Gener 1985 - Arxiu Municipal de Llagostera - Ajuntament de ...

34 - BUTLLETÍ HE LLAGOSTERAopinSobre la «LO.D.E.(i 2)Amics del Col.lectiu:Sembla que fins que arribi la publicacióde la sentència del TribunalConstitucional sobre la Llei Orgànicadel Dret a l'Educació (L.O.D.E.), hauràde passar encara un temps. El fetque es retardi durant uns mesos aquestasentència es degut, segons "ABC",a que la Llei Educativa és molt complexai a què, endemés, el TribunalConstitucional té molt de treball acumulat.Segons les mateixes fonts, expertsjurídics i magistrats es trobenamb certes ambigüitats iurítíiques endiferents capítols de la LODE. Opinenque segons ei color del Govern aquestaLlei podria tenir diferents aplicacionssense que fos necessària una modificaciósubstancial. Potser per això.l'actualGovern, i en el seu nom ei Ministred'Educació, Maravall, està disposat amantenir negociacions amb l'Esglésiaen matèria d'ensenyament.Malgrat el que he exposat, us vullreproduir en síntesi el que entenc quela Llei vol aconseguir en els aspectesde gratuïtat i obligatorietat, en eld'igualtat d'oporturytats i en la de llibertatd'elecció de Centre.inio• ^L'obligatorietat de l'ensenyamentbàsic, que sols es pot exigir quan s'ofereixa cada nen i nena un lloc escolardigne, semblà que hi ha possibilitatsreals* que es pugui portar a terme, encaraque amb certes limitacions. Laxarxa d'escoles que hi ha avui en funcionament(públiques i privades subvencionadesa! 100 per cent) permetoferir un lloc escolar a cada nen, tot ique no sempre aquest lloc reuneix lescondicions ideals en quant a mitjansmaterials, humans o econòmics quetots desitjaríem. El lloc escolar pel nenhi és, però nasempre aquest lloc escolarcoincideix amb el que la família del'alumne voldria escollir. Un exemple:Els nens o nenes que viuen en un pobleaïllat, com tants n'hi ha a les nostrescomarques, sols poden disposar* de laplaça que els ofereix l'escola rural dela seva localitat. Aquests nenes tenenpoques possibilitats d'elecció de centre.Però el problema de la manca de possibilitatsd'elecció d'escola també el pateixenets de les ciutats grans. A Barcelona,per exemple, de cada tres nenssols un té la possibilitat de triar el seulloc en una escola pública. Els altresdos, hauran d'anar per força a un centreprivat.Sols la gratuïtat en els diferents tipusde centres ens portarà a la possibilitatde la igualtat d'oportunitats,—aquella idea utòpica d'aconseguircom a meta final que tots els nens siguiniguals a l'hora de tenir accés a lacultura, independentment de la llar aon han nascut, dels mitjans econòmicsque disposa la seva família, i, de l'ambientque l'envolta—, 1 a la llibertatd'elegir aquella escola que els parescreguin més adient per als seus fills,d'acord amb les seves conviccions.La gratuïtat és un ideal que qualsevolpot compartir. El problema reala l'hora de fer-la possible és que l'Estatté uns recursos limitats per dedicar al'educació. En haver d'atendre moltesaltres necessitats, per força, en educaciós'ha d'establir un ordre de prioritats.Es pot portar a terme la gratuïtaten el nivell d'ensenyament obligatori(EGB) consignant les quantitats necessàriesen ets pressupostos generals del'Estat, que aquest any s'han incrementatnotablement. (El capítol dedicata finançar els centres privats acollitsal règim de subvencions té per al properany un increment d'un 30 percent). L'Estat ofereix endemés gratuïtaten els nivells de Preescolar i ensenyamentsmitjans (F.P. i B.U.P.) detots els seus centres. A Llagosteral'oferta de llocs escolars gratuïts, enEGB, cobreix sobradament les necessitatsde la població. Entre els dos centres(Públic i Privat subvencionat) espoden atendre a 800 alumnes d'EGB.El pressupost de l'Estat, que no arribafins allà on voldríem, en matèria deserveis socials intenta donar més a quimenys té, per ta! de redistribuir lesrendes.La LODE, a través del que podríemanomenar .ESCOLA PARTICIPATIVA,vol aconseguir que pares, professors,aíumnes i tots els sectors afectatspuguin, efectivament, fer la seva aportacióal món educatiu. Que la defensadels respectius interessos sigui real.Que no passi com abans en què associacionsde pares, de professors, sindicats,consells de Centre, Ajuntaments...etc, poc tenien a fer-hi davant els diferentsgrups de pressió que, en el Ministeri,aconseguien els seus objectiusparticulars per damunt d'altres queeren generals i que per tant afectavena la majoria.La creació del CONSELL ESCO­LAR d'Estat ens permet fer realitataquell punt de la Constitució que diu:"Els poders públics garantitzen el dreta l'Educació, mitjançant una programaciógeneral de l'ensenyament, ambla participació efectiva de tots els sectorsafectats i la creació de centres docents".Aquest Consell d'Estat, seràconsultat preceptivament. Les queixesque, amb raó, moltes vegades formulavendiferents sectors que no eren consultatssobre determinades decisions oreformes, no tindran raó de ser en poder-sepronunciar a pròpia iniciativasobre qüestions relatives a l'ensenyament.A la nostra GENERALITAT licorrespondrà establir el seu ConsellEscolar per garantir la participaciódels sectors afectats en la programacióde l'ensenyament a Catalunya.La LODE fa real, autèntica i efectiva,la participació de la Comunitat escolara tots els centres, públics o privats,sostinguts amb diners de l'Estat.El principi constitucional que diu"els components de la comunitat escolarintervindran en el control, i gestióde tots els centres sostinguts ambdiners públics", està en l'esperit de laLlei. I aquesta participació arriba inclúsa introduir a representants delsescolars tant en els òrgans de gestiódel Centre, com més enllà d'aquest.Sembla que la Llei hauria de donarcontinui'tat al consens assolit en l'elaboracióde la Constitució. L'esquerrava fer concessions en acceptar que enla Constitució no s'incorporés la sevaidea tradicional d'ensenyament estatal..Va acceptar també l'ensenyament de lareligió a l'escola pública, la creació decentres privats ajudats per l'Estat enel seu funcionament... etc. La dretatambé va fer concessions en acceptarque -hi hagués intervenció de la comunitatescolar en els centres privats querebessin diners de l'Estat, que hi haguésllibertat de càtedra, que es garantísla llibertat de consciència dels ciutadansjuntament amb la no confessionalitatde l'Estat, etc.