Gener 1985 - Arxiu Municipal de Llagostera - Ajuntament de ...
Gener 1985 - Arxiu Municipal de Llagostera - Ajuntament de ...
Gener 1985 - Arxiu Municipal de Llagostera - Ajuntament de ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA- 25- ficLtyy^duConta una vella història que aquella | ^nit, Hamelin s'havia quedat sense ratesperquè el flautista les encisava amb labella melodia <strong>de</strong> sa flauta, mentre seles enduia muntanyes avall. Però, eque el conte no diu, és que a mig camfparà <strong>de</strong> bufar, les rates <strong>de</strong>ixaren <strong>de</strong> seguir-loi s'endinsaren en el poble mésproper: era <strong>Llagostera</strong>.L'en<strong>de</strong>mà, a la sortida <strong>de</strong>l sol, hihavia rates i ratolins <strong>de</strong> tota mida Icolor en cadascuna <strong>de</strong> les cases <strong>de</strong> lapart baixa <strong>de</strong>l poble. Es repetia la mateixahistòria d'Hamelin, però, comque abans les notícies anaven a pas <strong>de</strong>puça, ningú no en sabia res.Els crits d'alarma, les protestes i iapor no es feren pas esperar, i aquetimateix matí, la <strong>de</strong>sesperació d'un poblereuní tots els habitants a ía partalta, vora <strong>de</strong> l'ajuntament. Duien torxesi juraven que cremarien la Casa <strong>de</strong>la Vila amb tothom qui hi havia dins,si el batlle no els treia les rates <strong>de</strong>l damunt.Aquest ho prometé amb llàgrimes<strong>de</strong> basarda perquè no era pas capheroi <strong>de</strong> conte. Tot seguit es posarena discutir els consellers i la primera autoritatsobre l'estratagema a seguir pervèncer l'enemic. Oblidaren per unsinstants que no eren <strong>de</strong> la mateixa classesocial i es posaren a pensar en harmonia.Finalment <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> molt xer-• rar s'aprovà <strong>de</strong> construir una murallaque voltaria la part alta <strong>de</strong> la vila on hihavia l'ajuntament, l'església i unesquantes cases, perquè allí encara lesrates no hi havien entrat.! durant tres dies i tres nits les mans<strong>de</strong>ls homes, les dones i els infantss'uniren fins alçar el gran mur que elshavia d'emparar. Havien aprofitat lespedres <strong>de</strong> les parets <strong>de</strong> les cases i elfang <strong>de</strong>ls horts per aixecar-lo. Però,el poble no respirava tranquil perquèles rates s'hi enfilaven com sí fossinsargantanes.-Les hi tirarem oli roent!alguns.—No, que va massa car! —respondriaalgú altre.,;,,] .