Gener 1985 - Arxiu Municipal de Llagostera - Ajuntament de ...

26- BUTLLETÍ DE LLAGOSTERAEns trobem davant d'un tema moltcomplex. La nostra intenció és donarneuna visió general que reculli la gènesi,bases, i la polèmica que ha suscitatdins l'Església. Volem esmentar, també,alguns dels seus representants.En realitzar aquesta breu exposiciódel que és í del que representa la Teologiade l'Alliberament, hem cregutoportú adreçar-nos a Mossèn GabrielSolà, com a representant de l'Esglésiainstitucional a Llagostera, per tal queens donés la seva opinió ai respecte.Hem aprofitat l'ocasió per fer-li preguntesreferents a altres temes i quetambé creiem interessants publicar."Cal dir que ta Teologia de l'Alliberamentha sorgit als paísos del TercerMón i més concretament a AmèricaLlatina, on les circumstàncies històriques,polítiques i sòcio-econòmiquessón molt difícils. E[ teòleg cristià aLlatinoamèrica es troba amb una situaciód'injustícia, pobresa, agressió tmort (a la llarga llista d'assassinats políticshi ha una altra llista, més llargaencara, de morts de fam i desnutrició).I és en aquesta situació que el teòlegintenta esbrinar quin ha de ser el comportamentdei cristià en aquestes circumstàncies.Així, el teòleg de l'alliberament noes conforma en reduir el sentit del'Evangeli {que es dirigeix a tots, peròespecialment als més pobres) al coneixementd'una doctrina, sinó que elvol posar a la pràctica, vol que siguiuna realitat, tenint en compte que lapobresj no és una qüestió teòrica sinóque existeix al voltant nostre".QUÈ ÉS LA TEOLOGIADE L'ALLIBERAMENT?Ès uria nova forma d'entendre elcristianisme en la seva totalitat, queconsidera que el cristià té un compromísen el món i que la seva acció s'had'orientar cap a l'alliberament integralde l'home, o sigui, espiritual i també"social.ELS ORÍGENSL'IMPULS DEL CONCILI VATICÀ IIEl concili Vaticà II (anys 1962-65,amb el Papa Joan XXI11), va donaruna nova forma d'entendre el paper del'Església dins la societat. Una de lesconclusions a les quals va arribar erala següent: "És necessari que a cadaterritori sòcio-cultural es faci una revisióde l'Evangeli per tal d'aplicar-locorrectament a la situació concreta".Aquest esperit influencià alguns llatinoamericans,els quals donaren formaa un procés que ja s'havia iniciat moltabans: Als anys seixanta bon nombrede bisbes, sacerdots I laics havien presconsciència que la misèria dels pai'sosdel Tercer Món era conseqüència del'explotació dels països desenvolupats ique no es podia solucionar amb ajudessinó amb la creació de noves formesde producció i convivència que acabessinamb el domini imperialista delspaïsos rics. Diversos bisbes llatinoamericansconsideraren que l'Església nopodia romandre indiferent a les qüestionssòcio-polítiques i van prendre elcompromís social d'opció pels pobres,traduit en resistència als règims repressius,crítica al capitalisme imperialistai ajuda als moviments populars reivindicatius.Figures destacades van ser els bisbesHélder Càmara {Brasil) i Manuel Larrain(Xile).CONFERÈNCIADE MEDELLÍN {1968)Projectada durant l'última sessió delConcili Vaticà II, i impulsada per ManuelLarrain, el 1968 se celebrà la11 Conferència Episcopal Llatinoamericana{CELAM), a Medellín. Aquí elsbisbes llatinoamericans assumeixen elcompromís de realitzar l'alliberamentdels pobles, pel qua! decideixen canviarla seva manera de pensar i deviure. D'aquí va sorgir la teologia del'alliberament, i el seu principal representant:Gustavo Gutiérrez.La següent conferència es realitzàa Puebla l'any 1979. Durant el períodeque va de Medellín a Puebla (l'I anys),es va difondre àmpliament l'esperitde Medellín. Al mateix temps que sesuccei'en els cops d'estat militars. Esrespirava una creixent opressió ambdures persecucions cap a alguns sectorscristians. Els bisbes havien de triar entrela resistència o la submissió, L'Esglésiaés acusada d'impulsar la guerrillai simpatitzar amb el marxisme. Algunssectors de la burgesia i clero van pensarque s'havia anat massa lluny i a partirdel 1972 la Conferència Episcopal esva orientar cap a posicions més conservadores.2.a CONFERÈNCIA.PUEBLA (1979)La Conferència de Puebla va serinaugurada per Joan Pau II i en el seutranscurs es van renovar els compromisosassumits a Medellín.èBASES DE LATEOLOGIA DE L'ALLIBERAMENT1.— L'origen de la Teologia del'Alliberament són les situacions de pobresai injustícia, les quals constitueixenel gran repte del cristià.2.— L'opció pels pobres, com a individusi com a classe, pel qual és precísconstruir una societat nova.3.— La ruptura amb les teologiesque redueixen la praxis cris.tiana al'àmbit personal.4.— El teòleg no renuncia als mètodesde les ciències humanes com la filosofia,sociologia i història.TEÒLEGS DE L'ALLIBERAMENTEls més representatius són: G. Gutiérrez,H. Assmann, J.L. Segundo,L. Gera, J.C. Scannone, R. Alves,J.M; Boniono; i més recentmentL. Boff, J. Sobrino, 1. Ellacuria i C.Boff.LA REACCIÓ DEL'ESGLÉSIA OFICIALA part de l'agressió que ha sofertper part dels règims militars llatinoamericansta Teologia de l'Alliberamentha despertat una forta polèmica dinsl'Església institucional. S'ha establertuna discussió entre els teòlegs que laconsideren ortodoxa, com per exempleKarl Rahner, i els que no l'accepten.Davant d'això el Vaticà ha manifestatla seva opinió, a través d'un document(J. Ratzinger), en el qual s'expressa:"Els teòlegs de l'alliberament redueixenl'Evangeli a un àmbit terrestre, jaque entenen llibertat humana en elsentit polític". El document criticatambé l'ús dels mètodes marxistes enl'anàlisi de la història, considerant quela lluita de classes genera violència i divideix,fins i tot, la mateixa Església.Per confeccionar aquesta sín tesihem consultat els següents documents:"Carta de Karl Rahner sobre la Teologiade l'Alliberament"."Instrucció sobre la Teologia del'Àlliberamen t (Ratzinger) "."ArticledeC. Floristan".La revista "Selecciones de teologianüm. 92". •.'^Í..:Í^^"