar més temps a lasolidaritat, a l'amistat, a l'art, a l'oci...Entenent que tothom ha d'assumir llurtasca en la societat. El que no pot ésserés que uns comandin hotdíngs, trusts.multinacionals i dotzenes d'empresesi els altres només siguin clients honorarisde dotzenes de bars... En l'actualitathi ha una qüestió molt clara, l'aturno té solució. La societat post-industrialoccidental ha estat massa exprimidai les lleis econòmiques que hanfet possible un desmesurat consumisme,ens han encarrilat vers una pendentmassa perillosa.Sé que les teories d'igualtat no sóncompartides per molts, però és l'únicaalternativa. A l'entrevista que publiquemamb en Gelabertó, ens diu queestà contra el capitalisme deshumanitzati contra allò de: "Q^e suri quipuguii la resta que s'enfonsi". La solucióha de venir de base: TOTHOM HA DESABER NADAR. A partir d'aleshores,quan tothom tingui les mateixes oportunitats,és quan haurà arribat el momentde la selecció, que es farà perpròpia inèrcia. Segons els mèrits de cadascúel sou equivalent (si es volenanivellar les pensions de jubilació, ésencara més lògic que s'igualin els sousde la joventut). D'altra banda, si homés mediocre per essència, doncs ha detenir un sou per poder seguir essentmediocre; si hom no vol fotre cop,doncs ha .de tenir un sou suficient perpoder viure sense fotre cop...No us escandalitzeu, ben segur queseria millor solució, que no pas teniruna quantitat impressionant de sàvianova aturada (les conseqüències ja lesveiem), quan podrien ocupar llocs queara no estan disponibles per mancad'organització o per acaparació. D'altrabanda, la crisi és fruit del grannombre d'ineptes I mediocres que pullulapel món de la política i dels negocis,no dels "currantes".El gran negocid'exportacióSi parlem dels negocis, els rics segueixenessent igualment rics, i elspobres es moren de fam, per milions.^igualment pobres. Mentre, els que juguena ésser els llops del gran teatre delmón, americans per l'oest i russos perl'est (males llets arreu), amb l'excusad'un suposat equilibri, van fent ei grannegoci d'exportació del segle.Però certes coses estan canviant.No acaben d'aconseguir imposar la porper sistema, i cada dia som més els queno ens preocupa tant el demà i mésl'avui. La bogeria atòmica és un perillque hem de tenir constantment present,però, I recordem en Sampedro,hem de viure "como si.." com si nohagués de passar mai. Hem de desenpolsegar-nosdel terror que ens ha tocat(abans era la pesta, la Inquisició...),i viure, viure intensament i plena, totallò que estimem. Com deia VAntoinede Saint'Exupéry, el magnífic creadord'un dels contes més bonics que mals'han escrit "Es mor per allò pel quees viu".Lluitant contra fortes tendènciesindividualistes, em decanto per un sentimentde col·lectivitat, un fer comúque ens dongui una comunicació clarai directa, amb tot i tothom qui ens envolta.Entenc que la galàxia McLuhan,la de la imatge, té una força aclaparadora,però no podem oblidar que laGutenberg segueix marcant les pautes.No obstant es decanti la batalla pelservei a domicili de la imatge domesticada,hi ha una perfecta simbiosi. Noes tracta de rebutjar-la, simplement,com tantes altres coses: tabac, alcohol,petits/grans vicis, hem de dosificar-la.s wJoan Ventura Brugulat

18 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA'sv^.^iij,.:;;.:. í

BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 19iMi-ii-'-l'iii^íJSÏ .i^VÍOÏ -.I7 noms d'animals Quin animal és?

20- BUTLLETÍ DE LLAGOSTERAensaria debatEl passat dia 22 de novembre, en un ple extraordinari de l'Ajuntament,s'aprovà el projecte provissional del Dispensari municipal a laplaça del Carril. L'acord fou unànim, després d'una consideració prèviaque aportà l'Àngel Grabulosa i que recolzà en Salvador Parés. En aquestaes proposava de conservar els terrenys de l'antiga estació com a zonano edificable, malgrat que les Normes Subsidiàries ho permetin.Per ampliar el tema hem parlat amb els que, d'una manera o altra, ensón protagonistes: l'alcalde Josep Puig, els regidors Àngel Grabulosai Joan Puigdemunt, els metges Pompeu Pascual i Carlos Soto, i el practicantJesús Portas.El primer entrevistat és l'Angel Grabulosa, regidor de parcs i jardins, que és contraria la ublcacjó del Dispensari a la plaça del Carril, ja que considera que hauriade quedar com a zona verda. La seva alternativa seria fer-ho en ta futura ampliacióde l'Hospital.— Quins motius fan que no estiguisa favor de fer el Dispensari a la plaçadel Carril?-Doncs senzillament perquè emsembla molt important no deixar perdreuna extensa zona verda tan properaal poble.—Però, de fet, el Carril ja són lesrodalies i a darrera ja hi ha més campsoberts, no?—Precisament aquest és un punt important.Hem de tenir en compte quetan bon punt es pugui edificar la urbanitzacióde Can Gotarra, aquesta s'estendràràpidament degut a la seva proximitatal poble. Per tant, cal preveureun nou nucli de població a l'altrabanda de la riera i llavors serà molt importanthaver conservat aquesta zonainterior no edificada.—Però, malgrat es construeixi elDispensari, encara queda força espai.-No tant, no. Entre l'estació i elDispensari hi ha una carretera que agafala zona de la via. Considerant queaquí hi haurà tant els metges com elpracticant i altres especialistes, seràmolt transitada, a més a més dels cotxesestacionats. Així doncs, l'estretafranja no edificada que queda no seràpas massa tranquil·la.L'Àngel Grabulosa ens diu que ellestà per la recuperació de la riera. Pensaque aquesta s'hauria de netejar; aixíels nens podrien jugar-hi, i els granstambé ens en beneficiaríem. Li agradariapoder arreglar tot el tall que va desdel pont de can Cantó al de la carreterade Tossa. Llavors es podria modificarel marge en forma escalonadaEl dispensari està projectat davant l'estació(Foto Xevi RUÍZ)per tal que es pogués arribar fins a baixde la riera.— La idea és realment féinptadoraperò, i el Dispensari?-Bé, aquest es podria fer a l'Hospital.—Hi hauria prou espai?; -Si, aprofitant que el projecte del'Hospital s'ha de modificar, es podriacomptar amb tots els baixos. De fet,s'havia insinuat de posar-hi la llar delspensionistes ja que l'actual és petita,però a mi no em sembla pas el llocadequat, sobretot pels sorolls delbar, el Jum o, fins i tot, si s'hi fa algunapetita festa, et....—Veus algun avantatge en fer elDispensari a l'estació, que no tindriafer-lo, per exemple, a l'Hospital?-No, més aviat els desavantatgesd'unes despeses molt més elevades,tant de construcció com de mantenimentPer exemple, en el cas de lacalefacció es podria fer una instal.lacióconjunta, tampoc caldria tantavigilància, etc...

BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 21En Joan Puigdemunt, regidor de sanitat i un dels representants de l'Ajuntamenta la junta de l'Hospital, pensa que el terreny de l'estació és el lloc adequat, i veuinviable fer-ho a l'Hospital, perquè ni tan sols s'ha tractat' -^'^^mm': •: \•-Ï.;•'^^— Hem sabut que el projecte del'Hospital s'ha de modificar. Com ésaixò?—Ès per la política de la Generalitat,que estima més important finançarhospitals que no pas residències, talcom seria el cas de Llagostera. Es veritatque hi ha vells malalts, però aixòés en un aspecte diferent El projecteera molt ambiciós, ara caldrà pensar-neun altre.—No es poden fer servir per al finançamentde les obres, els béns queté l'Hospital, com ara cases, valors,etc...?-És clar que això hauria de ser aixíÉs una cosa a estudiar. De fet, del patrimonino se'n treu allò que se n 'hauriade treure. Així, hi ha cases arrendadesper una misèria Potser una solucióseria vendre-ho. El que és clar és quel'Hospital no pot tenir un caire especulatiu.—Què en pensa de la idea d'aprofitarels baixos per fer un Dispensari?-En primer lloc no hi ha espai i, amés a més, això portaria problemes decirculació dins del poble.—Però, el terreny és molt gran, no?-Bé, seria gran si es rebaixés, peròd'això ni se n 'ha parlat, ni tampoc s'haestudiat fer-hi el Dispensari—Parlem concretament, a qui ha dedonar cabuda el Dispensari?-Doncs a tot el personal sanitari,metges, practicant i especialistes diversos,com ara un callista, etc., que podrienvenir certes hores a la setmana— I la Creu Roja?-Ells funcionen totalment apart— Però se'ls ha dit?—No, directament no.— El pressupost és de 9 milions deptes., ha de sortir tot del poble o hi haajuts?—£s demana alguna subvenció però,en definitiva, ho paga l'AjuntamentàMmWF"BiW^if \ •A'^'^w"flnJ^. . 1. Vlz .•.mOt..J. • . ..rJm•.,r-HHHp.--;.•: 1. iva-v.iafl— i fes despeses de manteniment?-Aquestes es podrien intentar cobriramb el lloguer d'alguns despatxosals metges especialistes que vinguin defora. També s'hauria de poder pagarun cos, diguem-ne de "serenos", quepuguin ajudar en cas de possibles urgències,aixi com a una persona encarregadade la recepció i l'ordre durantles hores de visita.En Carlos Soto és partidari d'ajuntar tots els serveis sanitaris, i li sembla bé l'actualprojecte de construcció del Dispensari. . \—Quins avantatges tindria que s'hiajuntés? . „-No ho sé, potser només econòmics.Dos locals separats sempre costenmés de mantenir que dos dejunis.-Si es pogués disposar del mateixespai que aquí al Carril, a mi em seriaindiferent— Ens han dit que, a l'hora de fer ladistribució dins del dispensari, s'haconsultat el personal sanitari. És l'espaidisponible suficient?-Si, hi ha dues plantes disponiblesi la distribució és correcta.— \ l'ambulància, sembla que no hiha un lloc per a ella, no?-Primer s'havia pensat en un subterrani,però hi havia problemes ambfiltracions degudes a la riera. Tanmateixsembla que la Creu Roja es quedaràon és ara. De fet, es tracta d'unaentitat a part, tot i que seria interessantque tots els serveis sanitaris estiguessincoordinats. . ^C^J^^-,^-.— Es preveu la instal.lació d'unequip de raigs X. És això positiu?• -Certament que ho és, però no esfarà pas. Ès cert que se n'havia parlat,però resulta que la Generalitat estàestudiant la creació de Centres Subcomarcalsde Salut i aquests ja estan degudamentequipats. Per tant, seria superflufer ara unes despeses molt elevades,si d'aquí a uns anys ja estaremdegudament assistits en aquest aspecte.—Quina serà la tasca d'aquests centressubcomarcals?—Fer anàlisis sistemàtiques i, fins itot, petites intervencions quirúrgiques,aixi com medicina preventiva i alenesespecialitats.— Es raonable la idea de fer el Dispensaria l'Hospital?

22 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA-En Pompeu Pascual ens diu que les decisions sobre el Dispensari s'haurien deprendre d'acord amb les institucions sanitàries. Ens parla de la difícil tasca delmetge rural í que ell no té inconvenient en anar a visitar al Dispensari. Finalmentens insisteix que seria interessant fer un debat públic amb tot el personal sanitaride Llagostera, idea que corroborem plenament—Són les gestions que s'han fet perdur a terme el dispensari, les usuals enaquests casos?-Primer cal dir que el Dispensarimunicipal és un projecte de I Ajuntament,si voleu necessari, però això noés competència seva. Amb tot, a mi emsembla que les passes correctes a seguirhaurien de ser primer posar-se en contacteamb el cap provincial de Sanitat,i veure quin ajut ens podria donar. Perfer um cosa s'hi ha d'entendre; l'assessoramentpenso qu'e és important Peraixò crec que s'hauria d'haver parlatamb INSALUD.— De totes maneres, a Llagostera nohi pot pas haver cap centre de la SeguretatSocial, no?—No, no hi ha prou habitants. Però,tot i així, la medicina no pot mercantilitzar-se.A mi em semblaria bé quehi haguessin serveis metges especialitzatsal mateix poble, però això s'ha depagar. El dispensari corre el perill deser un instrument de negoci. És a dir,si bé és veritat que l'Ajuntament entreuria uns lloguers, no hi podria havercap control sobre la persona que fapagar unes anàlisis o altres coses.—Quines condicions són necessàriesper treballar en el Dispensari?-El local, segons els plànols, és adequat,però caldria una persona per a lesreceptes i també cal comptar amb lesfeines de manteniment i neteja— I quanta l'equipament?-Bé, a més de mantenir-lo, cal ferloservir. Es necessari un coneixementespecífic. Crec que la formació del personalsanitari és mòlt important, sobretotla formació permanent També ésimportant que la gent sàpiga una micaquè és la medicina Però, com voleufer-ho?, no hi ha temps! Amb unajornada de 24 hores, com voleu quedoni conferències? Mireu, aqu i mateixtinc un m-ticle del diari Liberaciónon es reconeix que dels metges ruralsse n 'ha passat molt, i és cert—Aj Dispensari no hi ha la CreuRoja. Es .això rellevant?-No, l'important penso que és ques'estigui coordinat. Ara bé, estar en unmateix local representaria menys despesesde manteniment i vigilància—Quins inconvenients hi hauria si elDispensari es fes sota l'Hospital?—Un hospital al costat d'un col.legino és pas l'ideal, a més a més hi hauriael problema d'estacionament de cotxes?—Visitarà vostè en el Dispensari?-Si.En P. Pascual ens recalca que seriainteressant fer un debat obert i públicamb tot el personal sanitari de Llagostera.'^'" "",El practicant Jesús Portas, també està d'acord amb el Dispensari, i creu que seriainteressant introduir-hi el servei de pediatria i una assistent social. Finalmentensparla de la trícotomia que existeix entre la Creu Roja, l'Hospital i els serveis sanitarisque agruparà el Dispensari.—Tu, com a practicant, has estatconsultat per a la distribució de l'espaidel Dispensari municipal. Et semblaque aquesta serà l'adequada?-Si, és cert que el personal sanitaride Llagostera hem estat consultats. Defet, el Batlle és el president de la Juntalocal de Sanitat i en aquesta mena deqüestions, nosaltres som els assessorstècnics. El que em sembla molt importantés que aquestes consultes es vaginefectuant fins al final, ja que, en definitiva,som els qui millor sabem lescondicions que són favorables per a lafeina, senzillament perquè nosaltressom els que hi treballarem. De moment,la distribució del local em semblacorrecta.-Et sembla que l'emplaçament delDispensari és l'adequat?-Penso que un Dispensari ha d'estaren un lloc amb suficient espai Sitenim en compte que hi Haurà les visitesde dos metges, llevadora, practicant,etc, cal preveure-hi una afluènciaimportant de cot^çes. A mi, el llocem sembla el correcte. ••>i;·"- •^" .—Quins altres serveis mèdics, apartdels que ja tenim, creus que serien interessantsper a Llagostera?-S'hauria d'estudiar, però potser lapediatria; seria un camp prou important.—I un assistent social?-Si, és clar, un assistent social sempreés necessari. Aquí concretament,en principi sembla que no caldria unapersona amb dedicació exclusiva al poble;podria encarregar-se també d'alenapoblació veïna— La ©reu Roja no estarà en el Dispensari.Et semblaria interessant que hfos?-Bé, de fet és una entitat a part,però si l'Ajuntament els concedeix unlloc dins del Dispensari, em semblariabé. Jo veig que, especialment aquí, aLlagostera, hi ha tres coses ben separadesque són: la Creu Roja, PHospital ila gent que am agrupa el Dispensarimunicipal. z^uMimü-i m^f^^i^

BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA-.23Finalment, en Josep Puig i Rodó,batlle i cap de Sanitat local, ens explicaque temps enrera havia vingut a Llagosteraun inspector d'INSALUD, peròen ser un nucli de població petit i propde Girona, no es podia considerar lapossibilitat de posar un centre en elpoble. De totes maneres, si aquest fosel cas, es tractaria d'una cosa exclusivade la Seguretat Social.Diu però, que e! que sí es pot intentaraconseguir és alguna subvenció.Quant als centres de Salut subcomarcalsde la Generalitat, ens explica queLlagostera no es té en compte dins decap zona, sobretot per la proximitata la capital. Ens diu també que, en totaixò, l'Ajuntament no hi té pas competènciaperò, donades les circumstàncies,ha-semblat important fer el Dispensari.Les entrevistes ens han donat una àmplia visió del que pot ésser lanova ubicació del Dispensari, i ens plantegem una sèrie de qüestions:l.a — El nou Dispensari està projectat als terrenys de l'antiga estació.2.a — Hi ha qui opína que aquests podrien quedar íntegrament coma zona verda.3.a — El Dispensari podria construir-se annex a l'Hospital.4.3 — Els serveis sanitaris del Dispensari, la Creu Roja i l'Hospitalnecessiten coordinació.5.3 — Aquesta coordinació naixerà en el moment en què les partsInteressades, estableixin un diàleg obert i constructiu.CoMectiü de RedaccióAVANTPROJECTE D'URBANITZACIÓ DE LA PLAÇA DEL CARRILI CONSTRUCCIÓ DEL DISPENSARI MUNICIPALA-PLACA GRANB-PASSEIG DE L' ESTANfC-PAS EMPEUHATD - PASSEIGE -EQUIPAMENTSF -PLAÇA DE LES PALMERES• i^M-'-W!^'':^:^^1 -MUSEU 6-ENTRAMAT METÀL-LIC2 - SERVEIS 7 - PISTA PATINATGE3 - PÈRGOLA 8 •- MONUMENT•4 - TERRASSA 9 - BANC CONTINU5 - ESTANY 10 - PARTERRES

24-BUTLLETI DE LLAGOSTERAL'ADEUA UNS AMICSAmb llàgrimes escric aquesta poesiae/ne ha d'ésser la més bonica de les que fins ara he fet.L escric tenint el cor ple de dolori I anima plena d ànsia...Us recordo amb la vostra bondat,,?•la vostra alegria i el vostre amor; '\ '"^'i sé quan penso que no us veuré més,que dintre el cor de tothom que us coneixia '"^'^hi haurà un petit racó, • .^ •-•••.on naixerà aquellaque era la vostra semblança i tota amorNo estic sol en dir-vos adéu,m acompanyen els cants dels ocells, la flaire de les flors,la brisa del mar, I aire que respirem.tot allò que vosaltres estimàveui la vida us ha ne;^at...Però sé que algun dia...quan el sol llueixi amb tot el seu resplendor, H-A £- ktels vostres cors s obriran de nou,• •les vostres mans es tornaran /untar i el vostre sonriureserà com un mar de plata que il·luminarà el món.Les llàgrimes em van mullant el paper,ni el meu cor ni la meva mà són capaços d escriure,no trobo paraules. . . voldria però no puc. . .us haig de dir adéu ... adéu amics. .. adéu...Jaume Riera i Brunsel.;v -i

BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA- 25- ficLtyy^duConta una vella història que aquella | ^nit, Hamelin s'havia quedat sense ratesperquè el flautista les encisava amb labella melodia de sa flauta, mentre seles enduia muntanyes avall. Però, eque el conte no diu, és que a mig camfparà de bufar, les rates deixaren de seguir-loi s'endinsaren en el poble mésproper: era Llagostera.L'endemà, a la sortida del sol, hihavia rates i ratolins de tota mida Icolor en cadascuna de les cases de lapart baixa del poble. Es repetia la mateixahistòria d'Hamelin, però, comque abans les notícies anaven a pas depuça, ningú no en sabia res.Els crits d'alarma, les protestes i iapor no es feren pas esperar, i aquetimateix matí, la desesperació d'un poblereuní tots els habitants a ía partalta, vora de l'ajuntament. Duien torxesi juraven que cremarien la Casa dela Vila amb tothom qui hi havia dins,si el batlle no els treia les rates del damunt.Aquest ho prometé amb llàgrimesde basarda perquè no era pas capheroi de conte. Tot seguit es posarena discutir els consellers i la primera autoritatsobre l'estratagema a seguir pervèncer l'enemic. Oblidaren per unsinstants que no eren de la mateixa classesocial i es posaren a pensar en harmonia.Finalment després de molt xer-• rar s'aprovà de construir una murallaque voltaria la part alta de la vila on hihavia l'ajuntament, l'església i unesquantes cases, perquè allí encara lesrates no hi havien entrat.! durant tres dies i tres nits les mansdels homes, les dones i els infantss'uniren fins alçar el gran mur que elshavia d'emparar. Havien aprofitat lespedres de les parets de les cases i elfang dels horts per aixecar-lo. Però,el poble no respirava tranquil perquèles rates s'hi enfilaven com sí fossinsargantanes.-Les hi tirarem oli roent!alguns.—No, que va massa car! —respondriaalgú altre.,;,,] .

26- BUTLLETÍ DE LLAGOSTERAEns trobem davant d'un tema moltcomplex. La nostra intenció és donarneuna visió general que reculli la gènesi,bases, i la polèmica que ha suscitatdins l'Església. Volem esmentar, també,alguns dels seus representants.En realitzar aquesta breu exposiciódel que és í del que representa la Teologiade l'Alliberament, hem cregutoportú adreçar-nos a Mossèn GabrielSolà, com a representant de l'Esglésiainstitucional a Llagostera, per tal queens donés la seva opinió ai respecte.Hem aprofitat l'ocasió per fer-li preguntesreferents a altres temes i quetambé creiem interessants publicar."Cal dir que ta Teologia de l'Alliberamentha sorgit als paísos del TercerMón i més concretament a AmèricaLlatina, on les circumstàncies històriques,polítiques i sòcio-econòmiquessón molt difícils. E[ teòleg cristià aLlatinoamèrica es troba amb una situaciód'injustícia, pobresa, agressió tmort (a la llarga llista d'assassinats políticshi ha una altra llista, més llargaencara, de morts de fam i desnutrició).I és en aquesta situació que el teòlegintenta esbrinar quin ha de ser el comportamentdei cristià en aquestes circumstàncies.Així, el teòleg de l'alliberament noes conforma en reduir el sentit del'Evangeli {que es dirigeix a tots, peròespecialment als més pobres) al coneixementd'una doctrina, sinó que elvol posar a la pràctica, vol que siguiuna realitat, tenint en compte que lapobresj no és una qüestió teòrica sinóque existeix al voltant nostre".QUÈ ÉS LA TEOLOGIADE L'ALLIBERAMENT?Ès uria nova forma d'entendre elcristianisme en la seva totalitat, queconsidera que el cristià té un compromísen el món i que la seva acció s'had'orientar cap a l'alliberament integralde l'home, o sigui, espiritual i també"social.ELS ORÍGENSL'IMPULS DEL CONCILI VATICÀ IIEl concili Vaticà II (anys 1962-65,amb el Papa Joan XXI11), va donaruna nova forma d'entendre el paper del'Església dins la societat. Una de lesconclusions a les quals va arribar erala següent: "És necessari que a cadaterritori sòcio-cultural es faci una revisióde l'Evangeli per tal d'aplicar-locorrectament a la situació concreta".Aquest esperit influencià alguns llatinoamericans,els quals donaren formaa un procés que ja s'havia iniciat moltabans: Als anys seixanta bon nombrede bisbes, sacerdots I laics havien presconsciència que la misèria dels pai'sosdel Tercer Món era conseqüència del'explotació dels països desenvolupats ique no es podia solucionar amb ajudessinó amb la creació de noves formesde producció i convivència que acabessinamb el domini imperialista delspaïsos rics. Diversos bisbes llatinoamericansconsideraren que l'Església nopodia romandre indiferent a les qüestionssòcio-polítiques i van prendre elcompromís social d'opció pels pobres,traduit en resistència als règims repressius,crítica al capitalisme imperialistai ajuda als moviments populars reivindicatius.Figures destacades van ser els bisbesHélder Càmara {Brasil) i Manuel Larrain(Xile).CONFERÈNCIADE MEDELLÍN {1968)Projectada durant l'última sessió delConcili Vaticà II, i impulsada per ManuelLarrain, el 1968 se celebrà la11 Conferència Episcopal Llatinoamericana{CELAM), a Medellín. Aquí elsbisbes llatinoamericans assumeixen elcompromís de realitzar l'alliberamentdels pobles, pel qua! decideixen canviarla seva manera de pensar i deviure. D'aquí va sorgir la teologia del'alliberament, i el seu principal representant:Gustavo Gutiérrez.La següent conferència es realitzàa Puebla l'any 1979. Durant el períodeque va de Medellín a Puebla (l'I anys),es va difondre àmpliament l'esperitde Medellín. Al mateix temps que sesuccei'en els cops d'estat militars. Esrespirava una creixent opressió ambdures persecucions cap a alguns sectorscristians. Els bisbes havien de triar entrela resistència o la submissió, L'Esglésiaés acusada d'impulsar la guerrillai simpatitzar amb el marxisme. Algunssectors de la burgesia i clero van pensarque s'havia anat massa lluny i a partirdel 1972 la Conferència Episcopal esva orientar cap a posicions més conservadores.2.a CONFERÈNCIA.PUEBLA (1979)La Conferència de Puebla va serinaugurada per Joan Pau II i en el seutranscurs es van renovar els compromisosassumits a Medellín.èBASES DE LATEOLOGIA DE L'ALLIBERAMENT1.— L'origen de la Teologia del'Alliberament són les situacions de pobresai injustícia, les quals constitueixenel gran repte del cristià.2.— L'opció pels pobres, com a individusi com a classe, pel qual és precísconstruir una societat nova.3.— La ruptura amb les teologiesque redueixen la praxis cris.tiana al'àmbit personal.4.— El teòleg no renuncia als mètodesde les ciències humanes com la filosofia,sociologia i història.TEÒLEGS DE L'ALLIBERAMENTEls més representatius són: G. Gutiérrez,H. Assmann, J.L. Segundo,L. Gera, J.C. Scannone, R. Alves,J.M; Boniono; i més recentmentL. Boff, J. Sobrino, 1. Ellacuria i C.Boff.LA REACCIÓ DEL'ESGLÉSIA OFICIALA part de l'agressió que ha sofertper part dels règims militars llatinoamericansta Teologia de l'Alliberamentha despertat una forta polèmica dinsl'Església institucional. S'ha establertuna discussió entre els teòlegs que laconsideren ortodoxa, com per exempleKarl Rahner, i els que no l'accepten.Davant d'això el Vaticà ha manifestatla seva opinió, a través d'un document(J. Ratzinger), en el qual s'expressa:"Els teòlegs de l'alliberament redueixenl'Evangeli a un àmbit terrestre, jaque entenen llibertat humana en elsentit polític". El document criticatambé l'ús dels mètodes marxistes enl'anàlisi de la història, considerant quela lluita de classes genera violència i divideix,fins i tot, la mateixa Església.Per confeccionar aquesta sín tesihem consultat els següents documents:"Carta de Karl Rahner sobre la Teologiade l'Alliberament"."Instrucció sobre la Teologia del'Àlliberamen t (Ratzinger) "."ArticledeC. Floristan".La revista "Selecciones de teologianüm. 92". •.'^Í..:Í^^"

BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA-27—Com entén aquesta teologia del'alliberament de la qual tant es parlaúltimament?"Es una nova interpretació de laBíblia que es vol aplicar a situacionspolítiques. Però, al meu entendre,això és violentar el sentit de la Bíblia"."A més a més, proposa l'alliberamentd'un aspecte però per caure en d'altresmanques de llibertat".—Quines serien aquestes manquesde llibertat? ,.,"Veure la vida purament humana,negant la transcendència al més enllà".—A Llatinoamèrica es dóna una situaciómolt concreta: un grup reduitde famílies detecta tot el poder polítici econòmic: totes les terres sónd'ells; per altra banda, gran quantitatde gent es mor de gana; en front detot això l'Església s'ha dividit en l'esglésiadels pobres, que es fonamentaen la teologia de l'alliberament i l'esglésiadels rics, jeràrquica, que segueixles bases del Vaticà. Què opina de totaixò?"Aquesta divisió no és bona. Lateologia de l'alliberament es basa en lalluita de classes i el cristianisme no lapot acceptar. No vull pas dir que la injustíciasocial es pugui aprovar, peròno és solució que l'església es posi afavor d'un grup, l'església és per atothom".—Quina seria la solució?"Formar la gent per tal que les mateixespersones que fan injustícies sen'adonessin i canviessin llur actitud".-Però, a Llatinoamèrica, cansatsque els matin familiars i amics, hanagafat un fusell per lluitar contra EstatsUnits, com ho veu vostè?"D'injustícies n'hi ha hagut semprei no es poden solucionar amb novesinjustícies ".—Potser el problema de l'Esglésiaés aquest, que amb la promqsa del cel,aquí ens fan acceptar totes les situacionsinjustes, no creu?"L'església no les accepta, en totcas pot tolerar certs mals per evitar-ned'altres".—Amb el fet que hi hagi dos tipusd'església, la dels rics i la dels pobres,no creu que es pot produir un cisma?"L'església ha de defensar la veritat,i la veritat és l'esglésià. Els cristians noens hem de qüestionar si aquest és elcamí bo, estem en el camí bo; el queens hem de plantejar és si som fidelsa aquest camí".—En alguns medis s'acusa el Papa defer una tasca política a favor d'EstatsUnits. De fet, tot acte que fa un individudins una societat és un acte polític,i dir que estem al marge dels esdevenimentspolítics és tancar els ulls a larealitat. Com analitza vostè l'actuaciódel Papa en aquest sentit?"Als viatges que fa, evita tant compot posar-se en política. Els seus discursosversen sobre la família, la vida,l'ensenyament, que són les coses bàsiquesde la vida. Jo crec que la seva actuacióés molt encertada". ,.,_;-^.;Í„;:^«Foto Mercè Carbó—Amb Pau VI es donà un ample margede llibertat, per exemple, els capellanspodien deixar de ser-ho. No lísembla que el Papa actual és molt mésestricte?"Sí, però em sembla' convenientperquè si un capellà es compromet hade ser per tota la vida". ^v-,V—Però, si no se sent amb forces percontinuar, no és millor que ho deixi,que no pas ser un mal capellà?"Tots passem crisis, però si som fidelsles superem".— Es diu que històricament l'esglésiasempre ha estat a favor dels rics, delsque tenien poder polític i econòmic.Com ho veu vostè?"Aquesta afirmació per a mi no ésvàlida. L'església quan va començar vaestar 300 anys sense anar a favor delsrics; era l'església perseguida".-Al segle passat les desamortitzacionsde Mendizàval van treure de l'esglésiaquantitat de possessions. Amb eltemps s'han anat enriquint; com analitzael fet que l'església sempre hagi tinguttanta riquesa?"Com una manifestació de la fe delpoble. Tot són regals del poble".-Però, i la gent que es mor de gana?"L'església no és rica,ltéuns tresors,que ha anat acumulant amb el temps,que tenen valor perquè són antics, peròno els pot vendre perquè són del poble",;.-.'-1:^ 1 •

28- BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA—Centrant-nos ara en et problemad'Espanya, durant l'època de Francomoria molta gent, en manifestacions, ala presó o per tortures. Llavors, algunscapellans va prendre posició en contrade Franco, com ho veu això?"Si hi havia un ordre, aquest s'haviade mantenir a costa d'alguns sacrificis.:De totes maneres, en el sentit políticprefereixo no posar-m'hi Penso queels capellans hem de servir i recolzartothom, i hem de fer una denúncia del'explotació que es pugui fer a les persones",^Quin tipus de cosesdenunciaria?"Els temes que tracta el Papa, eldret a la vida, l'estabilitat del matrimoni,el dret a l'ensenyament".—Com veu !a situació de l'església aEspanya?"Tal com se la tracta als medis decomunicació, jo diria que és esglésiaperseguida".~No creu que això es deu al fet quel'església es posa en assumptes de política,com per exemple l'avortament,el divorci, etc?"L'església té l'obligació de fer-ho,perquè vol defensar la humanitat".—Què representa pera vostè la figurade Monseyor Escrivà de Balaguer?"Una riquesa més que té l'església"."Bàsicament ensenyar la doctrinade l'església i preparar el jovent de caresal matrimoni. Malauradament non 'he pogut fer gaires perquè a molts noels interessa".—Potser molt jovent se n'aparta del'església perquè està una mica desfassadahistòricament i segueix amb unsprincipis de fa segles. Què opina vostè?"La doctrina de l'església és com lesmatemàtiques, no canvia En tot caspot canviar la manera de presentar-laperò el contingut sempre és el mateix".—Com analitza el fet que cada vegadahi hagi més casaments civils, que lagent s'aparti de l'església i que hi hagimenys ordenacions sacerdotals?"Passem una crisi forta, és cert. Potserno ens hem sabut adaptar a les circumstàncies.Potser l'església no ha sabutassimilar l'evolució del món Unade les coses que ha fallat és l'ensenyamentals seminms; els capellans hanestat massa informats però poc formats.En canvi, els capellans de la mevaedat vam rebre una doctrina estrictaperò sòlida".— \ què fa l'església per recuperarse?"El que fa el Papa, mirar d'agafarun criteri segur, una doctrina segura.Per superar la crisi em hem d'unir totsal Papa".—No hi ha una clau que diu que sisegueixes els teus principis, fermament,fins al final, independentmentde l'esglésja, et salves?"No podem obrar en contra de lanostra consciència, però aquesta conscièncial'hem d'educar, i això és elque pretén l'església".-Com viuen els llagosterencs laqüestió de l'església?"Un grup amb molt d'amor, i un altregrup amb molt de respecte. A l'esglésiave gent gran i també gent jove;els pares dels nens es preocupen quefacin la comunió. L'única cosa queha disminuït són els bateigs".Col·lectiu de Redacció---Com definiria l'Opus Dei?"És una associació de fidels, queofereix els mitjans per santificar-se, desdel lloc de cadascú, des del matrimonii des del lloc de treball".~''Í:ÍÍIt'í» -l'i. •'-'ü^Jï''-i'-í*^^—En temps de Franco, molts ministreseren de l'Opus Dei, veritat?"Si, perquè una cosa que es recomanadins d'aquesta associació, és elprestigi professional, a fi de servir millorla humanitat".~A lentrada de l'església té unes pu-..blicacions de Mundo Cr^stiario, que«ns han suggerit la següent pregunta:pertany vostè a l'Opus Dei?"Sí, però dins l'Opus hi ha diversosgrups i jo procuro trobar-hi els mitjansnecessaris per ser un bon capellà, im'ha ajudat molt".—Quants anys fa que és a Llagostera?"Fa catorzeanys".—Vostè ha fet xerrades de preparaciómatrimonial i ha tingut contactesamb grups de joves. Quina és la seva intencióen fer aquestes xerrades?Foto Mercè Carbó

BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 29Panoràmica des del mirador de la Plaça del CastellFoto Val·l-lloseraDe Tramuntana n'hi ha de diferentsclasses: la que arriba de Roses, la Pro- 'vençal. etc, però algunes a penes esdeixen sentir a la nostra vila, malgratque a l'Empordà hi bufen de valent.Totes són procedents del nord. La mésforta a casa nostra és, la que bufa seguitfins arribar al riu, Roin (França);llavors es transforma en un vent fortíssimi es mou a batzegades. És d'aquestaforma que passa per Llagosterai el seu nom Indica clarament el seuorigen que és l'altre costat de les muntanyes.Un dia d'un novembre, a Llagostera,a la posta de sol, quan aquest jaanava davallant sota l'horitzó, feia unaTramuntana d'aquella que no enganyaningú, perquè era hnolt freda, forta ibufava a batzegades. Era, doncs, de laveritable. Per ser ben identificada,quan arriba sol fer un gros espetec iaquell dia el va fer. Això de la seva denotació,els qui ho saben més bé, sónels pagesos, perquè gairebé tot el diaestan al camp treballant i és el lloc mésapropiat per sentÍr-lo amb més claretat.Però hi ha qui confon la Tramuntanaamb el vent del nord. L'autentica—torno a dir— bufa molt fort, va i vea trompades, a més a més, el dia solquedar resplendent i d'una transparènciaque encanta veure'l. Gairebécada mes de novembre apareix ambforma fenomenal les desencadenaaclaparadorament tal com s'ha dit. Esl'avís inevitable que s'acosta l'hivern.Deu fer aproximadament cinquantaanys, la Tramuntana a Llagostera, enel mes assenyalat, era temible i soliafins i tot durar tres setmanes, tempsmés que suficient per arribar a avorrirlaamb menyspreança. Si més no, res-.pirar la Tramuntana és molt sa per ales vies respiratòries. No porta mai capepidèmia com solen dur els altres ventsdel sud, i diuen que allà on toca la Tramuntana,la gent és més espavilada.Deu ser perquè fa anar l'esperit mésllatí, llis i desembarassa els entrebancsa la ment. No hí ha cap mena de dubteque la Tramuntana, molt sovint a lanostra vila, ha espantat molta gent:s'ha endut teulats, ha tirat parets a terra,ha arrencat plàtans alts com uncampanar, etc.Ara, parlant d'aquell dia que eracap al tard i feia Tramuntana, en haveracabat la feina, vaig pensar que eramolt escaient i indicat anar a veure lavista panoràmica magnífica que hi hadalt el mirador de la plaça de l'església.Vaig agafar la gavardina i la bufandai vaig anar-hi tot xano-xano. Vaigpassar pel carrer de Sant Pere que ésestret i a més té les cases que sobresurtenmés d'alçada al poble. Per altrabanda, la paret de l'església de caranord, rep i conté la gran massa de ventque contínuament arriba, la qual s'esmunyper l'estretor del carrer i comque, a més a més, aquest carrer encaraha de rebre el corrent que li ve de lacruïlla de la costa, llavors, en aquestaconfiguració edificada s'hi forma unaespècie d'embut grandiós, on hi hande passar simultàniament els dos cabdalsde vents, els quals s'esquitllen enavall. Precisament per això, aquestcarrer és el més de mal passar i perillós,quan fa Tramuntana molt forta, lagent sembla que camina esperitada, jaque es solen fer passos endavant i endarrera.Sort hi ha que el carrer ésfprça curt i aviat s'arriba a can Jacob.Un cop allí, hom ja va més assossegati es pot caminar amb més desimboltura,perquè la TramuntatíS^ ja no téaquell caire impetuós ní tampoc noempeny amb tanta fúria d'envolta-.tament, ja que les .cases són més baixes,cosa que permet escampar el ventper l'espai.Si més no, tot l'esforç i lluita quevaig haver de posar a prova per travessarel carrer de Sant Pere, no va ser enva, ja que l'alegria la vaig tenir en arribaral mirador. Es clar que, em vaigcobrir la cara amb la bufanda i cordartots els botons de la gavardina. Feia unfred que pelava. Aleshores, sí que vaigquedar embadalit en veure-aquell béde Déu de color que tenia el paisatge.El Canigó estava ben nevat, però la neuno es veia blanca, sinó d'un rosat fi iflamant que li donava un encant meravellós,insospitat. Fou un plaer indescriptiblealbirar-lo amb profusió. Eracom veure un paradís d'aquells que endiuen terrenals, en el qual hom es converteixen un encisat d'ell. Dóna mésgoig i gust que, fins i tot, el pa i la mel.Malgrat les molèsties que dóna sovintla Tramuntana i desgràcies que ha fetinexorablement, és cert que aquell dia,en no voler renunciar a la seva cruesa,vaig poder gaudir d'unes belleses quetenim a Llagostera incomparables, enaquest sentit, a altres latituds del mónlJosep Vila i SoteresNovembre del 1984

30- BUTLLETÍ DE LLAGOSTERAEn els inicis de [a humanitat, quanla concentració de caçadors es féu necessàriaper vèncer la força o la lleugeresadels animals, molt per damunt del'home Indefens, incapaç d'igualar-s'hi,aparegué l'agrupació social./Més tard, quan aquest home és agricultori per tant es fa sedentari, la solidaritatés imprescindible per a la defensai per als grans treballs comunals.Aleshores és quan sorgeixen els capsdirigents que per seipcció natural sónels més atrevits, els més forçuts o mésarterosos.L'abundància d'aliment i els intervalsde descans entre els períodes de lacollita i de la sembra, dóna temps perdedicar-lo a l'observació. El més Intelligentdescobreix per l'ombra d'unarbre la divisió del dia i arriba a conèixerla millor època per a la sementera.Pels seus coneixements li demanenconsells, rep ofrenes, té civada i alimentsde sobres, a ell no li cal conrearla terra i així té més temps per observarels fenòmens naturals, sap dividiri'any astronòmic i preveu les crescudesdels rius i les inundacions. Són miraclesals ulls ignorants dels altres; cadavegada més savi, esdevé el profeta o eisacerdot.Els homes amb valors naturals omerescuts personalment, traspassen alsfills llurs privilegis endagolant al pobleper conservar-los. S'alteren les lleis naturalsi brota la injustícia. Apareix lalluita que ja no desapareixerà mai més,entre l'egoisme i tirania d'uns pocs iels drets dels molts. La intel·ligència,el pensament, l'espectacle d'esclaus isenyors, d'expoliats í expoliadors, fereixla consciència humana i fa germinarl'humanisme, que a la vegada engendrainfinitat d'idearis; uns progressistesi sublims, altres reaccionaris i decadents;uns enlairen l'home al pedestaldel pensador, d'altres el fan davallaren el remolí dels dubtes morals, peròsempre en tots els temps i en tots elspobles, en el transcurs de la història,han arrelat arreu les idees del lliure'pensament, de la transformació revolucionàriai progressista de la societat.Des de temps antics es coneixenidees utòpiques que projecten el somnid'un règim social o estat ideal. Aquestesidees a la recerca d'un segle d'or,d'un paradís per a tots els habitants dela terra, s'han quedat en la història delpensament, però sens dubte han servitper a transicions importants (del feudalismeal capitalisme} i han estataptes per fundar tota una ciència pera l'evolució política de l'edat moderna.El propi mot "utopia" que literalmentsignifica "lloc inexistent, imagtnari"l'emprà per primera vegada, aprincipis del segle XVI, l'anglès TomàsMoro, fundador del socialisme utòpic íautor de UTOPIA, obra escrita l'any1516. Escriptor, humanista i membredel Parlament anglès, el Lord CancellerT. Moro deixà el càrrec per discrepànciesamb el rei Enric VIII i, per negarsea reconèixer el rei com a cap de l'Església,fou empresonat i decaplcat ala Torre de Londres l'any 1535."Utopia" descrivia una illa imaginària,d'una estructura molt diferent al'existent aleshores a Anglaterra iqualitativament molt nova. Presentava,entre altres conceptes nous, una ideafonamental: la igualtat social i la renúncia^a la propietat privada. Deia:"allà on existeixi la propietat privadaés dubtós pugui haver-hi algun dia uncorrecte i feliç desenvolupament delsafers de l'Estat".Per demostrar que pot existir unasocietat sense la propietat privada, faexplicar a l'heroi del llibre, Hythioday,la forma de vida, el treball, l'abastamentdels productes i la vida familiar.En aquella illa imaginària, la producciói la distribució era comú, per això elshabitants no tenien necessitat de diners.Amb l'or i l'argent feien vaixellesi orinals.Però, ni en, aquest règim social tanavançant, T. Moro prescindia dels esclaus,aquests feien els treballs mésdolents i bruts. Eren convertits en esclausels presoners i els delinqüents^però el fill d'un esclau era un ciutadàlliure. En les relacions familiars l'homeés l'amo, però la dona treballa i té accésa la mateixa instrucció i educació.El cap de l'Estat és un príncep recolzatper un Senat, el qual, endemésd'ocupar-se dels assumptes administratius,prepara els plans del desenvolupamenteconòmic i porta els comptes dela producció.* * *Una mica més de cent anys després,a Alemanya, l'any 1683, es publica"La Ciutat del Sol", una obra escritapel frare italià En Tomàs Campanella{1568-1639). Aquest home fou ungran patriota que lluità contra el poderdels espanyols en el sud d'Itàlia i encapçalàuna revolta contra ells que foudescoberta. Campanella va ésserempresonat successivament 27 any_sen 50 presons diferents. Tretze anysabans de morir el deixaren en llibertati tement-se un nou empresonament,fugi a França on va morir el 21 demaig del 1639.A "La Ciutat del Sol" tot era detots. Homes i dones participaven enel Gran Consell de ciutadans de larepública on elegien els funcionarisadministratius. Al cap suprem de laCiutat està hog, l'home més savi iprimer sacerdot de la república. Es recolzaen tres pilars principals: L'Amor,El Poder i La Saviesa. Encapçala unconsell format per tretze funcionarissuperiors. Aquest sistema estatal, enmolts d'aspectes, tenia quelcom derepública aristocràtica estructurada ala manera dels ordres religiosos.En aquest estat el treball era comú,la jornada no era de sis hores com al'illa Utopia, sinó de quatre. Tots elsciutadans vivien junts, no existia lamonogàmia ni vida familiar concreta,semblant tot-plegat a la idea que esté de l'amor lliure. L'educació delsfills era social, entre ambdós sexesexistia una igualtat total i rebien idènticaformació i educació. És una obraon es mostren amb claretat les ideesdel igualitarisme.Els noms dels francesos Meslier,Morelly i Mably també tenen un raconeten la història del socialisme.Meslier (1664-1729), en la sevaobra "Testament", es mostrava ambodi contra la propietat privada i ladesigualtat estamental i consideravanecessari educar el poble i fer una cridaa la lluita insurreccional contra latirania de la noblesa.L'any 1775, Morelly publica "El

BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 31Codi de la Naturalesa". Descriu unasocietat mancada d'explotació i desigualtat,assentada en tres elements: Elprimer, la comunitat de béns llevatdels personals; el segon, proclama funcionarisa tots els ciutadans, tanmateixnodrits per la pròpia societat; i el tercer,declarava obligatori el treball per3 tothom segons llurs capacitats, dotsi edat. En l'Estat no hi haurien càrrecselectius. Ja que a partir dels 50 anys,tots els pares de família serien senadorsi governarien per torn.Mably {1709-1785) considerava quetots els mals venien de la divisió de lasocietat en classes, en rics i en pobres,s'inspirava en les societats primitiveson no exisitia la propietat i els homestreballaven en comú.L'evolució, en aquest cas el retrocésa les normes antiquíssimes, s'hauria defer. sense traumes ni lluites, aplicantnomés lleis sàvies, amb uns governs capaçosd'expulsar-se els mals originaris:la desigualtat i la propietat privada.Aquestes lleis reprimirien el luxe, noempararien ni el comerç ni els comerciantsi restringirien la propietat...Amb la marca de la protesta contrala propietat sobre la terra, estan escritesles obres de l'anglès Gerard Winstanley(1609-1652) "La llei de la llibertatexposada en forma de programao la restauració de legítim sistemade govern" publicada l'any 1652 diuque l'autèntica llibertat republicanaconsisteix en l'usdefruit lliure de laterra i que la veritable llibertat s'Imposaalià on l'home rep de la societatl'aliment i tot el que necessiti per viure.Considerava que el dret del treballadora la possessió de la terra era la condicióprimordial per un règim just. Precisamenten aquesta època es desenrotllenles idees del socialisme anomenatutòpic, que en realitat no arrelen peròes radicalitzen en el sentiment d'unarevolució popular que no arriba. Homescom G. Barbeuf, Saint-Simon,Faurier, Owen, etc. contribueixen enel progrés del socialisme, justamentaquesta paraula "socialisme" la fan servirper primera vegada els owenistes aprincipis del segle passat.Robert Owen'(177M858) va néixeren el poble anglès de Newtown.La intel·ligència, el treball i el coratgefa passar al jove Owen d'aprenent aésser l'amo d'una fàbrica en el transcursde 10 anys, í més tard convertirseen el gerent d'una important empresatèxtil d'Anglaterra. En el lloc d'empresariva tenir cura de millorar la vidalaboral i particular dels seus treballadors.Va reduir la jornada de treball, vasuprimir sancions, va proporcionar habitaclesals obrers i va muntar "guarderies"i escoles, convertint la ciutat deNew Lanark en una comunitat modèlicaals ulls dels anglesos.Owen treballà activament i entestadaper una nova legislació laboral quetregués els nens de les fàbriques i reduísa 12 hores la jornada. El 1819 fouaprovat el projecte de llei, però aigualiti esguerrat. Decebut pels resultats pràcticsassolits, anà davallant de mica enmica cap al socialisme utòpic. En paraulesseves: "En substitució dej règimde la falsetat, la pobresa i la dis-,sort, ha de venir un dia el règim de ia,comunitat, o sigui, el del treball sociali del consum social. La unitat bàsicad'aquest règim §eria la comuna que tindriade 800 a 3.Ó00 membres. La vidacomunal s'hauria d'estructurar fonamentalmenten el treball col.lectiu i laigualtat de drets i deures dels membres".La igualtat s'assoliria amb la supressióde totes les diferències socials i declasse, només estaria dividida la societatper edats. Això faria desaparèixerels conflictes entre classes, entre elsrics i els pobres. IViitjançant la tècnicaes suavitzaria el treball de l'home, latasca intel.lèctual es compaginaria ambel treball manual i el treball a la indústriaamb la pagesia. Per a les necessitatsvitals, la gent s'abastaria en magatzemssocials i cada un agafaria el que precisés.Poc a poc els grups socials s'escamparienper l'Estat i després a tots elspaíssos. Només existiriaun sol idioma,un codi de lleis i un sistema administratiu.Així esdevindria que tota laterra fora una gran família.A aquesta societat s'hi arribaria permitjà de la propaganda i l'explicació,les quals, creia Owen, portarien la revolucióa la consciència de la gent.Tanmateix atorgava un gran paper alsgoverns, renunciant simultàniament a[ •principi de falsetat i transformantpaulatinament els ordres socials tarats.L'any 1824 en Robert Owen intentaposar en pràctica als EE.UU. la sevavisió social. Gairebé es gastà tota lafortuna per comprar un tros de terra iun poblet. Amb 800 "socialistes" seguidorsde les seves idees, organitzarenuna. "comuna" que anomenaren laNova Alemanya. El poc aturador perpassar de la distribució segons el treballa la plena igualtat, fou el motiupel qual fracassà l'experiment. Al capde dos anys, la Nova Alemanya deixàd'existir. De totes maneres les ideesd'Owen arrelaren en el món obrer del'època. Es fundaren clubs, cooperativesi societats de producció.Es evident que la relació de pensadorsque d'una o altra manera hanestat preocupats per les reformes deles relacions humanes, és nombrosa ino s'esgota en els personatges quehem representat aquí. Des dels primersutòpics fins al socialisme científic deKarl Marx en trobaríem una legió que,amb noves idees i amb pous problemessocials raonen els pensaments delspobles junt amb les lluites, dels camperolscontra el feudalisme, la delstreballadors urbans, la revolució francesai l'egoisme i crueltat de la revolucióindustrial anglesa.-''•'•El món actual no és el paradís queells somiaven, inclús avui, se'ls escruixiriende nou les consciències en contemplarla diferència brutal entre elspaïsos rics i els pobres, el racisme, labuidor interessada de les paraules celestialshipòcrites, la fam i la disbauxade l'armamentisme. Però també és certque moltes de les idees o fantasies assimilades,evolucionades o reeixides, formenel patrimoni d'una humanitat a larecerca d'un nou ordre social. Experiènciesde socialisme pur, es viuenavui com a continuadores d'aquellesorganitzacions que —entre la boira—elis pressentien ("kibutz" israeliansi "koljosses" russos), i malgrat no haver-secomplert, en certa manera, elprogrés i la germanor que anunciaven,sí es pot dir que llur imaginació haservit per encadenar uns pensamentsque han portat a l'establiment de novessocietats i en definitiva una altrapassa del progrés humà.J. A.

32 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERATALLERSPLÀSTICS PER A LA CONSTRUCCIÓSERVEI DE GRUAC . Nou, 2fi - Telèlon 83 02 16 (provisional)LLAGOSTERA(Girona)Ctra. de Tossa, 13Telèfon 830-389LLAGOSTERAÍGirona)ARA ÉS L'HORADE COIVÏPRARCfiE€Ss de Prot8«;i6 OficialGrsfis facilitats de pagamentO I H A D S AFivaller, 20 - Tel 83.09.00ADMINISTIRAÜBÓ,S.À.LLAGOSTERADiscs - «Cassetíes» - «Pòsters» - BijuteriaObjectes de RegalVÍDEO- CLUBCA Comte Guifré, 25 LLAGOSTERA (Girona)Pinturai DecoracióLlagostera a Girona, a BarceloíCarrer Girona, 16 i 20Telèfon 83.01.83LLAGOSTEPer a encàrrecs;..;•. ••.-.-•.l·, ;• • , • ! • ••CA Pompeu Fabra, 36 Tel. 8306 20a r t i c I es per a l'esportcordatge de raquetes ireparació de patinsJOSÉcarrer dels consellers, 3 — telèfon 83 04 56llagosteraUrbanización «Ca! Cuii»Telefono 83 02 26

BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 33Núm. 9DE L'ALFONS I "EL CAST"A JAUME IANY - 1162 - Mor Ramon BerenguerIV. Llagostera passa, amb totesles prerrogatives, a la Corona i es trobaassenyalat com a lloc Reial fins l'any1288.Una butlla del Papa Alexandre IIIconfirma la propietat de Can Prats deMata als Benedictins de Sant Feliu,Junt amb altres propietats de Cassà,Fanals, Pelràs i els Alous de SPENE-DAT: Ranedes i Romanyà.Aquest Berenguer l'apomenaven"El Sant". Va fundar, al 1150, el Monestirde Poblet I, amb l'ajut del GranSenescal Guillem Ramon de Montcada,el Monestir de Valldaura, antecessordel de Santes Creus.ANY - 1187 - Llagostera estava regentadaper un encarregat del reiAlfons I "el Cast", successor de RamonBerenguer IV, i aíguns prohomsde la població. A la plaça del Castells'hi venien esclaus presoners de guerra.Ei Monestir de Ripoll concedeix CartaPobla a Tossa, facultant els veïns peredificar, dins i fora de les muralles,mitjançant el tribut anual d'una gailina.També per al conreu de les terrespagaven Censos, Terços, Dècimes,Tasques i Foriscapis, i els pescadors,els Delmes del peix pescat a tota lacosta.ANY - 1194 - El Castell de Calongeestava regentat per en RAMON DESOLIUS. El de Sant Iscle de Vidreres,que fou Centre de la gran Batllia delCabrera, va ésser concedit pe! Sobiràal Vescomte Pons III de Cabrera.L'any 1241, el castell fou cedit alsTemplers; el 1370 fou Feude Reial;el 1485 va estar ocupat pels Remensesi al final va ésser propietat dels Medinaceli.Dins el Castell de Sant Iscle existia\una església avui desapareguda, dedicadaal Sant i a la seva germana. L'anyJ143 a Vidreres es construí una altraesglésia romànica anomenada de SantaMaria de Vitrarís, avui enterrada sotal'actua la qual es va aixecar l'any 1810.ANY - 1196 - El rei Alfons, en testament,dóna les rendes d'algunes propietatsque tenia a Llagostera i a Panedesal -Monestir de Sant Feliu de Guíxolsa canvi d'aniversaris per a la sevaSíntesi Cronològica dePrehistòria i la Hisfèide Llagostera i Comareànima. Però la Vila i ei Castell de Llagosteracontinuaren essent de dominiReial amb el rei Pere I i Jaume I, fill inét d'Alfons, respectivament.En aquesta data fou elaborat a Gironaei cèlebre Tapís de la Creació.A Catalunya va haver-hi una granepidèmia I molta fam. Els Nobles esporuguits,marxaren a les muntanyes iels més rics a Aragó.Un gran Plet entre la Seu de.Gironai el Monestir de Sant Feliu de Guíxolsacabà concedint al Monestir, el Molíde la Lixarda, prop del Mas Aroles (ElRemei).ANY - 1208 - Berenguer de Palol vavendre a Alemany d'Aiguaviva (quefou més tard Bisbe de Girona) els dretsque tenia a Santa Cristina d'Aro, Fanals,Sant Feliu i el Castell de Roca deSolius, respectant però els drets que tenial'església de Sant Feliu de Guíxols.Aquest document està firmat pel Bisbede Girona i l'Arquebisbe de Tarragona.ANY - 1210 - Els Mulsumans delMogreb junt amb els de l'Andalus atacarentotes les costes catalanes, destruintmolts castells, apoderant-se deriqueses i provisions. En represàlia, elscatalans feren el mateix a les costes deValència amb el Rei Pere I, que estavacasat amb Maria de Montpellier i forenpares de Jaume I.Pere I lluità contra els sarraïns entots els terrents. Ajudà al rei de Castellaa reconquerir Madrid dels moros;s'enemistà amb el rei de França per lesterres del Rosselló i també amb el Papade Roma per la simpatia que tenia Pereper la Religió CÀTARA que des de Toledopredicava l'adopcionisme. Al final,morí a la Batalla de Muret a mansde Simó de Montfort, General de lesforces franceses delegades del Papaamb el nom de CREUADA.ANY - 1213 - Jaume I, anomenat"El Conqueridor", va ésser coronat reide Catalunya i Aragó, heretant tots els"dominis det seu pare. Entre els més pe-•;ífts hi havia la Vila i Castell de Llagostera.El nomenament fou molt discutitperò, al final, amb el suport dels Cardona,els Rocabertí, els Montcada, elsCreixell, els Sanç i els Montrodon, vaaconseguir l'aprovació sota la tuteladel Cardenal Pere, legat del Papa InnocenciIII.Na Maria de Montpellier, mare deJaume I i vídua de Pere, va venir enperegrinatgea Sant Grau, portant lesrelíquiesdel Sant des de França.ANY - 1223 - La Noblesa Catalanai l'Aragonesa no estava del tot confor;.me amb el nomenament de Jaume I,però ell, amb molt d'enginy i diplomàcia,els va convèncer.En aquell temps feudal, la majoriade les persones estaven sotmeses a uns•pocs senyors a qui havien d'obeir í servir.Els poderosos disposaven dels seusservents, dones i fills, com esclaus, incitispodien matar-los sense judici.Procedent del Nord d'Europa començàa introduir-se a Catalunya elnou estil GÒTIC i es començà a Barcelonal'església de Santa Caterina, i aGirona una ampliació de l'antiga Catedral.ANY - 1225 - Jaume I, casat ambElionor de Castella, va demanar col.laboracióa Girona i altres poblacionsper a la conquesta de Mallorca i méstard pera la de València.L'Abat de Sant Feliu, Benet, ofereixper a la conquesta de Mallorca:cinc cavallers armats, cent-setanta homesi alguns mariners.El poble de Llagostera seguramentaportaria alguns homes ja que estavasota la jurisdicció reial. Del poble deCassà es té notícia que entre altra gentva anar-hi el joglar PETRUS que dirigiaels cantors que anaren amb els expedicionaris.ANY - 1229 - Al setembre, els Estolsde Jaume I sortiren de Salou (Tarragona)amb 150 vaixells i 20.000 homes.Al cap de tres mesos Mallorca estavaconquerida. Les embarcacions forenconstruïdes a les dressanes de lacosta, des de Palamós fins a Barcelona.ANY - 1232 - El Rei, en recompensa,el dotze d'abril concedeix uns importantsPrivilegis a la Ciutat de Girona.Al.Monestir de Sant Feliu de Guíxolsels concedeix molts drets. Alous ipropietats a Mallorca, i nombra Bisbede les illes a L'Abat Benet. -;••El poble de Llagostera, l'eleva aVILA i funda l'important BATLLIAde Llagostera, Caldes i Caulés, nombrantcom a BATLLE un tal AL­BERT!, probablement l'iniciador dela família Albertí de la Torre.Emili Soler i Vicens,coLíabomdor del Centted'ïnvestígítíons LACUSTÀRÏA

34 - BUTLLETÍ HE LLAGOSTERAopinSobre la «LO.D.E.(i 2)Amics del Col.lectiu:Sembla que fins que arribi la publicacióde la sentència del TribunalConstitucional sobre la Llei Orgànicadel Dret a l'Educació (L.O.D.E.), hauràde passar encara un temps. El fetque es retardi durant uns mesos aquestasentència es degut, segons "ABC",a que la Llei Educativa és molt complexai a què, endemés, el TribunalConstitucional té molt de treball acumulat.Segons les mateixes fonts, expertsjurídics i magistrats es trobenamb certes ambigüitats iurítíiques endiferents capítols de la LODE. Opinenque segons ei color del Govern aquestaLlei podria tenir diferents aplicacionssense que fos necessària una modificaciósubstancial. Potser per això.l'actualGovern, i en el seu nom ei Ministred'Educació, Maravall, està disposat amantenir negociacions amb l'Esglésiaen matèria d'ensenyament.Malgrat el que he exposat, us vullreproduir en síntesi el que entenc quela Llei vol aconseguir en els aspectesde gratuïtat i obligatorietat, en eld'igualtat d'oporturytats i en la de llibertatd'elecció de Centre.inio• ^L'obligatorietat de l'ensenyamentbàsic, que sols es pot exigir quan s'ofereixa cada nen i nena un lloc escolardigne, semblà que hi ha possibilitatsreals* que es pugui portar a terme, encaraque amb certes limitacions. Laxarxa d'escoles que hi ha avui en funcionament(públiques i privades subvencionadesa! 100 per cent) permetoferir un lloc escolar a cada nen, tot ique no sempre aquest lloc reuneix lescondicions ideals en quant a mitjansmaterials, humans o econòmics quetots desitjaríem. El lloc escolar pel nenhi és, però nasempre aquest lloc escolarcoincideix amb el que la família del'alumne voldria escollir. Un exemple:Els nens o nenes que viuen en un pobleaïllat, com tants n'hi ha a les nostrescomarques, sols poden disposar* de laplaça que els ofereix l'escola rural dela seva localitat. Aquests nenes tenenpoques possibilitats d'elecció de centre.Però el problema de la manca de possibilitatsd'elecció d'escola també el pateixenets de les ciutats grans. A Barcelona,per exemple, de cada tres nenssols un té la possibilitat de triar el seulloc en una escola pública. Els altresdos, hauran d'anar per força a un centreprivat.Sols la gratuïtat en els diferents tipusde centres ens portarà a la possibilitatde la igualtat d'oportunitats,—aquella idea utòpica d'aconseguircom a meta final que tots els nens siguiniguals a l'hora de tenir accés a lacultura, independentment de la llar aon han nascut, dels mitjans econòmicsque disposa la seva família, i, de l'ambientque l'envolta—, 1 a la llibertatd'elegir aquella escola que els parescreguin més adient per als seus fills,d'acord amb les seves conviccions.La gratuïtat és un ideal que qualsevolpot compartir. El problema reala l'hora de fer-la possible és que l'Estatté uns recursos limitats per dedicar al'educació. En haver d'atendre moltesaltres necessitats, per força, en educaciós'ha d'establir un ordre de prioritats.Es pot portar a terme la gratuïtaten el nivell d'ensenyament obligatori(EGB) consignant les quantitats necessàriesen ets pressupostos generals del'Estat, que aquest any s'han incrementatnotablement. (El capítol dedicata finançar els centres privats acollitsal règim de subvencions té per al properany un increment d'un 30 percent). L'Estat ofereix endemés gratuïtaten els nivells de Preescolar i ensenyamentsmitjans (F.P. i B.U.P.) detots els seus centres. A Llagosteral'oferta de llocs escolars gratuïts, enEGB, cobreix sobradament les necessitatsde la població. Entre els dos centres(Públic i Privat subvencionat) espoden atendre a 800 alumnes d'EGB.El pressupost de l'Estat, que no arribafins allà on voldríem, en matèria deserveis socials intenta donar més a quimenys té, per ta! de redistribuir lesrendes.La LODE, a través del que podríemanomenar .ESCOLA PARTICIPATIVA,vol aconseguir que pares, professors,aíumnes i tots els sectors afectatspuguin, efectivament, fer la seva aportacióal món educatiu. Que la defensadels respectius interessos sigui real.Que no passi com abans en què associacionsde pares, de professors, sindicats,consells de Centre, Ajuntaments...etc, poc tenien a fer-hi davant els diferentsgrups de pressió que, en el Ministeri,aconseguien els seus objectiusparticulars per damunt d'altres queeren generals i que per tant afectavena la majoria.La creació del CONSELL ESCO­LAR d'Estat ens permet fer realitataquell punt de la Constitució que diu:"Els poders públics garantitzen el dreta l'Educació, mitjançant una programaciógeneral de l'ensenyament, ambla participació efectiva de tots els sectorsafectats i la creació de centres docents".Aquest Consell d'Estat, seràconsultat preceptivament. Les queixesque, amb raó, moltes vegades formulavendiferents sectors que no eren consultatssobre determinades decisions oreformes, no tindran raó de ser en poder-sepronunciar a pròpia iniciativasobre qüestions relatives a l'ensenyament.A la nostra GENERALITAT licorrespondrà establir el seu ConsellEscolar per garantir la participaciódels sectors afectats en la programacióde l'ensenyament a Catalunya.La LODE fa real, autèntica i efectiva,la participació de la Comunitat escolara tots els centres, públics o privats,sostinguts amb diners de l'Estat.El principi constitucional que diu"els components de la comunitat escolarintervindran en el control, i gestióde tots els centres sostinguts ambdiners públics", està en l'esperit de laLlei. I aquesta participació arriba inclúsa introduir a representants delsescolars tant en els òrgans de gestiódel Centre, com més enllà d'aquest.Sembla que la Llei hauria de donarcontinui'tat al consens assolit en l'elaboracióde la Constitució. L'esquerrava fer concessions en acceptar que enla Constitució no s'incorporés la sevaidea tradicional d'ensenyament estatal..Va acceptar també l'ensenyament de lareligió a l'escola pública, la creació decentres privats ajudats per l'Estat enel seu funcionament... etc. La dretatambé va fer concessions en acceptarque -hi hagués intervenció de la comunitatescolar en els centres privats querebessin diners de l'Estat, que hi haguésllibertat de càtedra, que es garantísla llibertat de consciència dels ciutadansjuntament amb la no confessionalitatde l'Estat, etc.

BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 35Ara, en sortir la LODE, resulta quetot allò pactat í fet per consens es posaten tela de judici. I, certament, essorprenent que una Llei que es fruit dela més serena convicció, que no té niun pèl d'improvització, que fa possible,avui, el finançament de l'ensenyamentprivat amb els diners públics enquantia molt més elevada que a païsoscom els EE. UU., Canadà, Suècia, Alemanyab Itàlia, que ha estat aprovadapel Parlament que representa al poble,que possibilita la continuïtat del diàlegque mantenen Església i Estat, que,en definitiva, fa que l'Estat assumeixila seva responsabilitat d'atendre e!DRET A L'EDUCACIÓ DE TOTSPER IGUAL, arribi a plantejar conflictes.Hem doncs de sospitar una intencionalitatpartidista desconeguda per lagent que va de bona fe? —No ho sé.El que sí sé és que aquestes manifestacionsque es produeixen no van contrala LODE. ínclús els organitzadorsde la manifestació a Madrid, el mes denovembre passat, així ho digueren. ^Van contra la política educativadel Govern? -Si és així, que diguincontra què. El Ministre no es cansadé repetir que està disposat al diàlegper tal de millorar la situació de l'educacióa Espanya.Van contra la política de subvencions?—Encara s'entén menys perquèaquestes s'han incrementat dels 78.000milions de ptes. fins a més de 107.000milions en un any.És perquè el Ministre ha fet tancarescoles que rebien diners de l'Estatcom a subvenció, sense que tinguessinalumnes matriculats? —Seria ridícul.Potser perquè s'han expedientat algunesescoles privades que cobravenals pares quantitats no autoritzades?— No ho crec.Per què, doncs? —Francament, nopuc endevinar-ho.I, està clar, mentre no em demostrialgú que jo estic equivocat, hauré decontinuar creient que tot allò que intentiincrementar al màxim l'equitat,la justícia i la igualtat d'oportunitatsés cosa bona, i la LODE, creieu-ms,ho vol fer realitat. Es per això que,acceptant d'antuvi el que resolgui elTribunal Constitucional sobre la Llei,jo haig de continuar proclamant elrheu recolzament a la LODE.Joan D.Quan tenia vuit anys, un dels mausmillors amics era l'Artau, que ja passavadels cinquanta. Ni els companysd'estudi: l'Alfons, l'Enric, en Mascort,ni els veí'ns, en Ramon de "can quaranta",en Sagué de can Romaguera, enParrussa, que eren de la meva edat, noem simpatitzaven tant, perquè amb ellsjo no disfrutava com amb l'amicArtau, el qual es dedicava a adressarmoles, pels volts del 1908, quan cadacasa del poble era una fàbrica de tapsde suro.L'Artau pulçava i fumava caliquenyos,que li produïen una fortor detabac repugnant; fora d'això era simpàtic,vestia bé, com els tapers que esdistingien d'altres oficis, i sobretot dela gent de pagès, portava bigoti i perilla,o millor dit "mosca" com si fos unpoeta romàntic. Venia cada dia a casa—teníem taverna— a "fer" la copetad'aiguardent, portant-me sovint algunllamí en forma de caramels, xocolata,turrons, galetes, figues seques o fruitade temps; però no era això el que mésm'entusiasmava d ell, sinó aquelles sortidesque solíem fer a pescar o a agafarocells, anar a buscar cargols o bolets,granotes o espàrrecs, o... el que fos,segons el temps i la temporada del'any.Ja al matí, m'avisava en passar; peraixò la mare, en sentir que s'atençavabo i cridant, fent brincar sobre la taulade marbre la seva púa d'acer... mentredeia: "el toc, Pepa", (que volia dir lacopeta o els cinc cèntims d'aiguardent},em cridava: - Ves, que tens aquí el teu"amigo", i jo hi anava dil.ligent a parlaramb confidència de les nostres sortides,que per a mi eren com vertaderesaventures; sobretot durant els diesde vacances de l'estudi, ja que a casano toleraven que fes "rodó", per la resta,per anar amb l'Artau jo tenia "cartablanca".Ell posseïa tots els aparells necessarisper maniobrar sobre la caça, la pesca,l'excursió,... o sigui enfiles, barbols,ams, celebrells, cistelles, escopeta, esteles,ballestes, reclams, filats, gàvies,puntarres, garfis, fitòres,... i sabia parar-hoen els llocs i amb les maneresadequades per a cada cosa. Feia agra-IL ARTAU"nalls amb barraca, posant les esteles alseu punt, com en els bassols de la rieraa l'estiu per agafar els ocells que hiacudien assedegats. També anàvem embarracatsamb l'escopeta, pel que podríemdir-ne caça major, o sigui pelstudons, merles, esquirols, gaigs, conills,perdius, tórtores, llebres...Encara recordo'quan solíem pararles enfiles en una gorga, més avall deCan Galceran, en la que en aquellstemps hi havia bona gruixa d'aigua.Paràvem les enfiles en sijenci, ambmolt de compte, atravesant-les ambuna perxa o canya llarga, perquè quedessinesteses a banda i banda de l'amplariera; aleshores ens assentàvem almarge, damunt de l'herba i sota d'unfreixer gruixut I rugós... Jo, impacient,volia veure els suros com es movien;l'Artau posava més atenció en mi quequalsevol altra cosa, perquè de peix ellno en menjava galre,^ es divertia ambel meu divertiment. Jo m'aixecava copi recop dient amb entusiasme: —Hi haun suro que es velluga!... ara dos, jan'hi ha dos!... tres... -Xistl... vina, not'esveris, que en farem una bona paellada—em deia joiós. A vegades, trèiemles enfiles i el peix agafat, i les tornàvema parar més amunt o més avall; i al'últim solíem burjar i fer fressa ambrocs; tot perquè els peixos fugissind'una banda a l'altra I es topessin ambl'enfila.Si l'aigua era massa neta, era convenientremenar a prop de l'enfila, perquèno veiessin tant les malles. Barbs illises, granotes i fins alguna angullera,com les sabíem agafar)... Alguna vegada,fins n'havíem fet mig cabaç!Sigui com vulgui, aquelles estonesamb l'Artau eren per a mi tan delicioses,tan emotives i emocionants,que ara, a l'edat de vuitanta cinc anys,encara les recordo com si fos avuí.* « *El bon amic Artau va disfrutar ambia meva innocència, joventut i entusiasme;però a mi m'ha deixat un bellrecord d'aquelles jornades que no tornenni s'esborraran mai més.Josep Calvet

36 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA"De cómo una pareja de Guardias Civiles de Llagostera devolvió latranquilidad al Caudillo y a sus acompanantes"Con crespones negros en la banderay en los corazones de muchas familiasde guardias civiles, un ano mas celebramosla tradicional festividad de la Virgendel Pilar, excelsa Patrona del BeneméritoCuerpo de la Guardia Ovil enLlagostera. Por tan senalado motivo ycon la venia de los lectores es mideseodedicar este humilde trabajo a los companerosde dicho Cuerpo que se hallanen activo, a los ausentes que no puedencelebraria con nosotros y a todaslas viudas y huérfanos, que tendran ensus hogares el vacio de aquel esposo ypadre, a quien una muerte traïdorasego la vida.He consumida muchos anos de miaxarosa vida prestando servicio en elcitado Cuerpo, algunos en este Puestode Llagostera, incluido hoy en esa fatídicalista de condenados a la extinciónen la provincià de Gerona. Esadesafortunada y. malèvola disposición,me hace pensar en que otra furiosatempestad, amenaza la supervivènciade la Guardia Civil No seria la primerani serà la última vez que intentan trituraria,però siempre ha brotado de suscenizas como el ave Fènix, por la sencillarazòn de que sus detractores ydemokdores, no encontraron otrafuerza mas idónea para adaptaria a todaclase de serviciosy que gozara de laconfianza y el aprecio del pueblo. Almismo tiempo reúne las condicionesdel fuego, porque todos le huyen y letemen, pera necesitan tener cerca suapoyo y su calor; un calor que devuelveal cuerpo la serenidad y la confianza,cuando se ve libre del peligro quele acecha.Eliminar asi, por las buenas, elPuesto de Llagostera, seria hacer eljuego a los delincuentes al dejar incontroladoun importante nudo de comunicacionespor carretera y la demarcacióndesamparada e indefensacontra las "razzias" de bandas armadasy cuatreros que proliferan como lasratas.Por un exceso de celo en los serviciosencomendados, muchos guardiasciviles, han perdido la viday algunospersonajes, por razón de su cargo, deberiansaber que, para realizar un servicioo un tiabafo extrerrmdamente peligroso,si no se emplea una enormefuerza de voluntad, un exceso de celoy un gran amor al oficio, muy poço onada se hace.Desde su fundación por el Duquede Ahumada en el ano 1844, el Cuerpode la Guardia Civil ha sido atacado,desprès tigiado y calumniado, però suindomable espiritu y su capacidad deresistència contra los sufrimientos ylas injusticias, han logrado que esaoleada de vituperios se estrellase contraesa muralla rocosa, dispuesta siemprea defender el orden, la Ley y laPàtria, contra toda clase de enemigos.Los amigos de la verdadera Historia,y los que hayan visto en la televisiónesas historietas de revoluciones pasadas,pronunciamientos y otros gravessucesos que llevaran a Espana a laruïna, se habràn dado cuenta de que entodos los movimientos se distingue latípica silueta del Guardia Civil, luchandopara imponer el orden en medio deltumulta, regando muchas veces can susangre, las calles de los pueblos y losCampos de nuestra Nación, que se consumiaen luchas fratricidas.Estoy seguro que muchos no mecreeràn si les digo que a raiz de la guerracivil espanola, el Cuerpo de laGuardia Ovil se via afectada por unadesafortunada reforma plasmada en laLey de 15 de Marzo de 1940, que lesionoe hirió sentimientas en la Corparación,cuyas heridas aún na han cicatrizadoa pesar de las chapuzas realizadaspor Don Camila y sus asesores delEstado Mayor de la Dirección Generaldel Cuerpo.Fuimos muchos los que sufrimossus dràsticas y descabelladas disposicionesal ser degradados a la situaciónde soldados, con un sueldo de hambrey unàs miserables viviendas como lasde Llagostera; pera no por eso dejaronnunca —antes y ahora- de solicitar susservicios de escolta y protección, sirviendode escuderos para sus preciosasvidas.Con deshumanizados decretos y lamisèria, intentaran mantener la disciplinay h, moralidad sin haber leidael Reglamento, haciendo responsablesa las guardias de los fracasos, cuandahabian cumplido bien y fielmente lasordenes de sus superiores: "Serà prudentesin debilidad, firme sin violènciay palítico sin bafeza". Però dondela política anda por los suelos comalas culebras, ^quién es elguapo que nose arrastra?Entre politicos ambiciosos y sedientosde poder por un lado y generalesgolpistas par atro, la Guardia Civilsiempre ha caido en las redes de uno uótro banda; o de los dos a la vez, comoen la guerra civil, que los había, en losdos frentes, porque las mandos sin escoltase sienten acomplefados y losmolinas de viento les parecen gigantes.Esta me trae a la memòria unaanècdota muy graciosa, cuyo origenfue una visita que el entonces Jefe delEstada, Generalísimo Franca, realizóa Sant Feliu de Guíxols y S'Agaró,el dia 20 de Octubre de 1957, duranteunas cortas vacaciones que pasaba enel palacio de Pedralbes de Barcelonay que toco de refilón a Llagostera.Para el servicio de protección nopodia faltar la Guardia Civil de estePuesto, que acudia a tadas portes yaquel dia se hallaba en el paso a nivelde Panedas, esperando el regreso de lacomitiva mediada la tarde. Como si loshados quisieran gastar una broma a losllustres viaferos, entre los que se hallabanademàs del general Franco, el vicepresidenteMunoz Grande, el CapitànGeneral de la Región Don Pablo MartinAlonso y varios ministras con otrasAutoridades, todo fue llegar el primervehiculo de la escolta como la Rosariocerrar la barrera y dejar encajonadosa los principales gobernantes de laNaciónSorprendidos por tan inesperada retención,en un propicio lugar para unatentado preparada de antemano, ponenla sirena en funcionamiento y conello en estado de alerta y prevencióna la escolta personal del Generalísimo,que se lanzó de los vehículos a la velo-

BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA-37••*•••Ntra.Col·legíJ Carme••^>acidad del relàmpago, con el fin de tomarposiciones defensivas en caso deagresión. Però antes de haber tramcurridocinco minutos se presentabaen dicho lugar, una pareja de guardiasciviles de este puesto de Llagostera,que solo con el brillo de sus tricornios,devolvió la tranquüidad a tan llustresviajeros.De aquella particular acción tomobuena nota el Capitàn General de laRegión, que lo era entonces Don PabloMartin Alonso que, al ser promovidoal poca tiempo para Director Generaldel Cuerpo, propuso y fue aprobadoun aumento para las clases de tropa, osea, guardias, del cien por cien de susexiguos salarios, lo que fue un balónde oxigeno para respirar.Mientras sucedian estos detalles,subia la cuesta el pequeno y anoradoCARRILET, bufando y silbando comoun Patufet, mofàndose de todos aqueüosencopetados seHores y de su insignifïcantepoderío.Meses después corriò el rumor, mastarde confirmado, de que nada mas llegaral palacio de Pedralbes, el generalFranco mandó reunir a los ministrosdel Gobiemo, presidida por el TenienteGeneral Don Agustín Munoz Grandey, en la misma reunión, fiíe aprobadala supresión del citado paso a nivelde Panedas y la construcción de eseflamante viaducto, por el que ustedespasan muchas veces para ir a retozar alas çlayas.Esta y muchas mas, fueron las obrasde enorme interès social y económicoque la tan denostada dictadura franquista,ha realizado durante los anosque han convertido a la capital de Geronaen ciudad, ya la provincià en unade las mas industrializadas y prósperasde Espafia. Debemos tener, por consiguiente,mucho cuidado con lo que sehabla y escriben los pseudo-historiadoresy desmitificadores de la Historiade Espafia y de sus goberrmntes de todaslas épocas, por la senalla razónde que los hombres desaparecen peròlas obras perduran, aunque se les camrbie dé nombre y de escudo como ocurreconsían temente.Siguiendo por ese camino, puedellegar el dia en que se editen los librosde texto para los estudiós normales,atribuyendo la construcción de talesobras a los romanos, fenicios y teutones.F. Ramos DíazHola, amics lectors! Com jo, souuns bojos per la lectura. No sé pas comvosaltres us hi heu aficionat, però jo,ho vaig fer gràcies a la revista J20.Tot començà quan els de ta classevolíenri criar lleons; però fou un malentès,un malentès gens lamentable. Estractava d'un llançament a la lectura,gràcies a un concurs d'eslògans que estavaorganitzat per l'anterior revistal'any 1982.Després d'una disputada i emocionantfinal, en la qual participaren totsels nens d'Espanya, s'elegí... SI VOLSAVENTURA, LLANÇA'T A LA LEC­TURA! Molt apassionant, veritat?A la meva escola, ens ho agafàremmolt seriosament i tot seguit ens proposàremfer un fitxer amb els llibresque cada un de nosaltres llegís. Fouimpressionant com es va començar aemplenar aquell fitxer; algun dels meuscompanys ja ha llegit trenta llibres.Per completar la nostra afició ala lectura, fa poc anàrem a la BibliotecaMunicipal. Aquestes visites estavenorganitzades pel Departament de Culturade l'Ajuntament del nostre poble...hSHi assistíem cada dia un curs, però haguerend'estar interrompudes durantuns dies per la neu.Al dia següent, el tema que tractàremal col·legi fou la manera de completarla nostra cria de lleons, enaquesta última etapa de 8.e. Inspiratsper la professora decidírem fer-ho llegintllibres de literatura, cada noi fariaconèixer als altres companys el llibreelegit, l'autor i el moviment al qualpertany mitjançant un treball exposatdesprés davant la classe.Gràcies a la lectura, el nivell delcurs ha pujat quant a redacció i comprensiólectora; i amb els llibres, llencemfora l'avorriment d'algunes estones.AIXÍ AMICS QUE, ÀNIM I A LACRIA DE LLEONS!!M.a Teresa Gumés CelisCol. Ntra. Sra. del Carme8.è nivell - Uagostera* Venc VESPINO en bon estat. Preu interessant.RAÓ: Joan - Tel. 83 0530 '* En J. busca noia cilíndrica per rodar peròque no sigui rodadora ni escrupulosa.Pecar únicament en la intimitat.fíAO: La Redacció.

38 - BUTLLEtl DE LLAGOSTERAopinió... opinió... opinió...opinió-";%l.--•S^íifAntítèrrorísme•í100fSil^Tf^'tBCom apuntava molt bé Rafael Gómezrecentment, en el diari Liberación,la majoria de la gent ha quedatsorpresa amb la publicació de la nova"Llei antiterrorista" ]à que, en realitat,tothom estava convençut que, a t'Estatespanyol, sempre havia existit.Si no que ho preguntin als milers depersones que reben cada any la visitainesperada de la Guàrdia Civil o de laPolicia Nacional, per aplicar-los aquestallei. Algunes reben aquestes visitesmés d'una vegada al cap de l'any, sobretota Euskadi.La "Llei antiterrorista", segonssembla, va ésser un invent d'en Francoi va suposar, en el seu moment, una veritablereforma, car es van poder suprimirels temporals estats d'excepció perun que durà sempre.Després de la mort del general, elsseus successors l'han anat ampliant.D'aquesta manera poden sufrir les conseqüènciesd'aquesta llei: primer elsque s'oposaven al règim amb les armes,després els qui els acollien a casa sevao els qui es manifestaven o cridaven alseu favor, i ara, als qui parlen o escriuenno condemnant els qui s'oposenal règim amb les armes a la mà, elsacusen de fer "apologia del terrorisme".Es a dir, ja ho n'hi ha prou ambésser neutral, s'ha d'estar forçosamenten contra.Ara, els del GAL són cas a part!,són pctriotes!: qui mati un terroristarebrà una medalla i fins i tot diners.Ben mirat, aquesta Llei, més que intentaracabar amb els grups terroristes,sol tenir un fonament: eliminar elsentrebancs legals per així poder perseguiri agafar tota persona que s'oposi alrègim, això inclou intervenir telèfons,obrir correspondències o bé entrar ales cases; però el més gran és podertenir-lo agafat i torturar-lo durant deudies. D'aquí, hom podria treure laconclusió que existeixen segrestamentsde dos tipus: legals i il·legals.i| Per altra banda, la policia es vaadaptant i va perfeccionant les sevestècniques repressives i torturadores,sempre protegides, això sí, per íes noves"lleis antiterroristes" que els diferentsgoverns van aprovant.Actualment ja ni cal que un detingutvagi directament a la D.G.S. o a lacomissaria, sinó que se l'introdueixdins una furgoneta especial i condueixcap a un descampat on se li aplica unasèrie de terror psicològic, que consisteixen fer-li creure que no sortirà viud'allà si no parla. Si per mala sort repun tret o de l'esglai provocat peraquest terror a què ha estat sotmèsmor, allà el deixen, i sempre podrandir que el va assassinar un delinqüentcomú. D'aquesta manera aconsegueixenguanyar pràcticament un dia mésdels deu que li permet la "Llei".Durant els tres primers de la detencióés quan es tortura més fort i ambtècniques cada cop més perfeccionadesi especialitzades; és possible trencar elcos d'una persona sense gairebé deixarhisenyals.Els set dies restants serveixen perposar-lo a to i presentable perquè quanhagi de presentar-se davant el jutge,sembli com si no l'haguessin tocatI ei que encara cregui que a l'Estatespanyol no es tortura, que ü preguntial company Jordi Puig, que ara està enllibertat provisional, que n'hi farà cinccèntims més.Generalitzant el tema, sembla ésserque la policia de l'Europa occidentalo, més concretament, de l'Europaotanista s'està organitzant per lluitarcontra els grups que atenten contra lesseves bases militars. Això sí! teledirigits,com és norma de la casa, desde "allende el charco" per l'actor R.R.(Ronald Reagan), el qual esta tenintgran èxit amb el seu darrer film de"La guerra de la galaxias". D'altra banda,el que està fent aquest personatgei els seus "atlàtares" de la Cía. a Nicaragua,quin nom té sinó el de terrorisme?Som sempre el monopoli de la forçai la violència el posseeixen els que estanal poder, els quals en poden ferús i abús, sempre que vulguin, erhparatsi legitimats per les lleis que ellsmateixos fan i desfan, segons bufa elvent, i per més que estiguin contemplatsen una constitució, no implicaque no violin els drets de l'home, cosaque en el cas de la Constitució espanyolaes dóna bastants vegades.Per últim, seria poc ètic no esmentarque e\ Consell Consultiu de la Generalitatdeclara la inconstitucionalitatde la "Llei antiterrorista", ja que va encontra dels drets de la persona com perexemple el de la llibertat d'expressió,entre altres. I el PSUC i l'ERC, demanaranal Parlament que es pronuncií* alrespecte.>i0, míK- Pompeu Pascual i Gifre

BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 39COMPLETA LA TEVACOL.LECCIÓEl present Butlletí és el núm. 37(en realitat són 38 comptant el número0). La continuïtat í les ganes quetenim de seguir endavant, ens ha fetarribar a la conclusió de què estariad'allò més bé facilitar la compra detapes per a l'enquadernació delsButlletins per a tothom que vulguiguardar-los amb uns mínims decondicions.Les diferents etapes que hemtingut, ens ha portat a què ara hi hagidiferents formats. Per això hem defer una distribució atípica, que comportaràün volum diferent per alsnúmeros editats en multicopista,agrupant la resta, per toms de deuen deu.Consultades diferents cases quefabriquen cobertes, hem aconseguituna oferta que ronda les cent pessetesper cada una. És a dir, sortirienper quatre-centes pessetes. Pensemque és un preu assequible, però necessitemsaber quants lectors esteuinteressats en la nostra oferta, ja que,evidentment, no podem encarregarun producte que ens quedi emmagatzemat.Per tant, en el proper número usconsultarem sí us interessa.D'altra foanda, si algú vol completarles col·leccions, oferim ets númerosendarrerits al preu de cent pes-'setes cada un (llevat dels núm. 5,10 i 21 que estan exhaurits). Si a algúli interessés Ja col.leccló completa,tret dels mencionats, l'oferim perdues mil cinc-centes pessetes.

40 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERAPRIMERA REGIONALGrup ILa U. E. Llagostera segueix ambaquest bon j'oc que ha practicat des delprincipi de temporada. Fruit d'això ésla seva bona posició dintre la taulaclassificatòria; actualment va a 4.9''^amb 23 p. i 7 positius.També hem de dir que dels 8 últimspartits que ha disputat —en té und'aplaçat— n'ha guanyat cinc, n'ha empatatun i només n'ha perdut dos.En resum, de seguir així, podria laU.E. Llagostera tornar a ésser, aquestatemporada, l'equip revelació del GrupI a 1.3 Regional.Aquests són els últims resultats assolitspel nostre equip:Pereiada, 1 — Llagostera, 2Llagostera, 1 - Ripoll, 0Palafrugell, 0— Llagostera, 1Llagostera, 1 — Guíxols, 1Hostalric, 2 — Llagostera, 1Cassà, 1 — Llagostera, 0Llagostera— Montagut(a disputar el 17 febrer)Llagostera, 2 - Salt, 1Torroella, 1 — Llagostera, 4Classificació generalL'encapçala el Guíxols amb 33 p. i15 positius; el Roses amb 28 p. i 10positius; en S.^r lloc l'Anglès amb 25 p.i 7 positius; en 4.3'"t lloc la U.E. Llagosteraamb 23 p. i 7 positius; 5.^ Mocel Ripoll amb 20 p. i 5 positius; en 6.^lloc tenim un empat, Palafrugell, Montaguti Arbúcies tots tres amb 19 p. i1 positiu; segueix el Cassà amb 18 p. i2 negatius; Pereiada 18 p.; Salt 15 p. i3 negatius; L'Escala 14 p. i 4 negatius;l'Abadessenc 13 p. i 4 negatius, Hostalric14 p. i 4 negatius; Bisbalenc 12 p. i6 negatius; Torroella 12 p. i 7 negatius;Besalú 11 p. i 7 negatius; i tanca laclassificació el Verges amb 9 p. i 7 negatius.ORTFUTBOLCASAL PARROQUIALLLAGOSTEREMCCategoria ALEVÍ - Grup DCassà, 3 — Llagosterenc, 1Llagosterertc, 5 — Cristinenc, 1Llagosterenc, 9 - La Salle C, 1Quart, 1 — Llagosterenc, 2Llagosterenc— Vilartagues(Aplaçat per la neu)Tossa, 10 — Llagosterenc, 0No ens ha estat possible oferir-vosla classificació d'aquest grup pel motiud'haver-hi molts de partits aplaçatsa causa de les passades nevades; de totesmaneres, el que sí us podem dir, ésque l'equip llagosterenc ocupa el tercerlloc amb 14 punts. En el proper númerous la oferirem enterament.ALEVINS Preferent - l.aDivisióLlagosterenc, 1 — Penya Sport, 3Vilartagues, 1 — Llagosterenc, 2Llagostrenc, 1 — Blanes, 2La Salle, 0 — Llagosterenc, 1PobleNou, 1 — Llagosterenc, 5At. Olot, 2 ~ Llagosterenc, 4Vilabertran, 1 — Llagostrenc, 0Llagostrenc— Bell-lloc(Aplaçat per la neu)Banyoles, 3 — Llagosterenc, 3ClassificacióL'encapçala l'equip de la Garrotxaamb 26 p., Vilartagues amb 22 p.; Palamósi At. Olot amb 21 p.; Bons Aires20 p.;Llagosterenc i Blanes amb 19 p.;Penya Sport amb 16 p.; Salt i PobleNou amb 12 p.; La Salle i Banyolesamb 11 p.; Vilabertran 7 p.; i tancantla classificació el Bell-lloc amb 5 p.INFANTILS 2.a Divisió-Grup EMonells, 2 — Llagosterenc, 4Llagosterenc, 4 - Monells, 0La Salle Palamós, 3 - Llagosterenc, 0Cristianenc, 0— Liagosterenc, 5ClassificacióPalafrugell amb 27 p.; La Salle Palamós23 p,; Llagosterenc i Aro amb 21 p.Caiella amb 20 p.; Palamós 16 p.; SantAntoni 15 p.; Vilartagues 12 p.; Monells6 p.; Cnstianenc 5 p.; Guíxols4 p.; i per últim el Calonge amb 3 p.Tornen a destacar aquests tressquips de futbol base del Casal ParroquialLlagostrenc ja que tots tres estanassolint uns bons resultats dintre'es sev^s respectives categories.En primer lloc, els Alevins Escolarsdels que tan sols us podem dir —perfalta de la classificació general— queocupen ei tercer lloc amb 14 p. i unpartit que va ésser aplaçat per causa dela neu.Els Alevins Preferents amb 19 p.empataten amb el Blanes. També ambun partit aplaçat per la mateixa raó.Actualment a sisè lloc, però hemd'èsser optimistes i suposar que guanyaràaquest partit i serà més òptimala seva classificació en la taula.I per últim els Infantils que van aquart lloc empatats amb l'Aro a 21 p.i a 6 p. del primer.En resum, el que dèiem abans, destaquemaquests tres equips i no seriares d'estranyar que degut al bon momentque es troben aquests nanos, enspreparessin més d'una sorpresa.LLIGA FUTBOL SALALlagostera, 3 — P. Barcelonista, 2Seat Lloret, 5— Llagostera, 1Llagostera, 4 — La Selva, 6Llagostera, 1 — Calella, 5M. Franco, 6 — Llagostera, 3Campionat de CatalunyaSènior Femení — 2.a Fase•8-12-84Lloret, 38 — Llagostera, 4016-12-84Amer, 48 — Llagostera, 44Classificaciól.^i* grup1.- C.B. Salt - 2.- C.B. Palamós.-3.- C.B. Sils - 4.- C.B. .Hostalric.5.- C.B. Puma - 6.- C. B. Olot2.on grup6.- C.B. Olot - 7.- U.E. Sant Pau -8.- C.P. Sant Pau3.^^ grup9.- C.B. Llagostera - 10.- C.BAmer- 11.- C.B.F. Lloret- 12.-U.ESarrià

BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA -41Campionat ProvincialJuvenil Femení - 2.3 Fase8-12-84Montessori B, 47 — Llagostera, 3416-12-84Anglès, 39- Llagostera, 27Classificació1.- Cor de Maria - 2.- C.C.D. MontessoriA -3.- C.B. Guíxols- 4.-A.E.Blanes - 5.- C.B. Adépaf - 6.- ClubSevi - 7.- C.B. F. Lloret - 8.- C.B.SAIt - 9.- C.B. Caldes- 10.- C.O. Farners- 11.- C.B. Arbúcies- 12.- C.B.Olot - 13.- C.C.D. Montessori B -14.- C.P. La Cellera- 15.- C.B. Anglès-16.- C.B. LlagosteraEl Hoquei juvenil assoleix grans èxits(Foto Jovanet)JuvenilsLa trajectòria de l'equip d'hoqueisobre patins, "LACUSTÀRIA", en lacategoria de juvenils ha estat excel·lent,donat que es trobava en el grup mésdifícil, amb equips com el SHUM A(carnpions d'Espanya en la categoriad'infantils en els anys 82 i 83), elLloret, etc.La primera volta, després de guanyaral Ribes (6-7), perdre amb elSHUM A (3-7) i guanyar al Farners(4-5), al Girona (2-6) i a l'Olot (7-3),es va perdre un partit que per a nosaltresera decisiu, el LLORET- LACUS­TÀRIA amb un resultat (4-3) que demostravala igualtat dels equips; així'doncs, les possibilitats de classificarnosen segon lloc es veien reduïdes.ja que havíem de guanyar, com a mínim,5 dels 6 partits que ens quedaven,inclòs el del LLORET que l'havíem deguanyar per dos gols de diferència.La segona volta, molt millor que laprimera, ha estat molt emocionant.Es va guanyar al Ribes (13-2), al Farners(5-0), al Girona (11-3) i a l'Olot(1-12), només vam perdre a Maçanet(7-1). Això significava que ens ho jugàvemtot en l'últim partit amb elLLORET, jugat i guanyat el 20-1-85amb un resultat de 5-1 que demostràla nostra superioritat.Finalitzades les dues voltes, les classificacionsals dos grups són les següents:Grup AGrup BSHUM"A"G.E. i E.G.LacustàriaCassanencLloretPalafrugellFarnersShum "B"RibesBlanesOlotLloret "B"GironaFigueres(Foto Jovanet)Seguidament es jugaran les semifinalsSHUM "A" (l.er grup "A") -Cassanenc (2.°" grup "B") i Lacustària(2.o" grup "A") - G.e. 1 e.G.(I.ef grup "B"); posteriormentla final, 1 es parla que els dos finalistespoden anar als campionats d'Espanya.Les nostres possibilitats d'arribar ala final són moltes, perquè dels 3 partitsamistosos que hem fet aquestatemporada amb el G.E. i E.G. n'hemperdut un (a casa nostra)guanyat dos (a Girona); esperem ser ala final i sí pogués ésser als campionatsd'Espanya. ALEVIAlevinsEls alevins d'hoquei patins "LA­CUSTÀRIA", comptant que es trobenen els primers anys i juguen ambequips d'últim any, han fet un bon paperque esperem vagi millorant la properatemporada.Hem de dir que, gràcies a què elpúblic ha augmentat considerablement,els nostres jugadors juguen moltmés bé a casa que a fora; així la classificaciódels alevins en 5.G lloc (de 9equips) és acceptable, amb 7 partitsperduts, 6 guanyats, i 1 empatat.Esperem que amb els bons resultatss'augmenti l'afició per aquest esport, ísiguin més els nois que e! practiquin.A continuació els resultats dels darrerspartits de la lliga d'alevins;08-12-84C.H. Lacustària - C.H. Shum, 2-615-12-84C.H. Palafrugell - C.H. Lacustària.l-722-12-84C.H. Lacustària - C.H. Blanes A, 1-820-01-85C.H. Lacustària - C.H. Lloret, 1-726-01-85C.H. Blanes C - C.H. Lacustària, 3-6

42- BUTLLETÍ DE LLAGOSTERACom ja és tradició en els darrersanys a la nostra vila, el dia 26 de desennbre(Sant Esteve), organitzat peruna colla d'amics amants de l'atletismeamb, la col·laboració de Casino Llagosterenc.Ajuntament de Llagostera,Electrònica Genoher, Cobega, S.A.,Concessionari Coca-Cola, Auto-EscolaRuiz, Begudes i Menjars Degollat,Cerveses Sant Miguel, G.E. Bell-Matí,Creu Roja de Llagostera i Sports Jorma7, es celebrà la V Cursa Popularamb un interessant recorregut de 10qms.Van participar-hi un total dé 292persones. Els participants de més edatforen Josep Estrach Armengol, de 69anys (49' 22") i Pepa Font Mir, de 53anys (1 h. 3' 4"}; els més petits, enJordi Soler Déu, de 6 anys (1 h. 5'13") i en Josep Vila Soler, també de6 anys (1 h. 33' 17").Enguany la participació local vaser de 145 persones.El guanyador absolut de la provafou en Francesc Luna, de 22 anys,amb un temps de 31' 41", i la primerafèmina Anna Maria Espejo Trapero, de14 anys (42'3")."El primer llagosterenc, que entrà enel lloc 18.6, fou en Xevi Butinyach(35' 56").Esperem que el proper any augmentiencara més la participació i així lapopularitat de la cursa.Classificació generalLlocNom1 — Francesc Luna2 — Luís Mercado3 - Ramon Dorca4 — Àngel Velà"zqu~ez5 — Esteve Canal6 — Jesús Ballesteros7- Josep M.a Oliva8— Pere Gómez9 - Helmut Israel10 — Manuel Firmina10 primers classificatsLlocNom18 ~ Xevi Butinach28 — Jordi Russinyol33-Josep Ortiz38" Juan Pedraza40— Rafael Fuyà63 — Francesc Nuell68-Joan Villalba72— Julià Xirgo85 — Joan Soler86 - Emili DarderTemps31'41"33' 07"33' 25"33'51"33' 57"34' 03"34' 05"34' 07"34' 12"34' 48"{(sgosterencsTemps35' 56"36' 39"37' 10"37' 40"37' 40"39'41"40' 20"40'01"42'01"42' 02"Temps primers classificats en lestres darreres edicionsAny 82 - Àngel Velàzquez 33' 41"Any 83 - Isidre Gonzàlez 32' 05"Any 84— Francesc Luna 31' 41"1985 es presenta per a LlagosteraCompetició, com l'any de la reafirmaciódins el difícil i complex món delmotor.L'apy passat, amb molts esforços detot tipus, es va aconseguir tirar endavanturt calendari, complet i equilibrat,que començava el 6 de maig, ambl'Auto-Cross de Llagostera i finalitzavael 18 de novembre, amb el II Auto-,Cross. Entremig d'questes dues dates,tres proves conformaven el calendaridefinitiu: 17 de juny; !V Moto-Crossde Primavera; 16 de setembre, M Bici-Trial; 21 d'octubre, V Moto-Cross deTardor.El balanç general d'aquesta primeratemporada d'activitat és molt positiu.S'han agafat una experiència iuns coneixements imprescindibles pera qualsevol activitat de tipus organitzatiucom és, en aquest cas, la competiciódel motor. Llagostera Competiciós'ha guanyat un nom i aquest 1985ha de servir perquè la nostra Escuderiaacabi de consolidar-se com un delsclubs amb més futur de la província.El nostre circuit, un dels més espectacularsI segurs, rep contínuament elselogis dels pilots que, al llarg de l'any,han passat per "Els Cremats".Tot això, evidentment, és fruit demoltes hores de feina, constància iganes de fer bé les coses. Precisament,aquests factors han fet possible que,enguany, la Federació Catalana incloguien el; seu calendari dues provespuntuables per al Campionat de Catalunya,organitzades per LlagosteraCompetició, i que es celebraran a"Els Cremats".Paral·lelament, Vespa-Casademontha inclòs en el seu II Trofeu, del mateixnom, una prova al circuit de Llagostera.Les dates que semblen, per ara,oficials són les següents: 5 de maig i27 d'octubre per a les dues proves delCampionat de Catalunya d'Auto-Cross.La tercera data, no del tot confirmada,pot ser el 14 d'abril i correspondria alMoto-Çross puntuable per al II TrofeuVespa-Casademont. A més d'aquestestres proves "fortes" —per donar-hiun nom—, al llarg de l'any és forçaprobable que surti^n nove's activitatsque, en el seu moment, es faran públiques.292Participantsa la cursa de Sant Esteve (Foto ventura)Lluís Vert

BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA-43Els hi ofereix els seus serveis de Fontaneria*_nmiiiiiiniinmiíElectricitat) .ACalefaccióii\s·rAL.l·A

El preus mésinteressantsPasseig Romeu, 32 Telèfon 83 0156LLAGOSTERA