Gener 1985 - Arxiu Municipal de Llagostera - Ajuntament de ...

30- BUTLLETÍ DE LLAGOSTERAEn els inicis de [a humanitat, quanla concentració de caçadors es féu necessàriaper vèncer la força o la lleugeresadels animals, molt per damunt del'home Indefens, incapaç d'igualar-s'hi,aparegué l'agrupació social./Més tard, quan aquest home és agricultori per tant es fa sedentari, la solidaritatés imprescindible per a la defensai per als grans treballs comunals.Aleshores és quan sorgeixen els capsdirigents que per seipcció natural sónels més atrevits, els més forçuts o mésarterosos.L'abundància d'aliment i els intervalsde descans entre els períodes de lacollita i de la sembra, dóna temps perdedicar-lo a l'observació. El més Intelligentdescobreix per l'ombra d'unarbre la divisió del dia i arriba a conèixerla millor època per a la sementera.Pels seus coneixements li demanenconsells, rep ofrenes, té civada i alimentsde sobres, a ell no li cal conrearla terra i així té més temps per observarels fenòmens naturals, sap dividiri'any astronòmic i preveu les crescudesdels rius i les inundacions. Són miraclesals ulls ignorants dels altres; cadavegada més savi, esdevé el profeta o eisacerdot.Els homes amb valors naturals omerescuts personalment, traspassen alsfills llurs privilegis endagolant al pobleper conservar-los. S'alteren les lleis naturalsi brota la injustícia. Apareix lalluita que ja no desapareixerà mai més,entre l'egoisme i tirania d'uns pocs iels drets dels molts. La intel·ligència,el pensament, l'espectacle d'esclaus isenyors, d'expoliats í expoliadors, fereixla consciència humana i fa germinarl'humanisme, que a la vegada engendrainfinitat d'idearis; uns progressistesi sublims, altres reaccionaris i decadents;uns enlairen l'home al pedestaldel pensador, d'altres el fan davallaren el remolí dels dubtes morals, peròsempre en tots els temps i en tots elspobles, en el transcurs de la història,han arrelat arreu les idees del lliure'pensament, de la transformació revolucionàriai progressista de la societat.Des de temps antics es coneixenidees utòpiques que projecten el somnid'un règim social o estat ideal. Aquestesidees a la recerca d'un segle d'or,d'un paradís per a tots els habitants dela terra, s'han quedat en la història delpensament, però sens dubte han servitper a transicions importants (del feudalismeal capitalisme} i han estataptes per fundar tota una ciència pera l'evolució política de l'edat moderna.El propi mot "utopia" que literalmentsignifica "lloc inexistent, imagtnari"l'emprà per primera vegada, aprincipis del segle XVI, l'anglès TomàsMoro, fundador del socialisme utòpic íautor de UTOPIA, obra escrita l'any1516. Escriptor, humanista i membredel Parlament anglès, el Lord CancellerT. Moro deixà el càrrec per discrepànciesamb el rei Enric VIII i, per negarsea reconèixer el rei com a cap de l'Església,fou empresonat i decaplcat ala Torre de Londres l'any 1535."Utopia" descrivia una illa imaginària,d'una estructura molt diferent al'existent aleshores a Anglaterra iqualitativament molt nova. Presentava,entre altres conceptes nous, una ideafonamental: la igualtat social i la renúncia^a la propietat privada. Deia:"allà on existeixi la propietat privadaés dubtós pugui haver-hi algun dia uncorrecte i feliç desenvolupament delsafers de l'Estat".Per demostrar que pot existir unasocietat sense la propietat privada, faexplicar a l'heroi del llibre, Hythioday,la forma de vida, el treball, l'abastamentdels productes i la vida familiar.En aquella illa imaginària, la producciói la distribució era comú, per això elshabitants no tenien necessitat de diners.Amb l'or i l'argent feien vaixellesi orinals.Però, ni en, aquest règim social tanavançant, T. Moro prescindia dels esclaus,aquests feien els treballs mésdolents i bruts. Eren convertits en esclausels presoners i els delinqüents^però el fill d'un esclau era un ciutadàlliure. En les relacions familiars l'homeés l'amo, però la dona treballa i té accésa la mateixa instrucció i educació.El cap de l'Estat és un príncep recolzatper un Senat, el qual, endemésd'ocupar-se dels assumptes administratius,prepara els plans del desenvolupamenteconòmic i porta els comptes dela producció.* * *Una mica més de cent anys després,a Alemanya, l'any 1683, es publica"La Ciutat del Sol", una obra escritapel frare italià En Tomàs Campanella{1568-1639). Aquest home fou ungran patriota que lluità contra el poderdels espanyols en el sud d'Itàlia i encapçalàuna revolta contra ells que foudescoberta. Campanella va ésserempresonat successivament 27 any_sen 50 presons diferents. Tretze anysabans de morir el deixaren en llibertati tement-se un nou empresonament,fugi a França on va morir el 21 demaig del 1639.A "La Ciutat del Sol" tot era detots. Homes i dones participaven enel Gran Consell de ciutadans de larepública on elegien els funcionarisadministratius. Al cap suprem de laCiutat està hog, l'home més savi iprimer sacerdot de la república. Es recolzaen tres pilars principals: L'Amor,El Poder i La Saviesa. Encapçala unconsell format per tretze funcionarissuperiors. Aquest sistema estatal, enmolts d'aspectes, tenia quelcom derepública aristocràtica estructurada ala manera dels ordres religiosos.En aquest estat el treball era comú,la jornada no era de sis hores com al'illa Utopia, sinó de quatre. Tots elsciutadans vivien junts, no existia lamonogàmia ni vida familiar concreta,semblant tot-plegat a la idea que esté de l'amor lliure. L'educació delsfills era social, entre ambdós sexesexistia una igualtat total i rebien idènticaformació i educació. És una obraon es mostren amb claretat les ideesdel igualitarisme.Els noms dels francesos Meslier,Morelly i Mably també tenen un raconeten la història del socialisme.Meslier (1664-1729), en la sevaobra "Testament", es mostrava ambodi contra la propietat privada i ladesigualtat estamental i consideravanecessari educar el poble i fer una cridaa la lluita insurreccional contra latirania de la noblesa.L'any 1775, Morelly publica "El