Gener 1985 - Arxiu Municipal de Llagostera - Ajuntament de ...

BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 31Codi de la Naturalesa". Descriu unasocietat mancada d'explotació i desigualtat,assentada en tres elements: Elprimer, la comunitat de béns llevatdels personals; el segon, proclama funcionarisa tots els ciutadans, tanmateixnodrits per la pròpia societat; i el tercer,declarava obligatori el treball per3 tothom segons llurs capacitats, dotsi edat. En l'Estat no hi haurien càrrecselectius. Ja que a partir dels 50 anys,tots els pares de família serien senadorsi governarien per torn.Mably {1709-1785) considerava quetots els mals venien de la divisió de lasocietat en classes, en rics i en pobres,s'inspirava en les societats primitiveson no exisitia la propietat i els homestreballaven en comú.L'evolució, en aquest cas el retrocésa les normes antiquíssimes, s'hauria defer. sense traumes ni lluites, aplicantnomés lleis sàvies, amb uns governs capaçosd'expulsar-se els mals originaris:la desigualtat i la propietat privada.Aquestes lleis reprimirien el luxe, noempararien ni el comerç ni els comerciantsi restringirien la propietat...Amb la marca de la protesta contrala propietat sobre la terra, estan escritesles obres de l'anglès Gerard Winstanley(1609-1652) "La llei de la llibertatexposada en forma de programao la restauració de legítim sistemade govern" publicada l'any 1652 diuque l'autèntica llibertat republicanaconsisteix en l'usdefruit lliure de laterra i que la veritable llibertat s'Imposaalià on l'home rep de la societatl'aliment i tot el que necessiti per viure.Considerava que el dret del treballadora la possessió de la terra era la condicióprimordial per un règim just. Precisamenten aquesta època es desenrotllenles idees del socialisme anomenatutòpic, que en realitat no arrelen peròes radicalitzen en el sentiment d'unarevolució popular que no arriba. Homescom G. Barbeuf, Saint-Simon,Faurier, Owen, etc. contribueixen enel progrés del socialisme, justamentaquesta paraula "socialisme" la fan servirper primera vegada els owenistes aprincipis del segle passat.Robert Owen'(177M858) va néixeren el poble anglès de Newtown.La intel·ligència, el treball i el coratgefa passar al jove Owen d'aprenent aésser l'amo d'una fàbrica en el transcursde 10 anys, í més tard convertirseen el gerent d'una important empresatèxtil d'Anglaterra. En el lloc d'empresariva tenir cura de millorar la vidalaboral i particular dels seus treballadors.Va reduir la jornada de treball, vasuprimir sancions, va proporcionar habitaclesals obrers i va muntar "guarderies"i escoles, convertint la ciutat deNew Lanark en una comunitat modèlicaals ulls dels anglesos.Owen treballà activament i entestadaper una nova legislació laboral quetregués els nens de les fàbriques i reduísa 12 hores la jornada. El 1819 fouaprovat el projecte de llei, però aigualiti esguerrat. Decebut pels resultats pràcticsassolits, anà davallant de mica enmica cap al socialisme utòpic. En paraulesseves: "En substitució dej règimde la falsetat, la pobresa i la dis-,sort, ha de venir un dia el règim de ia,comunitat, o sigui, el del treball sociali del consum social. La unitat bàsicad'aquest règim §eria la comuna que tindriade 800 a 3.Ó00 membres. La vidacomunal s'hauria d'estructurar fonamentalmenten el treball col.lectiu i laigualtat de drets i deures dels membres".La igualtat s'assoliria amb la supressióde totes les diferències socials i declasse, només estaria dividida la societatper edats. Això faria desaparèixerels conflictes entre classes, entre elsrics i els pobres. IViitjançant la tècnicaes suavitzaria el treball de l'home, latasca intel.lèctual es compaginaria ambel treball manual i el treball a la indústriaamb la pagesia. Per a les necessitatsvitals, la gent s'abastaria en magatzemssocials i cada un agafaria el que precisés.Poc a poc els grups socials s'escamparienper l'Estat i després a tots elspaíssos. Només existiriaun sol idioma,un codi de lleis i un sistema administratiu.Així esdevindria que tota laterra fora una gran família.A aquesta societat s'hi arribaria permitjà de la propaganda i l'explicació,les quals, creia Owen, portarien la revolucióa la consciència de la gent.Tanmateix atorgava un gran paper alsgoverns, renunciant simultàniament a[ •principi de falsetat i transformantpaulatinament els ordres socials tarats.L'any 1824 en Robert Owen intentaposar en pràctica als EE.UU. la sevavisió social. Gairebé es gastà tota lafortuna per comprar un tros de terra iun poblet. Amb 800 "socialistes" seguidorsde les seves idees, organitzarenuna. "comuna" que anomenaren laNova Alemanya. El poc aturador perpassar de la distribució segons el treballa la plena igualtat, fou el motiupel qual fracassà l'experiment. Al capde dos anys, la Nova Alemanya deixàd'existir. De totes maneres les ideesd'Owen arrelaren en el món obrer del'època. Es fundaren clubs, cooperativesi societats de producció.Es evident que la relació de pensadorsque d'una o altra manera hanestat preocupats per les reformes deles relacions humanes, és nombrosa ino s'esgota en els personatges quehem representat aquí. Des dels primersutòpics fins al socialisme científic deKarl Marx en trobaríem una legió que,amb noves idees i amb pous problemessocials raonen els pensaments delspobles junt amb les lluites, dels camperolscontra el feudalisme, la delstreballadors urbans, la revolució francesai l'egoisme i crueltat de la revolucióindustrial anglesa.-''•'•El món actual no és el paradís queells somiaven, inclús avui, se'ls escruixiriende nou les consciències en contemplarla diferència brutal entre elspaïsos rics i els pobres, el racisme, labuidor interessada de les paraules celestialshipòcrites, la fam i la disbauxade l'armamentisme. Però també és certque moltes de les idees o fantasies assimilades,evolucionades o reeixides, formenel patrimoni d'una humanitat a larecerca d'un nou ordre social. Experiènciesde socialisme pur, es viuenavui com a continuadores d'aquellesorganitzacions que —entre la boira—elis pressentien ("kibutz" israeliansi "koljosses" russos), i malgrat no haver-secomplert, en certa manera, elprogrés i la germanor que anunciaven,sí es pot dir que llur imaginació haservit per encadenar uns pensamentsque han portat a l'establiment de novessocietats i en definitiva una altrapassa del progrés humà.J. A.