Gener 1985 - Arxiu Municipal de Llagostera - Ajuntament de ...

BUTLLETl DE LLAGOSTERA- 15El temps és experimentat, viscut,amb diferents qualitats segons les edatsde la vida, i cada trànsit d'una a l'altrasuposa una crisi en els seus ritus especials.Tanmateix, al costat d'aqueststrànsits vitals existeix una successiófísica de fases i moments en què l'homeva visquent, com són la nit i el dia,els equinoccis, els solsticis, etc... quedonen a aquest viure una estructuraque es repeteix, i que per altra bandasuggereixen la idea de conflictes en elsquals també hi entra en joc l'ansietatmateixa de l'home. La Natura presentael mateix nombre de contrastos, deviolències i suav'rtats que la vida individuali que la vida col·lectiva.Tot això motivava i explica les festespaganes, les quals quedarien méstard incloses, sobretot en els vellspaïsos d'Europa, dins de la religiócristiana. Aquesta última ha fet queel transcurs de l'any s'ajustés a un ordrepassional repetit segle rera segle.Així, el Carnaval {el NOSTRE Carnaval)és un fill (encara que pròdig)del cristianisme, en el sentit que sensela idea de la Quaresma, no existiriaen la forma concreta en què haexistit des d'edats fosques de l'EdatMitjana europea. Llavors es van fixarels seus caràcters, el qual no treu queno quedessin incloses dins d'aquestcercle carnavalesc diverses festesd'arrel pagana.Per molta força que hagi tingut elcristianisme en temps passats, el complimentde la Quaresma ha estat guardatamb malagana' i amb reserves. Així,el gran predicador andalús, fray Alonsode Cabrera (1549-1598) deia enun sermó del divendres de cendra:"iQ^é dicen a esto los que tantosachaques buscan al ayuno, que apenasse halla quien se conozca por su deudor?Todos se excusan por pagar estetributo: el oficial, porque trabaja; elpredicador, porque predica; el clérigo,porque confiesa; el Caballero, porqueimporta mucho a su salud; la preuada,por sus antojos; la parida, porque cria;la doncelïa, porque le da valido y dolorde estómago; los mozos, por faltade edad, y los vie/os, por esforzar lanaturaleza. ^Quien ayuna? No niegoque algunos tienen excusa bastantepara no ayunar; pera también afirmoque muchos no la tienen ni aün aparente,y que quieren enganarsey enganarnos,fingiendo necesidad y procurandosu regalo ".Segons això, sembla lògic que l'actualconcepció de vida, ni pagana nianticristiana, sinó simplement secularitzada,pogués matar aquest Carnaval.Tanmateix, acostumem a pensar quefou un règim polític el que va acabaramb ell, 1, realment, el va acabar dematar, però el veritable Carnaval, talcom pensem avui que era abans, jagairebé era mort, i no pas per ressuscitarcom en altres temps ho feiaanualment. En efecte, es comprovaque la sensació que el Carnaval estavaen decadència i, fins i tot, mort, latenia ja força gent durant les dues primeresdècades d'aquest segle. Així,sobre la frase "Carnavale é morto"sentida en boda d'un humil comerciantde Florència, el 1914 Jean-RichardBloch va escriure un curiós article quemés tard es convertiria en un llibre.titolat: "Carnaval est mort. Premiersessaís pour mieux comprendre montemps".,yïí;,ï-: !jiPER CARNAVAL •TOT S'HI VALMentre l'home ha cregut d'algunamanera que la seva vida estava sotmesaa forces sobrenaturals o praternaturals,el Carnaval ha estat possible per unaraó o altra. Des del moment en què totes reglamenta, fins i tot la diversió,seguint criteris polítics, atenent a ideesd'ordre social i de bon gust, etc... elCarnaval no pot ser més que una diversióde Casino pretenciosa. Tots elsseus encants i turbulències s'han acabatMalgrat tot, el Carnaval mereiícrespecte.El Carnaval a principis de segle esmoria, però hom coneix la força ambquè són capaços de moure's éssers, moribundsen moments donats. Així,aquest acabat carnaval juntava la forçade l'home que mor en l'espontaneïtati en les passions, amb la de tots aquellspersonatges i éssers imaginats i anheatsque es feien presents per Carnaval.Es en la resistència a l'agonia que elvan assassinar.Ara, poc a poc, retorna un Carnavalque recorda velles èpoques de les qualsen pren elements però, en el seu conjunt,és diferent. El Carnaval es celebraa les escoles amb caire fantàstic deconte de fades entre els petits, i ambjocs festius entre els més grans. Es celebratambé als esplais amb danses i representacionsdiverses; entre els amicstot sopant i ballant al so d'un disc; ales discoteques amb el cubata, les serpentines,els premis i el ritme; als casinosamb caire d'antiga aristocràciaentre el joc i allò sensual; als envelatsamb balls i xampany; a les places ambcercaviles, corredisses, danses i capgrossos.I aqu i i allà apareixen dimonisil.lustres, apreciats gegants, afables ninots,galls de gran prestigi i pilons d'altrescares conegudes.Nosaltres ens preguntàvem si és queel Carnaval no havia mort realment,quan ens arribà per fons oficials —pertant no fiables— que a la gaitera nordestdel Montseny un jove cronistaestà preparant un llibre que portaràper títol: "S'han trobat els fills de!Carnaval. Primers assajos per comprendremillor el meu temps". Nosaltresens ho hem cregut.Per Carnaval tot s'hi val. Per Carnes-.toltes quinze voltes!CoLlectiu de Redacció