Gener 1985 - Arxiu Municipal de Llagostera - Ajuntament de ...

BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 33Núm. 9DE L'ALFONS I "EL CAST"A JAUME IANY - 1162 - Mor Ramon BerenguerIV. Llagostera passa, amb totesles prerrogatives, a la Corona i es trobaassenyalat com a lloc Reial fins l'any1288.Una butlla del Papa Alexandre IIIconfirma la propietat de Can Prats deMata als Benedictins de Sant Feliu,Junt amb altres propietats de Cassà,Fanals, Pelràs i els Alous de SPENE-DAT: Ranedes i Romanyà.Aquest Berenguer l'apomenaven"El Sant". Va fundar, al 1150, el Monestirde Poblet I, amb l'ajut del GranSenescal Guillem Ramon de Montcada,el Monestir de Valldaura, antecessordel de Santes Creus.ANY - 1187 - Llagostera estava regentadaper un encarregat del reiAlfons I "el Cast", successor de RamonBerenguer IV, i aíguns prohomsde la població. A la plaça del Castells'hi venien esclaus presoners de guerra.Ei Monestir de Ripoll concedeix CartaPobla a Tossa, facultant els veïns peredificar, dins i fora de les muralles,mitjançant el tribut anual d'una gailina.També per al conreu de les terrespagaven Censos, Terços, Dècimes,Tasques i Foriscapis, i els pescadors,els Delmes del peix pescat a tota lacosta.ANY - 1194 - El Castell de Calongeestava regentat per en RAMON DESOLIUS. El de Sant Iscle de Vidreres,que fou Centre de la gran Batllia delCabrera, va ésser concedit pe! Sobiràal Vescomte Pons III de Cabrera.L'any 1241, el castell fou cedit alsTemplers; el 1370 fou Feude Reial;el 1485 va estar ocupat pels Remensesi al final va ésser propietat dels Medinaceli.Dins el Castell de Sant Iscle existia\una església avui desapareguda, dedicadaal Sant i a la seva germana. L'anyJ143 a Vidreres es construí una altraesglésia romànica anomenada de SantaMaria de Vitrarís, avui enterrada sotal'actua la qual es va aixecar l'any 1810.ANY - 1196 - El rei Alfons, en testament,dóna les rendes d'algunes propietatsque tenia a Llagostera i a Panedesal -Monestir de Sant Feliu de Guíxolsa canvi d'aniversaris per a la sevaSíntesi Cronològica dePrehistòria i la Hisfèide Llagostera i Comareànima. Però la Vila i ei Castell de Llagosteracontinuaren essent de dominiReial amb el rei Pere I i Jaume I, fill inét d'Alfons, respectivament.En aquesta data fou elaborat a Gironaei cèlebre Tapís de la Creació.A Catalunya va haver-hi una granepidèmia I molta fam. Els Nobles esporuguits,marxaren a les muntanyes iels més rics a Aragó.Un gran Plet entre la Seu de.Gironai el Monestir de Sant Feliu de Guíxolsacabà concedint al Monestir, el Molíde la Lixarda, prop del Mas Aroles (ElRemei).ANY - 1208 - Berenguer de Palol vavendre a Alemany d'Aiguaviva (quefou més tard Bisbe de Girona) els dretsque tenia a Santa Cristina d'Aro, Fanals,Sant Feliu i el Castell de Roca deSolius, respectant però els drets que tenial'església de Sant Feliu de Guíxols.Aquest document està firmat pel Bisbede Girona i l'Arquebisbe de Tarragona.ANY - 1210 - Els Mulsumans delMogreb junt amb els de l'Andalus atacarentotes les costes catalanes, destruintmolts castells, apoderant-se deriqueses i provisions. En represàlia, elscatalans feren el mateix a les costes deValència amb el Rei Pere I, que estavacasat amb Maria de Montpellier i forenpares de Jaume I.Pere I lluità contra els sarraïns entots els terrents. Ajudà al rei de Castellaa reconquerir Madrid dels moros;s'enemistà amb el rei de França per lesterres del Rosselló i també amb el Papade Roma per la simpatia que tenia Pereper la Religió CÀTARA que des de Toledopredicava l'adopcionisme. Al final,morí a la Batalla de Muret a mansde Simó de Montfort, General de lesforces franceses delegades del Papaamb el nom de CREUADA.ANY - 1213 - Jaume I, anomenat"El Conqueridor", va ésser coronat reide Catalunya i Aragó, heretant tots els"dominis det seu pare. Entre els més pe-•;ífts hi havia la Vila i Castell de Llagostera.El nomenament fou molt discutitperò, al final, amb el suport dels Cardona,els Rocabertí, els Montcada, elsCreixell, els Sanç i els Montrodon, vaaconseguir l'aprovació sota la tuteladel Cardenal Pere, legat del Papa InnocenciIII.Na Maria de Montpellier, mare deJaume I i vídua de Pere, va venir enperegrinatgea Sant Grau, portant lesrelíquiesdel Sant des de França.ANY - 1223 - La Noblesa Catalanai l'Aragonesa no estava del tot confor;.me amb el nomenament de Jaume I,però ell, amb molt d'enginy i diplomàcia,els va convèncer.En aquell temps feudal, la majoriade les persones estaven sotmeses a uns•pocs senyors a qui havien d'obeir í servir.Els poderosos disposaven dels seusservents, dones i fills, com esclaus, incitispodien matar-los sense judici.Procedent del Nord d'Europa començàa introduir-se a Catalunya elnou estil GÒTIC i es començà a Barcelonal'església de Santa Caterina, i aGirona una ampliació de l'antiga Catedral.ANY - 1225 - Jaume I, casat ambElionor de Castella, va demanar col.laboracióa Girona i altres poblacionsper a la conquesta de Mallorca i méstard pera la de València.L'Abat de Sant Feliu, Benet, ofereixper a la conquesta de Mallorca:cinc cavallers armats, cent-setanta homesi alguns mariners.El poble de Llagostera seguramentaportaria alguns homes ja que estavasota la jurisdicció reial. Del poble deCassà es té notícia que entre altra gentva anar-hi el joglar PETRUS que dirigiaels cantors que anaren amb els expedicionaris.ANY - 1229 - Al setembre, els Estolsde Jaume I sortiren de Salou (Tarragona)amb 150 vaixells i 20.000 homes.Al cap de tres mesos Mallorca estavaconquerida. Les embarcacions forenconstruïdes a les dressanes de lacosta, des de Palamós fins a Barcelona.ANY - 1232 - El Rei, en recompensa,el dotze d'abril concedeix uns importantsPrivilegis a la Ciutat de Girona.Al.Monestir de Sant Feliu de Guíxolsels concedeix molts drets. Alous ipropietats a Mallorca, i nombra Bisbede les illes a L'Abat Benet. -;••El poble de Llagostera, l'eleva aVILA i funda l'important BATLLIAde Llagostera, Caldes i Caulés, nombrantcom a BATLLE un tal AL­BERT!, probablement l'iniciador dela família Albertí de la Torre.Emili Soler i Vicens,coLíabomdor del Centted'ïnvestígítíons LACUSTÀRÏA