26- BUTLLETÍ DE LLAGOSTERAEns trobem davant d'un tema moltcomplex. La nostra intenció és donarneuna visió general que reculli la gènesi,bases, i la polèmica que ha suscitatdins l'Església. Volem esmentar, també,alguns <strong>de</strong>ls seus representants.En realitzar aquesta breu exposició<strong>de</strong>l que és í <strong>de</strong>l que representa la Teologia<strong>de</strong> l'Alliberament, hem cregutoportú adreçar-nos a Mossèn GabrielSolà, com a representant <strong>de</strong> l'Esglésiainstitucional a <strong>Llagostera</strong>, per tal queens donés la seva opinió ai respecte.Hem aprofitat l'ocasió per fer-li preguntesreferents a altres temes i quetambé creiem interessants publicar."Cal dir que ta Teologia <strong>de</strong> l'Alliberamentha sorgit als paísos <strong>de</strong>l TercerMón i més concretament a AmèricaLlatina, on les circumstàncies històriques,polítiques i sòcio-econòmiquessón molt difícils. E[ teòleg cristià aLlatinoamèrica es troba amb una situaciód'injustícia, pobresa, agressió tmort (a la llarga llista d'assassinats políticshi ha una altra llista, més llargaencara, <strong>de</strong> morts <strong>de</strong> fam i <strong>de</strong>snutrició).I és en aquesta situació que el teòlegintenta esbrinar quin ha <strong>de</strong> ser el comportament<strong>de</strong>i cristià en aquestes circumstàncies.Així, el teòleg <strong>de</strong> l'alliberament noes conforma en reduir el sentit <strong>de</strong>l'Evangeli {que es dirigeix a tots, peròespecialment als més pobres) al coneixementd'una doctrina, sinó que elvol posar a la pràctica, vol que siguiuna realitat, tenint en compte que lapobresj no és una qüestió teòrica sinóque existeix al voltant nostre".QUÈ ÉS LA TEOLOGIADE L'ALLIBERAMENT?Ès uria nova forma d'entendre elcristianisme en la seva totalitat, queconsi<strong>de</strong>ra que el cristià té un compromísen el món i que la seva acció s'had'orientar cap a l'alliberament integral<strong>de</strong> l'home, o sigui, espiritual i també"social.ELS ORÍGENSL'IMPULS DEL CONCILI VATICÀ IIEl concili Vaticà II (anys 1962-65,amb el Papa Joan XXI11), va donaruna nova forma d'entendre el paper <strong>de</strong>l'Església dins la societat. Una <strong>de</strong> lesconclusions a les quals va arribar erala següent: "És necessari que a cadaterritori sòcio-cultural es faci una revisió<strong>de</strong> l'Evangeli per tal d'aplicar-locorrectament a la situació concreta".Aquest esperit influencià alguns llatinoamericans,els quals donaren formaa un procés que ja s'havia iniciat moltabans: Als anys seixanta bon nombre<strong>de</strong> bisbes, sacerdots I laics havien presconsciència que la misèria <strong>de</strong>ls pai'sos<strong>de</strong>l Tercer Món era conseqüència <strong>de</strong>l'explotació <strong>de</strong>ls països <strong>de</strong>senvolupats ique no es podia solucionar amb aju<strong>de</strong>ssinó amb la creació <strong>de</strong> noves formes<strong>de</strong> producció i convivència que acabessinamb el domini imperialista <strong>de</strong>lspaïsos rics. Diversos bisbes llatinoamericansconsi<strong>de</strong>raren que l'Església nopodia romandre indiferent a les qüestionssòcio-polítiques i van prendre elcompromís social d'opció pels pobres,traduit en resistència als règims repressius,crítica al capitalisme imperialistai ajuda als moviments populars reivindicatius.Figures <strong>de</strong>staca<strong>de</strong>s van ser els bisbesHél<strong>de</strong>r Càmara {Brasil) i Manuel Larrain(Xile).CONFERÈNCIADE MEDELLÍN {1968)Projectada durant l'última sessió <strong>de</strong>lConcili Vaticà II, i impulsada per ManuelLarrain, el 1968 se celebrà la11 Conferència Episcopal Llatinoamericana{CELAM), a Me<strong>de</strong>llín. Aquí elsbisbes llatinoamericans assumeixen elcompromís <strong>de</strong> realitzar l'alliberament<strong>de</strong>ls pobles, pel qua! <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ixen canviarla seva manera <strong>de</strong> pensar i <strong>de</strong>viure. D'aquí va sorgir la teologia <strong>de</strong>l'alliberament, i el seu principal representant:Gustavo Gutiérrez.La següent conferència es realitzàa Puebla l'any 1979. Durant el perío<strong>de</strong>que va <strong>de</strong> Me<strong>de</strong>llín a Puebla (l'I anys),es va difondre àmpliament l'esperit<strong>de</strong> Me<strong>de</strong>llín. Al mateix temps que sesuccei'en els cops d'estat militars. Esrespirava una creixent opressió ambdures persecucions cap a alguns sectorscristians. Els bisbes havien <strong>de</strong> triar entrela resistència o la submissió, L'Esglésiaés acusada d'impulsar la guerrillai simpatitzar amb el marxisme. Algunssectors <strong>de</strong> la burgesia i clero van pensarque s'havia anat massa lluny i a partir<strong>de</strong>l 1972 la Conferència Episcopal esva orientar cap a posicions més conservadores.2.a CONFERÈNCIA.PUEBLA (1979)La Conferència <strong>de</strong> Puebla va serinaugurada per Joan Pau II i en el seutranscurs es van renovar els compromisosassumits a Me<strong>de</strong>llín.èBASES DE LATEOLOGIA DE L'ALLIBERAMENT1.— L'origen <strong>de</strong> la Teologia <strong>de</strong>l'Alliberament són les situacions <strong>de</strong> pobresai injustícia, les quals constitueixenel gran repte <strong>de</strong>l cristià.2.— L'opció pels pobres, com a individusi com a classe, pel qual és precísconstruir una societat nova.3.— La ruptura amb les teologiesque redueixen la praxis cris.tiana al'àmbit personal.4.— El teòleg no renuncia als mèto<strong>de</strong>s<strong>de</strong> les ciències humanes com la filosofia,sociologia i història.TEÒLEGS DE L'ALLIBERAMENTEls més representatius són: G. Gutiérrez,H. Assmann, J.L. Segundo,L. Gera, J.C. Scannone, R. Alves,J.M; Boniono; i més recentmentL. Boff, J. Sobrino, 1. Ellacuria i C.Boff.LA REACCIÓ DEL'ESGLÉSIA OFICIALA part <strong>de</strong> l'agressió que ha sofertper part <strong>de</strong>ls règims militars llatinoamericansta Teologia <strong>de</strong> l'Alliberamentha <strong>de</strong>spertat una forta polèmica dinsl'Església institucional. S'ha establertuna discussió entre els teòlegs que laconsi<strong>de</strong>ren ortodoxa, com per exempleKarl Rahner, i els que no l'accepten.Davant d'això el Vaticà ha manifestatla seva opinió, a través d'un document(J. Ratzinger), en el qual s'expressa:"Els teòlegs <strong>de</strong> l'alliberament redueixenl'Evangeli a un àmbit terrestre, jaque entenen llibertat humana en elsentit polític". El document criticatambé l'ús <strong>de</strong>ls mèto<strong>de</strong>s marxistes enl'anàlisi <strong>de</strong> la història, consi<strong>de</strong>rant quela lluita <strong>de</strong> classes genera violència i divi<strong>de</strong>ix,fins i tot, la mateixa Església.Per confeccionar aquesta sín tesihem consultat els següents documents:"Carta <strong>de</strong> Karl Rahner sobre la Teologia<strong>de</strong> l'Alliberament"."Instrucció sobre la Teologia <strong>de</strong>l'Àlliberamen t (Ratzinger) "."Article<strong>de</strong>C. Floristan".La revista "Selecciones <strong>de</strong> teologianüm. 92". •.'^Í..:Í^^"
BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA-27—Com entén aquesta teologia <strong>de</strong>l'alliberament <strong>de</strong> la qual tant es parlaúltimament?"Es una nova interpretació <strong>de</strong> laBíblia que es vol aplicar a situacionspolítiques. Però, al meu entendre,això és violentar el sentit <strong>de</strong> la Bíblia"."A més a més, proposa l'alliberamentd'un aspecte però per caure en d'altresmanques <strong>de</strong> llibertat".—Quines serien aquestes manques<strong>de</strong> llibertat? ,.,"Veure la vida purament humana,negant la transcendència al més enllà".—A Llatinoamèrica es dóna una situaciómolt concreta: un grup reduit<strong>de</strong> famílies <strong>de</strong>tecta tot el po<strong>de</strong>r polítici econòmic: totes les terres sónd'ells; per altra banda, gran quantitat<strong>de</strong> gent es mor <strong>de</strong> gana; en front <strong>de</strong>tot això l'Església s'ha dividit en l'església<strong>de</strong>ls pobres, que es fonamentaen la teologia <strong>de</strong> l'alliberament i l'església<strong>de</strong>ls rics, jeràrquica, que segueixles bases <strong>de</strong>l Vaticà. Què opina <strong>de</strong> totaixò?"Aquesta divisió no és bona. Lateologia <strong>de</strong> l'alliberament es basa en lalluita <strong>de</strong> classes i el cristianisme no lapot acceptar. No vull pas dir que la injustíciasocial es pugui aprovar, peròno és solució que l'església es posi afavor d'un grup, l'església és per atothom".—Quina seria la solució?"Formar la gent per tal que les mateixespersones que fan injustícies sen'adonessin i canviessin llur actitud".-Però, a Llatinoamèrica, cansatsque els matin familiars i amics, hanagafat un fusell per lluitar contra EstatsUnits, com ho veu vostè?"D'injustícies n'hi ha hagut semprei no es po<strong>de</strong>n solucionar amb novesinjustícies ".—Potser el problema <strong>de</strong> l'Esglésiaés aquest, que amb la promqsa <strong>de</strong>l cel,aquí ens fan acceptar totes les situacionsinjustes, no creu?"L'església no les accepta, en totcas pot tolerar certs mals per evitar-ned'altres".—Amb el fet que hi hagi dos tipusd'església, la <strong>de</strong>ls rics i la <strong>de</strong>ls pobres,no creu que es pot produir un cisma?"L'església ha <strong>de</strong> <strong>de</strong>fensar la veritat,i la veritat és l'esglésià. Els cristians noens hem <strong>de</strong> qüestionar si aquest és elcamí bo, estem en el camí bo; el queens hem <strong>de</strong> plantejar és si som fi<strong>de</strong>lsa aquest camí".—En alguns medis s'acusa el Papa <strong>de</strong>fer una tasca política a favor d'EstatsUnits. De fet, tot acte que fa un individudins una societat és un acte polític,i dir que estem al marge <strong>de</strong>ls es<strong>de</strong>venimentspolítics és tancar els ulls a larealitat. Com analitza vostè l'actuació<strong>de</strong>l Papa en aquest sentit?"Als viatges que fa, evita tant compot posar-se en política. Els seus discursosversen sobre la família, la vida,l'ensenyament, que són les coses bàsiques<strong>de</strong> la vida. Jo crec que la seva actuacióés molt encertada". ,.,_;-^.;Í„;:^«Foto Mercè Carbó—Amb Pau VI es donà un ample marge<strong>de</strong> llibertat, per exemple, els capellanspodien <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> ser-ho. No lísembla que el Papa actual és molt mésestricte?"Sí, però em sembla' convenientperquè si un capellà es compromet ha<strong>de</strong> ser per tota la vida". ^v-,V—Però, si no se sent amb forces percontinuar, no és millor que ho <strong>de</strong>ixi,que no pas ser un mal capellà?"Tots passem crisis, però si som fi<strong>de</strong>lsles superem".— Es diu que històricament l'esglésiasempre ha estat a favor <strong>de</strong>ls rics, <strong>de</strong>lsque tenien po<strong>de</strong>r polític i econòmic.Com ho veu vostè?"Aquesta afirmació per a mi no ésvàlida. L'església quan va començar vaestar 300 anys sense anar a favor <strong>de</strong>lsrics; era l'església perseguida".-Al segle passat les <strong>de</strong>samortitzacions<strong>de</strong> Mendizàval van treure <strong>de</strong> l'esglésiaquantitat <strong>de</strong> possessions. Amb eltemps s'han anat enriquint; com analitzael fet que l'església sempre hagi tinguttanta riquesa?"Com una manifestació <strong>de</strong> la fe <strong>de</strong>lpoble. Tot són regals <strong>de</strong>l poble".-Però, i la gent que es mor <strong>de</strong> gana?"L'església no és rica,ltéuns tresors,que ha anat acumulant amb el temps,que tenen valor perquè són antics, peròno els pot vendre perquè són <strong>de</strong>l poble",;.-.'-1:^ 1 •