28- BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA—Centrant-nos ara en et problemad'Espanya, durant l'època <strong>de</strong> Francomoria molta gent, en manifestacions, ala presó o per tortures. Llavors, algunscapellans va prendre posició en contra<strong>de</strong> Franco, com ho veu això?"Si hi havia un ordre, aquest s'havia<strong>de</strong> mantenir a costa d'alguns sacrificis.:De totes maneres, en el sentit políticprefereixo no posar-m'hi Penso queels capellans hem <strong>de</strong> servir i recolzartothom, i hem <strong>de</strong> fer una <strong>de</strong>núncia <strong>de</strong>l'explotació que es pugui fer a les persones",^Quin tipus <strong>de</strong> coses<strong>de</strong>nunciaria?"Els temes que tracta el Papa, eldret a la vida, l'estabilitat <strong>de</strong>l matrimoni,el dret a l'ensenyament".—Com veu !a situació <strong>de</strong> l'església aEspanya?"Tal com se la tracta als medis <strong>de</strong>comunicació, jo diria que és esglésiaperseguida".~No creu que això es <strong>de</strong>u al fet quel'església es posa en assumptes <strong>de</strong> política,com per exemple l'avortament,el divorci, etc?"L'església té l'obligació <strong>de</strong> fer-ho,perquè vol <strong>de</strong>fensar la humanitat".—Què representa pera vostè la figura<strong>de</strong> Monseyor Escrivà <strong>de</strong> Balaguer?"Una riquesa més que té l'església"."Bàsicament ensenyar la doctrina<strong>de</strong> l'església i preparar el jovent <strong>de</strong> caresal matrimoni. Malauradament non 'he pogut fer gaires perquè a molts noels interessa".—Potser molt jovent se n'aparta <strong>de</strong>l'església perquè està una mica <strong>de</strong>sfassadahistòricament i segueix amb unsprincipis <strong>de</strong> fa segles. Què opina vostè?"La doctrina <strong>de</strong> l'església és com lesmatemàtiques, no canvia En tot caspot canviar la manera <strong>de</strong> presentar-laperò el contingut sempre és el mateix".—Com analitza el fet que cada vegadahi hagi més casaments civils, que lagent s'aparti <strong>de</strong> l'església i que hi hagimenys or<strong>de</strong>nacions sacerdotals?"Passem una crisi forta, és cert. Potserno ens hem sabut adaptar a les circumstàncies.Potser l'església no ha sabutassimilar l'evolució <strong>de</strong>l món Una<strong>de</strong> les coses que ha fallat és l'ensenyamentals seminms; els capellans hanestat massa informats però poc formats.En canvi, els capellans <strong>de</strong> la mevaedat vam rebre una doctrina estrictaperò sòlida".— \ què fa l'església per recuperarse?"El que fa el Papa, mirar d'agafarun criteri segur, una doctrina segura.Per superar la crisi em hem d'unir totsal Papa".—No hi ha una clau que diu que sisegueixes els teus principis, fermament,fins al final, in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment<strong>de</strong> l'esglésja, et salves?"No po<strong>de</strong>m obrar en contra <strong>de</strong> lanostra consciència, però aquesta conscièncial'hem d'educar, i això és elque pretén l'església".-Com viuen els llagosterencs laqüestió <strong>de</strong> l'església?"Un grup amb molt d'amor, i un altregrup amb molt <strong>de</strong> respecte. A l'esglésiave gent gran i també gent jove;els pares <strong>de</strong>ls nens es preocupen quefacin la comunió. L'única cosa queha disminuït són els bateigs".Col·lectiu <strong>de</strong> Redacció---Com <strong>de</strong>finiria l'Opus Dei?"És una associació <strong>de</strong> fi<strong>de</strong>ls, queofereix els mitjans per santificar-se, <strong>de</strong>s<strong>de</strong>l lloc <strong>de</strong> cadascú, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l matrimonii <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l lloc <strong>de</strong> treball".~''Í:ÍÍIt'í» -l'i. •'-'ü^Jï''-i'-í*^^—En temps <strong>de</strong> Franco, molts ministreseren <strong>de</strong> l'Opus Dei, veritat?"Si, perquè una cosa que es recomanadins d'aquesta associació, és elprestigi professional, a fi <strong>de</strong> servir millorla humanitat".~A lentrada <strong>de</strong> l'església té unes pu-..blicacions <strong>de</strong> Mundo Cr^stiario, que«ns han suggerit la següent pregunta:pertany vostè a l'Opus Dei?"Sí, però dins l'Opus hi ha diversosgrups i jo procuro trobar-hi els mitjansnecessaris per ser un bon capellà, im'ha ajudat molt".—Quants anys fa que és a <strong>Llagostera</strong>?"Fa catorzeanys".—Vostè ha fet xerra<strong>de</strong>s <strong>de</strong> preparaciómatrimonial i ha tingut contactesamb grups <strong>de</strong> joves. Quina és la seva intencióen fer aquestes xerra<strong>de</strong>s?Foto Mercè Carbó
BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 29Panoràmica <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l mirador <strong>de</strong> la Plaça <strong>de</strong>l CastellFoto Val·l-lloseraDe Tramuntana n'hi ha <strong>de</strong> diferentsclasses: la que arriba <strong>de</strong> Roses, la Pro- 'vençal. etc, però algunes a penes es<strong>de</strong>ixen sentir a la nostra vila, malgratque a l'Empordà hi bufen <strong>de</strong> valent.Totes són proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong>l nord. La mésforta a casa nostra és, la que bufa seguitfins arribar al riu, Roin (França);llavors es transforma en un vent fortíssimi es mou a batzega<strong>de</strong>s. És d'aquestaforma que passa per <strong>Llagostera</strong>i el seu nom Indica clarament el seuorigen que és l'altre costat <strong>de</strong> les muntanyes.Un dia d'un novembre, a <strong>Llagostera</strong>,a la posta <strong>de</strong> sol, quan aquest jaanava davallant sota l'horitzó, feia unaTramuntana d'aquella que no enganyaningú, perquè era hnolt freda, forta ibufava a batzega<strong>de</strong>s. Era, doncs, <strong>de</strong> laveritable. Per ser ben i<strong>de</strong>ntificada,quan arriba sol fer un gros espetec iaquell dia el va fer. Això <strong>de</strong> la seva <strong>de</strong>notació,els qui ho saben més bé, sónels pagesos, perquè gairebé tot el diaestan al camp treballant i és el lloc mésapropiat per sentÍr-lo amb més claretat.Però hi ha qui confon la Tramuntanaamb el vent <strong>de</strong>l nord. L'autentica—torno a dir— bufa molt fort, va i vea trompa<strong>de</strong>s, a més a més, el dia solquedar resplen<strong>de</strong>nt i d'una transparènciaque encanta veure'l. Gairebécada mes <strong>de</strong> novembre apareix ambforma fenomenal les <strong>de</strong>senca<strong>de</strong>naaclaparadorament tal com s'ha dit. Esl'avís inevitable que s'acosta l'hivern.Deu fer aproximadament cinquantaanys, la Tramuntana a <strong>Llagostera</strong>, enel mes assenyalat, era temible i soliafins i tot durar tres setmanes, tempsmés que suficient per arribar a avorrirlaamb menyspreança. Si més no, res-.pirar la Tramuntana és molt sa per ales vies respiratòries. No porta mai capepidèmia com solen dur els altres vents<strong>de</strong>l sud, i diuen que allà on toca la Tramuntana,la gent és més espavilada.Deu ser perquè fa anar l'esperit mésllatí, llis i <strong>de</strong>sembarassa els entrebancsa la ment. No hí ha cap mena <strong>de</strong> dubteque la Tramuntana, molt sovint a lanostra vila, ha espantat molta gent:s'ha endut teulats, ha tirat parets a terra,ha arrencat plàtans alts com uncampanar, etc.Ara, parlant d'aquell dia que eracap al tard i feia Tramuntana, en haveracabat la feina, vaig pensar que eramolt escaient i indicat anar a veure lavista panoràmica magnífica que hi hadalt el mirador <strong>de</strong> la plaça <strong>de</strong> l'església.Vaig agafar la gavardina i la bufandai vaig anar-hi tot xano-xano. Vaigpassar pel carrer <strong>de</strong> Sant Pere que ésestret i a més té les cases que sobresurtenmés d'alçada al poble. Per altrabanda, la paret <strong>de</strong> l'església <strong>de</strong> caranord, rep i conté la gran massa <strong>de</strong> ventque contínuament arriba, la qual s'esmunyper l'estretor <strong>de</strong>l carrer i comque, a més a més, aquest carrer encaraha <strong>de</strong> rebre el corrent que li ve <strong>de</strong> lacruïlla <strong>de</strong> la costa, llavors, en aquestaconfiguració edificada s'hi forma unaespècie d'embut grandiós, on hi han<strong>de</strong> passar simultàniament els dos cabdals<strong>de</strong> vents, els quals s'esquitllen enavall. Precisament per això, aquestcarrer és el més <strong>de</strong> mal passar i perillós,quan fa Tramuntana molt forta, lagent sembla que camina esperitada, jaque es solen fer passos endavant i endarrera.Sort hi ha que el carrer ésfprça curt i aviat s'arriba a can Jacob.Un cop allí, hom ja va més assossegati es pot caminar amb més <strong>de</strong>simboltura,perquè la TramuntatíS^ ja no téaquell caire impetuós ní tampoc noempeny amb tanta fúria d'envolta-.tament, ja que les .cases són més baixes,cosa que permet escampar el ventper l'espai.Si més no, tot l'esforç i lluita quevaig haver <strong>de</strong> posar a prova per travessarel carrer <strong>de</strong> Sant Pere, no va ser enva, ja que l'alegria la vaig tenir en arribaral mirador. Es clar que, em vaigcobrir la cara amb la bufanda i cordartots els botons <strong>de</strong> la gavardina. Feia unfred que pelava. Aleshores, sí que vaigquedar embadalit en veure-aquell bé<strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> color que tenia el paisatge.El Canigó estava ben nevat, però la neuno es veia blanca, sinó d'un rosat fi iflamant que li donava un encant meravellós,insospitat. Fou un plaer in<strong>de</strong>scriptiblealbirar-lo amb profusió. Eracom veure un paradís d'aquells que endiuen terrenals, en el qual hom es converteixen un encisat d'ell. Dóna mésgoig i gust que, fins i tot, el pa i la mel.Malgrat les molèsties que dóna sovintla Tramuntana i <strong>de</strong>sgràcies que ha fetinexorablement, és cert que aquell dia,en no voler renunciar a la seva cruesa,vaig po<strong>de</strong>r gaudir d'unes belleses quetenim a <strong>Llagostera</strong> incomparables, enaquest sentit, a altres latituds <strong>de</strong>l mónlJosep Vila i SoteresNovembre <strong>de</strong>l 1984