Gener 1985 - Arxiu Municipal de Llagostera - Ajuntament de ...

14 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERASabríemperdonarEn general, al llarg de la vida tothom. aprèn a frenar l'entusiasme, iabans d'oferir la imatge llastimosamentpatètica del desencís, s'intenta filtrarles il·lusions pel caut colador de laprudència.Els qui amb càndida esperança juvenilseguírem el París-Dakar de la transició,en aquest sentit vam gaudir d'unaprenentatge accelerat.La victòria del PSOE ens va arribaramb la lliçó apresa. Sabi'em que acabarienper escampar desencís, però el queno podíem deduir és que aconseguirienposar en perill el nostre fràgil sistemanerviós.El qui subscriu —en hores baixes íper tant lúcides- es sent aclaparat pelsaconteixements que darreramentvivim, i no pot evitar sumir-se en profundesi inquietants reflexions sobrefins on és democràtica la nostra democràcia.Possiblement, com deia en Churchill,aquest sigui el sistema políticmenys dolent de tots, però sovint dónala sensació que el seu únic avantatge ésque podem elegir els dictadors cadaquatre anys.Certament és una visió impregnadad'escepticisme, desassossegadora ireconec que perillosa, però l'haigd'agrair a aquesta nova versió del despotismeji.lustrat, a la seva arrogànciai a l'enuig que produeix sentir-se tractatcom un pobret i alegret.Repassant el programa i l'actuaciódel PSOE, és fàcil descobrir que res ésmés fútil i trencadís que les promeses,res més insubstancial i sotmès a les inclemènciesdel destí.És el nostre un sistema electoral demercat que ens aboca a una organitzaciósocial en la qual s'elegirà un partitde la mateixa manera que s'elegeix unaaigua de colònia.Una finestra oberta a l'esperança,un colom volant en llibertat, una rosa.Publicitat del PSOE. Després, un feixde promeses volatitzades.Una piscina, una mirada encesa, unambient sensual, una pell bruna regalimanterotisme, una seductora fragànciaviril.'Publicitat d'aigua de colònia.Després, ni mirada, ni piscina, ni seducció.Evidentment hi ha paral·lelismes.La diferència és que d'una colònia espot esperar bona olor i, en canvi, elsnassos més suspicaços afirmen queaquest govern ja put i els més atrevitsfins titllen als seus membres d'haver-seconvertit en "poderoïnómans", capaçosde procurar-se una dosi al preu quesigui.Tal vegada és l'única actuació possible.Probablement aquest jovent dement privilegiada és el primer en patirel turment de les aspiracions frustrades,dels desitjós diluïts en la cruel selvapolítica. Però seria més honest acceptar-ho,confessar que no som propietarisdel nostre futur, que gairebéningú no ho és.Personalment sospito que el nostredestí np se'l troba ni tan sols en les cimerespolítiques, sinó que està segrertat en obscures profunditats, a resguardde l'opinió pública.Quan un llegeix declaracions d'enSerra, justificant la venda d'armamenta Turquia perquè el seu govern estàfent esforços encomiables de democratització,quan ens afirmen desvergonyidamentque no podem sortir de l'Otanperquè els soviètics estan esperant lanostra traició per envair Europa, uns'adona de quan miserable és l'ànimahumana i descobreix l'extraordinari esforçque requereix governar sense unacareta ocultant el rostre compungit.Si en Serra ens confiés què és el queel turmenta, estem disposats a fer nostresels seus fantasmes i fins compartirels teus tics.Seria per altra banda un hermós ientendridor exemple de democràciaque tots els habitants de les espanyesfessin ganyotes com el seu Ministre deDefensa.Si en Barrionuevo ens obrís el cor iconfidencialment ens expliqués que hade permetre que les forces que vetllenper la nostra seguretat torturin o patirienel síndrome d'abstinència, nosaltres,ciutadans generosos, deixaríemque una vegada per setmana ens apliquessinla picana o ens pengessin deia barra.Si en De la Quadra (?) confessésque no es pot atorgar més autonomiaperquè als poders fàctics els ve el neguiti no poden agafar el son, quecompti amb nosaltres. Parlarem caste-- Ilà i, si cal, ens vestirem de lagarteranesmanxegues.Deu ser un caprici, però m'agradariasaber qui decideix per nosaltres i quinés el preu de conviccions precipitadesa l'atlantisme i a tantes altres coses. Joi els altres, conscients de les adversitatsde la història, avesats a glops amargs,sabríem comprendre.Però el que no perdonarem és queens convidin a combregar amb rodesmolí, que és molt difícil d'engoljr, sobretotsi no s'està habituat a combregarde cap manera.toitfSVèïJ'ftt-i^ E, de SerrallongaI il··j