Cuina i Cuiners a la Corona d’Aragó i Catalunya - Volum II – “Honorant els nostres Mestres cuiners-escriptors”

More documents

Recommendations

Info

Cuina i Cuiners de la Corona d’Aragó i Catalunya 356 C) Honorant els nostres mestres cuiners-escriptors. Ramon Rabasó Figuerola responsabilitat, o sigui quan ja estaven preparats “per volar”, els en regalava un exemplar perquè sempre tinguessin una obra de referència. Aquest és un dels millors elogis que es pot fer de l’obra del mestre Rabasó. També l’enyorat Santi Santamaria descriu El Práctico com un “manual descriptivo que ha marcado a varias generaciones” (Santamaria 2008: 44) quan repassa els autors que han tractat de la cuina; però no parla de les obres escrites per Josep Lladonosa i Giró. El propi Ferran (abans Fernando) Adrià ha manifestat més d’una vegada, i públicament, que el que fou un dels seus mestres, el bon amic Miquel Moy, li feia llegir a les hores de lleure l’obra de Rabasó, que considera llibre d’obligada referència. Amb data de 2006, tinc notícies fidedignes que El Práctico és una obra exhaurida a l’Argentina i sembla que tampoc es troba en altres països llatinoamericans i que només es pot localitzar en llibreries de vell, sobretot a Buenos Aires (segons fa constar el Sr. Jordi Font, President del Casal Català de Buenos Aires). En aquest capítol dedicat al mestre Rabasó m’ha emocionat molt poder oferir aquesta primícia perquè El Practico, des del moment que vaig adquirir-lo –devia ser l’any 1970-, em va sorprendre pel seu contingut i, en especial, per la part de la xarcuteria aplicada a la cuina. Amb ell vaig donar els meus primers passos en aquesta branca de l’alimentació tan propera a la cuina. Les elaboracions que ell presenta, encara que avui dia estan completament desfasades, com comprendrà el lector, en el seu moment van ser el motor d’arrencada. De cap manera cal entendre que hagi volgut fer una biografia completa del mestre Rabasó, perquè no he tingut a l’abast la documentació suficient i que, per fer-la, s’hauria de disposar dels testimonis argentins, atesa la seva llarga estada en terres americanes: simplement he cregut de justícia que calia donar a conèixer la seva vida, procurant contextualitzar-la, tal com s’ha fet amb la d’altres mestres de cuina (Lladonosa 2000). Deia l’esmentat Santamaria: “Con tanta confusión, la consideración de la cocina como cultura llega tarde y mal al mercado del ocio. El efecto global, el consumo de productos inmediatos de clara influencia anglosajona, la machacona presencia en los medios de comunicación de los cocineros famosos, la sobreexplotación literaria y la aparición de recetarios banales, incoherentes, incompletos, erróneos y a la postre ridículos están saturando un mercado que busca en la cocina los valores de un gusto identitario que ya no volverá a recuperar porque el mundo gira al revés” (esperem que per una vegada aquestes consideracions siguin errònies i el llibre del mestre Rabasó segueixi sent un referent per a les futures generacions de cuiners). Agraïments A la redacció d’aquest capítol m’han ajudat: -el diari La Vanguardia, que encara és un mitjà de comunicació respectuós amb els lectors. -el senyor Albert Faulin Berned, de Sant Cugat, que mitjançant La Vanguardia va intentar donar-me informació. -la senyora Monserrat Flores Juanpere, arxivera de Cambrils. -el senyor Ezequiel Gort i Juanpere, investigador i arxiver de l’Arxiu Municipal de Reus. -la senyora Encarna Ramos, de l’Ajuntament de la Canonja. -el senyor Joan F. Anguera, de l’Ajuntament de la Fatarella (Terra Alta). També el sr. Ricard Ibarra Ollé i a la senyora Isabel Companys i Farrerons de l’Arxiu Històric de Tarragona, que en una visita a aquest Centre, vaig poder donar “una ullada” a un exemplar de la primera edición. Em comentaren que desconeixen com va arribar a l’Arxiu aquesta petita joia de la cuina. R. Rabasó [Figuerola], El Práctico. Resumen mundial de cocina y pastelería. 6.380 recetas. Josep Garcia i Fortuny
Cuina i Cuiners de la Corona d’Aragó i Catalunya 357 C) Honorant els nostres mestres cuiners-escriptors. Ramon Rabasó Figuerola Derechos adquiridos. Ampliado y puesto al día por Fernando Aneiros, Buenos Aires, Santiago Rueda, Editor, 6ª edic., 1970 [la primera edició, del 1920, feta a Tarragona, Imprenta de José Pijoan, consta de 446 pàgines; n’hi ha un exemplar a l’Arxiu Històric de Tarragona, que és el que he consultat ]. Segons un estudi de bibliografia de Tarragona, el seu autor (Virgili 1990: XXII) fa aquesta precisió: “Com a final direm que poder recepcionar llibre per llibre dels que han vist la llum a Tarragona des del temps de Spindeler [tipògraf alemany del mitjan segle XV i principis del XV] cap ací, és gairebé impossible”. Per tant, es pot deduir que un dels llibres no “recepcionat” per l’autor és el de Rabasó, potser perquè va considerar que no tenia prou importància per poder figurar en el seu treball. Josep Garcia i Fortuny
Page 1 and 2:
www.cuinaicuiners.cat
Page 3 and 4:
Cuina i Cuiners de la Corona dÀrag
Page 5 and 6:
Cuina i Cuiners a la Corona d’Ara
Page 7 and 8: 7 Cuina i Cuiners a la Corona d’A
Page 9 and 10: 9 Cuina i Cuiners de la Corona dÀr
Page 11 and 12: 11 Cuina i Cuiners de la Corona dÀ
Page 13 and 14: Cuina i Cuiners a la Corona d’Ara
Page 35 and 36: HONORANT ELS NOSTRES MESTRES CUINER
Page 43 and 44: Cuina i Cuiners de la Corona d’Ar
Page 53 and 54: 351 C) Honorant els nostres mestres
Page 57: Cuina i Cuiners de la Corona d’Ar
Page 73 and 74: 416 Altres personalitats rellevants
Page 75 and 76: 423 Altres personalitats rellevants
Page 85 and 86: 470 Cuina i Cuiners de la Corona d`
Page 95: Cuina i Cuiners a la Corona d’Ara
show all

Cuina i Cuiners a la Corona d’Aragó i Catalunya - Volum II – “Honorant els nostres Mestres cuiners-escriptors”

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?