Gener 1985 - Arxiu Municipal de Llagostera - Ajuntament de ...

More documents

Recommendations

Info

4- BUTLLETÍ DE LLAGOSTERAProbablement, per a molts llagosterencs sigui un perfecte desconegut,però altres, hem sentit parlar d'un home molt intel.ligent que, a based'un gran esforç autodidacte, va aconseguir ésser catedràtic de Matemàtiquesexactes per a Institut, que és amb el que està treballant, icatedràtic de Químiques, feina que no ha pogut exercitar mai.Però, Joaquim Gelabertó i Rissech, nascut al 1926, es defineix coma "funcionari dedicat a Teducació del jovent i a servir a la col.lectivitat,amb un sou suficient per anar visquent". En l'actualitat és professor al'Institut Santiago Sobrequés de Girona, ciutat que li agrada molt i ones pensa quedar, sense renunciar però, a l'orgull de sentir-se totalmentllagosterenc.DE BARBER A MATEMÀTICSóc fill de treballadors; el meu pareera taper, però de l'època dolenta,quan ja no hi havia gaire humor... Elstapers eren una gent fantàstica, s'agafavenia vida molt bé. Però, com en tot,van venir els mals temps...Vaig anar a l'escola amb la República.L'ensenyament era gratuït, teníemmolt bons mestres i estudiàvem lesdues llengües. Mo era un ensenyamentsectari; no es feia religió, però la gentsortia molt ben preparada humanísticament.Ès una època que recordoamb mol^satisfacció.A casa em volien fer estudiar per amestre, ja que era la manera d'assegurarun sou —en aquell temps no hi haviasubsidis, ni jubilacions...— Però ami no em va acabar d'agradar, í emvaig decantar per les matemàtiques.Per anar tirant, feia de barber a CanBrunet, els dijous al matí, dissabtes idiumenges. Hi havia un gran ambienta la barberia. Vaig començar a estudiarel batxillerat per lliure, així fins elsset cursos (l'equivalent d'ara fins aCOU). S'havia d'estudiar de tot, eramolt complet. M'anava a examinar aGirona. Com que tenia molt de temps,ho anava treient. Vaig deixar de fer debarber per donar classes particulars aaltra gent més jove del poble.—En Gelabertó és una clara mostrade persona que s'ha fet a si mateixa.D'una constitució aparentment feble.sorgeix un home vitalista i exigent, quesap sortir del poble en el momentoportú. Tenia divuit anys, i ja havia deciditfer matemàtiques exactes perquè,a més de què li agradava, era una carreramés barata que altres en les quals esrequerien pràctiques.Per passar del batxiller, s'havia defer un "examen d'estat" a Barcelona.Una mena de revàlida, que vaig passar iem matriculava de nou per lliure.D'aquesta manera aprovava el primercurs, anant a examinar-me trimestralmenta Barcelona. Va coincidir que vasortir la llei de beques al voltant del1945 i, gràcies a una beca i l'amistatamb un jesuïta que em va permetredonar classes de repàs a un col.legi,vaig ésser alumne oficial a partir de segon.Treure una llicenciatura de matemàtiquesexactes només serveix per donarclasses. A més, costava molt que convoquessinoposicions, pel que vaig decidirfer químiques, prèvia convalidaciòs'algunes assignatures.— Del temps de Barcelona, en Gelabertóse'n recorda especialment dequan anava al teatre per una pesseta,amb la condició d'aplaudir a rabiar, Jaque estava al galliner de la "claca".Això li va permetre veure total millorteatre de Barcelona.Tenia amics a la ciutat comtal, i unm'havia promès que, en acabar la química,em donaria feina. Mentre, anavafent classes particulars. Els negocis noli van anar bé, i jo no vaig trobar feinaenlloc més. Em deien que tenia un caràctermolt especial i que les mevesidees no els interessaven. En aquellsanys, la Indústria era anacrònica.ENCARA ÉS L'HORA QUEHE DE GUANYAR UN RALCOM A QUÍMIC,I CONFESSO QUE ÉS UNAGRAN FRUSTACIÓFinalment vaig treure unes oposicionsinterines que em portaren alPaís Basc, a Laguardia (Àlava), on vaigconèixer la meva dona. Ja casats, imentre seguia estudient per a les oposicionsque esperava definitives, emvan traslladar a Villagarcia d'Arosa, ales Ries Gallegues, i d'allà al Mediterranide nou, a Benicarló, on vam residirfins al 1966.Vaig treure les oposicions oficialsque havien estat molt sonades, i queem van servir per fer molta amistatamb PERE PUIG ADAM, catedràtic del'Escola d'Enginyers, d'Institut, i undels gran pedagogs matemàtics de totel món. En uns cursets que feia per aprofessors hi vaig aprendre molts coneixementsi tècniques d'ensenyament.Mentrestant, venir a Catalunya eramolt difícil. S'havien de tornar a feroposicions, a les quals, evidentment.
BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA-5em. vaig presentar. Van ésser molt duresi només vam aprovar dos, jo amb elnúmero u. En aquells moments, de plenaeufòria de transvasament a les capitals,m'oferien una bona plaça a Madridperò, davant la sorpresa del Tribunal,hi vaig renunciar. Va ésser moltfort.EM VAN NOMBRARDIRECTOR A CALELLAPER "ORDENO Y MANDG"El destí fina! va ésser Calella. Preteniaseguir una tasca universitària, juntamb l'Institut. Però, davant la mevasorpresa, em van nombrar director perreial decret. Volia renunciar i vaig haverde complir els tres anys reglamentaris.Però vam fer feina. L'Institut deCalella tà wa un edifiei,que és modèlic.Allí també vaig ésser professor d'Estadísticaa l'Escola de Turisme del Maresme,però les meves aspiracions universitàrieses van estroncar. Amb la democràciaem volien tornar a nombrardirector, ho vaig rebutjar, i finalmentem van nombrar sots-director. 1, el quesón les coses, el tltolar es va accidentar,i de nou a exercir unes feines quemai m'han agradat (administració, burocràcia,...}.L'any 1980, el noi volia estudiarhistòria i vam venir cap a Girona, ciutatque ens agrada molt, i en la qualben segur ens quedarem.—En Gelabertó és un home dinàmic.Ens diu però, que no ha tingutmai cotxe, que no té visió arti'stica peròen canvi li agrada molt la literatura(abans també escriure), el cinema, elteatre... I arriba la pregunta inevitable,quina és la relació amb els alumnes?,què en pensa del món juvenil...?He conegut molt de jovent, és clar,d'edats entre 14 i 18 anys, i m'hi sentobé, m'hi entenc molt bé, i em sapmolt de greu que ells paguin les conseqüènciesde la situació actual, que tinguinun panorama tant negre. No sé siles rK>ves tecnologies podran solventarquelcom, però de moment són autènticsmarginats i amb poques perspectives.Dels que surten de l'Institut, n'hiha un sector que pot seguir estudiantperò, i els altres?—Sens dubte que les matemàtiquesés una de les assignatures més feixuguesper ais alumnes i, a voltes, els professorsde "mates" tenen una malaimatge...Probablement no és el mateix ensenyarmatemàtiques que altres temes.Es necessita tota una tècnica i moltesdosis de paciència. Produro que lesclasses siguin distretes —en Puig Adamfeia unes. classes divertidíssimes—. Al'hora dels exàmens, penso que aquestssón assequibles amb preguntes quel'alumne entengui. Els meus companysem diuen que aprovo massa. Hí ha excepcionsperò, la meva mitjana de suspensosronda el quinze per cent. Pertot on he estat n'he sortit bé i elsalumnes m'han fet regals, petits homenatges...— Les matemàtiques són una ciènciaque ha evolucionat considerablement.En Gelabertó s'ha hagut d'anar reciclantpersonalment i, tot i haver començatamb una formació molt clàssica,està perfectament al dia de totesles noves tendències.Sempre m'ha agradat estudiar. Ambles proves d'oposicions, ja vaig haverd'aprendre les matemàtiques modernes;més tard he hagut de fer el mateixamb la informàtica. I ara ha de venirun canvi que encara no se sap on desembocarà.Cada dos anys hi ha innovacionsque fan canviar la ciència. Aramateix les matemàtiques s'han d'adaptarals ordinadors. Internament s'utilitzael sistema binari (0,1) i externamentel programa "Basic", llenguatgeque fa de pont entre els ordinadors ila persona. Tot aquest enrenou quevan significar els conjunts, ara diuenque s'ha d'eliminar, i la veritat, totplegat em sembla una barbaritat.Les "mates" modernes (conjunts),van escombrar les clàssiques, i ara resultaque han fracassat.. —Penso ques'hauria d'escollir el que té de bo cadasistema i no fer aquests canvis radicats.FOTOS VALL-LLOSERAcA Sant FeliuSUPERMERCAT MERCÈCamprodon,23 -Tel. 83.03.94Carns i Embotits REMlGt GASCONSCarnisseria M.ESTEVEMigdia, 21 -Tel. 83.01.54TomàsBoada, 12-Tel. 83.02.14Carnisseria MIQUELAlmogàvars, 13 - Tel. 83.02.99Articles pel NOU NAT i JOGUINESCamstLUfS RIBASSarceloneta, 3 - Tel. 83.03.13JOAN PARÉS, lampisteriaCamprodon, 4Jaume I, 8-Tel. 83.03.28FRANCESC XIRGU,recaderFRANCESC PI, fusteriaTel. 83.01.57Àngel Guimerà, 6 - Tel. 83.02.22ENRIC MONTIEL, agència.^.^.^ Calderers, 5-Tel. 83.03.62nP-MOBLES SOLERÀngel Guimerà, 6 • Tel. 83.00.44RGSTISSERIA Wl. DEULOFEUDonzelles, 31 - Tel. 83.09.62CLIMENT FRIGOLA, pastisseriaCARBÒNIQUeSFUYÀP. Romeu, 1 • Tel, 83.06.62CA L'ANDREU, barberiaPasseig, 5'•^^^tV'"'^ íï'-- •'"'Aquarama SANT ANTONIComte Guifré, 21 -Tel. 83.03.21JAUME FA, lampisteriaLLUÍS CAMACHO MORENO, pintura idecoració - Maiena, 4 - Tal. 83.05.49SOLEDAT, articles regal i llistes da nocesPanedes, 33-Tel. 83.02.11VILALLONGA- ConfeccioníC/. Àngel Guimerà, 24 -Tel. 83.02.55CAL DEGOLLATTelàfon 83.01.29
Page 1 and 2: NÚM. 37 - GENER • FEBRER DEL 198
Page 3: • - . • • . . ' •BUTLLETÍ
Page 8 and 9: 8 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA,«J.!;-
Page 10 and 11: 10-BUTLLETÍ DE LLAGOSTERAParlem ai
Page 12 and 13: 12- BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA^r·n^s-
Page 14 and 15: 14 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERASabríe
Page 16 and 17: 16- BUTLLETÍ DE LLAGOSTERAHi ha un
Page 18 and 19: 18 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA'sv^.^i
Page 20 and 21: 20- BUTLLETÍ DE LLAGOSTERAensaria
Page 22 and 23: 22 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA-En Pom
Page 24 and 25: 24-BUTLLETI DE LLAGOSTERAL'ADEUA UN
Page 26 and 27: 26- BUTLLETÍ DE LLAGOSTERAEns trob
Page 28 and 29: 28- BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA—Centr
Page 30 and 31: 30- BUTLLETÍ DE LLAGOSTERAEn els i
Page 32 and 33: 32 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERATALLERS
Page 34 and 35: 34 - BUTLLETÍ HE LLAGOSTERAopinSob
Page 36 and 37: 36 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA"De có
Page 38 and 39: 38 - BUTLLEtl DE LLAGOSTERAopinió.
Page 40 and 41: 40 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERAPRIMERA
Page 42 and 43: 42- BUTLLETÍ DE LLAGOSTERACom ja
Page 44: El preus mésinteressantsPasseig Ro

Gener 1985 - Arxiu Municipal de Llagostera - Ajuntament de ...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?