Gener 1985 - Arxiu Municipal de Llagostera - Ajuntament de ...

4- BUTLLETÍ DE LLAGOSTERAProbablement, per a molts llagosterencs sigui un perfecte desconegut,però altres, hem sentit parlar d'un home molt intel.ligent que, a based'un gran esforç autodidacte, va aconseguir ésser catedràtic de Matemàtiquesexactes per a Institut, que és amb el que està treballant, icatedràtic de Químiques, feina que no ha pogut exercitar mai.Però, Joaquim Gelabertó i Rissech, nascut al 1926, es defineix coma "funcionari dedicat a Teducació del jovent i a servir a la col.lectivitat,amb un sou suficient per anar visquent". En l'actualitat és professor al'Institut Santiago Sobrequés de Girona, ciutat que li agrada molt i ones pensa quedar, sense renunciar però, a l'orgull de sentir-se totalmentllagosterenc.DE BARBER A MATEMÀTICSóc fill de treballadors; el meu pareera taper, però de l'època dolenta,quan ja no hi havia gaire humor... Elstapers eren una gent fantàstica, s'agafavenia vida molt bé. Però, com en tot,van venir els mals temps...Vaig anar a l'escola amb la República.L'ensenyament era gratuït, teníemmolt bons mestres i estudiàvem lesdues llengües. Mo era un ensenyamentsectari; no es feia religió, però la gentsortia molt ben preparada humanísticament.Ès una època que recordoamb mol^satisfacció.A casa em volien fer estudiar per amestre, ja que era la manera d'assegurarun sou —en aquell temps no hi haviasubsidis, ni jubilacions...— Però ami no em va acabar d'agradar, í emvaig decantar per les matemàtiques.Per anar tirant, feia de barber a CanBrunet, els dijous al matí, dissabtes idiumenges. Hi havia un gran ambienta la barberia. Vaig començar a estudiarel batxillerat per lliure, així fins elsset cursos (l'equivalent d'ara fins aCOU). S'havia d'estudiar de tot, eramolt complet. M'anava a examinar aGirona. Com que tenia molt de temps,ho anava treient. Vaig deixar de fer debarber per donar classes particulars aaltra gent més jove del poble.—En Gelabertó és una clara mostrade persona que s'ha fet a si mateixa.D'una constitució aparentment feble.sorgeix un home vitalista i exigent, quesap sortir del poble en el momentoportú. Tenia divuit anys, i ja havia deciditfer matemàtiques exactes perquè,a més de què li agradava, era una carreramés barata que altres en les quals esrequerien pràctiques.Per passar del batxiller, s'havia defer un "examen d'estat" a Barcelona.Una mena de revàlida, que vaig passar iem matriculava de nou per lliure.D'aquesta manera aprovava el primercurs, anant a examinar-me trimestralmenta Barcelona. Va coincidir que vasortir la llei de beques al voltant del1945 i, gràcies a una beca i l'amistatamb un jesuïta que em va permetredonar classes de repàs a un col.legi,vaig ésser alumne oficial a partir de segon.Treure una llicenciatura de matemàtiquesexactes només serveix per donarclasses. A més, costava molt que convoquessinoposicions, pel que vaig decidirfer químiques, prèvia convalidaciòs'algunes assignatures.— Del temps de Barcelona, en Gelabertóse'n recorda especialment dequan anava al teatre per una pesseta,amb la condició d'aplaudir a rabiar, Jaque estava al galliner de la "claca".Això li va permetre veure total millorteatre de Barcelona.Tenia amics a la ciutat comtal, i unm'havia promès que, en acabar la química,em donaria feina. Mentre, anavafent classes particulars. Els negocis noli van anar bé, i jo no vaig trobar feinaenlloc més. Em deien que tenia un caràctermolt especial i que les mevesidees no els interessaven. En aquellsanys, la Indústria era anacrònica.ENCARA ÉS L'HORA QUEHE DE GUANYAR UN RALCOM A QUÍMIC,I CONFESSO QUE ÉS UNAGRAN FRUSTACIÓFinalment vaig treure unes oposicionsinterines que em portaren alPaís Basc, a Laguardia (Àlava), on vaigconèixer la meva dona. Ja casats, imentre seguia estudient per a les oposicionsque esperava definitives, emvan traslladar a Villagarcia d'Arosa, ales Ries Gallegues, i d'allà al Mediterranide nou, a Benicarló, on vam residirfins al 1966.Vaig treure les oposicions oficialsque havien estat molt sonades, i queem van servir per fer molta amistatamb PERE PUIG ADAM, catedràtic del'Escola d'Enginyers, d'Institut, i undels gran pedagogs matemàtics de totel món. En uns cursets que feia per aprofessors hi vaig aprendre molts coneixementsi tècniques d'ensenyament.Mentrestant, venir a Catalunya eramolt difícil. S'havien de tornar a feroposicions, a les quals, evidentment.