Gener 1985 - Arxiu Municipal de Llagostera - Ajuntament de ...

BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 29Panoràmica des del mirador de la Plaça del CastellFoto Val·l-lloseraDe Tramuntana n'hi ha de diferentsclasses: la que arriba de Roses, la Pro- 'vençal. etc, però algunes a penes esdeixen sentir a la nostra vila, malgratque a l'Empordà hi bufen de valent.Totes són procedents del nord. La mésforta a casa nostra és, la que bufa seguitfins arribar al riu, Roin (França);llavors es transforma en un vent fortíssimi es mou a batzegades. És d'aquestaforma que passa per Llagosterai el seu nom Indica clarament el seuorigen que és l'altre costat de les muntanyes.Un dia d'un novembre, a Llagostera,a la posta de sol, quan aquest jaanava davallant sota l'horitzó, feia unaTramuntana d'aquella que no enganyaningú, perquè era hnolt freda, forta ibufava a batzegades. Era, doncs, de laveritable. Per ser ben identificada,quan arriba sol fer un gros espetec iaquell dia el va fer. Això de la seva denotació,els qui ho saben més bé, sónels pagesos, perquè gairebé tot el diaestan al camp treballant i és el lloc mésapropiat per sentÍr-lo amb més claretat.Però hi ha qui confon la Tramuntanaamb el vent del nord. L'autentica—torno a dir— bufa molt fort, va i vea trompades, a més a més, el dia solquedar resplendent i d'una transparènciaque encanta veure'l. Gairebécada mes de novembre apareix ambforma fenomenal les desencadenaaclaparadorament tal com s'ha dit. Esl'avís inevitable que s'acosta l'hivern.Deu fer aproximadament cinquantaanys, la Tramuntana a Llagostera, enel mes assenyalat, era temible i soliafins i tot durar tres setmanes, tempsmés que suficient per arribar a avorrirlaamb menyspreança. Si més no, res-.pirar la Tramuntana és molt sa per ales vies respiratòries. No porta mai capepidèmia com solen dur els altres ventsdel sud, i diuen que allà on toca la Tramuntana,la gent és més espavilada.Deu ser perquè fa anar l'esperit mésllatí, llis i desembarassa els entrebancsa la ment. No hí ha cap mena de dubteque la Tramuntana, molt sovint a lanostra vila, ha espantat molta gent:s'ha endut teulats, ha tirat parets a terra,ha arrencat plàtans alts com uncampanar, etc.Ara, parlant d'aquell dia que eracap al tard i feia Tramuntana, en haveracabat la feina, vaig pensar que eramolt escaient i indicat anar a veure lavista panoràmica magnífica que hi hadalt el mirador de la plaça de l'església.Vaig agafar la gavardina i la bufandai vaig anar-hi tot xano-xano. Vaigpassar pel carrer de Sant Pere que ésestret i a més té les cases que sobresurtenmés d'alçada al poble. Per altrabanda, la paret de l'església de caranord, rep i conté la gran massa de ventque contínuament arriba, la qual s'esmunyper l'estretor del carrer i comque, a més a més, aquest carrer encaraha de rebre el corrent que li ve de lacruïlla de la costa, llavors, en aquestaconfiguració edificada s'hi forma unaespècie d'embut grandiós, on hi hande passar simultàniament els dos cabdalsde vents, els quals s'esquitllen enavall. Precisament per això, aquestcarrer és el més de mal passar i perillós,quan fa Tramuntana molt forta, lagent sembla que camina esperitada, jaque es solen fer passos endavant i endarrera.Sort hi ha que el carrer ésfprça curt i aviat s'arriba a can Jacob.Un cop allí, hom ja va més assossegati es pot caminar amb més desimboltura,perquè la TramuntatíS^ ja no téaquell caire impetuós ní tampoc noempeny amb tanta fúria d'envolta-.tament, ja que les .cases són més baixes,cosa que permet escampar el ventper l'espai.Si més no, tot l'esforç i lluita quevaig haver de posar a prova per travessarel carrer de Sant Pere, no va ser enva, ja que l'alegria la vaig tenir en arribaral mirador. Es clar que, em vaigcobrir la cara amb la bufanda i cordartots els botons de la gavardina. Feia unfred que pelava. Aleshores, sí que vaigquedar embadalit en veure-aquell béde Déu de color que tenia el paisatge.El Canigó estava ben nevat, però la neuno es veia blanca, sinó d'un rosat fi iflamant que li donava un encant meravellós,insospitat. Fou un plaer indescriptiblealbirar-lo amb profusió. Eracom veure un paradís d'aquells que endiuen terrenals, en el qual hom es converteixen un encisat d'ell. Dóna mésgoig i gust que, fins i tot, el pa i la mel.Malgrat les molèsties que dóna sovintla Tramuntana i desgràcies que ha fetinexorablement, és cert que aquell dia,en no voler renunciar a la seva cruesa,vaig poder gaudir d'unes belleses quetenim a Llagostera incomparables, enaquest sentit, a altres latituds del mónlJosep Vila i SoteresNovembre del 1984